Cafè amb lletres març 2015

Pl. Catalunya, 39-41 08820 El Prat de Llobregat T 93.370.51.52 b.prat.am@diba.es Horari: dilluns de 15.30 a 21 Dimarts a divendres de 10 a 21 Dissabtes de 10 a 19

Març 2015

CLUB DE LECTURA

CAFÈ AMB LLETRES

PIUS ALIBEK Arrels Nòmades

PIUS ALIBEK (Ankawa, Iraq, 1955) --------------------------------- BIOGRAFIA Pius Alibek és lingüista, professor de llengües semítiques de la Universitat de Barcelona, traductor de l’àrab i investigador: ha participat en el projecte Manumed per catalogar i preservar manuscrits antics de cultures mediterrànies. A més és cuiner i ha portat un restaurant de cuina iraquiana al barri de Gràcia durant molts anys.

Es va llicenciar en filologia anglesa a la universitat de Bagdad. Després va continuar els estudis a Londres.

Pertany a la minoria cristiana assiriocaldea de l’Iraq. La seva llengua materna és l’arameu i la de l'escola va ser el kurd. A part del català, domina l’àrab, l’anglès i el castellà.

El 1981, es va establir a Barcelona, on va començar a fer classes d’idiomes a diverses escoles i a la universitat.

També ha treballat a la premsa escrita, com a traductor, ha col•laborat a Catalunya Ràdio i participa en conferències i debats.

El 2004 va rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona per les seves activitats a favor de la pau a l’Iraq.

Ha traduït al català L’edifici Iaqubian, i Chicago, de l’escriptor egipci Alaa Al Aswani, i a l’àrab de La meva Cristina i jo, de Mercè Rodoreda, entre altres.

------------------REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Narració: Arrels nòmades (2010) Novel•la: El dol del quetzal (2012) Assaig: L’enriquiment de la pèrdua (amb altres autors, 2008)

--------------------------------------------ARRELS NÒMADES (2010) Diu l’autor que aquest llibre és per a les seves filles, perquè coneguin l’Iraq tal com era i no tornarà a ser, i que l’ha escrit directament en català perquè és la llengua amb què els parla.

Es tracta d’un relat autobiogràfic on explica la seva vida a l’Iraq, des que era petit fins al 1981 quan, a l’inici de la guerra amb l’Iran i amb vint-i-sis anys, va venir de Bagdad a Barcelona. *** “La terra que ha envoltat les teves tendres arrels. Les ha amarat de la seva ànima i s’ha fos en la teva sang. Sempre l’estimaràs.

La mare que t’ha que t’ha acollit a les entranyes. T’ha resguardat a la dolça foscor i t’ha protegit fins i tot de la llum. Sempre l’estimaràs.

Estira les teves arrels. Guarda-les al cor. Carrega-les a l’esquena com la mare nòmada carrega l’ésser més estimat. Només aleshores el món sencer serà la teva terra.

Abandona el ventre. Obre els ulls i contempla la mare.

Només aleshores la coneixeràs plenament.

No treguis el cap per la finestra. Obre la porta, arrenca les arrels i vola. Només aleshores tindràs la llibertat per estimar totes les terres i totes les persones.“

****

"Un llibre ha de començar amb una bufetada i acabar amb