John Banville
Magna Opera
Wexford, Irlanda, 1945-
John Banville és un escriptor irlandès que ja de jove va tenir clar que volia ser escriptor. No va fer estudis universitaris perquè aviat va voler marxar del seu entorn familiar, i va treballar a la companyia aèria Aer Lingus, feina que li va permetre viatjar arreu del món. Durant un parell d’anys, de 1968 a 1969, va viure als EEUU a on va començar a treballar de periodista a The Irish Press, arribant a ser sotsdirector en cap. Al 1995 va passar a treballar a The Irish Time. També és col·laborador habitual de The New York Review of Books. Va publicar el seu primer llibre al 1970, una recopilació de relats titulada Long Lankin. L’any següent va aparèixer la seva primera novel·la Nightspawn i es va anar consolidant la seva carrera d’escriptor. Influït per Nabokov, la seva prosa té un estil molt precís barrejant-la amb humor negre. Al 2006 va començar a publicar novel·la negra sota el pseudònim de Benjamin Black justificant-lo de la següent manera: "El arte es una cosa extraña. Bajo el sombrero de Banville puedo escribir 200 palabras al día. Un día decidí que podía convertirme en otro y bajo ese segundo sombrero, en esa segunda piel, puedo irme a comer tras haber escrito un millar de palabras, tal vez 2.000, y disfrutar con ello. Es increíble descubrir cómo otro tipo puede vivir tu vida y usar tus manos y deleitarse con eso. Escribir es un trabajo peculiar... Escribir es como respirar. Lo hago por necesidad. Por mi propia boca, y ahora también por la de Black". Ha estat guardonat amb els Premi Booker 2005 i amb le Premio Príncipe de Asturias 2014. A la Biblioteca Xavier Benguerel tenim els següents llibres del John Banville: Llum antiga, Regreso a Birchwood, La guitarra azul, El libro de las pruebas, Eclipse, Los infinitos, El mar, Imposturas, The untouchable, i de Benjamin Black: L’altre nom de Laura, Muerte en verano, Ordres sagrades, El lèmur, La rossa dels ulls negres i El secret de Christine Falls.