IGUALTAT DE GÈNERE Les nenes de rosa, els nens de blau; les nenes boniques, delicades, afectuoses, tenen cura dels altres, callen i escolten, somriuen, són atentes, són tafaneres, són rebuscades,… els nens són nobles, no importa tant el seu aspecte físic, són més agressius però van de cara, es deixen manipular més (per les nenes, és clar!), no els interessen les tafaneries... De debò? Penses que dones i homes som així? I que, si ho arribem a ser, és per algun imperatiu genètic? Que els nostres cervells són diferents i ens fan propensos a unes o altres característiques? I si som com som perquè, des que arribem al món, comencem a rebre informacions, ordres, consignes, consells, joguines, advertències i sentències que ens indiquen el camí a seguir?. Si ets nena HAS d’anar pel camí rosa. Si ets nen HAS d’anar pel camí blau. Nens i nenes ens perdem moltes coses en aquesta bifurcació: hi ha nens que voldrien plorar amb tranquil·litat davant de la resta i nenes que volen ocupar l’espai públic, que la seva veu se senti alta i clara perquè tenen moltes coses a dir-nos. Els contes són una bona manera d’ensenyar-los d’altres models a seguir. La construcció del seu jo serà molt més rica si els proposem un món de ficció on algunes mares no són bones cuineres però sí que et munten una prestatgeria i alguns pares saben escoltar i consolar com ningú.
Els Contes Tansgressors D’IGUALTAT DE GÈNERE parlen d’aquestes coses i t’estan esperant a la sala infantil de la biblioteca. T’atreveixes a construir un món millor? Tres exemples:
Els prínceps blaus destenyeixen
Teresa Giménez
El partit de l’Alícia
Arnaud Alméres
Billy Elliot
Melvin Burgess