Contes i novel·les • • • • • • • • • • • •
El Primer arlequí. 1936. • • La Glòria del doctor Larén. 1936. a • Gaeli i l'home déu. 1938. Cròniques de la veritat oculta. 1955.a • • L'espiral i altres narracions. 1956. • Gent de l'alta vall. 1957. Demà, a les tres de la matinada. 1959. • • L'Ombra de l'atzavara. 1964. • Ronda naval sota la boira. 1966. • Aquí descansa Nevares. 1967. a • Tots els contes. 1968. a • Invasió subtil i altres contes. 1978.
Tot s'aprofita. 1981. De teves a meves. 1984. Tria personal. 1984. Tres per cinc, quinze. 1984. La cabra i altres narracions. 1984. Un estrany al jardí. 1985. El barret fort i altres inèdits. 1987. Contes diversos. 1991. L'Honor a la deriva. 1993.
La Ciutat cansada. 2008. a La Marxa cap al mar. 2008. Sense anar tan lluny. 2008.
Informació extreta de... •
•
• •
• • • •
Club de Lectura Cambrils. “Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders.” http://bibliotecacambrils.blogspot.com.es/2012/10/trobada-del-club-delectura-adult.html “Estudi preliminar”. Cròniques de la veritat oculta / Pere Calders ; estudi preliminar i propostes de treball a cura de Joan Martori. Barcelona : Edicions 62, 2011 LletrA. La literatura catalana a Internet. Pere Calders. http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders/ Pinyol Colom, Joan. El gust per la lectura, 2011-12. Cròniques de la veritat oculta, Pere Calders. http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/4de6fa8a-056746ef-b30d-4596317f66b6/calders_alumnat.pdf Pòrtic. Pere Calders. http://www.escriptors.cat/autors/caldersp/index.php Sales-Calders-Tisner ? http://www.salescalderstisner.cat/autors/pere-calders/biografia Viquipèdia. Pere Calders. http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Calders Viu la literatura catalana. Cròniques de la veritat oculta, nova perspectiva de viure la vida. http://viulaliteraturacatalana.blogspot.com.es/2012/11/croniques-de-la-veritatoculta-nova.html
Pere Calders (Barcelona, 29 setembre 1912 - 21 juliol 1994). Un dels escriptors més llegits de la literatura catalana. També dibuixant i dissenyador gràfic. Va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts, on va consolidar la seva vocació com a dibuixant i grafista i on va coincidir amb Tísner i amb Mercè Casals, que esdevindria la seva primera dona. Es dóna a conèixer a principis dels anys 30 amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. Als vint-i-quatre anys publica els primers llibres: el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén. Militant del PSUC, es va exiliar a Mèxic. Allà es va divorciar de Mercè Casals i va contraure matrimoni amb Rosa Artís, germana de l'escriptor Avel·lí Artís Gener "Tísner”. Tot i residir durant vint-i-tres anys a Mèxic, Pere Calders no es va integrar mai del tot. Sempre va mantenir viu el desig de tornar a Catalunya i el seu cercle d'amistats estava format per altres exiliats catalans. Des de l'exili, va publicar algunes de les seves obres més importants, com Cròniques de la veritat oculta (1955). El seu retorn a Catalunya es produeix el 1962. Calders passarà uns anys difícils, tant pel que fa a l'adaptació al país, com pel seu desencaix en la literatura del moment, dominada pel realisme històric. El 1964 publica L'ombra de l'atzavara, amb la qual guanya el Premi Sant Jordi. Tot i tractar-se d'un autor reconegut per la crítica, la seva popularitat no arribarà fins la dècada dels 80, arran de l'èxit del muntatge teatral Antaviana, creat per la companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus. Va rebre la Lletra d’Or del 1979, el Premi de Literatura Catalana de la Generalitat l’any 1983, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1986 i el Premi Nacional de Periodisme el 1993, entre molts altres.
Club de Lectura de Constantí Propera sessió del Club: Adreça desconeguda, Kathrine Kressmann Taylor 20 de març 2013 (19'00 h.) Les obres marcades amba les podeu trobar a la nostra Biblioteca.
Sobre el seu estil... •
Calders ha estat considerat sovint com el gran mestre del conte.
•
La ironia, l'humor i la fantasia són constants en la seva obra.
•
No es tracta, però, d'un humor gratuït, sinó que és el recurs utilitzat per a reflectir irònicament la realitat del comportament humà i exercir així un paper crític de la societat. Podríem parlar d'un humor reflexiu.
•
Llengua molt acurada i expressiva, amb una gran riquesa lèxica.
•
Els seus protagonistes, tot i que de vegades es queixen davant dels fets fantàstics, solen acabar acceptant-los amb molta naturalitat.
Què diu l'autor... •
“Encara que pugui semblar una cabriola verbal, us puc assegurar que en tots els meus contes hi ha una càrrega autobiogràfica, tot el que explico m'ha passat a mi d'una manera o altra, a vegades mirant cap endins, a vegades mirant cap enfora. Si ho explicava a dretes, potser no em creurien.”
•
“A mi el conte m'atreu molt perquè és el gènere que em permet més llibertat de tots els gèneres literaris. Una novel·la almenys ve condicionada per l'extensió. Jo he llegit moltes definicions del que és la novel·la; no n'hi ha cap que et doni una fórmula per fixar-la bé. Gairebé diria que és una novel·la quan una història ocupa un nombre de pàgines o de folis determinats; en canvi, el conte no. Quan has explicat el que vols explicar, pot ser que tingui quatre ratlles o que tingui quinze folis, però es nota immediatament si sobrepasses el que vols explicar per farcir-ho, o no hi arribes. En canvi, a la novel·la això queda més deixatat. Tu que coneixes bé la feina de novel·lista, saps que fins i tot a vegades, en grans novel·les el lector pot notar: "Mira, això és una mica per omplir, per farcir". Això rarament passa en un conte.”
Cròniques de la veritat oculta Es tracta d'una de les obres clau de Pere Calders, tot i que en el moment de la seva edició va passar bastant inadvertida. La tria i ordenació dels contes va anar a càrrec de Joan Triadú, que va escriure el pròleg i va proposar que es presentés al premi Víctor Català, guardó que va obtenir l’any 1954. Amb aquests contes, Pere Calders ens posa en contacte amb fets insòlits i extraordinaris que apareixen en escenaris o situacions quotidianes (fins i tot, banals) i moltes vegades desemboquen en situacions que voregen l'absurd. Aquests fets insòlits poden aparèixer per diverses circumstàncies: per la realització d’un desig, per la intervenció d’elements o éssers fantàstics, per un esdeveniment que contradiu les lleis naturals o per una pura acumulació de casualitats. Aquesta combinació de realitat i fantasia ha fet relacionar l'obra de Calders amb el realisme màgic.
Què diu la crítica... •
“Els personatges de Calders habiten un món on res no és segur. Alguns es veuen condicionats per l'entorn i, com a resultat, fallen a l'hora de respondre quan la fantasia es precipita dins la seva grisa rutina, oferint-los la possibilitat d'escapar i la invitació de veure la vida des d'una nova perspectiva. D'altres són homes amb somnis que han estat esmicolats per una realitat cruel. El pessimisme inherent, però, d'aquestes visions es veu mitigat per l'humor de l'autor, i pel seu dolç tractament dels personatges, que mai no són obertament ridiculitzats o culpats per tots els seus errors excessivament humans. Pel que fa a això, Calders es mostra com un autèntic filantrop literari." Amanda Bath
•
"Si la literatura fantàstica ha establert els seus propis codis, la narrativa de Calders es distingeix precisament per la manipulació d'aquests codis. La literatura fantàstica es basa en l'especulació sobre els límits de la versemblança, mentre que la literatura de Pere Calders es caracteritza per la transgressió constant i intencionada d'aquest límits." Joan Melcion
•
“El món literari de Calders ens fascina per la simplicitat plena de fantasia, per la inacabable riquesa d’imatges que conté, per la seva ironia sempre carregada de tendresa, pel seu humor entre ingenu i amarg, pel seu llenguatge tremendament assequible i a la vegada elegant, pel fet que els seus contes —malgrat ser universals— responen a una manera de sentir molt pròpia de Catalunya i dels catalans, i que no té cap relació amb el nacionalisme folklòric i carca; per l’enorme capacitat de sorpresa que té la seva narrativa, etcètera.” Joan Lluís Bozzo
Els contes s'estructuren en tres seccions: 1. «La imprevista certesa», 12 contes on es relaten fets, accions o situacions impossibles que sorprenen al lector. 2. «Ver, però inexplicable», també 12 relats en els quals, però, ja no hi ha tanta distància entre la fantasia i la realitat. Hi apareixen fets sorprenents, que s'escapen a la nostra lògica, però trobem més connotacions de realitat i elements versemblants. 3. «L'escenari desconcertant», 7 contes en els quals la quotidianitat predomina en les accions humanes. Hi ha elements fantàstics però són una evasió de la realitat.