N'Alí gener 1987 (9) by Biblioteca Municipal d'Andratx

VISTA DE LA COMARCA DE PONENT Any I

n°0

Gene r

1987

1 1

....

___----

-~ - :~--

.:~-r--

-r

_,.

;_..-.

__...~

<: - '

fl'----------·------------··---~---·------- -~------- --·-·· ---------~-----------------------------------------------~

- - - - - n c >t í e i EL

s---------------------------

P R E S I J:>E'-:::1'-J'T'

ALBERT~

Z-\..

SANT

VINGU ~

ANTON I

Com cada any es celebra la festa de Sa n t Antoni arnbmolta participació de gent qu e, si en un principi tenia por del temps després sorti al carrer per participar en aquesta festa que sens dubte la més popular que es celebra al nostre terme. La nit anterior els foguerons i les torrades feren les delicies de peti ts j_ grans , la bulla durA fins tard ajudada per un temps que millorA sensiblement i feu que el dia 18, diumenge, el sol sortís de bon matí i acabas d'animar als qul d esafiant el temps es posare n a preparar les carrosses per participar a les Bene'ides. A les 1 1 ar rib a el President del Consell Insular de Ma l lorca. Excm:·sr.D.Jeroni ¡Jlbertí, qui acompanyat pe r el Sr.BatJe assisti a la missa de Sane Antoni i segui dament prese ncia les Bene'ides quedant gratament sor pré~ ja que es demostrá una vegada més que l a nostra festa resulta desconeguda per la resta de Mallorca. Mol tes carros ses participaren a la desfilada, alg unes d'elles amb un a preparaClO mo lt acurada l d 'uns resultats mo lt possitius. El Sr. Albertl. que havia donat una subvenció per la festa. volgué tor nar el dja del sopar en que cots els col . laboradors d'en Miquel Vich es re un eixen per fer balanc i agrarr la col.laboració, i anima a tots a seguir e n a questa tasca perque la festa segue squi d'any en any. En Miquel Vich agra'i al President les seves paraules i el que haguera volgut compartir a mb nosaltres aquesta festa. ENTI~EGATS

PR.EMI S

l-:::!::L~3

'" B A L T A S A R

P ORCEL"

El 27 de decembre tingué lloc a l'E sg lésia parroquial de Santa Maria d' Andratx un concert d'orgue organitzat per 1 'f'l.juntamen t . Dona el conc ert !'organista i compositor P.Vicenc Juan Rubí, orga n ista de Lluc. A l ' e ntremi g es feu e n trega dels '' Premj s Ba 1 tasar Poccel ,.

A més del Batle hi foren prese nt s En Bal tasar Porcel, El Rector, la regidora de Cul tura i un nombrós públic. Autori tats, guardonats i famil i.ars. brindaren per 1 'exi t dels premis. NA

.M ARIA

JOANA

ALORDA

A N ·Dr-{ATX

Dia 5 de febrer arriba Andratx na Joana Maria Alorda després de h aver passa·t rnés de 60 anys a Cuba . Mado Joana Maria el passat sete mbre complia 100 anys i al qued ar tota sola, ja que mo rí l'unic familiar qu e allá t e nia, decidí tornar a P.la.Llorca. L' arribada fou mol t emotiva ja que eren molts anys de esser fora. Hem sabut que prest s'organit za rá un acte per donar-li la benvinguda. Des.itja m a 1"1ad6 Joan a Maria una bona estanca entre nosaltres i bons anys de vida.

SIS E

LUPIAÑEZ,. A

LASAI~,..rE

L'atleta andritxol Lupiañe z va partici par al Cross de Lasarte quedant 'classificat al sis é lloc i aixo que h i participaren aLJ.etes mundi. al rnent famosos pcr· lo que hern de di r que el nos tre j a · el podem considerar una pri mera figura. Del que e s queixe el bon atleta és de la poca atenció que les entitats locals li dediquen , solamen t el Con sell Insular el felicitA després de aconse~uit aquests sisé lloc . I.A

BANDA

DENIP El dia 30 de gener e;; ce lebra el dia e scolar de la no-violencia i la pau (Denip), aquest any el Grup de Drets Humans organ i tza una manifestació e scolar pels carrers de Palma i convidaren la Banda de Cornetes i Tambors de la Coordinadora Parroquial de Joves qui encapcala la manifestació que visita a totes les autorita ts entregant-lis una bandera de la Pau. Al front de la manifes tació a més de la Banda hi ha via una pancarta amb la siguent inscripcló: ''Andratx, S0 1"l ! 1 N P.XRR C 1 r;

P A. U.

lA O(VIHA U( lA (OtiAfl(A 0(

PON(NT

Ap. Correus 79 Andratx Editen: Coordinador Parroquial de Joves d'Andratx Centre CulturaL de S'Arra có Director: Santiago Cortés i rorteza Redactor Gas par i Flexas

Cap:

Pujol

REDACCIÓ Biev· Ensenya t i Püjol, Margalida Ferra i Ensenya t, Gabriel Jofre i Mir, f\1aria José· Clar i Roca Pedro Flexas i Flexas, Margalida Sastre i PHrpal. Bartomeu 13osch i Palci~r. Catalina Alemany i Riera. Bernat Bestard i Nadal, Joana Alemany i Mi r.

Isabel Ensenyat i Ensenya t. /"lar .i a F. Pujol j Mu Lel. Isabel Alemany i Moya. GERENT

Vicenc i Alemany . Impresió: propis. D. L. P.M.

E:L-:>I'TO:RIAL

FLexas Tallers 295 / 1986

Una de les coses rnés necesaries per la gent del poble és la cultura. Difícil resulta la vida d'un poble si no esta impregnada de l'element cultural. Prava d'aix6 és que quan a un poble no l i donen cultura la crea. A Andratx no podem brevetjar massa de estar a la vanguardia en la cosa cultural més bé hem de dir que el nostre nivell és mol t baix i les causes les troberiem a perfellons pero no es tracta de donar cupes a ningú perque ens quedariem pi tjor que abans. Del que és tarcta és de treballar per intentar' pujar aquest nivell. Despertar a la gent perque tot col.laborin en aquesta tasca tan necessaria. Es fan alg1..ms .:. inten·ts pero no son sufients. Tenim dos bons orgues en bon estat, a S' Arracó i a Andratx, es donen concerts d · orgue, de' cant coral, d 'al tres instruments; hi ha algunes conferéncies. peques, pero la gent participa poc. A S'Arracó han comencat un coro que poc a poc va fent progressos p,eró i prest sera una felic realitat pero els manca la participació de veus mascul~nes. A :\ndratx s 'ha intentat crear també un cor.o váries vegades pero semble ,q ue és dj_fícil i a i xó que h 1 ha veus peró han d ·aprenda a ca n tar. La cultura ha de ser una tasca feta en comú oblidant les ideologies politiques. quan el politic es posa a fer cultura fa de tot manco cultura. Per aixo mateix no ho hem d ' esperar tot de l '.I\juntament. seria un herror rnassa gros. l'Ajun tament ha de col . laborar i suplir· pero mai pot ser el motor impulsor. Que l 'any 1987 sigui un any de veres cultural l\í'ALJ

. '---------·-·-·--- -----------

VEREMA

1 1

) 1

'.- - - -

ANDRATX O ES SA LLAGOSTA

BALL

:¡

-----:' ·-~--

M 60 •

~t2 J J

.~·

vos

j t o-

•

•1

gar-

rt-

ves

j 1 vi u-

és

1 • que

J pt>n-

J J sien

J J!JfJ J¡

Sil

El dia de Reis es va origina una discusió en tor n al nou vi que, com n i ngú desconeix, se e sta elaborant a Andratx. Algú digué que no podia a nar bé ja que a Andratx mai hi havia hagut vi. Afirmació totalment falsa ja que tenim testimonis que al nostre poble es feia poc pero bon vi. Justament a la revista de desembre a l'article que trancriu l'article Andracx d el diccionari d e N' Amengual de mi tjan segle dinou se diu que e n tre les co1tes i els productes d'Andratx s'hi _t ro~a el vi. Tenim més test1mon1s pero avui no h e m p arlarem, aquest sera tema per a un proper article . Avui parlare m d'un ball mol t relacion at a mb el vi ja que es ballava a la festa d e la verema. Era un ball bas tan t corre nt a totes les viles de Ma 11 orca on e s fe i a verema pero solia variar la música. A Andratx també se ballava

1<'1,

J_q

ga-

q do-

brir;

J J J

di-

•1

por-

quen

J J J

j :.na

J mor-

ta .

i a mé s amb una música propia. Aquest 'ball era anomenat "Es ball de sa llagosta", no sabem d ' on ve el nom pero ben bé podria ser de la forma com es balla ja que .s' assemble molt a la manera que té de mourerse la llagosta. Ells balladbrs distribu1ts en dues reñgleres, s 'ajeien disposats ,..així,- sal tironaven i avan~aven tot picant de mans, i procurant, . les dues rengleres, encreuar-se i ultrapassar-se, sense copej ar-se ni e nsopegar ells a mb ells. El ball no resultava gens facil i s'hi feia molta xerinola. La mús ica d'Andratx fou recollida per Mn .Anton i Pont i Llodra il . lustre folc-lorista manacori. La lletra diu aixi: Si vos toquen a sa porta garrideta ves a o brir; si é s viudo digali que pensi en sa dona morta. Aquest és real ment un ball andritxol.

a os a t:. ::r:-

tJ.

ALGUNS SIONS VILA

h i

DOCUZ:VJEN'TS DE

L'ATAC

D'ANDRATX

El segon dels documents que transcrivim sobre les necessitats defensives de la vila d'Andratx després de l'atac de 1578 és molt semblant,pel seu contingut,a !'anterior. Igual ment datat el 19 d' agost de 1 · esmentat any posa de relleu la manca d'armes de foc aptes per a repel. lir incursions sarraines com la soferta pocs dies abans,la qual cosa s'intenta pal.liar mitjancant la compra o l'emp restit de trenta arcabussos pertanyents als jurats de Ciutat i Regne de Mallorca. A tal efecte es costitueix una co missi6 integrada pels jurats d'Andratx i algunes persones més, sens dubte prohomens de la vila (és a dir, persones benestan ts i de bona reputació que actuaven en qualitat d'assessors dins els consells municipals de !'epoca) que encarrega a Bartomeu Pujol, també jurat. la tramitaci6 de les oportunes gestions per a l'adquisici6 dels dits arcabussos. L'arcab6s, com hom sap, es tractava d'una arma de foc, portátil, semblant a una escopeta grossa, molt usada e n el segle XVI i XVII, tota vegada que la coneixen<;::a de la pólvora havia possibilitat l'aparició de noves armes a Europa que substitu1ren els vells procediments bel.lics medievals i canviaren les antigues táctiques guerreres. A tot aixó no n'era alié el nostre poble, que cercava una millar defensa del seu nucli de població aixi com també de les seves costes cosa que és manifestá amb la creac1o d'una xarxa de torres de guaita i defensa que encara podem veure, a lgunes ja mig derru1des, al voltant de la comarca. Vegem en el seu mallorquí arcáic, la transcripci6 del document el qual realment presenta certs problemes paleográfics (és a dir, de lectura) davant la caligrafía poc clara de l'escriva. i que té com a signatura A.R.M., E.U. 47, fol 639r. ''Die XVIIII de agost any MMDLXXVI I I Los di tis die y any d 0' s ú s

d iL

,1 b

(·o n /.e l l

a-----------------5

6 :r i

t i n (J 1 1 1

SOBRE

L~ES

I?IRATIC

1578

REI?ERCU-

CONT RA

(2)

i selebrat en la parrochia d'Endraig per lo honorable en Jusep Bonet Balls,Pere Ensenyat,Guillem Pujol,jurats.Josep Fexes,Jacme Juan Jofre,Mateu Pieres,Guillem Porcel,Berthomeu Castell,Miquell Porcel.Pere Pall mer Unzelles, fonch determinat i conclús donant ple poder i sindichat a Berthomeu Pujol, al tre dels jurats de co mpra~ ho prendre e presats dels manifichs jurats de lle Cjutat fins a ssuma de trente archabussQs ab sos aparells promet ent a un per bo i agradable tot lo que dit Pujo! trecterá i ferrá ab dites sas magnific enc ies en hobl iga tió de tots los bens de lle villa i particullás de aquells presents i esdevenidós renociant fiar llargament (?) i assó per tot lo conzell fons firmat a preséneia di Pere Allemay,Guillem Castell lo di e e any ut supra. Lo present trellat és tret dell llibre de conzell s de lla villa de Endraig per mi Gui llem Pujol.escri vá de lle cort de dita villa,vuy que comptan a XX de agost MDLXXVIII i perque.l a dit(a) cort no y son segell i fete e firmada Joseph Moner en loch de Miquell perqué ab tot festa donade, etc .

BIEL ENSENYAT I PUJOL

------no

es--------------------------

JUN. 'TA

t í e:: i GENERAL

ORDINARIA CE NTRE DE

CUL.. TURAL

S'ARRACÓ

Per el proper dia 31 de genera les 19 15 esta convocada la Junta general Ordinaria anual del Centre Cultural de S' Arracó al seu local social del carrer dels Molins j_ que tractara d el següent: Balan~ de l'ejercici d esde es setembre del 85 fins a !'octubre del 86, i la seva aprovació si cal; i un avanc económic fins al dia d 1 avui. Elecció de Vj_ce-president, Secretari i quatre vocals d'acord amb els Estatuts vigents. Lliga de Petanca i altres. Precs i preguntes. Les candidaturas per als carrecs exposats d'acord amb el segon parraf de l ordre del dia, podran ésser entregades per escrit fins el dia 29 de gener de 1987 al local social o a qualsevol me mbre de la Directiva i han de compl ir amb les normes que regeixen els Estatuts de dit Centre. 1

DIADA

que els dit carrers no passen i també com a mena de protecció , car hi ha llocs que son roquisars. Pensen posar-ne també a altres punts per on la carretera o car-rer principal voreja la mar i resulta perillós si qualcú S ha d arronsar. 1

ZVlANCA PER

LES

Una bona representació andritxola, e ncap<;alada per el Rector de Santa r'laria d 'Andratx assistiren dia 30 de decembre a un acte reivindicatiu en motiu de la Diada Nac ional d el Pobl e Mallorqui que es celebra a Ciutat de Mallorca i que compta amb la participació de Antoni Sacies, del Pars Valencia; Francesc Vicen<;, de Catalunya i Damia Pon<;, de Mallorca .El te ma d'aqu esta diada fou la d efe nsa de La llengua. El dia 31, Dia NacionaL el Rector concelebra la mis sa a J.a Seu de Mallorca juntament a mb el Bisbe i e ls Canonges de Mallorca, on hi assistiren les primeres autoritats de Ciuta t de Mallorca i de Balears.

E L LV_\ L Associació

de Veins de Sant Elm ha come n <;ut a insta!. lar unes barres metaliques al cap dels carrers que va n a pega r a la mor , p~r tal d'indic·(lr· 1

FES TES

MOL'TA

LLL.JMS

Trobarem a mancar a les darreres festes, sobre tot quan veniem enlluernats de la part de Ciutat o de Calvia, una mica de detall d'il.luminació nadalenca . Sabem que el nostre consistori nos disposa dels recursos dels consistoris de Ciutat o de Calvia empero un estel a la facana de qualque edifici -potser el consistorial- i una barre de lletres il.luminades a cada nucli de població no haguessen descompensat tant el pressupost. Els santemers, sota !'iniciativa de l Associació de Verns es va adelantar a la idéa i planta un moti u 11 uminós a damunt el pont. També els comeros tingueren el seu arbre il.luminat aixi com 1 altiu campanar andritxol oferia una i matg e renovada i lluminosa.

NACIONALIST'A

MI LLORES

SES

CONCURRENlVJA T I l"JES

NADAL

Ses matio es de Nadal a Andratx i S Arracó es veren molt concorrequdes .A Andratx canta la Sibil.la una nina de Bunyolo i a S Arrac 6 ho feu una de Galilea; a més a S Arracó s ' es trena el no u coro format per setze elements feme nins, sota la direcció de Walter Maier, que estjgué molt e ncertat. Ara sembre · que la majoria d' integrants del Coro vol seguir amb aquesta tasca i es pensa que el peti t conjunt tengui continuitat. La iniciativa és digna d aplaudir, ja que és mol t bo que la gent cerqui distraccions que facin fugir de l'esclavitut televisiva i qu e aJ mateix ternp aportin una mica d ambient cultural. El dia de cap d'any a S'Arracó el Rector,Mn.Joan Ensenyat dona compte del moviment parroquial que fou el sigüent: 11 morts, 1 casament, 2 batei?s i 1 primera c omunió. 1

- - - - - -se::::;

r t e>

s t.-:.

:r-es e<..-:> ses----------------·

~>E JVJ .BF~AR.,.

r~ n aq u est mes de gener, a la lluna creixent, s'han d'empeltar els arbres que floreixen prest, com els a metler s , presse guers, pruneres i semblants; s'han de sembrar a terres calentes les llavors agres de tarongers, llimes i lli moneres , també els ossos o pinyols de presseguers, pruneres i noguers. A la lluna minvant convé tallar convé tallar sa fusta que s' ha d' e mprar per construir cases , mobles etz, dels arbres que perden la fulla; podar ses vi nyes, talar els arbres , donar fems a s 'hort i sembr ar alls i cebes . També e n aquest més es planten els rosers a mb o sense arr.·els. r-E~cep ·t:.:a

S a.

d e ]_

PODAF~

no s'aferri. Si ha quedat mol ta salsa, .fer coure una mica més destapant s ' o lla. Tastar i servir dins una palangana, s'ha de servir calent. I . .. bon profit.

** * * ** * Avui en dia resulta molt fécil agafar una !launa, abrir-la i posar al foc per servir als pocs minuts. Aixó fa que mol tes vegades els nostres menjars perdi n sabor. Hauriem de 11 ui tar. per retornar a la bona cuina aquel la que no coneixia ni "cub i tos'' de pe :Lx o c arn ni altre s coses que desfiguren els nostres menjars, lo que co neixie n eren els bons productes naturRl"'

rne:s

Una de ses verdures que més ab-t:rnda aquesta temporada es sa p i nya o colflori o col de bro tó (segons se coneix dins Mallorca). Sa recepta d 'aquest més és pe r que pague aprofitar sa c ol oferint un bon plat als v ostres bons comensals. PINYA OFEGADA Ingr:edients: Una pi nya (o col de brotó) que fasi 1 quilo i mi g . 50 grs. de sobrassada 50 grs de botifarró 50 grs. de xua 25 gr·s . de p j nyo ns 25 qrs de pc3. nses de Cor in t 1

c: u 1 l c r·; ¡dit

pr-< ~ h c

vc nnc l

(pi me n tó n) l taseta d'oli d'oJiva 1 taseta de vi blanc sec sal i prebe bo

SALS A DE TOt'1AT l GA DE RAfV1ELLET

l)reparació: sa pinya per el s brots iu deixar-lo s se nc ers , els que n o sigu in molt grossos , rentar bé i deixar degotar. Tallar tots e ls embutits i x ua a bocins peti ts . Encale n tir s'oli. dins una greixonera i ofegar dins s'oli els embutits i sa xua (rehogarlos). Posar es vi, espíc ies, sal panses i pinyons i quan tot comenci a bullir ficar - hi els brots de sa pinya. Tapar s ' olla a mb un plat i dei.xar co ure poc a poc . Quan faltl un poc per acabar de coure afeg ir es prebe verme Ll. /\q nfar s'olla per ses

~allar

nnses

m(~ •.

Ir·,-¡

un il

rn 1e·, ,

En aquest temps se sol emprar tomatiga de ramelleb, vegeu una manera de fer sa salsa: Ingredients per a 4 persones: 1 quilo de tomatigues de ramellet . dos alls un poc de juavert una taseta d'oli d'oliva sal Preparació: Se renten ses tomatigues i se fan a traeos, s'esclafen el s alls.S'encalenteix s'oli dins una pella,s'hi posen els alls i quan estan dorats hi ti.rau ses tomatigues, juavert i sal amb un foc viu i després es deixa coura amb e l foc lent f i ns q u e torn i espesn. i se pasa la

;lf'r

< ~ uc

----·rt 8

e :s - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

o t::. :i_ e

L'ORGUE DE S'ARRACÓ

OBRES

Com els nostres lectors ja saben l'any passat es restaura el petit orgue de S'Arracó i encara resta a pagar 269.069ptes. Sabem que aquests mesos, gener i febrer, tothom puja les difícil s costes, e mper o esperem que hi h aura gent que a lo millar arrambara e ncar a la seva aportació económica. Pensem lo e mo tiu que ha estat se nti r-lo sonar després de tants anys de silenci .

NETETJA DEL DE S'ESTRET

CAM Í::

L 'Ajuntament va netetjar el munt d'escombres que hi havia a la vorera de la carretera de S'Estret entre S' Arracó i es Port a l'altura del pont dels Tres Ulls . I no passaren ni tres dies que la gent n' hi toFnas amuntegar a les totes. Cál repetir que ' cridant al n ° 671462 hi ha un servei que s'encuida d'arreplegar els objectes que hom s'en vol desfer, i ' que és un servei que funciona, per ventura no el mateix dia, hi ha uns dies determinats per passar, empero creim que no és massa d.i.fic.i.l esperar uns quaríts di es. Encara que la gent per treurer-sen trastos de damunt, que tal vol ta h a suportat a nys i més anys, no pot passar ni un minut més . Així e sta n les cunetes de les nostres carreteres donant una i matge de desidia total. Val l a pena que e ns civilitzem un a mica.

MUNICII?ALS

S'ARRACÓ

Al pati de l'edifici de Ca Ses Monges, la brigada mun icipal esta reforcant la paret que dóna al carrer Des Port que es tava en mol t males condicions i oferia un peri 1·1 ser los tant per els qui observen les competicions de petanca que alla es celebren c om per els al.lotets de l'escola unitaria i de la guardería que hi ha al dit edifici; per aquests mateixos al.lotets se fara n unes poques mill ares · més. Suposam que els pares estaran ben contents.

HERMOSA T'ACI Ó A LA

AMBIENNADALENCA PARROQUIA

D'ANDRATX Un bon grup de joves i al.lotes prengueren part a la tasca de adornar l'Església Parroquial d'Andratx per a les festes de Nadal. Hi hagué immaginació i bones formes de tal manera que els resultats foren molt satisfactoris de tal manera que els feels alabaren mol t la feina. També hem de dir que la celebració de Matinesla gent ompl i el temple i participa en una . celebració que resulta molt vístosa.

COORDINADORA

PARROQUIAL JOVES

D'ANDRATX

ANDRA'TX

Aquestes passades festes he m pogut gaud ir d'unes e missions de televissió que a més de donarnos te mes d' ac tualitat e ns han anat mostr ant raco ns del nostre terme mun ic ipa 1 en uns hermosos i ben planiflcats reportatges. La d ].recció d' aquesta "Televisió Andr atx " estigué a carrec den Gabriel Pujol i Joan Col] que comp taren a mb un bon equip de col . laboradors. Les opinions de la gent h an estat molt favorables de tal manera que ja hi ha un nombrós grup de persones dispostes a col.laborar perque la televisió tengui continuitat. Volem felicitar, també des de N'ALT. aq ues ta ini cirltiva

El passat dia 11 de gener la Coordinadorq Parroquial de Joves d'Andratx participa amb un gr~p molt nombrós a la dimoniada que se celebra a Muro i on d'una manera molt e special fou co nvidada la Banda de Cornetes i Tambors de dita Coordinadora i que fou molt aplaudida per la gent que contemplava la desf i lada. Al final en nom de l'organització el Sr.Batle d'Andratx, Sr.Baltasar Pujol, e ntr ega al nostre "Dimoni Gros" una estatua de bro nz e realitzada per l'escultor artanen c Pere Pujol. La festa acaba donant c ompte d'un bon dinar a les cases de

1 '

.. ,

'..-~

•

•( '

1 •'

r,('\ v · . ) ,... ..

•

TELEVISIÓ

r-. e ( . . Y" i r.

D:X:MONIADA LA M 'URO

Son S éH1t:. i'1ar l:l .

•

- - - - e Ll.r- a

L l . - 'JC..:>

é3.

ÉS

CONSIDERA

SINÓ l'J C_)

FEBRE,

FEBRICULA I zv1J? OR'T'A

-u_

t-------------rii-

FEBRE

En aquests mesas són molt frequents ses infeccions respiratóries, i sempre salen anar acompanyades de poca o mol ta febre. És precisament de sa febre de lo que parlarem en aquest article, d'aquest signe que tant atemoritza als pares. És cert que sa febre és un des parametres més facils de consultar ja que just posant un termómetre davall des bras durant cinc minuts se sap si n 'hi ha o no (Aix:í_ i tot, mol ta gent va al metge d :i.guent que té febre i tan sols no ho ha mirat). Pero sa febre nornés indica que es cos esta produint un aument de tempe ratura per qualque rnotiu que convé estudiar. Moltissimes vegades és per una infecció com un costipat, unes angines, un grip, ... peró altres vegades, poques, gracies a Déu, és per malalties poc frequents. Per es fet de sa febre no ser res en sí, sinó un signe de malaltia, no s'ha de tractar sa febre corn si fos una enferme tat, sinó que s 'ha de saber per que és produ'ida i curar lo que la causa . Quan s'ha de tractar sa febr e ? Sempre die que si no arriba a 3 8 " C (fins a 38"C només se considera febricula, no febre) no importa donar rés per llevar -l a a no ser que - doni mal estar al malalt. Hi ha mal alts molt sensibles que amb 37' 5°C ja s ·han de geure. A partir de 38°C, o amb menys temperatura si hi ha malestar. es pot prende qualsevol dels molts de productes antitérmics que es venen a ses farmacies, es més conegut és s 'aspirina. Aquest producte tan miraclós , que tan de bé ha fet i tants d 'estómacs ha espenyat, ha estat darrerament molt discutit a s'hora de donarloals infantons amb febre, perque s'ha dit que pod causar una malaltia anomenada S j_ndrome de Reyé. És per aixó que als més pet i tons que només tenen costipats, donau en previsió productes que en lloc d'aspirina tenguin un altre antitérmic.

"FINS

I) C) N _,L\. R

"SI

TENIU

FEBRE, NO SUEU _,. NO ÉS BO-" 1

Si· heu seguit aquests con sells i es metge vos ha dit que sa febre pot pujar(ho sol ~ fer a les 9 del mati i á· les 6· de s'horabaixa)i no baixa arnb anti térrnics, ja només• queda una solució i és refredar es cos com sigui.Lo més eficac és aficar es nin dins aigua teba i anar-la refredant fins que sa temperatura·des cos baixa a 39°C,llavors se'l treu. Si torna a pujar - i' encare no és hora de prende aJ:tre vol ta es medicament se ·torna a fer lo mateix. També se pot refredar es cos amb pedacos banyats d'aigua damunt es cap,bracos,pits,panxa i carnes. De vegades se sol aconsellar banyar es cos amb esperi t, no ho faceu en es nins peti ts perque ho absorbeixen per sa pell i les pot intoxicar. Si t::eniu febre, no sueu, no és bo .

-------ci~}Je>r-t--------------------------------------------------1:---:. T' A l"J CA E~

e~]_

t ::. a_ r~_c a _

S ' Ar::rac!ó

La primera fase de la Liga de Petanca de Baleares no ha sido muy satisfactoria para los equipos del C.P . S'Arracó en sus respectivas categorías de preferente y segunda. En preferente a priori se daba por segura una clasificación media y co n posibilidades de buscar una de estas dos plazas, para la clasificación en el grupo de Jos favoritos para el título y, tras una ' primera vuelta mediocre, se ha hecho una segunda desastrosa quedando clasificados en el penúltimo lugar del grupo, clasificación que coloca al equipo en el grupo destinado a jugar los playofs de descenso, aunque se tiene la certeza de que éste se eludirá Esta mala clasificación hay que buscarla principalmente en los partidos jugados en casa, donde de diez puntos posibles solamente se han conseguido tres y en petanca, como en cualquier deporte, es siempre muy importante no perder ningún punto en casa, y a ser posible arañar algunos e n los desplaza-mientos. El equipo de segunda ha rozado la clasificación para jugar en el grupo d e ascenso, dentro de un grupo muy igualado, donde solamente la mala suerte y talvez la falta d e a mbición han hec ho posible que se t e nga que jugr::Jr la segunda fase en un grupo de seis equipos donde los dos

MAL

MOMENT

PER

Aquests darrers dies de gener s'ha suscitat una po lémica a rel d'unes declaracions qu e el preside nt del C.D .And ratx feu a un Medí de Comunicació en les que deia que la culpa de la mal a c'lassi ficaci_ó de l'Andratx la tenien els árbitres. Aquests reac ci onaren tot d'una i decidiren fer el boicot al nostre equip i aixi el parti t amb el Cultural dins el camp d ' aquest no es pagué jugar ja que l'érbitre no es prese ntá. Aixi les coses es va demanar al President que rectificás les seves declaracions cosa que no volgué fer. I ara la Federació ha obert un e xpedien:::.

. primero s c las ificados jugarán los plas-of de ascenso y los cuatro últimos clasificados jugarán los play-ofs de descenso. El e quipo ha mantenido una regularidad aceptable en los part i dos jugados en terreno propio, pero ha sido incapaz de arañar punto alguno en los desplazamientos. Esperamos que la segunda fase que se ha iniciado este mes de enero sea más favorable para nuestros equipos y sean capaces, por lo menos, de mantener sus respectivas categorías.

El Sar1.

Cl-u__b

Petar1.ca

Te ]_me>

Club de reciente creación ha debutado en la Liga, naturalmente en la categoría inferior como corresponde a un club que inicia sus peripecias en dicho deporte. Sin embargo su andadura en la tercera categoría durante esta primera fase ha sido más que satisfactoria y se ha clasificado ya en el grupo que jugará los play-ofs de asce nso a la categoría inmediata. Deseamo~ al novel club, que el año 1987, traiga para ellos el correspondiente ascenso y que sea ~1 inicio de un largo historial - ~petanquistico.

Con este nuevo club se reafirma aquello d& que la Petanca es el deporte por excelencia de nuestra comarca ya que son mucha s las personas que lo practican

C _D_ANDRATX

i ha s uspés e n les seves funcions al Presi dent, peF lo· que ara e l Cl ub e st á e n mans del Vicepresident D.Guillem Porsell Bisbal. La cosa és seria i ha arribat a un pun t en e 1 qua 1 convé que les coses estiguin clares pensant que el club és lo més important i és el que ha de sortir vencedor de totes les si tuacions. No és hora de mi tjanies, si un s'ha equivocat ho ha de reconeixer i res més, si es creu amb la possessió de la veritat i que aixó és en benefici del Club s'ha de seguir endavant caigui qui caigui ja que el C. D. Andratx és una part del poble i no el podem per j udicar .

11 L

lv:I

Parlar de matances sona corn una cosa anacrónica per a un sector de gent jove als nostres pobles, més si tenen contactes arnb sectors turísti cs ; i és que hem de reconéixer que aquest turisme ha fet fer un canvi total als nostres habits de vida, de fa uns vint anys cap aquí. Antigament el porc era un rebost per a tot 1 any. La gent no tenia la facilitat ni els prous recursos per anar a la carnisseria sovint, i normalment s hi anava un pie, maxin1 dos, per setmana, i els ossos salats i la xua, també salada, coses tan bones per fer un bon cuinat: o el llom conservat amb oli, solventaven la papereta altres dies. Els embotits: b otifarrons, llengonisses, cuixots, sobrassades, ... eren la font de la f orta berenada n ecessa~ia per encarar el dur jornal al camp, i los solien fer durar tot l any fins a l'altre matanca; el sa~m tan útj l per cu .i nar, els ra'(sso ns .. . Aixó per lo que pertoca a la part del cond urni ; Llavors la part soc.i.al: aquest dia tata la .parentela tocava comparació a la festa -perque en el fans, tenia aquest carácter- a ajudar, i. alerta a obl idar-ne cap! Rencors enceses comencaren amb un d'aquests oblits. 1-!i havia fe.ina per a totho m; potser que a la cuina més que a la obra própia del porquim, sobre tot a l'hora de parlar del "Sopar de ma tances" on cada casa procurava quedar lo mi llar que podien amb 1 'arrós engrogat plé de tallades, el frit o pellada, aguiats diversos i altres llepolies finals que avui far1en que te n guéssirn un atac de fetge in miser icorde. La gent maja r donant ordres als més joves per tal d'ensenyar-lis La man era de trossetjar, netetjar budel_ l.s, fer el saim, pastar la sobrassada i la varia negre i encertar el toe adequat d 'espíc .i es. T la gent jove i menuda inflant·se de t .aronges de les e mpr a des als budells, _iugant tot lo día enrevol tant el s focs de .tes ca lderes, i eL des i g temor al mateix Lemps de L'anar a tocar ha u les per les ca se s arnb la fusca. r despn'-s dPl "-~no;~¡~ 1

TANC:!ES

les gloses que els que pretenien de glosadors havien estat pensant al llarg del dia i segons els diferents avatars haguessen succeit. l la rampa a les carnes de la gent més jove mentre durava la vet.lada glosadora, fins que sortie n les gui terres, mandurr1 es o lauds i tocaven una músi ca viva que feia botar la gent igual que si no haguessen fet fei.na aquelJ dia' Apart de tot aixó el porc era engreixat amb sobres del menjar casolá, figues o altre casta de fruita quan era l esplet o n hi havia de tocada.Es a d .l1: que era l animal més eco nóm ic de rnanteniment i deJ. que se n obtenia el mil lar resultat. Avui les poques cases que conserven aquesta tradició saben lo costosa que surt, tot i sense eonvi.dar la gent d'abans, just eonvi dant els propis i com rné s pocs mi llor;í lo feixuga que és perque no ho tenim tant per ma eorn abans, i la grassa ens semble greixosa que abans, encare que els productes actuals de netetja fan propaganda dient que la s'en duen tata de cop,Ja! l la ~eina és més dura també perque ja no ho ensenyen amb el delit de ha estona. Tal volta pensan~ que els nostres fills ja no mantendran pares al corral d ací a uns pocs anys;perque ja no es rnenjará cuinat amb ossos de porc,ni faran coques,ni pastes amb saim;ni berenaran d'embotits ni de xua torrada perque només faran un café rapld i un toe als morros després per manca de temps i per mor de la dieta per estar· magres; i la carn del porc ser~ negativa a causa del c6leste~ol, emperó a bans també contenía colesterol In carn del pare lo ~ue la dieta d un Lemps no era tan rica en qrasses d altres tipus i avui n · estam saturats del tot de grasses als aliments de diari i per tant n' acumulen mass a i en afeg.ir -h i la del porc,no en pa l~ 1 e m ! No h i. haura te mps i éÜ xó que la jornada Labora l serd més c urta. Sembla que entonam eJ r-équ j em del nos tre saborós porc negre de les tradic .i anal s matanees i aixó com a poble nn h0 hcm <i ~ ;:-'onc;P. ntir . 1

• •. \ f •

•

·"\

•

>; > '•

r • /'

ELS

CARRERS

D'ANDRATX

NOSTRA

I-IISTORIA

Cada any, el darrer dia de decembre, a Ciutat es conmemora la Conques ta de Mallorca i la seva integraci6 dins la Corona d'Arag6 a l'any 1229. Aquesta conquesta promoguda per el rei En Jaume I i ajudat per els nobles cava l lers que, segons la seva aportaci6 a la campanya després reberen part proporcional de les ter-res conquerides produint-se la integraClO, ja definit iva, de les nostres terres als regnes cristians. El noble cavaller que feu 1' aportaci ó més grossa va ésser el Bisbe de Barcelona Berenguer de Palou. Aquest rebé e n el repartiment de l'illa la part que comprenia desde la parróquia d&· Santa Creu de Ciutat, tot el terme de Calvi<'L Estellencs, Puigpunyent, part d'Esporles, Andratx i la Dragonera. A mé s, també, el Prat de Sant Jordi i Marratxí . El bisbe de Barcelona , ma lgrat les seves terres fossi n separades per la part reial (estrategia dc.-d rcj pcr ev .i Lar el · creixement del poder dels nobles) va exercir Pn tota la zona el seu poder i domini. Els seus successors no volgueren quedar enrera i arriba el moment

on a aquestes terres coexistien dos tipus de juridiccions: la reial i la bisbal. Aquesta situaclo provoca conflictes que per ressoldrer-se es varen reunir a Perpinya a l 'any 1323 el Rei En Sane de Mallorca i el Bisbe Pone de Barcelona per elaborar l 'acord que es coneix amb el nom de Pariatge. De tots aquests esdeveniments a Andratx no hi ha memória, fins ara no hi ha cap carre r o placa que ens recordi aquest personatge tan lligat a la nostra h lstória, fi ns i tot de cap fet· históric d' aquells temps. Tan sols hi ha el carrer ~conquis tador~, suposam es refereix al Rei En Jaume I, i a Sant Elm també hi ha l' avinguda ''avenida Jaime l''. Tal volta seria prou interessant indagar a veure si val la pe na dedicar- li qualque carrer o si és millor esborrar-lo de la nostra conciencia histórica com sembla ha fet el nostre poble fins avui. per motius desconeguts·per molts de nosaltres.

ARGUTA

--------1

t~nnCJ~---------------------------------Tc~o"e~u~e~t~a~na~a~t~t~é~t~a~P~I~áTftrcarJr---Aixó em tenia acopat Tramvia, cotxo, dona o home gras, i es peus quedaren així quan les veig ja 1i he estret creis que no és mal de sofrir i si topava una paret lo que'm passa per Ciutat?. no fii que no l'erbucas I ara en veure dona grassa Vos die que h-e> mir 'ben arreu desde que aixó m'ha passat, ¡• e rque es tic escal i vat, li enve l tot escapat J6blic si vos ha agradat que guany a un ca de caen. s upós que ho demostrareu.

•

Ja que som desgraciat no vull que vos ne rigueu només que aplaudigueu lo que'm passa per Ciutat. l"lTQUEL PFRE LLÓ (CANTA) de üúger.

...

-----~~rn<J~-------------------------------------------------------LO

QUE'M

PASSA

PER

CIUTAT

Vos deman amb humilitat que poseu atenció i vos daré relació de lo quc'rn pilss;} pcr· CiuLiJL.

I ja que he comencat maldament que sigui en gloses explicaré quatre coses que'm passaren per Ciutat.

Vaig neixa a un poblet petit que Buger és el seu nom que tal vegada tothom nomenar-lo haureu sentit

Quan me varen fer soldat deu fer cinc mesas o sis, allo perque em desxondís me dugueren a Ciutat.

Un vespre de trons i llamps segons he sentit contar que a llum me varen donar i ja vaig neixer fent espants.

Men record des susto no de lo que em des cotxos i

Any de neu i calabruix, pero que voleu que faci, ja vaig neixer amb sa desgrasi' de tenir es coret fl uix.

Després que vaig haver arribat devora s'estació ja em va agafar tremoló i deia: ''a on m'heu manat?".

Quan era ninet petit per no res me retjirava i quasi sempre plorava sempre estava malsofrit.

De pena me moría quan vaig entrar dins Ciutat, i me menare n tot asustat de cap a Cavalleria.

Sempre duia tremoló i de tot me feiá por i és perque tenia es cor axuxí de petitó

Després cap a n'es quarter, quan me varen haver midat, i allo em veren tant format que em feren artiller.

A poc poc vaig anar cresquent fins que vaig ésser surat pero sempre retjirat i tremolant en veure gent.

Un Cabo i un Sargent me manaren a Sant Pere, i només tenia plorera quan vaig veure tanta gent.

_En fer com qui agafar-me ja havia arrancat a correr i maldement perdés sa gorra no m'aturava a aixecar-la.

Creia qu'en 'vien entrat a dins un trist cementeri, vos die que hi ha un misteri en lo qu'em passa per Ciutat.

Per haver nat tan fluix de cor me n'h an passades de bones tan dels homes com de dones de tothom me feia por.

Llavors me varen cridar me daren roba i sabates, i aguiat pep de patates a mig dia per dinar.

Munpare estava assustat i a nes metje em va mostrar li va dir: "li espassara quan ell canvii d'edat".

Després que vaig haver dinat a un ca vaig cridar demanant lloc per posar tot lo que m'havien dat.

Molt satisfet va quedar creguent que me curaría e mpero de cada día sa por em va aumentar

Riguent va dir: "vine amb mi •: i me mena a sa batería i una arquilla buida hi havia me va dir: "poseu aqui".

Vivía mes asustat qu'n ca en dí a ha fet tala sempre em pensava sa mala i anava tot orugat.

Quan veía tants d'artillers qui tots se'n reien de jo, ja només tenia por que qualcun no me prengués.

Tan si feia fret com sol me tremolaven ses mans, tenia quinze o setze anys i sols no menj ava tot-sol.

Me digueren dos o tres "esta tranquil i res més ho guar~n es quartelers aquí no se toque res".

que's primers dies, estava bo feia mes por des tramvies.

No hi hav _ia _pany de maleta allá dins ho vaig deixar només sé l 'endemá vaig trabar s'arquilla neta. i i

Amb un quanLs amics un dia vaig sortir a passetjar i tot: s se varen empenyar que qualcas a un trarnvia .

Jo dei.a:

"r1o.

que caure'';

Era aixó de bon mati quan me vaig valer aixecar, sa roba no vaig trabar i no me vaiq poder vestir.

vaig dir: "au,

Cercans per tots es 1·acons. mirant si la trobaria i només sé que tot l o dia vaig anar sen se c:a lcons.

Tots mas varem preparar asul la, r~n de sa via. i e n verem un que venia i el ferem aturar.

I jo en vista d'aixó plorava sa mala sort: més empaqait qu'un pare i to~hom se'n reia de jo .

Quan jo vaig anar a pujar, que vaig allargar sa passa una senyorota grassa sortia per davallar.

Quan vaig veure aquesta mostra es Quarter no'n va agradar i me vaig posar a plorar diguent: "vui anar a ca nostra".

Jo vaig tornar un poc arrera i d'enterra l'em vaig mirar i sols no podia passar pegava a cada vorera.

S'Oficial va pujar me va mirar un segon, i va ~. dir: ''con la trucción decaJ o se compondrá •: .

Vos die que em vaig escarrufa veure aquella senyorota, me tenia un panxota tan ampla com d'aqui allá

Calcols ~e tornareh d r per rd n · h i cabieh quatre més d'un pam cada sabata de llergaria en va sobrar.

Provaba de davallar i li anava malament i jo per ser servicient vaig anar a dar-li sa ma.

I des qu~ aixó m'h a succeit no he fet pus es pagés per por de que no em prenguin r e s de llavors enc:a jec vesb t

Sa ma amb sa seva junt don passa i es peu no aferra i tu, tu, tup, ja estic en terra i ella e~ va caure damunt. Recent gotes quin esclat, no n'havia pegat cap rnai, sols na···podia dir ay! creía que m'havia esclatat.

i i

Des cap d'un parell de dies vaig sortir a passetjar i to thom en voreh,· p;;1ssar reia f ort sense manies. Anava per J a munt sa cera arrufat l amb tremoló. i en senti~ Grl ~be de remar ja haguer~ to rnat at~era . Sempre all~rgant sa mirada l en veure cotxo o tramvia feia tot lo q e sabia per e n trar dins qualque entrada.

:L tots de i_en: ''no és per:i llós". i jo per no agraviar-los ,

ja hi qualqueré".

Jo davall i elLo damunt i sa trutjota no fugia, 1 jo mateix ja no sabia si era viu o difunt.

Des susto pcgava esclats quan ses bociJes sent1a i vaig arribar qbe tenia calcos i jonolJS pe]als.

Set o vuit homes ~lcaven i no la podien llevar t.ots deien: "esclatara" des susto casi ploraven. r jo sofria tot es mal sols no podia espolsar _ i un parell varen parlar d'anar a cercar un terna!.

Ta mbé partia de trot en dir-me res ses a]_. lot es i amb aquelles saba tol es pareixia eh Charlot .

Llavors cansats de provar ja hi havia estat més d'un quart. passaren tots a una part i un tambo l i varen dar.

Veu re' m · 'aqueLla man era ningú em pudia sofr i r tothom s'en reia de mi i jo just tenia plorera

Mi tragueren de davall molt més pla que una ratjada, si l 'haguesseu sospesada pesava més qu'n cavall .

I e n cara no rn'ha espassdt es tenir por a ses dones, me n'han passades de bones. des qu'estic devés Ciuta t

Llavors em dugueren d'alla a n'es quarter altra vegada i vaig anar un~ temporada rn és prensat qu n bacalla.