Cafè amb lletres

Pl. Catalunya, 39-41 08820 El Prat de Llobregat T 93.370.51.52 b.prat.am@diba.es Horari: dilluns de 15.30 a 21 Dimarts a divendres de 10 a 21 Dissabtes de 10 a 19

Abril 2012

CLUB DE LECTURA

CAFÈ AMB LLETRES SÍLVIA ALCÀNTARA Olor de colònia

SÍLVIA ALCÀNTARA (Puig-reig, Berguedà, 1944)

----------------------------------- BIOGRAFIA Als sis mesos, la seva família es trasllada a la Colònia Vidal, una colònia tèxtil del marge del Llobregat. Als catorze anys, comença a treballar a la fàbrica. Més tard, inicia els estudis de comerç. Això li permet trobar feina d'administrativa i, amb vint anys, anar a viure a Terrassa, on encara viu.

Com tantes generacions de postguerra, la seva educació va ser en castellà. Per això, a l’inici de la democràcia, pren la decisió d'estudiar el català. En aquella època, comença a escriure narracions, algunes d'elles premiades. Quan, als anys 90, es crea a Barcelona, l'Aula de Lletres, s'hi matricula a fi de millorar les tècniques d'escriptura. Al cap de tres anys, entra a treballar a la mateixa escola, fent tasques administratives.

L’any 2009, Alcàntara publica la novel·la Olor de Colònia, que causa un gran impacte per la seva maduresa i qualitat literàries. La novel·la es converteix de seguida en un èxit de vendes, rep nombrosos premis i és finalista del premi Llibreter de Narrativa. Gràcies sobretot al boca orella, es manté força mesos entre els llibres més venuts. Se n’ha fet la traducció al català i properament es farà a altres llengües.

L'any 2011, publica la seva segona novel·la, La casa cantonera, que situa l’acció en un poblet miner de la seva comarca natal, el Berguedà. Actualment, compagina l’escriptura amb l'ensenyament de tècniques literàries a l'Ateneu Terrassenc.

---------------REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

La casa cantonera. 2011

Olor de Colònia. 2009

Fragment d’Olor de Colònia: “Com la bèstia que ensuma el perill, es quedà quiet, encarcarat darrere la porta tancada; la mirada poruga, els llavis premuts amb força eren una esquerda en aquell rostre amarat de suor. Va retenir l'alè. Havia de plantar-li cara al panteix. Forcejava la maneta de la porta amunt i avall. Una vegada. Una altra vegada. I encara una altra. Res. El forrellat no cedia. El fum ho empudegava tot. S'afluixà la corbata, es descordà el coll de la camisa. L'ofec.

L'ofec li rebentava els pulmons.”

--------------------------------------------OLOR DE COLÒNIA (2009)

Aquesta és la tercera novel·la escrita per Alcàntara, tot i ser la primera en ser publicada. Començada el 2002, va passar un temps al calaix, fins que el 2009, una editorial hi va confiar.

Quan se li pregunta a l’autora, què hi ha d’autobiogràfic en aquesta novel·la que evoca la vida d'una colònia tèxtil entre els anys 1952 i 1968, ella diu: - Vaig viure des dels sis mesos fins als vint anys en una colònia tèxtil i quan vaig aprendre el català, perquè sóc d'aquestes generacions que tot ho fèiem en castellà, de seguida vaig voler narrar la meva infància peculiar i escriure sobre aquest món desaparegut. He recreat l'atmosfera de la colònia, però tots els personatges són inventats i es relacionen en una trama punyent i d'intriga. Molts dels personatges s'inspiren en persones que vaig conèixer aleshores.

Recordo molt les xafarderies de la gent. No podies fer res sense que tothom se n'assabentés. Vaig començar a prendre consciència de la manca de llibertat quan el mossèn ens va impedir fer una obra de teatre nois i noies junts. També recordo la pudor de la fàbrica... D'aquí el títol de la novel·la: olor de remordiment, de llibertat, però també d'oli brut que impregnava les espardenyes d'espart, que anaven quedant cada cop més feixugues.