Grimm, Jacob i Wilhem ; Ros Vilanova, Roser ; Montserrat, Pep [il]. Els músics de Bremen. Barcelona: La Galera, 1999. 24 p. (La Galera popular; 29)
Comentari bibliogràfic: Un ase, un gos, un gat i un gall, són els quatre protagonistes del conte clàssic dels Germans Grimm Els músics de Bremen. Tots quatre animals fugen dels seus amos, perquè, com que són vells, els tracten malament. Els animals estan decidits a arribar a la ciutat de Bremen per guanyar-se la vida com a músics, tot i que un seguit de circumstàncies farà que no arribin mai a la ciutat. L’adaptació del clàssic, que fa Roser Ros Vilanova, dóna veu als protagonistes, tot aprofitant de manera molt enginyosa les onomatopeies del llenguatge dels animals protagonistes. Les il•lustracions són de Pep Montserrat. Isop, ; Merino, José María [il] ; Valeri, Maria Eulàlia [adp]. El lleó i la guineu. Barcelona: La Galera, 1994. 24 p. (La Galera popular; 9)
Comentari bibliogràfic: Adaptació de la faula d’Isop narrada en vers en què un lleó se les enginya per tal de trobar menjar fàcilment enganyant la resta dels animals fins que li arriba el torn a una guineu molt llesta. I, aquesta, fent ús d’una virtut vital com és la prudència, avalua la situació i actua sense córrer riscos innecessaris, salvant així la seva vida i la de la resta d’animals, i, a més, deixant en evidència el lleó mentider. Izquierdo, Oriol [adp] ; Vila Delclòs, Jordi [il]. Els Pastorets. Barcelona: La Galera, 2001. 26 p. (La Galera popular; 58) Comentari bibliogràfic: El dimoni busca venjança just quan ha nascut el fill de Déu i es passeja per la terra buscant-lo. El que no sospita és que, en el seu camí per trobar-lo, toparà amb els pastorets i els arcàngels, que faran anar en orris el seu pla... Qui no ha vist mai una funció dels Pastorets per Nadal? L’adaptació del clàssic és feta per Oriol Izquierdo i il•lustrada per Jordi Vila Delclòs. Joma, [il] ; Valeri, Maria Eulàlia [adp] . Les cabretes i el llop. Barcelona: La Galera, 2000. 24 p. (La Galera popular; 6)
Comentari bibliogràfic: Adaptació de Maria Eulàlia Valeri del conte popular Les set cabretes i el llop, i que Josep Maria Rius (Joma) n’ha fet la il·lustració
El grup CLER, professionals de les biblioteques infantils i juvenils de les comarques gironines, per celebrar el Dia Internacional del Llibre Infantil ha escollit unes lectures recomanables de la col·lecció "La galera popular".
La Popular de la Galera recull els contes tradicionals de la nostra cultura en el sentit més ampli. Què seria de nosaltres, dels nous textos, de les immenses, variades i suggeridores reinvencions dels contes de sempre sense la feina feta per tot el millor d’una generació? Llegiu aquests noms: Francesc Salvà, Maria Eulàlia Valeri, Max, Mercè Escardó, Caterina Valriu, Roser Ros, Joma, Teresa Duran, Miquel Desclot, Marta Mata, Maria Teresa Codina, Arnal Ballester, Joles Senell i tants i tants altres que varen fixar aquests contes tradicionals perquè nosaltres els puguem llegir, els rellegim i en fem noves versions. En definitiva, per seguir construint aquesta cadena d’or que representa una part important de l'imaginari de la nostra comunitat
Dia Internacional del
Llibre Infantil 2 abril 2015
Aquest conte narra la història de set cabretes que es queden soles a casa, mentre la mare va a buscar herbes per menjar, però el que no saben és que darrere la caseta hi ha un llop que té molta gana. Sennell, Joles ; Estrada, Pau [il]. El millor pretendent del món. Barcelona: La Galera, 2002. 24 p. (La Galera popular; 53) Comentari bibliogràfic: Una vegada hi havia una parella de rates que vivia en un cau obert al peu de les muralles de la Xina. Aquesta parella tenia una filla tan i tan bonica que van decidir casar-la amb el millor pretendent del món... I el van buscar i buscar per tot el planeta, fins que finalment van trobar l’escollit, algú inesperat per a tothom. Una esplèndida narració popular de la Xina, que transmet un missatge molt enriquidor: molts cops pensem que el millor sempre està lluny, fora del nostre entorn més pròxim, i després ens adonem que ho tenim al costat. Una adaptació de Joles Sennell ben aconseguida i amb unes il·lustracions senzilles, però molt expressives, de Pau Estrada. Estrada.
Valeri, Maria Eulàlia ; Joma, [il]. El gegant del Pi. Barcelona: La Galera, 1993. 22 p. Comentari bibliogràfic: Tots i totes hem cantat alguna vegada la cançó del Gegant del Pi. Aquesta adaptació de la llegenda feta per Maria Eulàlia Valeri ens narra la història que va passar fa una pila d'anys a la ciutat de Barcelona, on dos gegants es van enfrontar i es va originar aquesta bonica cançó que tots coneixem. El conte va acompanyat d'unes il·lustracions senzilles, però boniques i entenedores, que donen molt dinamisme a la història.
Guia de lectures recomanables Contes tradicionals La galera popular
Guia de lectures recomanables
LECTURES PER COMPARTIR
Amades, Joan ; Boada, Francesc [adp] ; Valverde, Mikel [il]. El molinet màgic. Barcelona : La Galera, 2002. 24 p. (La Galera popular; 56)
Comentari bibliogràfic: Adaptació de Francesc Boada de la rondalla catalana recollida per Joan Amades el 1979 en el llibre Les millors rondalles populars catalanes i amb il·lustracions de Mikel Valverde. Sabeu per què l’aigua de mar és salada? Aquesta és la història d’un molinet màgic que va arribar a mans d’un bon home molt pobre, que va poder moldre tot allò que va desitjar. Això va despertar la cobdícia al seu voltant. Com tot, el molinet s’havia de saber utilitzar en una justa mesura. A mans d’un mariner que no el va saber aturar, encara avui dia segueix fabricant sal al fons del mar. Amades, Joan ; López Domínguez, Xan [il]. La princesa de la sal. Barcelona: La Galera, 199. 24 p. Comentari bibliogràfic: Conte tradicional que explica la història d'un rei i les seves tres filles. El rei va voler saber fins a quin punt les filles se l'estimaven. La filla gran va dir que se l’estimava com el pa; la mitjana, com el vi, i la petita, com la sal. El rei va considerar que la sal no era important i va fer fora la filla petita del palau. Més tard, però, quan el rei va comprovar que cap aliment sense sal era bo, va reconèixer el seu error.
Andersen, Hans Christian ; Infante, Francesc [il] ; Valriu, Caterina [adp]. El vestit nou de l'emperador. Barcelona: La Galera, 1995. 24 p. (La Galera popular; 20) Comentari bibliogràfic: Un clàssic d´Andersen que narra la història de l'emperador més presumit del món i de com és enganyat per dos estafadors que s'aprofiten de la seva vanitat i de la hipocresia dels seus cortesans. L'adaptació del conte és de Caterina Valriu, que ha adaptat un gran nombre de rondalles i contes tradicionals d'arreu del món. Francesc Infante il·lustra aquesta versió, amb la qual va obtenir el Premi Nacional d'Il·lustració 1996, en un entorn força actual i ens ofereix uns personatges molt "punxeguts". A més, juga amb les cares dels cortesans i funcionaris, que són substituïdes per miralls on es reflecteix la imatge de l'emperador, reforçant així la hipocresia d'aquests personatges.
Contes tradicionals
La galera popular
Boada, Francesc ; Fransoy, Monse [il]. La Ventafocs. Barcelona: La Galera, 1999. 24 p. (La Galera popular; 28)
Comentari bibliogràfic: La Ventafocs és un conte originari de la Xina, que ha format part de la cultura popular de molts països, i que s’ha convertit en un dels contes de fades més famosos del món. Francesc Boada en fa una adaptació acurada a partir de la versió de Perrault, en la qual una noia d’una gran bellesa aconsegueix, gràcies a la seva fada padrina, casar-se amb el príncep dels seus somnis, malgrat els entrebancs que li posen les seves malvades germanastres. Montse Fransoy il·lustra el relat de manera molt original, colorista i alegre. Una bona adaptació que posa de manifest que la bondat i la generositat sempre acaben triomfant.
Collodi, Carlo ; Escardó i Bas, Mercè [adp] ; Lluïsot, .. [il]. Pinotxo. Barcelona: La Galera, 1995. 23 p. Comentari bibliogràfic: Entremaliat i aventurer, el titella de fusta creat pel vell Jepet, decideix conèixer món i endinsar-se en mil i una aventures amb què es va trobant personatges ben diversos. Es trobarà amb el Gat, la Guineu i la fada dels cabells blaus, que li fa créixer el nas quan diu una mentida, o, fins i tot, acabar convertit en ruc i treballant en un circ. Carlo Collodi aconsegueix amb aquest clàssic arribar al cor de petits i grans amb el nen de fusta, que acabarà sent un referent per ensenyar els més petits a no dir mentides. Les il·lustracions de Lluïsot donen un punt d'humor al clàsssic d'aquest gran autor.
Cots, Jordi ; Joma [il]. En Patufet. Barcelona: La Galera, 2005. 24 p. (La Galera popular; 14) Comentari bibliogràfic: En Patufet és el protagonista d’un dels contes tradicionals catalans més coneguts. L’adaptació d’en Jordi Cots narra la història d’un nen molt, molt i molt petit que, tot i ser una mica trapella vol ajudar a la seva mare. Així un dia porta el dinar al seu pare, però es posa a ploure i en Patufet s’amaga sota un col. Un bou afamat es menja la col i en Patufet que, des de la panxa del bou crida als seus pares perquè l’ajudin a sortir-ne.
Dia Internacional Llibre Infantil
2 abril 2015
Cots, Jordi ; Joma, [il]. La rateta que escombrava l'escaleta. Barcelona: La Galera, 2003. 24 p. (La Galera popular; 10)
Comentari bibliogràfic:Amb una il·lustració suau i detallista, aquesta adaptació del conegut conte popular ens narra la història de la rateta que un dia va trobar una moneda amb la qual es va comprar un bonic llaç per a la cua, tot fent-la lluir escombrant l'escala de casa. La rateta atreu tot de pretendents i els va refusant d'un a un: el gos, el gall, el bou... només fixant-se en la seva veu. Fins que arriba el gat, que té una veu suau i fina, però, també, intencions amagades.
Escardó i Bas, Mercè. Els tres porquets. Barcelona: La Galera, 1995. 24 p. (La Galera popular; 19)
Comentari bibliogràfic: Una versió entranyable i propera de Mercè Escardó. És a partir d’aquest text que us convidem a iniciar la lectura de les diferents versions d’aquest immens pòsit d’imaginació popular que han estat capaços de suggerir uns animals tan nostrats i innocents com els porcs.
Grimm, Jacob i Wilhem ; Boada, Francesc [adp] ; Estrada, Pau [il]. La caputxeta vermella. Barcelona: La Galera, 2005 . 24 p. (La Galera popular; 1) Comentari bibliogràfic: La Caputxeta Vermella és un dels grans contes clàssics conegut arreu del món i del qual s'han fet moltíssimes versions. El conte original és del francès Charles Perrault, tot i que la versió més popular i que ha arribat fins als nostres dies és la dels Germans Grimm del 1857. La versió de la Caputxeta de La Galera és una adaptació de Francesc Boada i està il•lustrada per Pau Estrada. Es tracta d'una narració acurada, un text treballat i uns dibuixos molt atractius. És la història d'una nena que sempre duia una caputxa vermella i a qui la seva mare encarrega de portar un cistell de menjar a l'àvia, malalta, i que viu a l'altre costat del bosc. La Caputxeta no fa cas dels consells de la mare i al mig del bosc es troba un llop