’informe de la UNESCO sobre societats del coneixement deixa clar els fonaments d’una societat cap a la innovació i l’aprenentatge al llarg de la vida. L’aprenentatge al llarg de la vida es basa en nou competències bàsiques que asseguren l’éxit d’una societat del coneixement. Aquestes competències són: comunicació en llengua materna, comunicació en llengües estrangeres, competència matemàtica, competència bàsica en ciència i tecnologia, competència digital, aprendre a aprendre, competències socials i cíviques, sentit de la iniciativa i esperit d’empresa; i consciència i expressió cultural.
En aquesta guia presentem nou “intel·ligències” o aptituts d’aconseguir bons resultats a efectes de ser persones competents i emprenedores. Howard Gardner va ser pioner en l’estudi de la multidimensió del concepte d’intel·ligència i va marcar un caràcter innovador, obert i plural al seu desenvolupament. Afegim una última tipologia d’intel·ligència admesa com a important ara com ara: la Intel·ligència espiritual. Tota intel·ligència té com a última destinació: la creativitat i la resolució de problemes. L’evolució és constant i la nostra manera d’interactuar amb l’entorn i de crear també té fases. Una visió global i integradora de les nostres capacitats fa un camí més enriquidor.
Fora de genis de naixement, tothom ha de desenvolupar capacitats per a adaptar-nos, resoldre problemes i crear nous escenaris en la nostra vida quotidiana. La pràctica diària d’experiències ens ajuda però també convé mirar-se aquells assajos que ens obren noves vies. Aquestes vies sovint es presenten com a cruïlles de diferents capacitats que es coordinen i ens fan ser més competents.
Armstrong, Thomas. Eres más listo de lo que crees. Una guía para niños sobre las inteligencias múltiples. Barcelona: Oniro, 2008. Delvel, Juan. La inteligencia: su crecimiento y medida. Barcelona: Salvat, 1982 Equipo de expertos 2010. El Gran libro de los test psicotécnicos. Barcelona: De Vecchi, 2012. Gardner, Howard. Mentes creativas: una anatomía para la creatividad. Barcelona: Paidós, 2010. Jackie Guthrie [et al]. Tests de inteligencia. Madrid: Tikal, 2012 Malpica Olvera, Angélica. Los 10 colores del talento. México DF: Grupo Cudec, 2012 Marina, José Antonio. Teoría de la inteligencia creadora. Barcelona: Anagrama, 2007 Marina, José Antonio. La inteligencia fracasada: teoría y práctica de la estupidez. Barcelona: Anagrama, 2004 Navarro, Àngels. 1001 juegos de inteligencia para toda la familia. Madrid. Anaya, 2011 Roman, Rodolfo y López, Guillermo. Gimnasia para la mente: desarrolla todo el potencial de tu inteligencia. Barcelona: Integral, 1996 Vallejo-Nágera, Alejandra. Tu inteligencia: cómo entenderla y mejorarla. Madrid: Aguilar, 2004.
El raonament més abstracte i més formal pel que fa a la lògica inherent de les idees les trobem en aquest tipus d’intel.ligència. El pensament matemàtic neix del número, camina cap a la variable i acaba en les funcions. La lògica fa interconnexions de premisses i hipòtesi de treball. Casteleiro, José Manuel. La matemática es fácil: manual de matemática fácil para gente de letras. Madrid: ESIC, 2010 Cerdan Soriano, Juana. Problemes de fonaments matemàtics. Universitat Politècnica de València, 2003. Crilly, A.J. 50 cosas que hay que saber sobre matemáticas. Barcelona: Ariel, 2009. Deaño, Alfredo. Introducción a la lógica formal. Madrid: Alianza, 1999. Dienes, Z.P. Lógica y juegos lógicos. Barcelona: Teide, 1976. Flansburg, Scott. Matemáticas para todos: un método fácil y divertido para solucionar problemas de cálculo más frecuentes. Barcelona: Paidós, 1985. Guzman, Miguel de. Cómo hablar, demostrar y resolver en matemáticas. Madrid: Anaya, 2003. Holstadter, Douglas R. Gödel, Escher, Bach: un eterno y grácil bucle. Barcelona: Tusquets, 2007. Meavilla Seguí, Vicente. El lobo, la cabra y la col: estimula tu ingenio con los mejores problemas y juegos matemáticos de toda la historia. Córdoba: Almuzara, 2011. Sánchez Torres, Juan Diego. Juegos matemáticos y de razonamiento lógico. Madrid: CSS, 2010. Smullyan, Raymond. ¿Cómo se llama este libro?: el enigma de Drácula y otros pasatiempos lógicos. Madrid: Cátedra, 2001. Villagrà, Mª del Rosario. Atlas de matemáticas: entre la abstracción y lo cotidiano. Barcelona:VerticalesdeBolsillo,2009.
El domini del llenguatge és el punt clau d’aquest tipus d’intel·ligència. Tres conceptes són determinants per a entendre el seu abast: la semántica – el significat de les paraules i frases -, la sintaxi – l’ordre de connexió entre paraules com a estructura i la fonologia o el vessant rítmic i musical dels sons que la componen. En tot cas, és un amor al desenvolupament de les paraules per comunicar als altres.
Actis, Beatriz. ¿Qué, cómo y para qué leer?: un libro sobre libros. Alcalá de Guadaira: MAD, 2007. Austin, Peter. 1000 lenguas vivas y extintas de todo el mundo. Barcelona: Océano, 2009. Bernárdez, Enrique. El lenguaje como cultura: una crítica de discurso sobre el lenguaje. Madrid: Alianza, 2008. Llinàs i Grau, Mireia. Primeres paraules: com aprenen a parlar els nostres fills. Barcelona: Empúries, 2006. Marrodán Gironés, Maria José. La conquista de las palabras: tratamiento de la dislexia y los trastornos lectoescritores. Primer / Segundo/ Tercer ciclo de educación primaria. Madrid: ICCE, 2005. Romano, Vicente. La intoxicación lingüística: el uso perverso de la lengua. Barcelona: El Viejo Topo, 2007. Sánchez Cano, Manuel. Aprenent i ensenyant a parlar: ajuda a la comunicación i al llenguatge a l’escola. Lleida: Pagès, 2000. Sangles i Moles, Ramon. Compendi de normes d’estil: manual per a redactors i correctors. Barcelona: Llengua Nacional, 2009. Suárez, Patricia. La escritura literaria: cómo y qué leer para escribir. Alcalá de Guadaira: MAD, 2007. Tusón, Jesús. Introducció a la lingüística. Barcelona: Educaula, 2009.
El desenvolupament d’aquest tipus d’intel.ligència té la base en la capacitat de la memòria tonal. Revisar, adaptar patrons musicals i la técnica del contrast i ritme són elements fonamentals per entendre la via musical en les persones. Té un carácter abstracte com la matemática però lligada al cos sentimental al igual que l’habilitat intra-inter-personal i també té el vessant comú amb la lingüística.
Alberich Artal, Enric. Fonaments del llenguatge musical. Barcelona: Dinsic, 2005. Amaro, Lorenzo. Las propiedades terapéuticas y educativas de la música: un concepto nuevo en musicoterapia evolutiva. Barcelona: El autor. 1980. Bachmann, Marie-Laure. La rítmica Jacques-Dalcroze: una educación por la música y para la música. Madrid: Pirámide, 1998. Baxter, Harry. Cómo leer música. Barcelona: Ma non troppo, 2007. Ferrerós Tor, Maria Luisa. Inteligencia musical: estimula el desarrollo de tu hijo por medio de la música. Barcelona: Libros Cúpula, 2008. Grimalt, Joan. Com escoltar música: una història de la música en audicions. Barcelona: Duxelm, 2007. Muñiz Lorenzo, Adolfo. Bases para una buena educación musical. Algete: Mestas, 2012. Sardà Rico, Esther. En forma: ejercicios para músicos. Barcelona: Paidós, 2003.
La biblioteca ofereix un ample ventall de CD’s musicals tant per infants com per adults amb molta varietat de tipus de música. A més a la secció infantil hi ha petits àlbums de l’Auditori de Barcelona amb iniciació a música clàssica i també d’òpera pels petits. Tot ho trobaràs a la secció d’àudiovisuals per adults i secció infantil respectivament.
La tasca del cervell en l’activitat motora no ha estat prou reconeguda. La dansa i els esports són el exemple més paradigmàtic d’aquest tipus d’intel·ligència. El cos té un sistema de funcionament sincrònic i complexe, digna d’estudiar. La enseñanza de los juegos deportivos. Barcelona: Paidotribo, 1997. Bertherat, Thérèse. El cuerpo tiene sus razones: autocura y antigimnasia. Barcelona: Paidós, 2007. Bosler, Caron. Danza-fitness: tu plan personal en 15 minutos. Barcelona: Grijalbo, 2009. Carbajal Pérez, Luis. Hablar con el cuerpo: la expresión corporal en el camino para el bienestar. Barcelona: Comanegre, 2008.
Castañer Balcells, Marta. Manifestaciones básicas de la motricidad. Lleida: Universitat de Lleida, 2006. Klein, Margarita. Masajes para bebés y niños: técnicas de masaje suave para potenciar una profunda comunicación con tu hijo. Barcelona: Oniro, 2001. Puig Torregrosa, Lluis. El fisioterapeuta a casa: consells pràctics per moure’ns millor. Barcelona: Viena, 2010. Ruano Arriagada, Kike. Didáctica de la expresión corporal: talleres monográficos. Barcelona: Irbe, 2006.
Starone, Monica. Curso de baile. Barcelona: De Vecchi, 1995, Woolfson Richard. El lenguaje corporal de tu hijo: cómo entender la comunicación no verbal de los niños. Barcelona: Paidós, 1997. Zamora, Ángel. Danzas del mundo. Madrid: CCS, 1999.
La intel·ligència interpersonal ens permet tenir l’habilitat de trobar distincions entre les persones, concretament, parlem dels estats d’ànim, temperaments, motivacions i intencions que els altres tenen. Les relacions interpersonals expliquen també les diferències simbòliques de tracte i també culturals. Ens adonem així dels desitjos dels altres. La deficiència en aquest tipus d’intel.ligència és molt variada de contingut.
Brenifier, Oscar. ¿Qué es la convivencia? Barcelona: Edebé, 2007. Castells, Manuel. Comunicación y poder. Madrid: Alianza, 2009. Gavilan, Francisco. No se lo digas a nadie…así mejora tus relaciones a través de la inteligencia emocional. Barcelona: Planeta, 2010. Goleman, Daniel. Inteligencia emocional. Barcelona: Kairos, 2010. Goleman, Daniel. Inteligencia social: la nueva ciencia de las relaciones humanas. Barcelona: Kairós, 2006. González Mas, Rafael. Violencia humana. Madrid: RD, 2006. Guix, Xavier. Ni me explico, ni me entiendes: los laberintos de la comunicación. Madrid: Díaz de Santos, 2005. Hosfstadt Roman, C. van Der. El libro de las habilidades de comunicación. Madrid. Díaz de Santos, 2005. Martínez-Otero, Valentín. La inteligencia afectiva: teoría, práctica y programa. Madrid: CCS, 2007.
Nazare-Aga, Isabelle. Manipuladors de sentiments: qui són i com ens en podem protegir. Lleida: Pagès, 2004. Rivas Rivas, Ana Mª. Mujeres y hombres en conflicto: trabajo, familia y desigualdades de género. Madrid: Hoac, 2008. Vallejo-Nágera, J.A.. Aprender a hablar en público hoy. Barcelona: Planeta, 1998.
La intel·ligència intrapersonal té el seu fonament en el sentit del “jo”. Aquest sentit esdevé al propi autoconeixement i autonomía plena. El “jo” medular organitza els pensaments, els objetius, els desitjos i sobretot el conjunt de valors que donen cos a la pròpia identitat. No es pot entendre fora del lligam amb la intel·ligència interpersonal. Sovint ambdues se les anomena “intel·ligències personals”.
Arendt, Hannah. La condició humana. Barcelona: Empúries, 2009. Botton, Alain de. El consol de la filosofía. Barcelona: La Magrana, 2004. Corbella i Roig, Joan. Benestar emocional. Barcelona: Columna, 2005. Dresel, Walter. Toma un café contigo mismo: la importancia del encuentro con la autoestima como clave del éxito en la vida. Barcelona. Minotauro, 2005. Fromm, Erich. Tenir o ésser?. Barcelona: Claret, 2006. Gladwell, Malcolm. La intel·ligència intuïtiva: com decidir d’un cop d’ull. Barcelona: Edicions, 62, 2005. Marina, José Antonio. El aprendizaje de la sabiduría: [aprender a vivir, aprender a convivir]. Barcelona: Ariel, 2009. Marinoff, Lou. Pregunta-ho a Plató: com la filosofía et pot canviar la vida.Barcelona: Ediciones B, 2003. Plató. Apología de Sócrates. Madrid: Gredos, 2010. Punset, Eduard. El que ens passa per dins: un milió de vides al descobert. Barcelona: Destino, 2012. Rojas Marcos, Luis. Superar la adversidad: el poder de la resiliencia. Madrid: Espasa, 2010. Rojas Marcos, Luis. La autoestima: nuestra fuerza secreta. Madrid: Espasa, 2007.
La intel.ligència naturalista ajuda a clasificar, a endreçar conceptes, a fer grups on hi ha relacions d’elements i cal esbrinar diferències i semblances. Una observació sana i atenta de l’entorn, del funcionament de la natura i les connexions entre els éssers vius i els elements climàtics. Tot el camp de la biología i l’ecologia perfila l’evolució de les coses.
Alarcón Jordan, Marta. Metereologia i clima. Barcelona: UPC, 1999. Enger, Eldon D. Ciencia ambiental: un estudio de interrelaciones. México: McGrawHill interamericana, 2006. Evans, Joanne. Lo esencial en célula y genética. Barcelona: Elsevier Mosby, 2011. Figuerola, Heribert. La societat i el canvi climàtic. Vic: Eumo, 2008. González Candelas, Fernando. La evolución: de Darwin al genoma. València: Universidad de Valencia, 2009. Lehninger, Albert L. Principios de bioquímica. Barcelona: Omega, 1988. Lovelock, James. Gaia: una ciencia para curar el planeta. Barcelona: Integral, 1992. Maier, Richard. Comportamiento animal: un enfoque evolutivo y ecológico. Madrid: Mc.Graw-Hill, 2001. Molina, Tomás. Tu, jo i el medi ambient: respostes a les preguntes bàsiques. Barcelona: Pòrtic, 2001. Margalef i López, Ramón. Ecologia. Barcelona: Omega, 1974. Naredo, José Manuel. Raíces económicas del deterioro ecológico y social: más allá de los dogmas. Madrid: Siglo XXI de España, 2006. Riego Artigas, Pelayo de. La Agenda 21 local: vehículo idóneo para la necesaria participación directa de los ciudadanos en el desarrollo sostenible: el Programa 21 y el modelo Deyna de la Agenda 21 local. Madrid: Mundi-Prensa, 2004. Stringer, Christopher. La evolución humana. Tres Cantos: Akal, 2005.
La intel·ligència espacial-visual ajuda a desenvolupar la percepció de les formes i els colors, ajuda a representar una imatge mental i a dibuixar qualsevol objecte en tres dimensions. Predisposa a manipulacions a l’espai.
El diseño del siglo XXI. Köln: Taschen, 2003. La construcción de una ciudad. Barcelona: LaVanguardia, 2006. Asunción, Josep. Oleo creativo. Barcelona: Parramón, 2007. Brower, Cara. Diseño eco-experimental: arquitectura, moda y producto. Barcelona: Gili, 2007. Cenalmor Sáez, Maria del Mar. Cómo interpretar un plano. Barcelona: Ceac, 2009.
Child, John. Introducción a la fotografía creativa. Madrid: Anaya Multimedia, 2009. DuChemin, David. Fotografiar el mundo: el encuadre perfecto. Madrid: Anaya Multimedia, 2010. Jennings, Simon. Manual de color para el artista. Barcelona: Blume, 2007. Martin, Judy. Enciclopedia de técnicas de lápices de color. Barcelona: Acanto, 1999. Salisbury, Martin. El arte de ilustrar libros infantiles: concepto y práctica de la narración visual. Barcelona: Blume, 2012. Santos Quartino, Daniela. Arquitectura del paisaje: 100 arquitectos, 1000 ideas. Barcelona: Promopress, 2011. Ver Hague, Jim. Flash 3D: animación, interactividad y juegos. Madrid: Anaya Multimedia, 2007. Wedding, James. AutoCAD civil 3D 2010. Madrid: Anaya Multimedia, 2010. Wright, Paul H. Introducción a la ingeniería. México: Limusa Wiley, 2004.
La intel·ligència espiritual permet projectar una direcció a la teva vida, permet donar sentit general al nostre camí i dota també alhora d’una lògica no-racional als esdeveniments que ens van succeint. Aquest tipus d’intel·ligència es conrea amb silenci, amb l’experiència vital de la fragilitat, amb una vida contemplativa. Els beneficis són clars: entre d’altres s’aconsegueix la tan estimada pau interior.
Ciudad espiritual. Barcelona: La Vanguardia, 2006. Abdel-Qadir. El sentido de la vida: [lo que enseñan las grandes religiones en circo relatos para todas las edades]. Barcelona: Salamandra, 2005. Beauvoir, Simone de. Cuando predomina lo espiritual. Barcelona: Edhasa, 1981. Borba, Michele. Inteligencia moral: las 7 virtudes que los niños deben aprender para hacer lo correcto. Barcelona: Paidós, 2004.
Brown, Alan. Religiones del mundo. Barcelona: Elfos, 2003. Chopra, Deepak. El camino de la sabiduría. Barcelona: Martínez Roca, 1999. Grün, Anselm. La mitad de la vida como tarea espiritual: la crisis de los 40-50 años. Madrid: Narcea, 2010. Levey, Joel. Meditación para principiantes: cómo mitigar el estrés, calmar la mente y renovar la energía. Barcelona: Oniro, 2001. Osho. Remedios para el alma: meditaciones y ejercicios para combatir las inquietudes cotidianas. Madrid: Martínez Roca, 2007. St.James, Elaine. Simplifica la teva vida interior: 100 maneres de recuperar la pau i enriquir el cor. Barcelona: Helios, 1997. Tenzin Gyatsho, Dalai-Lama XIV. Hacia la paz interior. Barcelona: RBA, 2002. Torralba Roselló, Francesc. Inteligencia espiritual. Barcelona: Plataforma, 2010.
Intel·ligència logico-matemàtica:
Intel.ligència intrapersonal:
www.mateslibres.com
introspecció
www.momath.org
autoconeixement
Intel·ligència lingüística:
Intel·ligència naturalista:
www.parla.cat
educació ambiental- jocs
creacions biblioteques
jocs biologia
Intel·ligència musical:
Intel·ligència espacial-visual:
www.noteflight.com
www.educacionplastica.net
www.lenguajemusical.me
art Project google
Intel·ligència cinestèsic-corporal:
Intel·ligència espiritual:
danzas del mundo
reflexions del tema –F.Torralba
www.ejercicios.org
meditacions Osho
Intel·ligència interpersonal: www.rtve.es/television/redes inteligencia social
Biblioteca Joan Miró Parc de Joan Miró / Carrer Vilamarí, 61 08015 Barcelona Tel. 934 263 532 A/e. b.barcelona.jm@diba.cat www.bcn.cat/bibjoanmiro Horari Dilluns 16 a 20.30 h Dimarts 10 a 14 h i 16 a 20.30 h Dimecres 10 a 14 h i 16 a 20.30 h Dijous 10 a 14 h i 16 a 20.30 h Divendres 16 a 20.30 h Dissabte 10 a 14 h Horari d’estiu (24 de juny al 24 de setembre): dissabtes tancat / agost tancat