Programa ARCE
Do Atlántico ao Mediterráneo transcorreron as nosas singraduras. Navegan estes versos desde a ría d’O Burgo en Cambre ata o porto de Valencia con escala no porto de Alxeciras en Cádiz. As velas van inchadas de ilusións e alegría alentadas polos ventos da poesía. Rematamos así a nosa viaxe a través dos mares da literatura no barco do programa ARCE, navegando entre libros.
3
I LES NOTES
4
I AS NOTAS
5
LES NOTES Sent les notes que brollen boten s’evaporen, m’ acaronen, Dorm amb elles. Note com em freguen la cara, la barba de dos dies, els meus llavis assedegats de tu.
6
AS NOTAS Sinto as notas que abrollan saltan evapóranse, agarímanme, durmo con elas. Sinto como me tocan a cara, a barba de dous días, os meus beizos sedentos de ti.
7
II INCONFORMABLE
8
II INCONFORMABLE
9
LES HORES Sempre pot ser la primera vegada, encara que mai no ho és, perquè allò que imagine prenga forma. Cada nit és una nova invitació, Una trobada amb les hores, Amb les minuts Que caminen a passes.
10
AS HORAS Sempre pode ser a primeira vez aínda que nunca o é, para que o que imaxines tome forma. Cada noite unha nova invitación, un encontro coas horas, cos minutos que camiñan a pasos.
11
INCONFORMABLE El que és o pot ser no ha de confondre’ns, inconformable és. Res no em pot omplir, Tot és necessari. Costats obscurs s’apoderen de mi. Neuròtics moments de lluita interior que enjogassen lliurement pel meu cos, embruten l´esperit i alliberen els llops. Podria ser que en un temps prudencial l’esclat del desig, de la lluita contra tot, es mostre inconformable; I el meu valor, ja afeblit, trobe l’eixida.
12
INCONFORMABLE O que é ou pode ser non debe confundirnos, inconformable é. Nada me pode encher todo é necesario. Lados escuros apodéranse de min. Neuróticos momentos de loita interior que brincan libremente polo meu corpo embrutecen o meu espírito e liberan os lobos. Puidera ser que nun tempo prudencial o estalido do desexo, da loita contra todo, se mostre inconformable; e o meu valor, xa debilitado, encontre a saída.
13
III TRES ESTACIONS
14
III TRES ESTACIÓNS
15
TARDOR Lliurement campa pertot arreu. Un adéu als clars dies de l’estiu i les nits interminables. Crida els pardals al seu viatge, però coneix les seues limitacions, les exerceix sense por. Sap les seues possessions: l’ocre, el verd desgastat. Els daurats són seus, tots li pertanyen; els grocs, els seus matisos… Es pot pensar que potser, il·limitadament lliure els convoca per pintar en els seus quadres, per crear les seues notes, els seus colors.
16
OUTONO Libremente campa por todos os lados. Un adeus aos claros días do verán e Ás noites interminables. Chama os paxaros á súa viaxe, mais coñece as súas limitacións, exérceas sen medo. Sabe das súas posesións: O ocre, o verde desgastado. Os dourados son seus, todos lle pertencen; Os amarelos, e os seus matices... Pódese pensar, pode ser, ilimitadamente libre convócaos para pintar nos seus cadros, para crear a súas notas, as súas cores.
17
HIVER El cel gris perla entre les branques nues de l’om cansat. Lleus flocs que volgueren ser neu s´engrunsen en la brisa suau que recorre els camps erms; són com lluernes que s’apaguen en fregar la terra dormida. Marrons i verds, espais buits somniant despertar.
18
INVERNO O ceo gris perla tras as p贸las n煤as do olmo canso. Lenes folerpas que quixer ser neve mexen na brisa suave que percorre os campos ermos; son como vagalumes que se apagan ao tocar a terra durmida. Marr贸ns e verdes, espazos baleiros so帽ando espertar.
19
PRIMAVERA Se’m va perdre la poesia en l’últim cantó de la primavera oblidada.
20
PRIMAVERA Perdéuseme a poesía na derradeira esquina da primavera esquecida.
21
IV MUSES
22
IV MUSAS
23
MUSAS Muses, desperteu! Deixeu que llija en els vostres vels les lletres escrites en tela de núvol. Ja no us amagueu de mi, jo sóc aquell que trobàveu cada nit. Recordeu la vella llum de l’àtic? No estic plorant pels meus versos, però enyore aquelles hores dolces que m’engronsava entre els meus somnis i pujava a revelar-vos els secrets més impurs. Ara estic ací, esperant-vos amb els ulls tancats i les mans prestes. Desperteu de la letàrgia hivernal, que la primavera ja ha arribat.
24
MUSAS Musas, espertade! Deixade que lea nos vosos veos as letras escritas en tea de nube. Xa non vos agochedes de min, eu son aquel que atopabades cada noite. Lembrades a vella luz do faiado? Non estou chorando polos meus versos, mais boto en falta aquelas horas doces que me arrandeaban entre os meus soños e subía a vos revelar os meus segredos máis impuros. Agora estou aquí, agardándoos, cos ollos pechados e as mans prestas. Espertade do letargo invernal, que a primavera xa chegou.
25
A TU No és que jo no vulga dir el que sent és que en realitat no em surt. Les paraules van i vénen pel text com volent apropar-se. De vegades sóc jo qui les persegueix. Me les robes a cada moment, te les apropies, les modeles, els dónes forma humana. Perseguisc el meu propi pensament, però ja no és meu.
26
A TI Non é que eu non queira dicir o que sinto é que en realidade non me sae. As palabras van e veñen polo texto como querendo achegársete. Ás veces son eu o que as persegue. Róubasmas a cada momento, aprópiaschas, modélalas, dáslles forma humana. Persigo o meu propio pensamento, pero xa non é meu.
27
AVANTATGE L’avantatge de ser poeta és que pots dir el que penses i que ningú t’entenga. Inventar-te l’idioma jugar amb els sons i les veus, ser enigmàtic, i al mateix temps clar. Qui et llig t’inventa, dóna la seua versió i t’entén a la seua manera.
28
VANTAXE A vantaxe de ser poeta é que podes dicir o que pensas e que ninguén te entenda. Inventarte o idioma xogar cos sentidos e as voces, ser enigmático, e á vez claro. Quen cho le invéntate, dá a súa versión e enténdete a súa maneira.
29
V LLINDAR
30
V SOLEIRA
31
FANALS Passejàvem per la vorera, xafàvem els tolls, tu, amb el teu pantaló negre a penes et distingies entre les ombres dels fanals quasi muts. Em donaves la mà, sense donar-me-la, em fregaves els dits, recorria el meu cos una ràfega de vent. De vent. Roja i blava estava la nit. Sol i lluna, la camisa descordada… ...un bes.
32
FAROIS Paseabamos pola beirarrúa, pisabamos as pucharcas, ti , co teu pantalón negro, case non te distinguías entre as sombras dos farois case mudos. Dábasme a man, sen darma, rozábasme os dedos, percorría o meu corpo unha refacho de vento, De vento Vermella e azul estaba a noite Sol e lúa, a camisa desabotoada… ...un bico.
33
LLINDAR En creuar el llindar el meu cos s’estremeix, els meus ulls se`n van després de tu, intente mostrar indiferèrencia, cada pas que dónes augmenta el meu desig, imagine els meus dits en la teva esquena agarrat-te la cintura. Estàs aquí a un pas desitjant les meves carícies. No esperes més, un riu de foc s’apropa. Crida’m amb els teus ulls, acudiré a la teva cerca sense demora.
34
SOLEIRA Ao cruzar a soleira o meu corpo arrepíase, os meus ollos van tras túa, intento amosar indiferenza, cada paso que dás aumenta o meu desexo, imaxino os meus dedos nas túas costas termando a túa cintura. Estás aí a un paso desexando as miñas caricias. Non agardes máis que un río de lume se achega, chámame cos teus ollos, acudirei na túa procura sen demora.
35
VI ESTONES
36
VI INSTANTES
37
CONTRACORRENT Donares amb la clau de tot, vas descobrir que el món no s’entén. A contracorrent, al revés, tu vas, jo vinc. Ens mirem als ulls un instant, un somriure es dibuixa en els teus llavis, un altre en els meus. Ens anem separant per distints camins; però tan pareguts, que potser el destí siga el mateix, igual trobem les dues cares de la mateixa moneda.
38
CONTRACORRENTE Deches coa clave de todo, descubriches que o mundo non se entende. A contracorrente, ao revés, ti vas, eu veño. Mirámonos aos ollos un instante, un sorriso debúxase nos teus labios, outro nos meus. Ímonos separando por distintos camiños; pero tan parecidos, que pode que o destino sexa idéntico, igual atopamos as dúas caras da mesma moeda.
39
VOLDRIA DIR-TE Voldria dir-te moltes coses que si estàs aquí que si tot és complicat que si la pluja del dijous que si aquell pensament potser trist. Voldria dir-te moltes coses i t’ho dic potser no t’ho dic potser només ho pense.
40
QUIXERA DICIRCHE quixera dicirche moitas cousas que se estas aí que se todo é complicado que se a choiva do xoves que se aquel pensamento, quizais triste. Quixera dicirche moitas cousas e dígoche quizais non cho digo, quizais só o pense.
41
Traducido por: Águeda Paz Pombar Ainhoa Portos Iglesias Antía García Muíño Damián Moar Botana Fara López Becerra Sara Mesías de Concepción Tania Codesido García Carmen Suárez López Ángeles Burgos González