2016-2017
Sólo se vive una vez Fritz Lang
Dimarts, 7 de febrer, 19h SINOPSI “Un delinqüent d'estar per casa (Henry Fonda), condemnat ja tres vegades, és acusat d'un assassinat que no ha comès. Encara que aconsegueix escapar de la presó, la fatalitat li impedeix seguir el camí recte, malgrat comptar amb el suport d'una dona que li estima.” (FILMAFFINITY) LA CRÍTICA OPINA " El segon llargmetratge hollywoodiense de Fritz Lang es va basar en la típica història del fals culpable convertit en fugitiu. Per narrar-la, el seu director va combinar un sentit de la Destinació rígidament germànica amb un registre càlid, sempre a la vora del lirisme. El resultat d'aquesta arriscada operació va ser més que satisfactori, aconseguint una admirable coherència entre tots els seus elements. (Fotogramas) LA FIGURA: Fritz Anton Christian Lang (Viena, 1890 – Los Angeles, 1976). El 1916 comença a escriure guions per als estudis Universum Film AG (UFA) i treballa com a director a Hallblut (1919) i Las arañas (1920), que seran ben rebudes. Més interessants resulten Die Nibelungen (1924), Metropolis (1927), Frau im Mond (1929) i M, el vampiro de Düsseldorf (1931). En finalitzar la seva pel·lícula El testamento del Dr. Mabuse (1933) va rebre la proposta de Joseph Goebbels per a fer-se càrrec de la direcció dels estudis alemanys UFA, però Lang era contrari a les idees nazis, de manera que aquella mateixa nit va fugir cap a França. Un cop a París, roda Liliom (1934), però parteix cap a Hollywood aquest mateix any contractat per la Metro-Goldwyn-Mayer., on començà una nova fase de la seva carrera en la qual, sorprenentment, el suport de la comunitat alemanya i l'empenta d'una indústria tan dinàmica i desbordant com la de Hollywood propiciaren una espècie de renéixer que afectà tant a la seva forma de dirigir com a la temàtica que desenvolupava en les seves pel·lícules. Fruit d'aquesta metamorfosi foren algunes pel·lícules més cèlebres com, Rancho Notorius, que li serví per introduir variants psicològiques en un gènere per llavors tan elemental i pla com el western, Furia (1936), que conté un dels primers i més vigorosos al·legats en contra de la pena de mort; Los contrabandistas de Moonfleet, que ve a demostrar la seva insòlita fascinació per l'aventura en estat pur, o Los sobornados (1953), obra mestra total i absoluta, pedra angular del cinema negra. Les seves restants produccions nord-americanes han d'acomodar-se a les regles dels diferents gèneres establerts: Sólo se vive una vez (1937), La mujer del cuadro (1944), Perversidad (1945), Los sobornados (1953), Desig humà (1954), Mentre Nova York dorm (1956), Beyond the Reasonable Doubt (1956), Los contrabandistas de Moonfleet (1955), o Encubridora (1952). A finals dels anys 50, en part pel clima creat per les investigacions del Comitè d'Activitats Antiamericanes i també per l'oferta d'un productor, viatja a l'RFA per a rodar Der Tiger von Eschnapur (1958), Das Indische Grabmal (1959). La seva darrera pel·lícula va ser Die Tausend Augen des Dr. Mabuse (1960. Filmografia