Natalia Ginzburg
Magna Opera
Palerm, 1916 – Roma, 1991
Natalia Ginzburg fou una reconeguda escriptora italiana que va passar la seva joventut a Turí on el seu para era professor universitari. La casa familiar era un centre cultural, ja que els seus pares convidaven intel·lectuals, activistes i industrials. Amb 17 anys va publicar el seu primer relat a la Revista Solaria i cinc anys més tard es va casar amb Leone Ginzburg, amb qui va tenir tres fills i que va morir al 1944 greument torturat a la presó pel règim feixista. Al 1950 es va tornar a casar amb Gabriele Baldini, un estudiós de la literatura anglesa, amb qui va conviure a Roma fins que al 1991 va morir. Com a escriptora va ser autora de novel·les, relats breus i assaigs, i va ser guardonada amb els premis Strega i Bagutta. Va publicar la seva primera novel·la al 1942 sota el pseudònim d’Alessandra Tornimparte. Durant aquesta dècada dels quaranta també va treballar a l’editorial Giulio Einaudi. La seva experiència durant la II Guerra Mundial va fer que als seus assaigs i a alguna de les seves obres de ficció reflexionés sobre la guerra i l’holocaust. A partir de la dècada dels cinquanta, ja a Roma, la seva escriptura va ser més prolífica, va publicar les obres que la van donar reconeixement i que moltes d’elles tractaven de la vida cultural de la capital. Al 1964 va interpretar el paper de Maria de Betània a la pel·lícula L’evangeli segons Sant Mateu, de Pier Paolo Passolini. Durant tota la seva vida va estar involucrada en política, i com la majoria dels antifeixistes durant un temps va ser membre del Partit Comunista Italià, sent elegida parlamentària com a independent al 1983. A la Biblioteca Xavier Benguerel tenim els següents llibres de la Natalia Ginzburg: A propósito de las mujeres, El camí que porta a ciutat, Caro Michele, La ciutat i la casa, Y eso fue lo que pasó, Estimat Michele, Non possiamo saperlo, Las pequeñas virtudes, Las tareas de casa y otros ensayos, Me casé por alegría, Sagitari, Todos nuestros ayeres, Tutti i nostri ieri, Valentino i Les veus del vespre.