Tema 4. El catàleg
Tema 4. El catàleg Què és el catàleg? Enumeració descriptiva i ordenada de coses agrupades per un nexe comú. Lista de personas, cosas o sucesos expuestos en un orden determinado. Conjunto de descripciones, de acuerdo con unas normas, de los asientos bibliográficos de los libros y documentos de una biblioteca, con la indicación del lugar que ocupan en ella.
El catàleg és la “memòria” de la biblioteca És l’eina que ens permet trobar qualsevol material que hi hagi a la biblioteca, així com saber quins materials podem trobar sobre un tema determinat, quins llibres hi ha d’un autor...
66
Tema 4. El catàleg Exercici 1: digues quina relació existeix entre el catàleg i la CDU
4.1. Tipus de catàlegs
Els catàlegs poden ser: manuals o informatitzats.
El catàleg informatitzat Actualment la majoria dels catàlegs estan informatitzats, els trobem a l’ordinador. Aquests catàlegs són uns programes que ens permeten consultar el fons de la biblioteca mitjançant un formulari que ens permet buscar el nom d’un autor, el títol d’un llibre, el tema de que tracta. Val a dir que hi ha més maneres per poder buscar.
El catàleg manual No obstant, hi ha tota una sèrie de biblioteques que tenen el catàleg manual. Està format per les fitxes de tots els materials que hi ha a la biblioteca. De cada llibre que arriba es fa una fitxa indicant l’autor, el títol, la matèria, etc. i s’inclou en un fitxer. Aquest està ordenat alfabèticament i està dividit en autors, títols i matèries.
67
Tema 4. El catàleg
4.1.1. Avantatges i inconvenients del catàleg manual Avantatges • Sempre es pot consultar Inconvenients • Ocupa molt espai • Només podem consultar per: autor, títol i matèria • És fàcil que es puguin perdre o desordenar les fitxes • És molt laboriós de fer: necessitem una persona encarregada únicament de fer aquesta feina
4.1.2. Avantatges i inconvenients del catàleg informatitzat Avantatges • Permet una gran varietat de formes de consulta. • La quantitat d’informació que pot donar és molt més gran. • L’espai que ocupa és molt més reduït. • La seva actualització és molt senzilla. • El temps que es dedica a fer les fitxes és molt més breu.
Inconvenients • No tots els catàlegs funcionen igual. Hem d’aprendre a utilitzar cada programa. • Si per alguna causa el catàleg deixa de funcionar no es podrà consultar el fons. • És molt més car. 68
Tema 4. El catàleg
4.2. Les fitxes Les fitxes, a més de ser l’eina que ens permet localitzar un document i donar-nos les seves dades, ens poden servir per a altres tasques com ara la redactar les citacions bibliogràfiques, fer bibliografies...
4.2.1 Dades que s’han d’incloure en una fitxa
• Nom de l’autor • Títol • Editorial i any de publicació • Matèries (pot haver-hi més d’una) • Signatura (Número de la classificació) • Disponibilitat: préstec /exclòs de préstec / prestat / disponible
4.2.2. Com posem aquestes dades? Autor: Cognom, Nom Títol: A l’hora d’ordenar no es tenen en compte els articles inicials Editorials: Es tria una forma i s’aplica sempre Matèries: Es segueix una llista de matèries. Ens diu com s’ha d’escriure una matèria determinada.
69
Tema 4. El catàleg
Classificació: En funció de la biblioteca posarem una signatura més o menys llargues. El procés de fer totes aquestes fitxes rep el nom de: CATALOGACIÓ.
Aquestes fitxes són les que després formaran el CATÀLEG de la biblioteca. També les podem fer servir per a fer una BIBLIOGRAFIA.
70
Tema 4. El catàleg
L’ORDENACIÓ D’AUTORS I TÍTOLS ESQUEMA RESUM AUTORS S’ordenen: 1er. COGNOM + 2n COGNOM , NOM Benito Pérez Galdós = Pérez Galdós, Benito
Quan hi ha partícules que acompanyen el primer cognom:
1er. COGNOM + 2n COGNOM , NOM + partícules
Miguel de Cervantes = Cervantes, Miguel de Vincent van Gogh = Gog, Vincent van Michael von der Var = Var, Michael von der
Quan la partícula acompanya al segon cognom: 1er COGNOM + partícules + 2n COGNOM , NOM Félix Rodríguez de la Fuente = Rodríguez de la Fuente, Félix
71
Tema 4. El catàleg
TÍTOLS
Els títols s’ordenen alfabèticament. L’única excepció que existeix és que en cas de portar article inicial aquest no és té en compte a l’hora d’ordenar i s’ordena per la següent paraula.
(LA Caputxeta vermella) (S’ordenaria per C )
Aquesta regla només s’aplica amb els articles
(EL, LA, ELS, LES, LOS, LAS, UN, UNA, UNS, UNES, UNOS, UNAS)
*Hem d’estar atents i no confondre els articles amb altres tipus de paraules.
De la terra a la lluna s’ordena per D en tant que De no és cap article.
72
Tema 4. El catàleg
4.3. Les cerques Existeixen 2 tipus de cerca: SIMPLE i AVANÇADA
Cerca simple Només permet buscar per: • Autors: Cognom, Nom • Títols: Sense posar els articles inicials. • Matèria: Tema • Signatura: CDU • Paraula clau: busca en tots els apartats de la fitxa
Cerca avançada Permet buscar en profunditat al catàleg. La fan servir els usuaris experts. Podem fer servir diferents tècniques: • Operadors booleans • Truncament: l’utilitzem quan no sabem com s’escriu una paraula, quan no sabem en quina forma estarà escrit el terme (masculí, femení, singular, plural, anglès...) volem recuperar diversos aspectes
73
Tema 4. El catàleg
p.e: econom* = economia, economista, economy... • Omissió de paraula: quan no coneixem exactament un títol podem escriure les paraules que sabem i deixem els espais que creiem que poden haver-hi: p. e. : Harry Potter i la cambra secreta Harry (mmm) secreta
Els operadors booleans
George Boole1 (1815 – 1864) va ser matemàtic i filòsof. “Como inventor del álgebra de Boole, la base aritmética computacional moderna, Boole es considerado como uno de los fundadores del campo de las Ciencias de la Computación. Su padre fue comerciante de limitados recursos, pero de carácter estudioso y una mente activa. Presentó especial interés en las ciencias matemáticas, donde el padre le dio sus primeras lecciones a su hijo; pero 1
George Boole dins Wikipedia.
74
Tema 4. El catàleg
las extraordinarias cualidades de George Boole no se les mostró a ellos a una edad temprana. Él no observó la lógica como una rama de las matemáticas. Él apuntaba una profunda relación entre el álgebra simbólica y lo que podía hacer, en su opinión, para representar formas lógicas. Boole demostró como, por el piro tratamiento simbólico de premisas, alcanza cualquier conclusión lógica contenida en las mismas. La segunda parte de las Leyes del Pensamiento contenían un intento de descubrir un método general en las probabilidades, el cual debería darnos de cualquier probabilidad d un sistema de eventos determinar la secuencia
de
probabilidad
de
cualquier
otro
evento
conectado
lógicamente con el dado.
75
Tema 4. El catàleg
4.4. OPERADORS BOOLEANS
76
Tema 4. El catĂ leg
77
Tema 4. El catĂ leg
78
Tema 4. El catĂ leg
79