SANJOSEX. Temps o rellotge Bankrobber, 2007 POP/BLUES/CANTAUTOR
Temps o rellotge
és el segon disc del músic bisbalenc Sanjosex, qui ja va sorprendre a la crítica amb el seu
primer àlbum, Viva!. Sanjosex canta en català i ens parla d’històries quotidianes. Se’l compara amb Albert Pla, Roger Mas, Pi de la Serra, Bob Dylan, Devendra Banhart o Kiko Veneno, però cap és prou escaient, ja que té un so i una veu molt particulars.
HAWLEY, Richard. Lady’s bridge Mute, 2007 FOLK/COUNTRY/ROCK
Després de l’èxit de Coles corner (nominat al Mercury al millor disc britànic), Richard Hawley, ex-guitarrista de Pulp, ha fet un pas endavant en signant aquesta nova col·lecció de cançons emocionants, sentimentals i melancòliques, elaborades totes amb una concisa instrumentació a base de bateria, piano, guitarra i baix, que reforça l’ambient crepuscular del disc. THE ZOMBIES. Odessey and oracle POP/PSICODÈLIA Big Beat Recods, 1997 (1968)
Gravat l’any 1967, Odessey and oracle és un dels pilars fonamentals del pop dels anys 60, un clàssic que ha passat desapercebut però que es troba a l’alçada d’obres mestres com Pet Sounds, Sgt. Peppers o Forever Changes. Els londinencs The Zombies van donar origen a una estremidora simfonia de pop barroc i complexos jocs vocals capaç de remetre des del soul fins a la psicodèlia.
BIOLAY, Benjamin. Trash Yeye EMI, 2007 POP
Benjamin Biolay ens ofereix la seva personal interpretació de la chanson française, així com la seva particular relació amb els EUA, una constant a la seva carrera musical. Expressats amb la seva inconfusible veu ronca i xiuxiuejant, trobem melancolia i mitjos temps en uns temes, i veus femenines amb tocs d’electrònica en d’altres.
EL-P. I’ll sleep when you’re dead Def Jux, 2007 HIP-HOP
El Producto, també conegut com Jaime Meline, torna a la càrrega després de l’èxit de l’àlbum de debut Fantastic Damage (2002), amb el seu hip-hop d’esperit rock que no vol ajustar-se a uns patrons predefinits. En aquesta ocasió compta amb les col·laboracions de luxe de Trent Reznor, Cat Power i The Mars Volta. HOLIDAY, Billie. Lady in satin: the blues JAZZ Sony, 1997 (1958)
Billie Holiday (1915-1959) va tancar el cercle de les seves gravacions amb Columbia, la mateixa casa discogràfica amb la que va començar,i va deixar-hi allà el seu testament musical. Amb una veu trencadissa a casa frase, produeix calfreds comparar aquest amarg i emotiu testimoni amb la veu d 25 anys enrera.
THE NATIONAL. Boxer Beggars Banquet, 2007 ROCK
Unes melodies èpiques protagonitzades pel ritme de la bateria i la veu fosca de Matt Berninger són el segell d’aquest quintet nord-americà. Per a aquest quart treball compten també amb arranjaments orquestrals i Sufjan Stevens al piano, creant paisatges sonors que recorden a estones a uns Joy Division plens d’optimisme. NIÑOS MUTANTES. Grandes éxitos de otros Astro, 2007 POP/ROCK
Mentre preparen noves cançons, Niños mutantes han recopilat totes les versions que han et durant els seus deu anys de carrera com a grup, juntament amb altres que fins ara no estaven gravades. Els granadins treuen els seu primer llarg de versions que sempre els ha agradat tocar: Depeche Mode, Mecano, Los Brincos, The Cure, The Zombies… etc. REFREE. Els invertebrats Acuarela, 2007 CANTAUTOR
El quart disc de Refree, alter ego de Raül Fernàndez (Corn Flakes, Élena,..), arriba després d’una llarga espera des del seu darrer treball La Matrona. Tradició pop unida a la llibertat expressiva del jazz europeu contemporani i cançó d’autor lleugera, cantada en castellà i català, el consoliden com un dels millors talents de l’escena independent catalana.
OCEAN’S THIRTEEN (B.S.O) Warner Bros, 2007 ÀCID JAZZ
La banda sonora de la pel·lícula Ocean’s Thirteen ha estat composada per l’aclamat compositor i productor David Holmes, qui ja va realitzar les bandes sonores de la
primera i segona entrega d’aquesta trilogia
cinematogràfica. En aquesta ocasió hi trobem 20 temes
bàsicament instrumentals amb influències de l’àcid jazz dels anys 70.
PIXIES. Loudquietloud: a film about The Pixies Plexi-Pias Spain, 2006 DOCUMENTAL
Els Pixies es retroben de gira el 2004, dotze anys després de la seva separació inicial. Loudquietloud és un DVD d’interior, de backstage. Hores d’autobús, intents de crear noves cançons, l’intimitat rutinària i l’adoració de les masses... Les barreres davant la càmara es van trencant i apareixen els acords i desacords perquè aquella gira arribés a bon port. WRIGHT, Shannon. Let in the light Quarterstick, 2007 ROCK
Aquest disc hauria de significar el reconeixement definitiu que es mereix Shannon Wright.
Let in the light (el seu sisè treball) és hereu del seu passat punk al front de Crowsdell, però en ell la
cantautora nord-americana ens sedueix a parts iguals amb la guitarra elèctrica i el piano, creant melodies entre el cabaret i el rock, plenes de matisos tràgics i esperançadors, però sempre amb una intensitat desbordada.