ESCRIPTORES Sempre hi ha hagut dones escriptores. Si més no, el segle XVIII marca un inici al món occidental amb quatre grans novel.listes angleses, totes elles sense fills:
Jane Austen, George Eliot i les germanes Emily i Charlote Brontë. Ha estat renyit el fet de ser mares amb la vocació d’escriptores? – és la pregunta que es fan els coneixedors de la literatura escrita per dones.
El segle XX hi ha una gran expansió de literatura escrita per dones. La sentència ferma defensada per
Virginia Woolf
de tenir una habitació pròpia és sense dubte un referent.
A la nostra terra hi ha nombroses escriptores, totes
Carme Riera, Anna Mª Matute, Matilde Asensi, Maria Barbal, etc. Avui en
elles d’enfocaments diferents:
dia no només parlen de sentiments, de trobades, sinó de fets històrics, de silenciosos o sorollosos passos entre obstacles, d’interessos econòmics i polítics, de la constant interrelació home-dona, etc.
US CONVIDEM A LLEGIR LA LITERATURA FEMENINA, TOTA ELLA D’UNA AMPLA PERSPECTIVA.