Camins de Ciència
Tenim lliure albir? NĂşm. 1
Gener 2016
Introducció El lliure albir és la creença en que les persones podem triar i prendre, lliurement, les nostres pròpies decisions. Tots tenim un forta creença de que som lliures en aquest sentit. Però, al menys des dels temps dels antics filòsofs grecs, la idea del lliure albir ha estat disputada per un seguit de raons, que en els nostres temps es poden resumir en dues: Per una banda, un pressupost històric essencial de la ciència ha estat el determinisme: la idea de que tot allò que succeeix, inclosos els pensaments i les accions humanes, està generat per cadenes de causes i efectes, que determinen un únic estat de cosses possible al futur. Sembla doncs que, si el determinisme fos cert, la nostra idea de lliure albir seria incorrecta. Per l’altra, a les darreres dècades la neurociència ha mostrat que el funcionament del cervell està basat en processos físics, que bé podrien respondre al principi del determinisme. De fet, hi ha famosos experiments que semblen donar a entendre que abans de que prenguem una decisió conscient, el nostre cervell ja ha triat per nosaltres de manera inconscient. Si fos així, tindríem un altre argument en contra de l’existència de lliure albir. Amb aquesta exposició volem introduir-vos a les discussions sobre l’existència o no del lliure albir, de la mà d’un grapat d’excel-lents llibres que podeu trobar a la nostra biblioteca. Com a pas preliminar, convé clarificar què s’entén exactament per lliure albir, així com quina ha estat la història de la idea. Per això podeu consultar l’entrada “Albedrío” al volum 1 del Diccionario de filosofía de José Ferrater Mora, tot un clàssic de les obres de referència sobre filosofia.
1. Tenim lliure albir? L’exposició està dividida en tres grans blocs d’obres, segons quina sigui la resposta que donin a la pregunta:
1.1. Tenim lliure albir?: sí Hi ha autors que defensen que l’ésser humà té la capacitat de triar, ja sigui per a actuar o per a decidir qui ser, sense limitacions. Dos exemples paradigmàtics d’aquesta postura, però ben diferents en quant a pensament i sensibilitat, són Sant Agustí i Jean-Paul Sartre. Sant Agustí volia donar una resposta satisfactòria al problema del mal, que pot ser expressat breument així: si Déu és un ésser omnipotent i d’una bondat infinita, com és que existeix el Mal al món? Per a Sant Agustí, la resposta rau en el lliure albir: Déu ens hauria proporcionat la capacitat de triar lliurement com comportar-nos, per tal de poder premiar-nos o castigar-nos pels nostres actes. Podeu trobar una introducció al pensament de Sant Agustí a l’obra Breve historia de la filosofía occidental , d’Anthony Kenny, al començament del capítol 6 (“La filosofía cristiana primitiva”). L’obra de Kenny repassa les principals fites del pensament filosòfic al món occidental, per la qual cosa podeu resseguir, si consulteu l’índex, com la noció de lliure albir ha evolucionat en el temps. Jean-Paul Sartre també va defensar la llibertat essencial de l’ésser humà, però des d’una òptica diferent. Per a Sartre, la fe cristiana ha difós una idea incorrecta entre les persones. Si Déu ha creat als éssers humans segons les seves idees, llavors els éssers humans tenim una “essència”, és a dir, un conjunt de característiques que ens fan ser com som i qui som. Aquesta noció subsisteix fins i tot en les persones que no són creients. Però Sartre creia que era una idea totalment equivocada. Segons el pensador francès, quan arribem al món les persones no som res, no tenim essència, sinó només existència. I això és una altra manera de dir que som lliures per a crear-nos i per a ser qui vulguem ser. No només que puguem ser lliures, sinó que estem condemnats a ser lliures. Podeu trobar una bona introducció a les principals idees de Sartre a l’obra De vuelta a Sartre , de la filòsofa Mercè Rius.
1.2. Tenim lliure albir?: sí, però la biologia imposa restriccions En aquest grup trobem autors, filòsofs i científics, que defensen que el lliure albir és compatible amb els darrers descobriments de la neurociència i amb el determinisme científic. Tot i això, aquesta compatibilitat vindria a costa de redefinir o de limitar allò que entenem per lliure albir. En l’àmbit de la filosofia trobem a Daniel Dennett i a John Searle. A la seva obra l’Evolució de la libertad, Dennett defensa que el lliure albir és un producte de l’evolució biològica. Els organismes, entre ells l’ésser humà, han desenvolupat la capacitat de triar entre diferents cursos d’acció, evitant alguns d’indesitjats. Altres aspectes de l’evolució humana, com el llenguatge, contribueixen a que aparegui la responsabilitat moral per les nostres accions i eleccions. Aquesta és la base d’una llibertat limitada: potser no som lliures en un sentit absolut, però som prou lliures per a decidir què fer. John Searle també s’ha interessat pel problema del lliure albir, però des d’una perspectiva diferent. Searle analitza a la seva obra Razones para actuar el concepte de racionalitat humana. Per a Searle, és necessari redefinir el model imperant de racionalitat, exemplificat pel model matemàtic de la presa de decisions. I per portar a terme aquesta tasca, per a Searle és
imprescindible mantindre la idea de lliure albir: per al filòsof, la noció de lliure albir és necessària per a qualsevol activitat racional. En l’àmbit de la biologia, David Bueno i Torrens a El enigma de la libertad intenta reconciliar els determinants genètics de la nostra espècie amb la idea de la llibertat. Bueno i Torrens analitza els fonaments biològics de la vida, començant pel seu origen i passant revista al mecanisme de l’evolució i al paper dels gens, exposant com tots aquests factors afecten a la nostra conducta. Per a Bueno i Torrens, una dosi mínima de llibertat és necessària per a explicar la capacitat innovadora i creativa de la nostra espècie. Una llibertat, però, que pot veure’s potenciada o disminuïda per l’estructura neural de cadascú. Per al neurocientífic Joaquín M. Fuster som lliures, tot i que potser no de la manera que creiem. A Cerebro y libertad : los cimientos cerebrales de nuestra capacidad para elegir Fuster examina el funcionament del nostre cervell, per a arribar a la conclusió de que les decisions conscients no són necessàries per al concepte de llibertat. Segons Fuster, el lliure albir no té res a veure amb un “jo”, sinó amb la capacitat del cervell de respondre a l’ambient en funció de les senyals que rep. No hi ha cap centre al cervell on resideixi el lliure albir: la llibertat seria més aviat una mena de fenomen que acompanya al processament d’informació que porta a terme el cervell. El també neurocientífic Michael Gazzaniga adopta una postura molt semblant a Daniel Dennett a ¿Quién manda aquí? : el libre albedrío y la ciencia del cerebro . Per a Gazzaniga, el “jo” seria un fenomen relacionat amb el funcionament del cervell: no hi ha cap centre privilegiat que prengui les decisions. El lliure albir, i la responsabilitat moral que comporta, no depèn de cap comandament central del cervell, sinó de la manera en que les persones interactuem unes amb les altres, i de com demanem responsabilitats per les nostres accions.
1.3. Tenim lliure albir?: no Bé podria ser que el lliure albir no existís de cap manera: potser pensem que som lliures, però aquesta sensació seria una il·lusió. Les nostres acciones estarien determinades pel funcionament del nostre cervell, pels processos físics que el condicionen. Aquesta és la postura que pren Francisco J. Rubia, expert en la fisiologia del sistema nerviós, a El Fantasma de la libertad : datos de revolución neurocientífica. Per a Rubia, la neurociència ha mostrat no només que totes les funcions mentals són producte del cervell, sinó que a més es poden produir comportaments no causats per una sensació subjectiva de voluntat: és el famós experiment de Benjamin Libet, que semblava mostrar que abans de prendre una decisió conscient, el nostre cervell ja l’ha pres per nosaltres. És interessant, no obstant, veure com diferents autors interpreten de maneres diferents l’experiment de Libet: per exemple, el ja esmentat Daniel Dennett no considera que l’experiment de Libet negui l’existència de lliure albir.
2. Implicacions La neurociència és potser la disciplina científica que més ressò ha obtingut en la cultura popular els darrers anys. I no és per casualitat. Res no sembla tan important per a entendre qui som com a espècie que entendre el funcionament del cervell. A més, alguns autors prometen que els descobriments de la neurociència podrien canviar la manera en que concebem les relacions, l’aprenentatge o la malaltia. Amb aquestes promeses de fons, és quasi una conseqüència lògica que hagi sorgit tota una disciplina de pensament encarregada d’examinar els beneficis, però també els perills potencials, de la investigació moderna sobre el cervell: la neuroètica. Un dels temes que sol centrar l’atenció dels estudiosos en neuroètica és el problema del lliure albir. I és que suposem que s’arriba al consens de que el lliure albir no existeix, que en realitat és una il·lusió provocada pel funcionament del nostre cervell. No seriem lliures per a actuar, per a triar com actuem. Podríem culpar llavors a les persones pels seus actes? A un nivell social més ampli podríem preguntar-nos, doncs: hauríem de castigar als criminals pels seus actes? Hi ha dues obres que us poden ajudar a introduir-vos en els dilemes ètics que planteja la neurociència: Neuroética : cuando la materia se despierta, de Kathinka Evers; i Neuroética : retos para el siglo XXI, de Neil Levy. Ambdós llibres inclouen un capítol dedicat en exclusiva al lliure albir: Evers i Levy passen revista als principals conceptes relacionats amb el lliure albir i comenten els descobriments de la neurociència que poden tenir influència sobre la llibertat, així com les qüestions relatives a la responsabilitat moral que aquests plantegen.
3. Per aprofundir El problema del lliure albir té relació amb altres qüestions de gran volada. Per això, us oferim quatre obres que us permetran endinsar-vos en altres aventures de coneixement: A Pensar: una invitación a la filosofia, el filòsof Simon Blackburn ens ofereix una amena i rigorosa introducció als principals temes d’investigació filosòfica, com el coneixement, la ment o Déu. No podia faltar un capítol dedicat a la llibertat, on Blackburn exposa els conceptes filosòfics relacionats amb el lliure albir. A les discussions sobre el lliure albir són freqüents les referències al funcionament del cervell. No cal dir que l’ésser humà no sempre ha disposat d’un coneixement sobre el cervell com el que tenim avui dia. A Breve historia del cerebro, Julio González Álvarez es proposa oferir-nos una panoràmica de com ha avançat en el temps la investigació sobre el cervell i com els humans s’han representat al mateix, des dels temps des primers pensadors grecs fins a l’actualitat. Un altre concepte molt habitual a les obres sobre el lliure albir és el de “ment”. Sobre què és la ment i quines són les principals teories que expliquen el seu funcionament tracta l’obra Cómo funciona la mente, del psicòleg Steven Pinker. Per a Pinker, la ment humana és un producte de
la selecció natural, de la nostra història evolutiva, i aquest fet permet explicar molts dels comportaments que són centrals a la nostra vida. Per últim, a Asalto a lo mental: neurociencias, consciencia y libertad podràs trobar breus assajos de diferents especialistes sobre qüestions força específiques referents al lliure albir, així com a d’altres qüestions punteres de neurociència.
4. A la literatura La literatura no ha estat indiferent a la possibilitat de la llibertat, i a les implicacions de la seva possible manca. Us oferim quatre obres que, de diferents maneres, giren entorn o reflexionen sobre el lliure albir. Tres d’elles tenen un plantejament força similar en quant al nostre tema: La taronja mecànica, d’Anthony Burgess; Un món feliç, d’Aldous Huxley; i Escorxador-5, de Kurt Vonnegut. Burgess planteja la col·lisió entre el caràcter violent i antisocial del seu protagonista, Alex, i la possibilitat de corregir el seu comportament, en definitiva, de que pugui ser lliure per a comportar-se moralment. Huxley ens mostra mitjançant la seva distòpia com molt probablement el sentiment de que som lliures, és a dir, la noció de lliure albir, sigui imprescindible per a poder considerar-nos persones pròpiament dites. Per últim, Vonnegut explora a la seva manera un conflicte present en un bon nombre de tradicions culturals: som lliures per a triar el nostre destí, o bé la nostra existència ja està fixada d’alguna manera? Menció a part mereix la quarta novel·la de la nostra proposta, Els Germans Karamàzov de Fiódor Dostoievski: amb la densitat psicològica habitual, Dostoievski ens ofereix una obra plena de reflexions sobre la moralitat i la llibertat de triar.