u
e
LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT ANY
Apt. 79
XI
AI X
OCTUBRE
07150 ANDRATX
O É S
:•
.. :_... .. _
-· '
1996
2
CRÓNiCA DELS NOSTRES SETEMBRE
1996
BAPTISMES Juan García Tendero Emma Moreno López Jaume Covas González Miguel Angel Gutiérrez Ocaña Tamara Salas López Juan José Pomares Vicens José María Lorente Alvarez Pau Chemana Rigo Luís Chemana Rigo Cristian Martorell Ramírez Antonio Martorell Ramírez Maria Antonia Porcel Borras
MATRIMONIS Gregorio Sánchez Martínez
amb
Mónica Castelló García
DEFUNCIONS
Catalina Serra Perelló
81 anys
Ramon Alemany Palmer
79 anys
Crescencio Cózar Sánchez
45 anys
Maria Planas Sureda
88 anys
Francisca Breijo Ripoll
66 anys
Catalina Reus Alemany
76 anys
111111
TODO PARA LA CASA S.L
C/Galic:ia,33 0715C- ANOAAIT~
T... :10~03 Fu.:105053
EDITORIAL
LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT
Es Apt. de Correus 79 07150 ANDRATX
difícil
escriure en aquest
d' oc t ubre.
perque ens esta resultant un poc foll, o un molt . .. No surten,
les
coses
com
c a _, j a
manco
mal,
que
qua.;
venen
no
o
Editen: Coordinadora Parroquial de Joves d'Andratx Centre Cultural de S'Arracó
esperar.
És
una
cada di a
hi
ha
Director: Joan ~relló 1 Sansó
coses més discutibles i més series.
ja
a
seves
havíem
o per
futbol
ten en
homes les
sort,
acostumat
i
més
aixi
i
Tele,
la
discutir
per
tema
tertúlies
Comenºa fent Redactor en Cap: Gaspar Pujoll Flexas
mes
el s
enfadar-s e
i
nmo parlar tant d' a l tres
mal
temps
úl timament,
que
el
el
dia
que
15
ons
plo f' ué
més que mai, i ara fa uns dies primaverals. Redacctó: Antonl Ensenyat 1Ferra Blel Ensenyat 1 Pujol Margallda Ferra 1 Ensenyat Gal7rlel Jofre Mlr Mlquel Tur Enseñat
A la vi la han un Les
de
"carretera"
amb
comenºaren
les
de
obres .
valent
i
pareixia que aviat estarien, deien si pel novembre .. pero
Gerent: Vlcens Flexas 1Alemany
la
"adefesios"
la
alla fi.
estan,
I ...
a
el
carrer
altres
alºat
indrets
i
també
ningú han
veu a lºat
els carrers i, ja ho veurem ... Fotos: Mlchel's
Les
acti vi tats
normals
del
comenºament
d ""
curs, quan encara per a mol ts 1' es ti u no ha a ab at , lmprlmelx: APOSTOL Y CIVILIZADOR PETRA
s' han
empreses,
rutllar del
tot.
pero
sembla
Pero
que
no
es va fent.
I
a cabin
de
aixo
el
é
que importa. D.L. P.M. 295/1900
Potser
trobareu
també
a
un poc foll, potser ... Pero, aquí el teniu. esperam no defraudal --vo s . . .
N' ALÍ
N'AL Í ,
a qu est
m~s
4
DOS MOTS AL CORATGE CRISTIA I ESGLESIAL Carta a Mn. Manolo Montero, Rector de Sant Miquel de Campanet i, abans, Vicari de Santa Maria d 1 Andratx (1994-96) Benvolgut amic: Per mantenir un to més amical te tractaré de tu. El proppassat diumenge, 6 d 1 octubre, a 1 1 horabaixa, de la Parroquia de Campanet, acompanyat d al tres germans 1
familiar s,
amics,
fidels
campaneters
i
un grup
entrares
com a
teus
el
sacerdoci,
amics
andri txols
d 1 amigues
en
i
Rector
que, amb la seva presencia, donaren mostra de gratitud i amistat vers tu. Vaig entendre,
durant
1 1 homilia
que
pronuncia el
Vicari
Episcopal,
que
havies de tenir coratge. M1 impacta aquesta paraula i el sentit que té. Cert
i
segur
que
tens
coratge:
de servir els germans sempre i en plenament,
tot
el
que
sacerdot -un home com
fa...
vint
és bo
religiós
o
i
haver
tot, que
empero
cinquanta anys-
de
Déu
escol tat
renunciar
el i
Senyor
a
Abans,
dins
esser
una
la
Crida ,
la vegada d 1 estimar,
ens ha donat.
integrat
en
Tenir
coratge
societat
capella
que
d 1 esser
no
ho veu
representava
quelcom
més que tenir vocació. L 1 Església ha
tengut
i
tendra
bons
capellans ,
servidors,
espiri tuals
i oberts, també n 1 hi ha de no tan bons. El mateix passa amb els demés cristians, els anomenats seglars, també responsables, en qualque mesura, de l 1 Església. Per aixo he posat al titol: Coratge cristia i esglesial, tots, absolutament TOTS SOM ESGLÉSIA, els ordenats, els religiosos i els seglars. Encara cari tatiu, per
que que
la pau,
necessi tam estimi
que
dugui
el
als
capella,
pobres
pau
i
Déu
de Vida a un societat cada vegada més mateixa.
Una societat
1 1 autosuficiéncia,
etc...
El
als
( families,
homes amb coratge, per parlar de
en si
1 1 home
que
persones i
d 1 es ser
bo,
amable,
-preferentment-
que
treballi
una
para u la:
deshumani tzada,
de
per
els
de
la Paraula
individualista
1 interessa el 1 1 home
En
transmetre
triomf,
1
capella és
d ins els poble o la barriada: presideix
ha
ex ternes).
1 1 Evangeli,
només
molt activa en els moments importants
mal al ts
que
Déu
Sagraments,
i
la nostra vida:
dins
els la
i
tancada doblers,
comuni tat,
participa de naixament,
manera
maduresa,
amor, malaltia, traspas a la Vida. Gran missió la del capella, fer pres "'nt a JESUCR l ST, enmig d e L' Eucaristia, la Missa, l 1 Acció de Gr acies, l a Reconcilliac i.ó .
no - al tres:
Manolo, coratge per perseverar, fructificar i escampar la Bona Nova. Comen<;; ares
a
Sant
Francesc
de
Paula,
la
teva Parroquia,
després
a
Lloseta ,
Andratx, ara a Campanet. Sempre endavant! Els
andri txols
conservarem un bon
ordenat a la nostra Parroquia,
el
21
record
d 1 abril
teu,
fores
d 1 enguany .
el
Et
primer sacerdot
feres
amb
tothom,
preferentment els grups esglesials: Catequistes de nins, Esplai, Cor Parroqu ial , Catequesi
d 1 Adul ts,
una secció
a
la
la participació
Caritas,
la Revista
Pagina Parroquialdels
seglars
Sínode que preparavem mol t
en
N 1 Alí
fundares
la Missa).
illusionats.
-en el
la qual
Grup
També
de
a
oferies
Lectors
les
cada
( per ani ma·
reunions
Una gran ajuda per
al
mes
sobre
el
nostre Rector:
Mn. Joan Perelló, a partir de l ordenació coma Diaca (Juny 1995). 1
Catequesi,
pastoral,
visites
als
malal ts,
xerrades
bo recordar els grups per a la Confirmació. illusions
i
projectes
han quedat
de
També
costat amb
a la
amb
els
joves,
S Arracó teva
aquí
és
t aprecien mo l t,
1
1
partida.
A S 1 Arracó
hi ha una parroquia que s 1 ha d 1 aixecar i és necessari també un pastor. Servires, també, ma a
les
(Port
d:Andratx),
les
Parroquies
de
capelles
de
l 1 entorn.
Sé,
esta molt agrait
la desgraciada mort
de
Sa Coma i
personalment,
de
tu.
la seva germana,
aquest estiu. Manolo, vares
esser per
Camp
a
Tots
de
que
sabem
en un
Mar.
les
tragic
ell una gran
Mn.
I
donares
Bartomeu
una
Bosch
circunstancies
accident
companyia
de i
de
trans 1t
li
donares
coratge i anim per seguir. Pot esser, i et deman disculpes, que hagi només he fet un resum breu, pero sincer,
de
deixat
la te va
mol tes
coses
tasca a
importar: ts,
Andra tx.
Un
j ove
de trenta anys, embarcat dins la nau de 1 1 Església com a pastor, ple d 1 espera n g a i
sabent-se
estimat per Déu,
té
el
valor
suficient per
emprendre
més
obres
pel bé i en bé de la comunitat, de tots, sense fer cap diferencia. L 1 Evangeli diu: "Anau per
tot
el
món
i
anunciau
la bona nova de
1 1 Evangeli
a
tota
l0
Humanitat" (Mc.16,15 ) . Una crida a l a veri tat, a la sinceri tat, a la bona gent
del
món
per
tre bal l a r
pel bé, per la p au, l a g ermano r. Manolo, La pregari a
et i
de s i g ,
et
de si t j a m el
la f e ina donaran e l
millar,
re s ul tat
i
segur
esperat.
que
La s
Angles t a j udara . 1
Rep una abra gad a d 1 un amic en el Senyor. Ta rdar 1 996
Antoni Enseny at
ho
Mar e
aconsegu i r .?. ~·. de
Dé u
d e 1s
·6
PREGÁRIA PER LA LLENGUA Purificada i enaltida sia, Senyor, la noble !lengua que ens heu dat. Sia el mot pie de gracia i d'harmonia pe! llogaret, la vila i la ciutat. Vós que feu viure l'herba que es mustia, V ós qui donau la maina al nostre blat, V ós qui so u font de vida i alegria, que sia el vostre Nom santificat! Que sos llavis rosats la minyonia no taqui mai amb sutze de pecat, i sia del jovent la galania mirall de gentilesa i dignitat. Que es sentí pels portals "Ave Maria", i pels camins el "Déu sia alabat'', i el noble cant i la pregaria pia mantenguin dins els cors l'honestedat. Vetlau, angels de Déu, Santa Maria, per la puresa del parlar nostrat , i a tota hora, en tot !loe, per tota via, que sia el Nom de Déu santificat!
Maria Antonia Salvil.
EL BENAURAT RAMON LLULL La Festa del Beat Ramon Llull es celebra el 27 de Novembre
UPIC,Ali8A8
1,.
MAIISCOI
f PUlPO A LA
-.... ·--..,..
eAUIOA
tAPAS VAllADAS
.,..,
...
..................
\ENT A CAR t/. •• ,.•••. 7
r.u.
P1'&. AIIDIAITI
112111 fWUUIICA#
7
--NOTICIES-NOTICIES-NQ_TICIES-NOTI.CIES.
El poble esta trasbalsat, congestionat, complicat pera circular-hi •.. Al carrer Juan Carlos s' esperava,
potser,
I,
les obres
han sorgi t
continúen,
complicacions
i
a
ritme
semble
que
més
lent del
duraran
més
que del
que tothom esperava. A la Pla9a també tot esta aixecat, voravies noves i més
amples ...
Embelli-
ment, ampliacions i reduccions ... Tothom hi diu la seva. Altres carrers també estan aixecats per motiu dels medis de conduccions ... ~
EL CURS ESCOLAR Les
Escales
que
ja hi
eren:
"Es
Vinyet",
"Ramon
Llull",
Preescolar,
Guardaría ... han comengat amb normalitat el seu Curs. Enguany hi ha, pero, una novetat al nostre poble: L'Institut, L' Insti tut persones
obré
les
que volgueren el
seves
portes
el
dijous,
pogueren visitar.
j a podran anar-hi a classe els alumnes, més
10
i l' E . S . O.
d' octubre.
Sembla que
d 'un centenar,
pel mes que
Tetes de
es
novemhr e
ara han d' anar
provi s ionalment al Col·legi "Es Vinyet". També, a l Ramon Llull, ha comengat a imp a rtir-se el ¡.•rimer d' E. S . O·
NOTICIES-NOTICIES-NOTICIES-NOTICIES FESTA DE LA GUARDIA CIVIL El 12 d 1 octubre, Festa de la Mare de
Déu del
Pilar,
com
és
tradicional,
la Guardia Civil celebra la seva festa, de la seva Patrona. A les les
11
autori tats
hores, locals.
tingueren I
la Missa a
després,
a
la Parroquia,
Can Toneta,
el
amb
refresc.
assistemcia de Es
concediren
com és de costum, les corresponents condecoracions .
COLGADA DE LA BEATA El dissabte, 19 d 1 octubre , es celebra la tradicional
Coleada de
la Beata,
a Ciutat, organitzada pel Consell Insular de Mallorca. Andratx hi fou present. Els
de
la
Coordinadora Parroquial,
a s sisti r·en. E~h orabona p ~ r
l a seva constanci a.
amb
una carrossa
i
una
comp a rsa
hi
9
Anys
lJEB
t N STITU T O'fSTUOI!. &ALE•i.t iCS
L'economia a Mallorca en el primer ter~ del segle XX
Miscel-lania
GOVERN BALEAR (onsdltr~
órr: Cultura, fducieió if~
La Revista "ESTUDIS BALEARICS", Educació i
Esports,
amb el número
53,
del
que
que
GOVERN BALEAR,
té
per
tema:
publica la Conselleria de
ha arribat
L' economia a
al
seu
quinze
Cultura,
ani versari,
Mallorca en el primer terc;
del segle XX - Miscel·Hmia". Pero, el
moti u
perque
ens
feim
resso
a
la nostra Revista
és
perque
aquest Número hi ha un articl e extens (21 pagines) del jove historiador :-:ol, Antoni Pujol Bosch,
dedicat
vila, durant el segle passat i mig
a
les
Indústries
segle present.
i.n djcis sobre la his tor ~ a de l a i n dústria a Andratx
que hi
L' article
havia a es
andri - -
la nost r a
titula ;
(183?- 1960}.
en
Alguns
26 El problema es planteja en els anys que van de 1914 a 1920. L'increment deis beneficis deis capitalisteS no es tradueix en un increment proporcional deis salaris. El lenomen és general a tol Espanya, pero aquí té algunes dilerenciacions repecle al comportament general. En primer 1\oc, es produeix una p1essi6 importan! en els nivells salarials pel relorn de bona part deis emigrants (en el cas de Sóller tol d'una tornen al continent), pero la psicosi de la tornada perdura i actua a la baixa de les pretensions salarials; en segon lloc, ens trobam amb un procés de paralilzació agrí· cota a causa de tes difOCtJitats en el subministrament d'adobs i males collites consegüents; en tercer lloc, es produeix l'enfonsament efectiu d'olguns sectors de prOducció i en quart lloc, les organitzacions obreres gairebfl no tenen for_,. . El comportament dgls salaris de les dones, per exempte, es deu a l'entonsamenf d'indústries de brodats i de bosses de plata i escarsellts: articles de luxe d'exportació. Per attra banda, durant els anys 1920 i 1925, el comportament salarial a les Balears és conseqiiéncia de la sijuació de la crisi europea generalitzada. Aqul els electes es notaren més per la dependencia de l'illa del comer~ exterior i les polítiques aranzelaries de Fra~. Anglaterra i Italia causaren auténtics estralls. Amb tot, es manté el nívell salarial a les Balears, encara que perden poslcíons respecte al conjunt nacional. Aquesta sijuació la ccnfirma el fet que, en aquests anys, Balears cerne~ a rebre immigrants de la península. 1 encara més. en una analisi deis salaris reals, es pot apreciar que les lites estan entre les províncies més afavorides.
La generalització d'aquests últims anys sobre l'existéncia de salaris baixos relatius a les Balears respecte de la resta de les zones industrials espanyoles, teoria que s'ha mantingut fermament fins i tot des d'una ideología nacionalista, no s'aguanta dreta. Els salaris a les Balears, en aquests anys de principi de segle, sempre han mantigut un • att niven relatiu, i cirrumstancia a tenír en cornpte, Balears ha estat la segona provincia espanyola de la Medijerrania que ha inicat la revoi:Jció industrial dins de les imitacions de la seva ccndició insular. Els anys esi\Jdiats, del1914 al1925, reflecteixen un deteriorament salarial importan!, peró, al final del període, tampoc no pot parlar-se de salaris baixos industrials inductors de les inversions foranes. Els salaris no han estat et determ~ nant de tals inversions. Les causes s'haurien de cercar a attres parts. La idea d'una Mallorca cclonitzada arnb uns habítants exptotats amb salaris baixos, mai no ha existit.
Bibliografia
• Bolelines de la Cámara de Comercio, Industria y Navegación. Palma de Mallorca. • Demcgralia de las islas Baleares 1900-1970. Consejo Eccnómico Social Sindical de Baleares. 1975. ·Estadistica de,Salalios y Jornada de Trabajo. Ministerio de Trabajo. Madrid, 1927. • FRAU THOMAS, Juan. Breve historia de Frausa. Sense editar. • JUTGLAR, Antonio. La era industrial en España. Nova Tenra, 1963. ·La Almudaina. Periode 1914-1925. • LACOMBA. Juan Antonio.- La crisis española de 1917. Editorial Ciencia Nueva, 1970.- lntrodU<Xión a la historia econ6mica de la Espaila conternporanea. Guadíana.• LÓPEZ DE SEBASTIÁN, Juan. Política agraria de España. Guadiana. • MOLL MARQUES, Francesc de B. •El puerto de Ibiza y su Comercio• a Boletín de la Cámara de Comercio, Industria y Navegación. Palma de Mallorca, 1961. • NADAL. Jordi. El fracaso de la revolución industrial en España. Ariet. • NÉRÉ, Jacques, 1929: Análisis y estructura de una crisis. Guadina. • QUINTANA PENUELA, Alberto. ·El puerto de Palma de Mallorca• a Boletfn de la Cámara de Comercio, /ndus/ria y NavegaCJón. Palma de Mallorca. • Reseila estadística de la provincia de Baleares. Instituto Nacional de Estadistica. 1962. • ROSSELLÓ VERGER. Vicente. Mallorca, el sur y el sureste. Cámara de Comercio, Industria y Navegación. Palma de Mallorca. • TAMAMES, Rarnón. Estructura eccnómica de España. Guadiana. • VELA ROE FUENTES, Juan. Pol/tica eccnómica de la Dictadura. Guadiana. • VIVES, J. ViCens. Coyuntura eccnómica y reformismo burgués. Ariel.
L 1 article,
Estudis Balearics
(lEs)
53:
Alguns indicis sobre la historia de la indústria a Andratx (183?-1960)
IIESUII. A. Pujol AI.GUNS IHDIQS S08AE U.IISTOAIA DE U.IHOÚSTIIIA A Andrab 1183?-1960). En el~ qoe ~la-- esl\ldiada en aq.¡es1artido (1830-1960I.ia._<t-... ....... u.g<ans._. Laptine<a.lnso1an.es1icaraderitzadapor la concentradó de de la pociJc06 de sabó(més de 6Ul00 IOnes • - por~ enn 1857 1 1870). La segona- .,.., una grou aisi qoe només so<i _..¡.en
la""""""*"..-
18S_.,., _ _
<1-..-
pan~ la-deiosactM1alsincils>ialsiiiSOYacis¡>e<>ióen..,a>njun1__.;depe~-
In-
~Y. A. Pujol. SOIIE EYIDEHCES ABOIIT 1HE IISTOAY Of INDUSTAY IN Mchb(183?-1!160). Ouring 1he poriod al 1he documenls si.dod In this ri:lo {1830-19601, 1he irdustry goes fwaql1WO- periods. The ...... unlil 1Bn, has rnalnle.... ""' """""""" lioo al 1 1 » - on.,. """*""""al toap l"""" lhan 61.000 IOnes IXpOI10d- 1857 anc1 1877). These<ondoooboginswi1ho-crisislntlisSii¡Sedol- . . bopow11yClYIIft:XMOihrislolhecive<sifi-
1$""'
c:alional1he--ondi1sdispol>alnan~-alscarooly-illleirms.
Aquestes pagines contenen els primers resultats d'una recerca que té per objectiu analilzar, en el cas de la comuMat que habíta.rextnem sud-occidental de Mallorca, el procés histOrie pei qual el capitalisme s'hi ha imposat ccm a sistema dominan! de relacions socioeconómiq"es. De bell antuvi, la idea de concedir prioritat en aquest projecte a la historia industrial no eslava exempta de risc, perqué els autors que havien para! esment cientí1ic al passat necent d'Andratx sostenien, en general, la coneguda tesi d'una transició precipitada i sense estadis íntermedís des d'una economía agraria, afectada per greus mancances, cap a una attra de 68fVeis turístics (Salva, 1974). Aixo no obstant, el nostre punt de vista ccmptava amb l'aval d'alguns testimonis d'época i mott especialment amb la descripció que feia I'Arxiduc (1958, 52·53) de la vila i del seu port.
PORT D'AHORATX. 1120
"Aliado del castino está la importante jabonería de Gabliel Valent (... )Más abajo de este sitio, está la jabonería de Antonio Valent y algo más arriba la de Bosch. La carretera lleva hasta el muelle, detrás del rual hay la fábrica de jabones de Moner, otra jabonería hoy abandonada y un horno de cal (... ) Las cenizas de las jabonerías se acumulan alredeclor de las casas (... ) Quedan en Andratx, en total, ocho jabonerías importantes; antes esta illdustria dió mucha vida al pueblo y particularmente al Puerto, pues atraía a muchos navegantes y ccmerciantes; ccntinuamente anclaban en el puerto veleros que traían carga de aceije del ccntinente, que se ccnsideraba más fino que el producido en Mallorca, y sosa de Mazarrón, barros que cargaban para la vuetta el aceite (sic) produci-
o estudi historie,
dedica bastant a
la indústria
del
Sabó,
nostra vi la, les seves eixides que fou durant molts anys la primera a la intents de potenciar el sector i les crisis posteriors, unes pagines als Conté també alternatives. de la Fusta, i a la recerca difícil d'altres 8 taules explicatives, amb tetes les dades: Tants per cent, persones, quantitats Entrades i de producció compara ti ves amb les al tres indústries c;le l'Illa. sortides, etc. i tot, any per any. Un estudi realment interessant.
' -....
-l.
. ........
BIBLIOTEQUES DE MALLORCA -Centre Coordinador BIBLIOTECA MUNICIPAL D'ANDRATX De Dilluns a Divendres: de 15 a 20 hores.
HORARI: .
Dissabtes: de 9 a 12'00 hores.
CARNET D'USUARI: 2 fotografies i les dades personals. És gratu1t ..
FONS ACTUAL:
10.630 llibres. 40 títols de Revistes. 5 Diaris. 39 Videos.
NOMBRE DE LECTORS:
965.
ENCARREGAT DE LA BIBLIOTECA:
Rafel Oliver Grammatico
DIRECCIÓ I TELÉFON: C/ Constitució, 5. Tel. +36066.
Club
ACTIVITATS:
Concurs
de
Lectors,
literari
Xerrades
infantil
a
la Biblioteca,
"Imagina
Dia del
Llibre,
Conferencies
escrivint",
Vetllades literaries, Visites escolars, Lectura de Rondalles ...
DARRERA ADQUISICIÓ: La Biblioteca Basica de Mallorca rial Mol l.
Una panoramica de
autors:
Ramon Llull,
Riber,
Joan
Alcover,
Miquel
la Literatura mallorquina amb Costa
Lloreng
Alcover, Francesc de Borja Moll, josep Maria Llompart,
(50 VOLUMS) de l'Edit~-
i
Llobera,
Villalonga,
Anselm
Josep Melia,
Bal tasar Porcel,
Salvador
Joan Bonet,
Miquel
Riera, Miquel Dolg, Lloreng Capella, etc ...
ll!l:!l
-
Conselllns.u lar •l111 al de Mallorca
següents
Galmés,
Turmeda,
Alexandre Ballester,
Antoni Serra, Blai Bonet, Maria Antonia Oliver,
els
Lloreng
Antoni
Maria
Antonia .Vicens, Gabriel
Ferra,
Miquel
Janer, Angel
12
BIBLia.I'EC:A MUNICIPAL
\.
per Rafel Oliver Grammatico
---:-:-¡
.• 1 \
11!
•
"
•
·1
11
.1
El passat dijous, 26 de de
1996,
vingué
1 1 andri txol,
a
a
la
Gabriel
presentar-nos
setembre
Biblioteca
Ensenyat
Pujol,
se u
treball
el
sobre el patrimoni tudat a Andratx. En del
Biel
Director del
Guillem
Museu de
Rosselló
Bordoy,
Mallorca, i
de
la
vetlada
sobre
el
la
de
aspectes
de
la
Després
per part dels el
nostre
Ensenyat,
al tres
jove
a
es titula: "Relació tes
patrimonials
terme
municipal
1994)",
i
queda a
la
que
Conferencia
com
( 1836-
de
j aciments
d 1 espai
la
nostra
a:
escri tes
"El
La xerrada fou prou concorreguda, de
de
1 1 arxiu
de
de
patrimoni tudat a Andratx".
amb una cinquantena
Parlarem
al
ocorregudes
motius
patrimonials
Gabriel totes
ocorregudes
aquests
darrers
160 anys.
d 1 algunes malife-
d 1 Andratx per
Biel
convidats,
enumerar
al nostre terme durant
d 1 en
dos
historiador,
comenga
desfetes
histórica
d 1 aquest preambul
Lul·liana, Maria Barceló Crespí. historie
Societat
preservació
les
treball
la
xerra
Arqueológica Lul·liana, i sobre diversos
Presidenta de la Societat Arqueológica
El
Es
histórica. Congrés
III
a Mallorca.
acompanyat
vingué
a
al 1868,
la
desaparició
de
1 1 espoliament ·
submarins
costa,
les
desapa:r;egudes
Andraitx",
"Mar
i
certes peces religioses de
l~s
(pecis)
a
publicacions com
"Pueblo
Cel";
també
desaparegudes
parroquies, talaiots, necrópolis del
Port
d'Andratx,
13
pretÚstoric~
vestigis
innombrables
la Dragoner·a,
iü tat
·d e
vila
torres
desaparegudes
i
defensa camins
i
bé
rastres,
i
sang,
tafones,
fe tes
malbé,
quasi
sense
antics
a
molins d 1 aigua, vent · i
possessions i cases de pedra antigues, les
de
murades
1 1 Edat
Mi tjana
Andratx,
el
barrí
degradat,
la
perdua
de
cases
antic,
el
patrimoni
nucli
urba
fabriques
industrial: sabó,
Pant¡;¡.leu
a
al
Andratx
un
que
ric
bagatge
que s 1 ha anat
durant
historie
(paraula
tudant
exacta
per desgracia de
sense
castella),
al
aquests
tots
mol t
desapareguent,
anat
ha
traducció
anys,
la nostra
reali tat
Finalment,
entretingut
a
on
es
al tema.
a
la
Biblioteca
la
sobre
Indústria
del
des de 1830 fins sera a
el
les
exacte
a
dijous, del
8
de
d 1 octubre,
31
al tre Bosch. de
historia
la
nostre
Municipi,
1960.
En concret,
dia
vespre,
la
un
Pujol
Antoni
andritxol: Xerrara
dia
31
d'octubre
i
el
Conferencia
procés d' industriali tzació a
títol
és:
"El
Andratx
(1830-1960). La
xerrada
prom~t
esser
mol t
interessant,ja que :t;ihdrem la qportu-
..
la
gent
les seves ambicions
relacions
comercials,
etc.
fabriques
amb
el
les
d 1 oli,
serradores,
textil,
ceramica,
de
sabó,
electricitat, guix,
ciment,
gel, etc.
Més endevant, pel mes de novembre, tindrem
la
sobre
Andratx. de
la
de
1
oportunitat la
de
conéixer
prehistoria
a
Aquesta vegada, 1 encarregat 1
xerrada
1 Escola
sera
Ramon
el
professor
Llull
d 1 Andratx,
d 1 aqu.esta
conferencia
Antoni Viceng Batle. La novetat
sera la inclusió de certes diapositives tema
en
qüestió.
També
promet esser molt interessant. I per acabar 1 1 any i les activitat cul turals
pel
públic
d Andratx, el col·loqui
proxim
nostre
les inversions i
local,
vindra
d 1 Andratx,
1
Pel
la
portuari,
pogueren
fer tota classe de preguntes referent
era
trafic
referents al
hi hagué un col·loqui
com
Port
projectes,
que
i
. no es pot recuperar.
molt
el
aspectes
i al Port ... Tot
i
saber
la seva feina,
d 1 electrici tat,
teuleres a
serradores,
tan
de
se va
Bal tasar
interessat
amb
Porcel,
novel·la:
"Els
1 1 escriptor
sobre
la
argonautes".
Sera el dilluns,
dia 16 de desembre,
ales
Teniu
20
hores.
la Bibiioteca per a la
vostra
el
llibre
llegir-lo.
assistencia
i
a
E;speram
que
pogue1
gaudir d 1 aquestes activitats .municipals Per aquestes
a
qualsevol
consulta
conferencies,
revistes o novetats
de
sobre
llibres,
la Biblioteca,
recordau que el telefon és:136066
14 ÍHJOUS 31-10-96 "El Procés d'industrialitzaci6 a Andratx (Í830-1960) ' . . ANTONI PUJOL BOSCH, . a les 20 hores DIJOUS 28-11-96 "Conferencia sobre temes arqueologics a Andratx" ANTONI VICENQ BATLE,
a les 20 hores
DILLUNS 16-12-96 "Xerrada amb Bal tasar Porcel sobre la Novel·la ELS ARGONAUTES a les 20 hores
.
'
CONFERENCIA ,
EL PRO,ES , D'INDUSTRIAL ITZA,IO A ANDRATX (1830-1960) A CARREC DE:
ANTONI PUJOLBOSCH · DIA: 31 D'OCTUBRE 1.996 · . HORA: 20:00 LLOC:BIBLIOTECA MUNICIPAL ¡¡ VENlU A CONEIXER LA HISTÓRIA DE LA NOSTRA INDÚSTRIA!! ·
HESTA UTOTS CONVIDATS H ·
15
CREU ROJA A ANDRATX ·
UVSE AL SERVICIO DE UN MUNICIPIO Unidad
UVSE,
de '
Voluntarios
de Socorros y Emergencias de Andratx, ha
realizado
numerosas
alumnos
año
ya
han
y
no ha bajado _la guardia. mente
que
urgencias y
han
se
la
dotación
este
su
ambulancia
Cruz
Roja
061
y·
de
Coordinación) ..
Afortunada-
registrado
como en
Todos
los
y
en
Esto
significa
una mayor colaboración entre voluntarios de UVSE y el
de
UVSE
de
del Centro de Salud.
han
entida-
asistido
permanente
contacto
Provincial
pasados , Cruz
con
auxilios con
el
del
(Centro
años
primeros
de
CPC
del
tiene
disposición
a
en
la Escuela de Verano.
días
botiquines
menos
firmado·,
convenio
un
de
Roja ha colaborado con otras des,
heridos.
Actualmente, Cruz Roja de Andratx,
calurosos
pasado,
de
actuaciones bajo
meses
evacuación
la cual dio buen resultado.
en los meses de Verano. Los
de
En del al
caso
Centro de CPC
que
personal
de
atender
fuera
emergencia
salud,
el
061
solicita
en la ambulancia de · Cruz
Roja se traslade a
facultativo
al
el
médico
herido
o
de guardia demandante.
Centro de Salud, por si se registraba
Posteriormente, después de ser valorado
alguna
por
el
una
UCI-MOVIL
a
Dios,
realizó
urgencia, no una
lo
sucedió.
cual,
gracias
También
demostración
a
se los
y
la
061
manda
determinado
lugar
facultativo, a
·ambulancia
de
el
Cruz
Roja
cie
16
Andratx al
medicalizada
encuentro,
con
la unidad del 061, temente además
con del
se
el
herido,
de
cubierta permanen-
médico
enfermero,
y
conductor
Ya que el vehículo del
y
ayudante.
061 · es
Por otra parte, anual a
dirige .
una
UCI-MOVIL y de
la
tiene
muchos
colaboración
Andratx
urgenc.ias
con
servirá
notablemente
la
se
ha
beneficio de la Cruz Roja de Andratx,
Islas Baleares,
Margarita Moner,
Roja
adelantar
atención
en
celebrado
al
Cena
en el Club Camp de
igual
la Junta Directiva
la
que
Presidenta
la Alcaldesa
de
la
de
simpatizantes,
Con · lo que se recauda en esta Cena, . los fondos
van destinados
de Cruz Roja de Andratx,
las
nuestro
en
Mar, a la cual se esperaba la presencia de María Planas,
de Andratx,
Cruz
para
producidas
medios
Municipio.
el 26 de octubre,
de la Cruz Roja de las
más
y más de un
centenar
Delegación
a parte de los socios y voluntarios.
al mantenimiento de la ambulancia de Cruz Roja de Andratx,
vestuario
de los voluntarios y material sanitario.
En la foto
que publ:j..camos,
podemos observar al personal de guardia
de UVSE, entre ellos el doctor Joaquín Domíguez. Gracias a
la colaboración entre el Centro de Salud y
la Cruz
Roja de Andratx un médico podrá salir con la ambulancia en
casos
de verdadera urgencia.
LORENZO GUTIERREZ
SNACK- BAR
RESIIfAURANTE
<tluíjote fl.Jeua Direr.cim
CAIP DE .IAI - IALlOICA
~iali«D:J ''perrilla",
"WiL"
17
P L U V I O ME T R I A
CENTRE D'ANDRATX - ANY 1996 El passat mes de setembre, vam publicar un resum de les pluges caigudes An dr a tx , duran t
t o t 1 1 any 1996 , fent d etall, di a
per di a,
des
del
a
29 d 1 agost
fins a l 21 de s e tembre de 1996 . Ara continuam, a partir d 1 aquesta ú ltima d ata :
SETEMBRE
1996
Dia 23 ........ .. .. . ...... 1
litre
OCTUBRE 1996 Dia 5 .................... 2 1 5 l i tre s Dia 6 .................. . 21 1 5 l itr es Dia 7 ............ . .. ..... 1 1 5 litres Dia 1 0 . .. . ..... . ......... 1
litre
Dia 14 •.................. 8
litres
Dia 15 .............•.... 55
litres
El total de 1 1 aigua caiguda a Andratx durant els
di es
úl tims
de
setembre
i fins a mitjan octubre és de: 90'5 litres
(Les
mesures
són preses de
les
12
de . la ni t
fins
a
les
12 de
la n i t
del dia següent, buidant el pluviometre a les 12 del migdia,per evitar evaporació)
RESUM COMPARATIU: SETEMBRE
1995 ................ 116 1 5 litres
SETEMBRE
1996 ................ 129 1 5 litres
.' .· ' . •. ·~
18
J>~~RE<;RlNA<~ION "E<;JprfO-'fiERRA SANl,A"
con la l)::.rr. de STA M'ARIA ·DE ANDI{ATX *************************************
Del 27 de Febrero ai .09 de ·MarLo **************************************
Dia 1.Dia 2.-
Palma - Barcelcna -El Caire El Caire
Visita a la Necrópolis de Sakkara i Memfis, les Pi.rimides i el Terrple :funerari de Kefrén. Visita a la Mesquita de Saladí i 1' Església de Sant Sergi. Dia 3.-
El Caire - Suez - Santa Caterina
Visita al r.fuseu ArqueolOgic. Pas per Suez i arribada al M:nestir' de santa Caterina (segle IV). Allotjament als
Peus del Sinaí.
Dia 4.- Santa Caterina- r.t:nt Sinaí - Eilat
,:
.
De rratinada pujada a la M.mtanya de M::>ises. Visita al M::nestir de Santa Caterina. Trasllat
fins a la frcntera, vorejant el Mar Roig. Allotj ament a Eilat, port d'Israel. Dia 5.- Eilat - Mar M::>rt -Jericó - Betania - Jerusalem Travessa del desert d'AraOO. Arribada al Mar M::>rt a la regió de Sodana (bany qleicnal).
tg Visita a ~ (runes dels esenis). Vi sita a Jeri có i arribada a Jerusalen, p3SS8Ilt per Betania. Allotjanent a Jerusalen.
Dia 6.-
Jerusalen- Betlen- Ain Karen- Jerusalen
Visita a la M.mtarzya de les Oliveres i la Cova del
Pa.rernstre.
Hort de Getsamní.
Visita a Ain Karen, visita a Betlen (Basílica de la Nativitat i Ca1p dels Pastors)
Dia 7.-
Jerusalen
Visita al M..Jr de les L:meirtacicns, ffi<Planada del Tarple i les ~tes de El Aska i de la Roca. Piscina Prd::l8.tica i Església de Santa Aína. r.tnt Si on, Sant Pere in Gallicantun, Cenacle, Basílica de la furmició.
Dia 8 . -
J erusalen - Riu Jorda - Ti beri ades
Rerorregut de la Via fulorosa (Via-Crucis), visita a la Basílica del Sant Sepulcr;e .
Caní de Tiberiades, visita a un !loe baptisrral del Riu JordB. i renovació del Bapti.Sire. Allotjament a Tiberiades.
Dia 9.- Tiberiades - Mar de Galilea - Tabga - Cafarnamum - r.bnt Tabor - Tiberiades Travessia del Mar de Galilea. Visita a 1 'Església de les Benaurances. Visita a Tabga (M..lltiplicació dels pans i peixos). Visita a Cafarnaum. Pujada en taxi al .r.tnt Tabor.
Dia 10.- Tiberiades -Cana de Galilea- Natzaret- Haifa- Cesarea- Jaffa- Tel Aviv Visita a la Basílica de l'Anunciació, Església de Sant Josep. A Haifa, pujada al r.tnt
Carmel. A Jaffa, Església de Sant Pere.
Dia 11.-
Tel Aviv - Barcelona - Palma Preu per per'IDB en habitaciód:ille (tot iocluit):
lffi.(lX)
1'11.
20
El Club d 1 Esplai "Garrafa" comenc;a, el passat dissabte dia 19 d 1 octubre, les seves activitats. En primer lloc,
amb la inauguració del nou Centre d 1 Esplai,
al baixos de 1 antiga Rectoria, 1
on hi podreu trobar les
si tuat
seves oficines,
una
sala per a jugar a ping-pong, una sala de música, una biblioteca i una ludoteca, o sala de jocs. Aquest nou Centre d 1 Esplai romandra obert tots a
les 20 hores,
nins, nines, joves
i
podran aprofi tar-se de i
a~lotes
les
seves
els dissabtes
instalacions
fins
tots
els
d 1 Andratx.
Amb aixo, l 1 Esplai vol oferir un espai obert a l 1 encontre d 1 amics/gues pera passar una estona plegats ...
Després de la inauguració, Son Mas, on un bon grapat de nins parti t
de
futbol
amb sacs,
i
tallers
la
Festa
es
trasllada
al
nines gaudiren de la festa. d 1 impressió
de
cámisetes,
Passeig
de
Hi va ha ver murals,
jocs
amb barbetes ... i una animada festa amb música i danses per tots. La cloenda la féu 1 1 Agrupació "Aires d 1 Andratx" amb els balls mallorquins.
21
I a partir d' aquí, j.a esta en marxa al tre cop 1' Esplai on, rera dissabte,
oferira les seves acti vi tats als nins
i
nines,
dissabte
entre 6
i
17
anys, al seu local, al costat de la Parroquia. L'horari sera de 16'30 a 18 hores.
Enguany es compta amb un
suport
de
quinze
moni tors,
encarregats
de dur endavant aquesta tasca. Acti vi tats com excursions, tallers, jocs i al llarg de
l'an~ .
acampades...
Pero, d'aixo, ja vn s informarem més endavant. f.fiquel Angel M2.rroig i ToleC.o
Responsable g 8neral dn l ' F' ·>I" J..a i. " Garrafa"
es succe'lran
22 · 2.- Per ella es para.
Per
3.- tb.l a-Wesoo. Per ser polir en falten ~. 4.- lbljar de '~". U1 d:it
fUEe
Itri:tanb:W;;. 1.- lbl platja baú.ca (3 JJDts). (JJi es para.
. m. 5.- <h:aunt. lbl altra. Hi
rrnan.
~- Gran.
esta.
Elqress:i6 de Íastic.
Vitarñrn. Pr:imem. <bJa. de Jood>. 6.- 1bri. vida. Jt:neda
7.- Ni. ell ni jo. El Sol al JJHtí. Eh Jooep
~- 8.- L'hi. <ban
s'm
fet
cartena
i
m
penlxt el
pen) de revés •• Salpre va en antra. Partit c:brer ttri.cnal. 9.- Chn els de
"taraUa· Ai neVa.!. Vitanina. 10.- rt:Jta IILHical • .49.
Ferioo.
11.- T<xna-m'hi.
am
la vi.tarñrn.
Flnlra es vi.u. ~ parells de ca:tEts. 12.- L'a~~r de la savi.esa• .Article.
Verticals. 1.- El JJB1
sete art.
2.-. Liccr ~. I.iaré. la prina. 3.- Esta JJBlt fet i
escrit. tbta IILHical. <h:rtraxi6.
m colar. 5.- ffl>. El <pe 'JE(h. UliUJlia'rt. Es p.Jjart cpe
Vcn
L'a~~r
~-
la cte-ta.
• •• i abl.
res
no en té. Prcnm o mta. Si es fa fmeú és
6.- Otils. Esser llatL Per a
bé. 8.- la pl"ine'a.
9.- Pareixia <nrtart. Per au.nt 11.- fbn d'lom. Riu ital.ia.
4.-
encara
~
10.-
IlfgJr.
7.- Eh tenim dles. !:D.
pEnl!. El cpe faltava al segn rorit:lJ::rrtBl.
~-
Tenen mrta
g¡n1
cpe lD fm al plat.
12.- Vila nefi.terrima. tbta.
SÓN
PARAULES CREUADES
(Sohci6 en~ pooteriam)
CARPINTiaiA
TELE • CONTROL Gabriel Pu;ol Barecló
- BICIIODOMISliCOS - . .MAOON Y VINTA '..t 1BIVISOIES Cl .
....._F....._
3
Tel. 10 11 41
1/IIOJ. eft.,.,.td c.a
. Mt.,.! y Oacoraciát•
.
~ ... .,"., a.._..,.,,
·
Q11~
AHDRAITX
oh,
-.-...1
23
OFICIS A ANDRATX per Rafel Oliver Grammatico
JUAN TUR RIERA PINTOR - ARTISTA )
bon dibuixant ? R.- No ho és.
Per fer retrats
sí, pero no per fer pintura surrealista impressionista,
etc.
De
tates formes,
sa base des dibuix sempre
és
millar
tenir-la. P- Per que pintes ? R.fer i des P- Se neix amb l'art de pintar? R.- Sí, Ses
cionar.
a es de
vares
s'han
a
fer
després,
aquesta
sa base de es
seu
unes
vaig
anar
a
Belles
Una vegada adquirida
1 'ofici,
propi
important
ja
amb
monografics
APts de Ciutat.
?.
fa
molts
camí.
estudiar
un
va
agafant
Sobretot, el
és
He
mixt
temps
realitat,
pinto
d'anys
fet
de
fa uns cinc anys
i
és
una
sempre
tot
un
com
poc.
que pinto a
un Ara,
s 1 estil
impressionista.
P- Quíns autors admires ?
R.-
Sempre
m1 han .
agradat
es mallorquins: Miret, Vasalló •. ·. , · de
Barcelona,
en Ventosa...
en
Pasqual
D' ells he
apres
Bueno, mirant
ses seves obres, detalls de cadascun.
P- A on pintes i quan ? · R.-
És
es
significat
dels colors. P-
En
de
A Andratx
a · dibuixar
cursos
diners
R.-
aprendre
com si fos un joc de nins.
professores;
perdent
he
P- Quín estil és el teu ?
de
R.- En realitat, vaig comen9ar
aprendre
bar
Que
cosa que m agrada fer-la.
estudi
vaig
n 1 es
sé.
pero s 'ha de perfecqualitats
Com
ho
1
cuidar amb el temps i polir. P-
No
imprescindible
ser
un
Ho
faig
a
estudi que m he muntat a 1
ca-meva,a un sa terrassa.
Pinto de
de ' . nit,
cambrer,
quan
a
sa matinada.
acab
les
4
sa
o
feina
les
.5
És una hora mol t
de
tran-
quil·la.
R.- Es pinzells tainanys, per
sa
pintura
mesclar
trementina,
de
d 1 oli,
colors, es
diferents paletes
essencia
cavallet,
de
te les
amb
has
fet
Son
Mas,
bastidor ... P- Tens un ritme fix de treball?
R.m1 impos de
un
sa
casat
feina i
segons
ritme
amb
s 1 horari
fills,
tres
Quínes
un
S
1
ha
d organitzar es temps com sigui. 1
exposicions
fins ara ?
Estant
família.
sa
i
P-
any
cada
Normalment,
R.-
a
n 1 es
A
La
CoHegi
la
teva
idea
del
color ? R.que
Vé
pinto,
a
segons
a
públis
Es
Vinyet,
a sa tenda Ideas, a sa Casa de Cultura de Magalluf i
P- Quína és
Caixa,
I
ara,
a
a
n 1 es
de
sa
exposat
sa
de
Son
Restaurant
carretera a
des
Ferrer.
Es
Rieral
Port.
També
ser
segons
el
he
di verses
galeries
de
sa
forma,
es
Palma, en companyia d 1 altres artistes.
color. Es colors salen esser agressius o
agredables:
s 1 infern
es romanticisme des i
egoismes
i
esperan<; a
s 1 empra
poc
des
des
negre,
vermell,
maldat
Es
verd.
com
a
Que
color
blanc en
pot
valer
un
quadre
teu ? R.-
immaduresa
groc,
des
P-
Més
o
manco
oscil·len
entre 20 i 40.000 pessetes.
sí,
sol ser una especie de comedí.
P-
T 1 agrada
pintar
a
1 1 aire
lliure ? P-
Quín R.-
calents:
colo
t 1 agrada
Sobretot
vermells,
es
marrons,
més
R.- Sí,
colors
El que passa és
greca;
quan al
amb teta se seva gamma.
a P-
Que
és
el
que
te
motiva
per fer un quadre ?
R.-
Es
Pi 1nto al natural d 1 una
foto.
paisatges o
amb
M1 agraden
sa ses
reals. imatge
un
quadre
Estellencs
una
Per
pintar,
perque
has
sa
mateixa
i
és
més
l 1 estudi.
mica
exemple,
a
a
a
que no surt rendible
camp obert.
temps,
que
costós.
si
vas
perds d anar 1
hora,
gros
per
Ara
molt sempre
sa
aixo
llum, . sí,
sa
s 1 han
de
feina queda molt millar.
vistes
paisatgístiques.
P- Quins ormetjos són indispensables ?
de
fas
més
P-
Quínes ·' · quali tats
tenir per a pintar ? R.-
Més
de tu mateix.
El
bé més
ha
de
sortir
important
per
..
a
fer una cosa bé
· allo
que
vols
és
t' agradi·
que
realitzar~
Aixo
és
basic.
vegada que aquest es concedia.
Tamb é
he
Santa
participat
Maria.
De
a
Calvia
totes
i
a
formes,
es
quadres
impressioni stes ho tenen molt difícil Qu í nes
P-
pretens i ons
tens
a un concurs.
de car a a l fu tur ? R.- Vull fer un c a nvi
P- Que
d 'es til que
en s a meva forma de pintar i · d' en tendre
sa
pintura.
Vull
s' impressionisme a
n' es
un
més
camp
bastant
passar
vulgui
d iri es
aprendre
surrealisme,
R.-
sa
i
Li
tecnica
des
tador d s' obra
mill or. Aixo és una
reali tat
coses,
pero no
Són
dos
Tenc
en
San
poder
M' agradaria
fer
ses
dues
tant,
sé si sera possible.
estils
molt
projecte
Fernando,
i
a
que
Cadis,
Jerez.
a
me
diferents.
exposar
Ja
a
p e rsona
pintar,
dibuix
vulgui fer, i si
en
un a
que
recomanaria que aplicas
mal d' entendre, sobretot per s' especacabada.
a
vulgui esser pintor com tu ?
de
complicat
li
No
ho
és
aplicar sa
pareix
basic.
s'apuntas
a
la conec mol t,
a
s'art
que
sa pintura encara cosa for<;a
tecnica També
a 1
impor-
s 'ofici: diria
i
s'Escola
d'Adults.
pero
va
hi
mol t a
g e nt i és una bona forma de no perdre
veurem .
es
temp s
i
d'aprendre
a
dibuixar
i a pintar, en un ambient agradable. P-
Que
és
més
important
per
a tu, la forma o el color ?
R.-
Aixo
va
en
conjunt.
Cap de ses dues coses s 'ha d' imposar; s'ha
de
cercar
una
sibiosi
entre
ses dues.
P-
T' ha
prese ntat
a
qualqu e
concurs ?
R. c ada es
any . Premi
Sí, Vaig local.
a
n'es
guanyar Era
d ' Andratx s'any
sa
1982
primera
e;.
•.
.•26
A N D R I T X O· L S
C U B A
A
----------------------------------------------~-------------------~------
"BOHEMIA" és una revista que s' edita a del passat 5
de
juliol 1996,
La Havana
par lava d' un andri txol,
(Cuba).
En el
número
Arnaldo Pou Pujol,
que
alla, pels principis de segle, féu una gran feina, dins el camp de la fotografia Ens ha parescut bé reproduir nostre paisa . i
que,
com mol ts
integrament 1 'article
al tres
d' aquí
anaren a
dedicat fer
al
la seva
a viure, aquell temps, a l'Illa del Carib.
A1-naldo 'Pou Pujol
.EL .FOTO DE ..BATABANO· .'Un tspaiúJ{ a 1JUim se fe tlfJ'fUÚa .fuúJer· tbjlllf¡, fa líistorúz ardfoa áJ pu&fo que (o ticq¡ió !1 fa primtm fow tÚ "" ftu¡¡o tÚ 6/;is6o( tÚ t¡ue se un¡¡a notieia en Cu!Ja Por CARIDAD CARROBELLO Fotos: _AANALOO POU
L :== u. _m
mantener Intactas poitata hechaa eritra 1810 y 1018. ·
PUOI de
· Pillte de asta hlltorla grAo flca hecha 111'\k:oa ~ hubiera
Pujol, iletural de Andfallx. Mlllon:a. Amaldo Pou
y quien
perdido 11 111 familia . .Arrazc:aeta no sa hublafa dado ala tarea tn6nica de urlir m pedazos de cal ~ m1 fOioe. Un verdadero rompecabezas. Aal ella logló aalvar le labor de 111 aponjerfa, la paca. .. trabajo de loa carboneros, llls.cesaa.llls ~ 1a1 persona da haca cal un al-
ru.r. fOiógnlfo de mi
del.... de la cluded de Ba-
~. In La Habana. EI 'IIO!nln vivió 1111 a prlnc:lploe de ligio y au talenlo y gusto .nfstlco han C8Uilv8do 1an10 a Roger ·Arrazcaata ~
mo a Oma Roblneon, por t~. do lo que Significa poder riiYMr
tq. la
época de -
abuetoa. ' Según·Roger, director del gabinela de arquaologla del hlstOIIador de Ciudad de La Habana. la figura de Pou . . two perdida para la cullura del pueblo por cal 70 ellos. Fue radncublarta ~al últimO familiar_del mlllorqufn emigró hacia Venezuela yen au Casa se hlllalon sacos de Yut. con una grllll C8lllldad de tolos dnlrotada. asl ~ mo un viajo até:~arata 111 · cual, griiCial a tener la gavetas trablldaa, permllló
1
glolllrn.
LFOTOGRAFO . DEPORTIVO? Amaldo Pou fue~ te un . tológrafo .de estudio, pero no se conlonnó con hacer bueno& ratr.tos y aalló a la calle para dejamoa la ~ mera totograffa de un Ju•
go de b6labol an Cuba. Esta, que ha perdido c:.udad . de lmpr..lón.ar~~
gar Aírazcat~~a, se tiró en Surgidero de 8alabln6..,.
_1015 y 1818, y echó . . . Ameldo POtl ciMIICfo · ,.,_,. , . .... fofoa..
813
que feina
fou i
27 111011a ct. (!Ue 1a ma ~~~~~~gua· ~ 011'11 tomedll en-18111. -
El ar118ta dallenla tari1bltn -lOgró I!Mganes eón atac:io surrtllllllla: Yklliefas rellejlndo e1 entorno; un ni/lo - d o con otro ct. un tapiz de foildo, y muchos ejemploa inú. Resuftó Igualmente h6bll en la utiAzac:IÓII de 1a IUcaa y daacubr1r -iea lntlmldadaa de las somb<as, llfi el ca8o de la grjllca' de - una vlallli ~ a1 dehotel .;.:rvant ' ..-_: ......-encuant-K><>o • • · : : _.........,.·.a.... v:-o•~....,.. 101 Y asombró uniendo 1 dos pe-
'*'
.n
. ...f t _
_ _, _
.- 1-q a1 ~
1.'- ~CA-_ dllfile'.
~falógr8lo. T• triara ele~,~ ' ~ ta ~~ ct. qua un ~ -t_onniiiO c»lf:•-14 c:ma.- Y clon!le • -podlan Mn-
LO qua lf t..n alelo b11n cl.clnldc» -apn ~ fo!ogr,tfteo. donde tr..,.¡ó
••uelkM
pudot!abe~Rink:i!ldo en-
enlr• 11110 y 191i: . , ,.~
ta qua͡8c;ef con Mueifn Del
--~broio.~oehO . Pino,q,.denvMoequfyiuegO ~. 'pucWB
ra con Ramón Carteras, con quién Pou se hiCiera una loto
IUIU (Amaldo en~); en _Maceo_,No.2, donde se anunctabil · - Arnaldo - Pou, siirgtdero- de Íilltabanó; oiro fue Ei Nav.O en
_en Reina No. 8, en LB Haba-
No.4, negocfo coniUnto con
y que lOara luego su hermano de orden maa6niCa.
_una sastrerfa dondel18bli¡ab1 con su hermano Francis-
daélf -- ari -UÍ
~mbeotntl ·_·
LCOIIO i.LEGA A LA
-
FOTOGRAFIA? -. __..... o;,.. Roblna<JI:I, CllrKtora ct.
..0.1 llamado Fot0Gtf~la Al·
Himana.
Tanlbl6n ..
i)oelble c¡ue el vinculo aurg¡.
Mac.o-
aa:- na.
11 Cae ct. ~ ~ura da_ llban6, r~_cómo_ Anllklo
Pou algua lieodo .,\inucho.
so_..os_da_ll· ~........-. -.--una..__,_ft...;.. :::::::_ - ..- ~No, _ · - - - - .,,.......-
"La tercera hlpólesiS, ,._ Clentemante vei iftéada, esté
-
-
-
-
co .
-
Reunir lnlormaciór¡ sobre
-_ArnJ!IdO ha sido d~lcU porque
nio'- ¡;Qd¡dO -..._,ildar~ -aún en J ulio Puflalri. Este traba- na. liay-un ll!SIImonio vtvo. II IC(ina en qUf itmlllofqutn- jó_en Sw gidero da Batabanó Tam'póco exista en esra ·r• -.,.___ con un~ perracciÓn-tai llegó a te raíognt&. · •· y en 1911 la hizo utÍalolo a giónda Cuba un reglstrofo. quellueiO. --41 y su eapc>: qua.'ñadta itdinit~r:li ~ reaJI. dlid ·ct. qi)e
entonces ni - --
tllll'llfi cC:irlocerse.'-
-
·ururlnkirniánte nAmacla
la esposa_cle Pou ... En fin, en
- f' etlctdad B* bara Alva~ este ~o la lrivestigación Mu/llz, dice qua M era.avu: - liigue abierta.·
t011<611co; nl
arChivos de IÓs
estudios donde trabajó. Reclentementa c:tescendlemea
BJ4·
si dedloó
de IU -.nabla amigO Tef-.
1!111
mo Roa, tambl6n rnallorquln, han aponado a los InveStigadora& algunas cartas con datos de Interés y ae agradece
-""<o
res, sin dllllnCI6n de eexo ni
Tinto 61 _como IU socio Tal-mo Ros, tuvlarón mal pla pa-
1940 ocupó al cargo da ven.abkl Maestro da la Logia Masónica Virtud. Como homl)re de_blan, a ftnalaS de 1930, Integró 111. ComM6 Por
que aporte
raza.
ra la fortuna.
uri
cuaJquiet dalatle
ma IObra .., vida. UNA ACnvA VIDA SOCIAL
Sa hallan ratos- hiM:has por ¡\fn8ldo en un libro de Geogrefla eSCOlar de aquella época. Y un reportaje de 1918--.n EJ...,.,o dice que
a la funda·
ct. una IOCiedad con el objlawo ct. educar • Instruir 1 los ,.,. ct. loa trabajado-
· Sapreto riP.Ico de ,. épocL
Balabanó Mejor, que 1\}.
ladO, fue preslN e> • saOoi por qu6 dejó le. Sociedad Re-- la latografla en 1919. Sa ·co-
ctiaba por transtormar af tu-_
creallva Y Dap6rllvll Centro noce qUa én -11110 compró Nuevo-Sportlng Club, ·en una- 1m¡,{.nta, en Surgidero 1934. Impulsó a equipal da • de Bailbanó y pasó 8 dadllútbOI, baloncelto, .aal como carse 81 trabaiO adtlorlel. Eaa laa regatas da botes da etlbló ar11culoa ;. para La
pro.thuc;lón y otros m....
Por otro deoíle da
gar, combatir
.t ~o, la
IIOCiales. - Su muerte ocunl6 en 1940 y alsten pruebas ct. qua const'!IIYó IU anllarro una
SurgiderO "- Balabanó.
Opinión, el Diario de la Ma-
UN MAL NEGOCIANTE
rlna, 11 revlala masónica R• novación y fue redactor del periódico Jwen1ud Demó-
gran daloiOIIIoaelóu de alac:ló
.,....._
ra ratogralla c:ubllna le sigue
coaa mu distinguidas da Balabanó até Ar· A pesar de un hornb<e neldo Pou, artista de la -muy amprtfldador, P,..-,-..n. c6mara. ~ tuvo una posici6n IICOf'oO_ T ambl6n asta peraoriilll-- mica holgada y las empresas ded tuvo piwticlpecl6n .., la anlacualespartlelp6, toDel Centro B~. 81Ylda cullul'lll dar pueblO. En entt11 la
Centro Médico de San 1,!!7 guel del Padrón y otros goclos en el cart16n vegetal
-on:
popular.
Actualmente 11 caullvado-
Posteriormente toda eu 'ri- dando las gracias por IOdoa _da. fue muy compUcada. muy los testimonios de 6poca · activa. Oaao:la 1921 hasta _qualeha-.gado. e
815 1
1
- Omot Robltuon y Rog.,- Anazc.-, .......__ - 'etudlo de ,. .......,.,1 ..;,..,. ,.._,.ro• en al ,.. ..,.. a "-·~utna ., a.t.ban6.
28
PAGINA LITERARIA per Rafel Oliver Grammatico
Presentam el anys,
que guanya
relat el
"Madre o
Premi
de
abuela",
de
na Juana
Literatura Infantil
Almodóvar,
de
dotze
"Imagina Escri vint"
de
la
seva categoría, a la Biblioteca Municipal. Després tenim un altre poema inspirat en el nostre Municipi, d 1 un servidor. llibres
més venuts
a
Mallorca
I,
per
darrerament,
tancar i
el
la secció,
una tria dels
Vocabulari
de
barbarismes
del catala de Mallorca. Esperam gaudir fred
i
s 1 esta tant
amb
tots
vos al tres
bé,
vara
la
d 1 aquestes
foganya,
amb
lectures,
un plec
de
ara
que
fulles
vé
el
impreses
a
les mans, deixant volar la imaginació.
"MADRE O ABUELA"
Era una chica que vivía con sus padres
en un piso.
Se
llamaba Silvia,
y un día
lo tenían pagado toda la semana. María tenía un piso, en el que vivía,
y
otro,
encirra
Miguel, su novio, le pidió si quería casarse
del
con él. Ella aceptó, pero la noche de bodas
que había en el piso alquilado se
la pasaron en casa de
un día, y se lo quedaron Miguel y Silvia,
los padres,
porque
no podían pagar un alquiler. Al día siguiente, se
fueren de luna de miel a Rara,
pudieron estar allí
dos
días,
que lo tenía alquilado,
y
fueren
sin pagar alquiler. María si6Jllre estaba en el
porque María
que ir a cuidarlo, ella
arriba,
porque Silvia y Miguel
y ella se
lo lirrpiaba.
piso
D..Jrante unos a
días, Silvia.
María siempre estaba arriba y no les Silvia y Miguel se fueren al día siguiena
su casa,
y
de
trabajaban,
les dieren vacaciooes a Miguel y
no podía sola.
te,
los
sólo
llamó diciendo que Antonio, su rTErido, estaba
rrn..w enferno y tenía
mwo,
dajaba
en paz.
allí vieren que Mar·ía, Un día, Silvia fue al
la madre de Silvia, les había mentido. Anta'lio no estaba enferno. María les dijo que ella
fficerse lT1I..zy'
no podía estar sola, que sie!llJre había estado
entró en
su
casa
contenta y le dijo a su rmdre:
- M<ml, ¡estoy errbarazada!
con su hija.
-
Silvia se enfadó nucho con su madre y, durante un día, no
unas pruebas y
ginecólogo para
le habló.
Pero ella
En el viaje se gastaron
una serrana y "'1 hot-.el
contenta,
hija;
¿se
lo
- No, , aún ro ha venido . •,
rriuchó ' dinero,
porque lo tenían planeado por y sólo habían estarlo dos días,
I'Tl.zy"
has dicho a Miguel?
..
ro podía dejar de hablar a María.
Estoy
Al volver Miguel de ' · trbajar, S<
lo di ·e y Miguel
~
Silvi,•
puso con· .-ntísimo.
Silvia se aú'adó mucho
A los ocho meses, Silvi?- dio a .luz una niña, que le pusieren el n:ubre de Sofía. Silvia se U1vo que ir a trabajar y Sofía se quedó con la abuela.
A su rradre
irse a vivir lejos, y ro
Un
día,
caniendo en casa
de
decidiera:
se habló con su
rradre durante un mes. Silvia dejó de trnbaj ;,·
y cuidó a su hija hasta que U1vo diez años.
sólo la veía por las J'X)Cfles, y llegó a tenerle más cariño a su abuela que a su rradre.
y
A M3ría no le dejó nunca más l o niña. Pero sí se hablaban. Silvia y Miguel vivioron
M3ría,
felices y sin que M3ría les rrolestara tant f" .
Sofía le dijo a ésta: - Maffi, quiero ir al baño.
AMETLLERAR
A l'alba de l'any esclata joiós el camp de flors de neu i maduixa; troncs esprimatxats alcen el branr am arrenglerats en una dansa quimer i ca. Catifa de pétals a la tardor, com animetes innocents a les nits de blanca bolla: exercit esblaimat d'espectres, envestits pel mil vents . La xafogor de l'astre fa surar les perles, despullant clovelles de la corpora vellutada. Polls, calls i assolellades, a les JOrnades de canya i cap el l; vetlades de mans nerviüdes destria :t a ritme de murmuris la suada collita d'esti u . Raf'el 01 ive r· Grammat: ·: .co
33
LLIBRES EN CATALA MÉS VENUTS A MALLORCA EL MES D'OCTUBRE
(Sense ordre de venda) Cartes a Pere
Josep Pla
- Parlar com elles
Diversos autors
- Escriure com elles
Diversos autors
- Afirma Pereira
Antonio Tabuchi
- Parlar bé
Jaume Cerbera
- Raquel
Isabel Clara Simó
- El cas James Joyce
Amanda Cross
- La vida eremítica a Mallorca
B. Molada
- Illa Flaubert
Miquel Angel Riera
- Les
i~lusions
perdudes
Honoré de Balzac
- Fites netes
Damia Huguet
- Dins el darrer blau
Carme Riera
- Diccionari de frases fetes
Raspall i Martí
- Poemes canonics
Cavafis
VOCABULARI DE BARBARISMES BARBARISME
FORMA CORRECTA
Carajillo
Rebentat
Caramba !
Carall!
Carbonilla
Carbonissa
Carbono
Carboni
Carburo
Carbur
Careixer
Estar mancat
Carga
Carrega
Cargadera
Carregadora
Cargament
Carregament
Caricaturitza r
Caricaturar Una a bra9ada: Rafel Oliver Grammatico
,,
-:) '
.
LLUNA PLENA
_L
11
Soloció a
ASESORtA
FISCAL
lt.lt:ulerio Woreno (bempert:_ •
•
•.
•
•
•
•
•: •
•
«· •· •
PI"~
• . • . .•.· ...: .e . •
•
•
• . ·'
•
..
• •
Y DBCORACIQR
ESTUCO C/ !HIU, ~ ·
•.
'!!l. 105U2
VKRECI~O
liDl!tl (lllltrca} ~
Son Mal. 21 - 71!50 Arrd1olb - l-*ono 10 57
tr
3?
------------------------ **
VA DE GLOSES t
**
•
ES CARRO HA CADUCAT
Des carro ben enganxat
amb les regnes col·locades,
malta gent en presumía,
sa collera pots posar.
fins i tot qualcú hi volia
Els tiranys no han de faltar,
esteres i encatifat.
ses
reculeres
voltades,
selletó, sofra i corretjades Hi anaven a Ciutat,
tot ensivellat ha d'estar.
amb el capell ben posat, amb sa dona i amb sa filla: era lo més hermós que hi havia un cavall ben pentinat. Aixo és dels nostres padrins, que ara, avui, ja no hi són;
Llavors,
ja
pots
arrancar,
sense fer moltes potades. La gent caminava més, a peu o amb sa bicicleta; qui tenia una "pesseta" tenia molts de doblers.
se'n anaren d'aquest món
No és que fossin molt feners,
quan érem "més mallorquins".
potser ara és a l'inrevés, ja ho veureu, Mare-de-deveta,
Tampoc duien calcetins, ni tan sols un cinturó,
si vivim una miqueta ... tot aixo ho tendrem més.
pero duien jaquetó i uns
cal~ons
for~a
ben prims.
No és cosa per joventut, són gloses de la vellura,
Ses bísties ben enganxades ... !
és un mal que no té cura,
Havies de sebre enganxar:
pero jo, ara que puc;
el primer, per
record el que avui no s'usa.
posar-hi ses
comen~ar,
caba~ades,
Guillem Barceló
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports CLUB ESCACS A punt Mallorca
e~
de
individual
durant els mesos i
organi tzat pel
que de
el
Carpionat
noverrbre
nostre
i
Ah~RATX
de
.fera a Andratx
es
desembre
Club d 1 Escacs ,
Els professors
canen;at
els
cursos
d
de
tots
tant petits ccm grans, són:
el s
alum"'s ,
en Joan Oliver ,
n 1 Alfonso r.bren::l, n 1 Angel Oliver , i un servidor.
ja Esperarn que
han
1
33
~renentatge
la tasca
1 1 ensenyan<_;:;
de
· i dels
escacs al
nostre
Club pugui
augnentar
millorame:1t pels diferents jugadors infantils el nivell de
joc
i
canen<_;ar a
el s
obtenir
d 1 Andratx . resultats de participació. Els més
jovenents
aprenen i
milloren a
Des d 1 aquí , a'1.irram a tots els andri txols
1 1 horabaixa, a la seu del Club, a Sa Teulera.
per a que venguin a veure les partides, tots
Els més grans ho fan nanés els dijous.
els dissabtes , a l 1 Escola pública "Es V·i· Y"'t",
el seu joc,
tots
els
d.:i.rrBrts
i
dijous,
del Enguany,
el
Club
tindr8.
tres
~ionat
de
Mallorca
individual ,
a
on
equips es pcdran veure els millors jugadors d 1 escacs
al
~ionat
de Mallorca de Clubs.
A
la
m8xima categoria dels Escacs Illencs: Preferent
de
tota
assegurat, el nostre
equip
A intentera fer
Mallorca . amb
1 1 any
passat,
quasi
200
esportiu
jugadors
i
esta rrol ' ·
gran
el
d 1 afeccionats paper que va fer
L 1 ambient
al
rrón
dels
Escacs,
que
és
quedant el un joc que quan el coneixes te va engrescant
vui te a la classificació final
de
Mallorca. mica a mica i no pots passar sense ell .
De totes fonnes, evitar el descens a Primera
ja seria un gran de rrol t
alt
exi t.
L 1 equip no té jt.igadors
nivell,
pero tots
tenen
una
gran quali tat i 1 equip esta rrol t igualat. 1
per a
les nines, que
aprendre a
nins,
vengui1
·.,_.
jugar:
F>s
ben senzill, nanés hi cal una miqueta d 1 atendó
i concentració, i és un joc rrolt gratifjcant,
que també jugara a tercera categoria
alhora que ajuda a aug¡nentar el nivell intelec-
fera un altre
Evidentment 1 1 objectiu és ascendir a
Segona,
Club
canptara
aquesta
temporada
amb nous jugadors, la majoria pares i
mares
dels
ganes
alumnes
de
de canpetir i
1 1 Escola que
s han decidi t 1
a
tenen
jugar d una 1
manera federada i responsable . Així, 1 1 ambient entre pares
i
fills
preveu un any rrol
tual de 1 1 individu, així ccm la seva capa itac:
de raonament, anBJ.isi i merori tzació.
almenys un dels dos equips. El
totes
equip
Tercera, i enguany es
e,
jovenetes i jovenets, Club de Sa Teulera a
L 1 equip B jugara a la darrera categoria:
nou: el
AnirTEm també a
esta assegurat interes :=;:mt i
i
bcni.c
e"
al
Recordau: Mens sana in co:rr>ore sane:> .
Rafe] Oliver Grmmitico
esports - esports -esports- esports-esp6rts~ésports-esports-esports
34
EL C.D~ 'ANDRAITX EMPIEZA AHORA "SU OTRA LIGA"
FUTBOL:
Cuando este nL..wnero
Decíarros en nuestro Últino n(mero que
salga a
luz ya se
1/1 '
e. D.
para el
Andrai tx
habí,¡¡¡. doo
ligas . a
habrá enfrentado nuestro equipo al Binissalan,
jugar, y que se diferenciaban bastante entre
que es
ellas. Una era la primera parte del Carrpeonato,
recibir al Alayor, visitar al Esporlas, recibir
y del cual se llevan jugadas ya· ocho jornadas,
al Cardessar y
primera
salida
y en las cuales se ha tenido que enfrentar
a la Peña Deportiva Santa Eulalia de
Ibiza.
a los equipos pilares de la Clasificación,
Son
y una segtmda,
necesidad de
que
es
la que ahora va a
enfrentarse a los equipos que
sen los que,
\....."10
de los choques vi tales, para después
realizar
cinco partidoo y
puntos.
la
debaros
irrp:nernos
conseguir un rnínirro
De ser así
las
cuentas,
de
la
nueve
a!fl8zarán
caro nuestro equipo, van a luchar para evitar
a mejorar las posiciones y el equipo se asen+..ará
el descenso.
en la Clasificación,
En esta primera fase, que también habrá
servido para aclirratarse en
la
el rranento, Constancia,
sólo y
un
Pobre bagaje el
una
resul tadoo.
victoria
errpate
en
obtenido,
donde
ahora
no gusta ni al aficionado más pesimista.
Categoría,
no ha sido propicia ni en cuanto a los rivales y, mucho peor, en cuanto a
lugar en
frente
Son
si bien,
Hablando de
los
equipos
filiales,
hay
Por
que adelantar que las cosas en el III Regional
al
no están saliendo caro se esperaba. La venida
Ferriol.
de Paco Valiente a entrenar el
equipo había
no por
hecho florecer la esperanza de
que una vez
ello ha cundido el desáni.rro ni la inquietud
por todas en este equipo las cosas se habían
en el seno del Club. Se sabía de las muchas
hecho bien,
dificultades con las
no tiene arreglo, y es por ello que algunos
pero había y
hay
que
se
iban a
la esperanza de
equipo tiene que ir a
más,
y
debe
tqJar,
que
el
salirse
deficiencias
haya
que
jugadores de
parece
los
que
llamados
este
equipo
ffilbleráticos
de
la plantilla han sido apartados, y con ello, el malestar ha hecho aparición.
del poro en que se encuentra. Quizás,
pero,
significar
que haoos podido ver,
algunas
y
que
Es una verdadera lástirra que esto ocurra, cuando en el equipo hacen falta todoo,
sen: la poca suerte que hay frente al marco
excepciones.
contrario, y la colocación de algunos jugadores
planificación y
que no
Por ello, hacaoos un llamamiento a la cordura,
juegan en
Es ya rranento dé
por
de
enterado
que tiene y
caro
lo hace, creo
que
el
sitio
que
que Femarrlo de
las
debieran. se
Cercos
disponibilidades
deben colocarse.
Si
así
los resultadoo positivos
vendrán por sí solos. No por lo dicho, tiene que terll'Se caro censura, sino todo lo contrario Se
tiene
toda
la esperanza
depositada
el míster y los frutos no tardarán en llegar.
Se
había
para que se
solucicnes
se ha
todo
a!fl8zando por los
realiz.ado
que
tanan
preocupen más y necesarias
para
una
sin
ido al
las
buena traste.
decisiones,
encuentren que
las
las
aguas
vuelvan a su cauce. Por el rranento, los resultadoo obtenidoo no sen desalentadores.
en En
el
equipo
jlNenil es
clonde
··ejor
esports - esports -esports- esports-esports-esports-esports-esports ruedan las
cosas.
seis
Tras
ahí
jornadas,
ilrbatido Y serio aspirante . ,,,. al ascenso. A ver si de unau vez por todas ... está el
equipo
se consigue el
ascenso,
anhelado
ya
que
El
equipo
infantil
novatada de sus
mejorar.
tiarpo para corregir
unos
La plantilla tiene
la actual categoría, y vista . ia reestructura-
pilares.
ción últirrEmente realizada, .J.e viene
se han integmdo empiecen a fmcionar.
corta
Ahora es de
la
pagancb
No por ello hay
jugadores.
que desalentarse, queda y
está
esperar que
bue .o s los
o
P
al equipo. Tanto alevines la mano de Seguí
De
el
equipo
está
rindiendo al cien por cien, y ello ccn algunas bajas
de
las
consideradas
irrprescindibles
m
equipo.
Desconocíarros
la
el
Seguí caro sabe llevar
entrenador,
a estos
pero,
faceta al
de
en
sus
primeros
cano benjamines
canpases
de
estro
carpeti ción,
de ahí que todavía considero pranaturo avenWra.r ~e
nada.
trabajen que
del
trabajo saldrár .
Estos canentarios,
hay
que
los frutos.
parecer,
chavales, los más difíciles
darles
el
de dirigir por aquello de la edad, sacándoles
crédito que se daría a cualquier otro aficionado
m
Manifiesto mi pensar y
manera de
decaiga, sino, al contrario, sigan aunentado
cosas,
el
el ritiro.
es el de fonnar a los jugadores para m
rendimiento
que
es
de esperar
que
no
si bien sé
que
ver
las
fruto pr:iJrordial futuro,
no por ello hay que descartar nmca los resultaLos
están dando otra vez
Cadetes
la
de arena. La que considerarros mejor plantilla dentro de todas dando más pasada
las
disgustos
temporada
del
que gustos.
cri ticábarros
ahora de nuevo hay que
resultados
tienen que que
experimentos dar al callo.
su
taTEr
los
que
está
tenninaron ya,
a
pesar
es al fin y a
de
ser
la postre
aficionado.
marcha,
cartas,
ya
digna,
conseguirse TlltWjores se
que,
Ya en la
ma clasificación más
que se merece y por ello
:fútbol base,
dos
obtienen. ahora
ha,v
Los q¡ ~e
JOF'RE
cosa lo
que
secmclaria, al~
al
36
lh
~
de C'.atJ:>qJP.Si s. kry
]gil
Les d' abaix s(n Entre ~ i l!E3
-- --- --- ---- ----
-- - - - -