El tren del infierno
2015-2016
Andrei Konchalovsky, 1985 Dimarts, 3 maig, 19h SINOPSI “Manny, el reclús més dur d'una remota presó d'Alaska, elabora un audaç pla i aconsegueix evadir-se amb el seu company Buck. En un tren de mercaderies, Manny i Buck van camí de la llibertat; però, de sobte, el maquinista pateix un infart i mor. Llavors els dos fugitius se senten atrapats, sols i llançats a tota velocitat cap a una mort segura. Fins que descobreixen un tercer passatger: una bella ferroviària que està tan desesperada i decidida a salvar-se com ells” LA CRÍTICA OPINA “Konchalovsky dota aquesta intriga d'un admirable sentit del ritme trepidant i contundent. Cinema alat i, lògicament, a tota màquina. Cal destacar, així mateix, l'estilitzada i bellíssima fotografia —els immensos paisatges nevats, els rails i el tren creen una bella harmonia—, a més d'un sorprenent final, bromós i místic, que aquí no desvetllarem. Quant al repartiment, un bon equip d'actors aporta amb exactitud siluetes i tipus despullats de complexitat, idonis per a la seva psicologia; d'ells, un insòlit i desfigurat Jon Voight va ser nominat a l'Oscar al millor actor, tot i que l’estatueta va acabar en mans de William Hurt per “El beso de la mujer araña”. (Jordi Batlle Caminal: La Vanguardia) LA FIGURA: Andréi Konchalovski Andréi Serguéyevich Mijalkov-Konchalovski (Moscou, 20 d'agost de 1937) és un director de cinema rus. És germà del director Nikita Mijalkov i fill de Serguéi Mijalkov. Va estudiar durant deu anys al Conservatori de Moscou, preparant-se per ser pianista. No obstant això, el 1960 va conèixer Andréi Tarkovski, amb el qual va coescriure el guió de la seva pel·lícula Andréi Rubliov (1966). El seu debut com a director, Pérvyy uchítel, va ser ben rebut a la Unió Soviètica i va participar en diversos festivals internacionals de cinema. La seva segona pel·lícula, Istoriya Asi Klyáchkinoy, kotóraya lyubila, dóna ne vyshla zámuzh va ser censurada per les autoritats soviètiques. Quan va ser estrenada, 20 anys més tard, va ser aclamada com la seva obra mestra. Posteriorment, Konchalovski va dirigir adaptacions de Niu de gentilhomes d'Iván Turguénev i Oncle Vania, d'Antón Chéjov. Ambdues pel·lícules van ser protagonitzades per Innokenti Smoktunovski. La seva pel·lícula èpica Siberiade va tenir una bona acollida al Festival Internacional de Cinema de Canes i va possibilitar que es mudés als Estats Units el 1980. Les seves produccions de Hollywood més populars són El tren del infierno, basada en un guió original de Akira Kurosawa, i Tango i Cash. Durant els anys 1990, Konchalovski va tornar a Rússia, encara que ocasionalment va produir films històrics per a la televisió nord-americana. La seva pel·lícula de 2003 Dom durakov, ambientada en un asil psiquiàtric de Txetxènia, li va valer un Lleó de Plata al Festival Internacional de Cinema de Venècia. Filmografia.