Roques del Port by Biblioteca Geologia

Roques l

Port Y

Ă lvaro Arasa Tuliesa

Grup de Recerca Científica 'Terres de I'Ebre'

Roques del Port

A. Arasa Tuliesa -

BIBLIOTECA DE LA UNNERSITAT --- - DE BARCELONA

vIBFi1BQFm

T T ( U b ) 4x4

llum a molts dels processos que avui comprenem i que, en aquel1 moment, van ser associats a la intervenció divina segons les explicacions que conté I'antic testament. Amb la idea del Diluvi s'han transmes claus de pensament i comportament en la cultura occidental que es mantenen a I'inconscient de la societat: a) Creenca generalitzada que de les mans de Déu surt un món acabat i perfecte; b) Creenca que Déu és I'únic que pot "crear", concepte de "creacionisme"; c) Este món ha estat creat perque els humans dominen la Terra. El desordre, el mal, la violencia, el pecat, la transgressió de les lleis naturals ofenen el Creador i envia la catastrofe en forma de Diluvi per destruir tota la maldat; d) El discurs bíblic del Diluvi és la causa de I'extinció d'animals i plantes antediluvians. La creenca de mites primitius en les societats no 6s cosa de poc temps. El desconeixement dels fenomens ha afavorit la construcció de Ilegendes. El fet de trobar dents de tauró fbssils va afavorir la idea que eren Ilengües de serps petrificades. Plini el Vell (23-79) no compartia estes idees, pero n'exposa altres de tant o més imaginatives, corn les que es troben a la seua Historia Natural, on explica que cauen del cel durant els eclipsis de Lluna, i remarca que els -mags les utilitzaven per a empreses amoroses. Cal dir que sota el mandat de Neró, va exercir el carrec de procurador a la Tarraconense, moment en el qual de ben segur recorreria les nostres terres.

I I

Les dents de tauró, maGterpretaues cwrr rrerryues ue serp, o Ilagrimes d'eclipsis de Lluna (peu de foto, 5 cm; en endavant escriurem de forma abreviada p. f.).

La troballa d'altres restes fbssils grans va ajudar que fossen atribuides a animals fantastics i mitologics que van desapareixer amb el diluvi Entre altres antediluvians es descrivien al s. XVll els cranis de gegants amb un sol ull trobats a Sicília i que avui se sap que són cranis d'elefants que van formar part de la mitologia grega corn a representants dels gegants, corn el ciclop Polifem a L'Odissea. Esquelets de dragons que omplien pagines i més pagines de Kaiserliche Leopoldnische Akademie a partir d'ossamentes fdssils trobades a cavernes dels Carpats. A la Xina les troballes d'ossos i dents fossils van ser atribuicles a dragons tot usant-los en medicina tradicional amb múltiples propietats "meravelloses". En altres situacions les restes d'ossos d'animals van ser atribuits a una criatura fantastica, I'unicorn; fossil de rinoceront.

1.2 SEGLES XVI-XVII Tot i anar-se qüestionant alguns fenomens, no és fins al Renaixement quan la societat es comenca a preguntar el perque de molts dels processos naturals. S'inicia el que avui coneixem corn pensament Iogic i raonat. El Renaixement marca un abans i un després en la manera d'observar els processos naturals. Mentre que als paisos del centre dlEuropa, Georgios Agricola (1494-1555) escrivia treballs tan destacats corn De re metallica (1556) i De natura fossilium (1546), tractats que van servir corn a guia per al futur desenvolupament de molts conceptes geologics. James Usher (1581-1665) a partir d'interpretacions de I'antic testament relatat per la Bíblia, arriba a la conclusió que "la Terra va ser creada la tarde del 22 d'octubre del 4004 a C . Anys més tard, John Lighfood, de la Universitat de Cambridge, determina que la "creació de la Terra va ser el26 d'octubre de 4004 aC a les 9 del mati". Amb estos plantejaments, la formació de les muntanyes, valls i altres expressions geolbgiques només es poden explicar de manera rapida i catastrofica.

a*.

' S .~ a i s Z ~ e ? ibLianc / a;éI Fitó,

P a+

";a,

<.I-

, . I

vI" . - * - r

-a-

de I ~ k k ~ del e Sénia. s

En aquells temps, a casa nostra, les primeres cites referents a I'entorn físic i I'existencia de minerals es deu a Cristofol Despuig en Los col~loquisde /'insigne ciutat de Tortosa, escrits cap a la mitat del segle XVI. En ells es comencen a entreveure conceptes geologics amb un cert embolcall de "misteri". "Don Pedro: Sí és, per cert. Ako, senyor, que ens haveu dit de la mar, que en lo temps antic arriba fins Amposta, és cosa certa? Com se sap? Que per avui, com veeu, del castell d'Amposta fins a la mar hi ha dos Ilegües." Les Ilegües són mesures de distancia. Segons el terr~toritenen diferents longituds. Equivalen a 20.000 peus o 6,666 vares i dos tercos, el que entenem avui com 5.572 metres o de 20 al grau com es deia al centre de la península. També es poden trobar referencies a la llegua comuna de 5.556 m, la llegua de camí de 6.620 m, la llegua jurídica de 4.175 m i la llegua legal de 6.933 m. "Lúcio: (...) i per lo que veiem lo discurs que cadaldia fa la mar, i també lo que en escriptura trobam (...) venim a entendre i creure que és així, que la mar arribava als llocs que tinc dits (...) i en totes esfes , cavant en la Granadella (...), que vorades d'on se retirava se troben per avui, cavant, vestigis d ' a ~ o (...) ara es lluny de la mar mitja llegua, se trobaren en lo fondo petxines i pilotes de mar; i en Campredó, que és una altra torre (...) moit amunt d'Amposta i una llegua de Tortosa, se són frobats rastres casi semblants ad aquestos." Cert és que l'antiga Iínia de costa previa a la formació del delta de I'Ebre estava als penya-segats de Camarlec, al Roquer. Amb les aportacions fluvials del riu Ebre es van acumular sediments que fan formar el delta. En referencia a les restes que detecta a prop de Campredó, tot i que es tracta de restes fossils marines, no són de la mateixa epoca que les que es van trobar a la Granadella, ja que en este cas es corresponen a fossils

La micritització microbiana és un procés dels primers estadis de la diagenesi de les restes organiques com poden ser les closques d'organismes o bioclast, que son alterades per algues, fongs, bacteris quan formen part del sediment del fons del mar. El procés modifica les parts externes del bioclast i posteriorment pot ser emplenat per partícules de micrita. Els processos diagenetics secundaris, on la circulacio de fluids carreaats de substancies com el magnesi poden anar fent substitucions moleculars de la mineralogia dels carbonats originals, solen acabar formant una roca que en diem dolomia, carbonat doble de calci i magnesi [CaMg(CO,),], mentre que al mineral en diem dolomita. La roca de dolomia esta formada per romboedres menuts que es poden veure amb la lupa. Reconeixerem una dolomia quan hi ha molts romboedres, la textura és d'aspecte sucrós i la roca brilla a la llum del Sol. Pero també podem observar processos diagenetics contraris, on es produixen fenomens de desdolomitització, de manera que una dolomia passa a ser calcaria. La dolomitització, resulta un dels processos més importants en el conjunt del Port. El seu origen és discutit i s'apunten dos possibilitats: la formació de ~rocessos de do,omititzaci~. SJobse>va com elsdolomies primaries, formades a partir de la sedimentació de la directa de la dolomita; o be la de dolomies secundaries, cristalls de dolomita alteren la textura resultat del reemplacament de part del calci per magnesi calcaria ide les restes fossils (p.f. 1 cm). després de la sedimentació.

¡es prirnaries sembla que esta corroborat per les troballes en forrnacions recents. Tot i gran quantitat de dolornies existents al rnassís del Port s'ha d'atribuir a processos de dolomitització aria. Fet que condiciona de manera significativa el que es puguen conservar estructures prirnaries del nt original i tarnbé la practica irnpossibilitat de trobar restes de fbssils, les quals corn a molt poden quedar veritables "fantasmes" ja que I'estructura original s'ha destruit per cornplert. Els termes per a classificar la referencia als proposats per Folk o Dunharn. tinuació es fa una revisió de la terminologia a utilitzar en la descripció de les roques que podem trobar al s del Port i zones adjacents.

les més abundants i es caracteritzen per estar formades fonamentalrnent per carbonat ct~lcic.Quan este nt cristalls, en diem calcita, si la textura no és cristal-lina o s'assembla a un fang icat en diem calchrla. Totes les calcaries i calcites en contacte arnb acid clorhídric diluit al 10% produixen escencia. No passa el mateix si la calcaria conté magnesi, en este cas es tracta d'un carbonat doble de i magnesi o dolomia, arnb el qual I'acid clorhídric diluit no hi reacciona. aturalesa dissolts arnb aigua en forma de bicabornats. Organismes vius corn els titats de carbonats als ossos, els invertebrats a les closques i també algunes algues. dures en el sediment dóna lloc a carbonats d'origen organic i formaran calcaries la preclpitació química dels carbonats dissolts en I'aigua. La precipitació es condicions fisicoquímiques del medi i s'allibera el CO, dissolt arnb aigua. El er a nosaltres és la precipitació de calc a les aixetes de casa: I'aigua carregada a precipitació reduint el diametre dels tubs, obstruint filtres, revestint resistencies perie els processos es mantenen i les aigües de fonts o rierols precipiten els o sobre la prbpia roca que donen formes espectaculars corn la pedra tosca, tova microorganismes com algues i bacteris quan realitzen les seues funcions vitals fer la fotosíntesi tot for~antla precipitació del carbonat calcic. Este procés originaria ció bioquímica, la qual també esta molt lligada a la formació de travertins. És ecipitació requerix moments previs de dissolució de carbonats en altres Ilocs. Amb rma el paisatge carstic arnb coves, estalactites i estalagmites. m

Un tipus diferent de calcaries són les que estan forrnades per fragments d'origen detrític. Podríem pensar en una Brena blanca de les platges del Carib. Si els grans d'arena són d'origen mineral en diem calcarenita i si ha una proporció considerable de grans formats per organismes xicotets o restes d'invertebrats en direm una ,

Mostres polides c, ,,,,,

,, ,,,, ,,,,,&rra)

ibiocalcarenita (dreta) vistes arnb la lupa binocular (p.f. 1cm).

sediments quan s'abandonen.

restringides i poc profundes.

Microcodium. Es tracta d'una cristal.lina que microtextura presenta formes radials de cristalls de calcita. La seua interpretació és controvertida. Ha estat atribuida a activitat microbiana o a processos de cristal.lització de les cel.lules vegetals de les rails. Per alguns autors el fet d'observar un creixement radial resulta incompatible amb la distribució de la textura del microcodium segons la calcificació interna de les cel.1~les de la rel. Altres interpretacions suggerixen un origen associat a les estructures filamentoses de micorizes.

Actualment sembla que la tendencia d'investigació gira al voltant d'actinobacteris saprofits i fongs. S'entenen per saprofits aquells que tenen una nutrició heterotrofa a partir de restes de materia organica que es descompon per fermentació o putrefacció. S

Microfbssils. Sens dubte són, en I'actualitat, els que més valor tenen, sobretot per I'aspecte economic que representen. Fa molts anys que es coneixien, pero ha estat la prospecció petrolífera la que ha requerit del seu estudi exhaustiu indispensable per a classificar paleontologicament les formacions geologiques que travessen les períoracions. Els motius són molt variats, pero per a entendre'ns, quan es fa un sondatge, on els testimonis de sediment són molt menuts, es fa difícil identificar fbssils grans, per la qual cosa s'utilitzen els més xicotets per tal de poder reconeixer el contingut i en el millor dels casos associar la roca a una formació concreta caracteritzada per la presencia d'estos organismes.

icrofossils ens permetran identificar el medi sedimentari on es van dipositar, fins i tot la profunditat relativa lamina d'aigua que hi havia quan ells vivien, la seua temperatura, la salinitat, etc. Este ventall de ilitats fa que el coneixement dels microfbssils aporte una informació excepcional. els microfbssils marins de fhcil reconeixement, tant en un fragment de roca com els individus aillats, hi S que es caracteritzen per presentar forats a la closca que cí el seu nom. Hi ha formes mes menudes d'un mil.límetre i formes petites cal destacar els miliblids. Pertanyen a un grup d'organismes bentonics, és a dir, que substhncies minerals que originen una closca menudeta; a rtes més grans, adossades a I'anterior. De miliolids en trobem de fossils i d'actuals, de manera que coneixem be els ambients on viuen i, per tant, ho podem fer extensiu al registre paleontolbgic. Són molt xicotets, en general entre 0'25 i 1 mm, a simple vista només vorem un puntet blanc, si no esta alterat; per estudiar-los bé ens cal una lupa. La closca acostuma ser de carbonat amb aspecte de porcellana. El nombre de cambres o habitacles de cada individu és constant, carhcter que pot servir per a la seua classificació. Són organismes de facil observació a les roques carbonatades del Port. pre unicel.lulars, tenen la capacitat de construir una gran vida i acaben donant lloc a un microfbssil gegant com les lines presenten formes similars a un "barret de xinés" i la seua mida, si be és variada, acostuma a ser de 3-6 mm. Estos organismes van proliferar durant el Cretaci amb una gran varietat d'especies tiques. Tots ells eren de carhcter bentbnic i n'hi havia tants que arriben a formar grans paquets de es exclusivament fetes per I'acumulació de cadhvers d'estos organismes.

Mosrra ae calcarla amo aounaanrs o r ~ ~ r o ~ ~aen la e sI V I O I ~ae nerr (P.T.3 cm).aj Mosrra pollas amo ororrol~nes1 alveolines presenten formes globoses, tipus pilota de futbol o de rugbi. Solen trobar-se des del final del . Són bentbniques i litorals, fet que limita la seua ecologia. do-Pacífic, on viuen associades a diferents tipus d'algues. A es del Cretaci superior, que no hem de confondre arnb les veolines que trobem a les graves de la terrassa quaternaria antiga del riu Ebre. El codols que en contenen rovenen del Prepirineu i han estat transportades pel riu Ebre en temps prethrit. Les alveolines són molt bundants en algunes formacions de calcaries del Terciari inferior al Prepirineu o al Cap de Salou.

Fm. calcaries i dolomies laminades del Brull. Per a observar millor esta unitat hem de viatjar fins a la Vil Baixa, al Priorat. Esta formada per entre 1 i 13 m de mudstone i wackestone biotorbats, als quals se superpo nivells arnb laminació mil.limetrica paral.lela o ondulada. Localment es poden veure bretxes dels materi anteriors i nivells centimetrics de lutites roges. El conjunt d'estos materials ha estat interpretat com diposits de sediments acumulats en planes interma arnb acumulació de tapets algals que donarien lloc a les estructures laminades, mentre que els nivells de bre i lutites roges poden associar-se a zones supramareals arnb processos carstics.

Panoramica de IJanticlinalde Paüls. Fm. calcaries bioclastiques d'Olesa. També les observarem al Priorat. Són mudstone i grainstone de color gris. La potencia oscil-la de 4 a 12 m. El terme calcaries bioclastiques es referix que contenen abundants restes fossils de gasteropodes, bivalves, equinoderms, foraminífers, ostracodes, oncolits i pelelets. El conjunt d'esta fauna es classifica com banal, en el sentit que no té valor cronostratigrafic. Tanmateix, es tracta d'un nivel1 on també s'han trobat Paraceratites, a la zona de Móra dlEbre. El conjunt s'interpreta com diposits associats a medis litorals arnb circulació restringida, tipus badies associades a plataformes continentals.

Fm. calcaries biotorbades de la Vilella. Es tracta d'un conjunt de roques carbonatades molt variades des de mudstone i grainstone d'oblits. Té una potencia d'uns 90 m. La característica principal és la gran biotorbació que es pot observar a simple vista, arnb una estratificació prou regular tot i que poden observar-se com algunz estrats presenten formes lenticulars laxes; I'abundant biotorbació equival a les calcaries de Fucoides (Virgili . 1958). El fet d'observar oolits i algues dasicladacies suggerix medis marins arnb certa energia. Nombrosos autors han trobat restes del braquiopode anomenat Mentzelia mentzeli. A la part superior es pot observar un; superfície de discontinuitat. Associat a la superfície de discontinuitat, es reconeixen petites mineralitzacions de Pb-Ba. Es considerer associades a un paleocarst arnb rebliment de bretxes i minerals. La mineralització presenta diferents fases dt precipitació on cal diferenciar: formació del paleocarst arnb fragments de roca, cimentació de les bretxes amt patina ferrosa, pirita i marcassita juntament arnb galena i baritina.

Com a hipotesi elaborada a partir d'obse~acionsdiverses, Andreu et al. (1987) associen I'origen del paleocarst durant Muschelkalk inferior a un descens del nivel1 del mar. En quedar els sediments carbonatats exposats als processos de meteoritzaci贸 de la intemperie, els carstics serien dominants. Es formarien inicialment cavitats de mides diferents, a posteriori en ambients reductors es produirien processos de precipitaci贸 de sulfurs de Pb-Zn-Ba (galena, esfalerita, baritina, pirita), mentre que en estadis oxidants precipitarien sulfats i carbonats (cerussita, smithsonita). La font principal dels minerals serien els processos de lixiviaci贸 existents al continent sobre materials paleozoics amb elevats continguts de Pb, Zn, Ba, Cu. L'acumulaci贸 de lixiviats es faria sobre les plataformes carbonatades on la materia organica dels tapets algals acumularia els minerals.

m - Historica geologica de les roques del Port amant d'Eos, deessa de IIAurora; és un estatge controvertit i equivaldria al Portlandia anglés, definit a I'illa Portland. Al massis del Port cada estatge esta representat per materials diversos amb un contingut de fossils que pen associar-los. En altres ocasions són els criteris de camp o estratigrafics els que permeten associar una formi geolbgica a un estatge determinat.

esa

La terminologia utilitzada per a anomenar les formacions litostratigrafiques a la zona del massís del Port consolidar amb els treballs de Giner (1980), que va utilitzar I'enunciada per Goy et al. (1976) i Gómez (1979), tracta, en molts casos, de termes toponímics d'altres contrades, situades sobretot a la zona central i de Ileb de la serralada Iberica. Tanmateix, treballs posteriors han anat introduint termes de toponímia més properi massís del Port, perb que no sempre s'ajusten a la zona estudiada. Ens decantem per mantenir la terminolc per no embolicar rnés la troca i en conseqüencia reforcem una nomenclatura que esdevé clhssica i interessats la trobaran a la bibliografia rnés usual. A continuació es descriuen les formacions geolbgiques I formen el Jurassic inferior o Lias, Jurassic mitja o Dogger i Jurassic superior o Malm. 1 Jurassic inferior o Lias En general esta representat per una alternanca de formacions o paquets de dolomies, calcaries i margues. Les formacions que es poden reconeixer de baix a dalt són: Fm. bretxes dolomítiques de Cortes de Tajuña, Fm. calcaries i dolomies taulejades de Cuevas Labradas, Fm. margues i calcaries de Cerro de Pez, Fm. calcaries bioclastiques de Barahona, Fm. margues i calcaries de Turmiel. Fm. bretxes dolomítiques de Cortes de Tajuña. La base erosiona els materials dolomítics de la Fm. lmón del Triasic superior. La potencia varia entre 30 m a Prat de ~ o m t e i 77 m a Beseit. Esta formada per bretxes i carnioles calcareodolomítiques amb tonalitats roginoses que li configuren un aspecte de camp molt característic. Presenta intercalacions de dolomies massives molt bretxificades, també s'hi poden trobar nivells de dolomies laminades. Els principals afloraments els trobem a la zona de Prat de Comte, d'Alfara, de la Franqueta, a I'antiga pedrera al final del barranc del Carrer Ample, a Beseit i a altres indrets que poden ser reconeguts a la cartografia.

El fet de presentar-se els materials tan bretxificats i amb estructures de canals plens de fragments de dolomies i bretxes s'associa a estadis d'inestabilitat de la plataforma carbonatada. Serien els moviments tectonics els que afavoririen I'exposició subaeria d'estos materials i posterior resedimentació dels fragments en una plataforma carbonatada marina molt soma.

A florament de la Fm. Cortes de Tajuña i detall al barranc del Carrer Ample.

Fm. calcaries i dolomies taulejades de Cuevas Labradas. Té una potencia variable, d'uns 50-60 m a la zona d'Horta - Alfara, mentre que a Beseit és de I'ordre de 40 m. Esta formació és concordant amb la inferior. Esta formada per un tram inferior de dolomies laminades que passen progressivament a capes més gruixudes. El tram superior esta representat per mudstone amb abundants laminacions algals. En ambdós trams es poden reconeixer localment algunes restes fossils de bioclasts indiferenciats i alguns mol.luscos. Trobem afloraments significatius a I'Algars, als Estrets i a I'Ulldemó. Altres els podem veure a Prat de Comte, Beseit i Alfara. L'organització dels estrats, les laminacions i les restes fossils reconegudes relacionen estos materials amb diposits de plataforma carbonatada més profunda que la formació anterior. UIIII~S iau~ajauasua

buavas Labrauas.

I En els darrerS anys, diferents treballs d'analisi de conca sedimentaria dels materials jurassics han conduit a fer consolidar una proposta d'organització en seqüencies deposicionals d'estos materials (Salas, 1987, ComasRengifo et al. 1998; Salas et al. 2001, Aurell et al. 2003). En el Jurassic inferior la superposició d'ambdós formacions, Cortes de Tajuña i la part inferior de Cuevas Labradas formen la seqüencia deposicional Hettangia Sinemuria. Representen una nova transgressió caracteritzada per una plataforma marina molt poc profunda amb sedimentació de carbonats i evaporites associades a dissolucions que condicionen la formació de bretxes. Un nou impuls transgressiu profunditza la conca sedimentaria que caracteritza calcaries ben estratificades que poden estar dolomititzades.

Fm, margues i calcaries de Cerro de Pez. Representada per una alternanca de calcaries grises i margues amb restes de bioclasts. Les coloracions groguenques són resultat de I'alteració, mentre que internament són de colors grisos. Localment es poden trobar acumulacions de bivalves, braquiopodes tipus Terebratula i Rinchonella, gasteropodes, ostreids, ammonits, belemnits, corals, etc. que poden arribar a formar una lumaquel.la. Els ammonits Uptonia tenen valor geocronologic i a la part superior es poden reconeixer restes de Pholodomya que és un bivalve característic d'esta formació. Sobre de les calcaries es poden observar nivells ferruginosos. Els afloraments característics es poden veure a la zona de Beseit, riu Estrets, pujada a la Mola Grossa, Alfara, el Caragol, etc.

c~~~~~~~ rr,aryust.s

ue la

rrrl.

berro ue r e L a 1a

d 'Alfara.

El conjunt d'estos sediments i les petites seqüencies formades per I'alternanca de margues i calcaries bioclastiques suggerixen medis deposicionals associats a estadis de tempesta. Posteriors exposicions afavoririen la formació de crostes ferruginoses.

Fm, calcaries bioclastiques de Barahona. L'estratificació és de I'ordre de 15-30 cm. La potencia varia entre els 8 m a la zona de Paüls i Horta, mentre que a Beseit és d'uns 15 m, on a la part superior es reconeix glauconita, argila de color verd blavós, que posa de manifest el seu origen marí. Formada per calcaries bioclastiques de color terrós. A nivel1 textura1 es classifiquen com calcaries grainstone i packstone per la gran quantitat de restes presents. La fauna fossil és molt variada i conté restes de braquiopodes, destaca el genere Zeilleiria, bivalves, gasteropodes, ostres, equinoderms, crinoideus, foraminífers, encara que també es troben ammonits i belemnits. Els afloraments també els podem observar a la zona de Beseit, riu Estrets, pujada a la Mola Grossa, Alfara, el Caragol, etc. I