2016-2017
Duelo en la alta sierra Sam Peckinpah
Dimarts, 8 de novembre, 19h SINOPSI “Dos vells amics s'associen per escortar un carregament d'or des de les mines de Serra Alta fins a un banc. Un d'ells (Joel McCrea) és un home honrat que només es proposa fer bé el seu treball; l'altre (Randolph Scott), en canvi, està mancat d'escrúpols i projecta robar la valuosa mercaderia.” (FILMAFFINITY) LA CRÍTICA OPINA " Obra mestra, un western amb actors inoblidables, de final memorable i èpic."” (Francisco Marinero: Diario El Mundo) “Admirable western que va inaugurar el vessant crepuscular del gènere. Peckinpah es mou en el film dins de dos registres que es complementen malgrat que semblin contradir-se. D'una banda, demostra una gran lucidesa històrica. De l’altra, utilitza el to nostàlgic per reflexionar sobre la irrecuperabilitat d'un temps mític”. (Fotogramas) LA FIGURA: David Samuel "Sam" Peckinpah (Fresno, 1925 - Inglewood, 1984) Director de cinema estatunidenc. La seva obra es caracteritza, especialment en els westerns, per la construcció de personatges desarrelats i víctimes d'un progrés social que els arracona. La seva mirada sobre el gènere va aportar, a més d'una renovació formal, un aprofundiment discursiu hereu dels plantejaments de John Ford. Peckinpah ens mostra amb descontentament l'aniquilació d'un passat que, tot i les seves contradiccions, incorporava uns valors positius que en el present són menystinguts. El 1962 va dirigir la pel·lícula Duel a la serra alta (1962). La crítica francesa va fer-ne una qualificació molt positiva. Es va incorporar a l'arxiu National Film Registry de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. Amb aquesta pel·lícula va inaugurar un dels seus temes fetitxe: el western crepuscular. La pel·lícula que va inaugurar la fama sanguinària del seu cinema va ser Grup salvatge (1969), i després va continuar conreant el gènere del western crepuscular. Quan la reputació del director estava ja marcada pel sobrenom que li van posar els crítics nordamericans, Bloody Sam (Sam el sanguinari), va dirigir al Regne Unit Straw Dogs (1971). El 1972 va treballar amb Steve McQueen en un dels seus papers més famosos: La fugida. El 1973 va dirigir Pat Garrett i Billy el Nen, amb Bob Dylan i Kris Kristofferson. L'any següent va realitzar Vull el cap d'Alfredo García. Les seguiren el thriller Els aristòcrates del crim (1975) i la bèl·lica La creu de ferro (1977). Orson Welles es va posar en contacte amb Peckinpah per dir-li que La creu de ferro era la millor pel·lícula antibèl·lica que havia vist. Tanmateix, va ser un fracàs de crítica i de públic als Estats Units. Filmografia