Pariatge abril 1980 (4) by Biblioteca Municipal d'Andratx

(

PARIATGE

ABRIL/80

PORTADA Lluitem per la nostra lleneua Autor: Francesca Belman

P A R I

o o

A T G E

========================

NQ 4 Abril 80 Diposit legal Pl•I 583/79 Edita.-

LES

PO MES D'OR

LA DARRERA NOVEL•LA

BALTASAR POR:EL

GRUP CULTURAL BALENGUERA

Cavs de redacció.Sebastia Moner i Parets Maria Garcia i Suau Jaume Bosch i Bover Antoni Mir i Salva Cbl.laboradors.Baltasar Porcel Gabriel Tomas Jaume Bosoh Garlitos Joan Mas J oan F. March Il.lustrador.Sebastia Moner ELS ARTICLES PUBLICATS EN AQUESTK REVISTA ESPRESSEN UNICAMENT L'OPINIO DELS SEOS AUTORS lmprimeix.Impresrapi t de Ma.llorca Tel. 21 OE' 22 Ciutat de Mallorca Tirada: 200 exemplars

¡: '

De forma simult~nea ha sortit en catalA (Edi cions-62) i castellA (Editorial Planeta), "Les P.2. mes d'or", darrera novel.la del nostre amio, paisA i col.laborador Baltasar Porcel. Figura Literaria la qual no ens pararem a. dea criure, perqu~ ja es prou coneguda· arreu dele pa! sos catala.ns i d'Espanya. Sinó que només --i per raons d'espai-- ens limitArea a fer un petit esb6a de la seva cr!tica:"Novel.la d'un dinamisme solar i inquietant, plagada d'exaltació sexual, de cruel tat i d"ambició, "Les pomes d"or", retorna amb im petu a les mateixes fonts del gtmere: !"aventura inacabable, la fuga po~tica, la reflexi6 existencial. Encara que aquesta reflexi6 constitueixi en realitat la manifestació d'una violenta amoralitat, que la poesia neixi d'un panteisme a la vegada gl.2, riós i bArbar, que !"aventura sigui en el fons una abrandada lluita de l'home contra l"home. Uovel.la ins~lita dintre del nostre panorama literari, pl!_ na de fantasia, s 'esten des •.4els al.lucinats este!!. tors del trAfic d'esclaus fins a les boires enoaa tades de la Baviera del Rei Foll, passant per les selves de la costa d'Ivori, el miratge veneoil i l'Arida Palestina assotada pel vesanie Herodes el Gran."

CAMBRA

AGRARIA

Es fa a saber que tots ele figurants a les !listes exposad2,s al bar Nacional (Café d "es Teatre) es personin a les oficines de la cambra agrAria d'fl~dratx, als efectes de declaració de fincas que llaurin els tractora o m~quinas, declaradas a les llistes.

-3-

EDITORIAL De cada dia s6n més les adhesions que ens arriben d'encoratjament i felicitació sobre PARIATGE. La tirada d'exemplars va en augment, tant, que desborde les nostres previsions. Mai ens ho creiem. El número de le~ tors el podem considerar com tres vegades el públic d'un bon partit aSa Plana. Davant aquest ~xit assolit --am les naturals falles i encerts-amb les nostres primeres pasees hi ha algú, o alguns, que voldrien fernos callar, i amb aix6, fer-nos desapareixer. 56n ele de sempre: aquella que la VERITAT més neta els fa mal de ventre, poc --o gens-- acostumats a que els diguin LA VERITAT. Voldriem que la revista fos un mirador obert al di~leg entre la no~ tra opini~ jove i la de les forces aocials de la vila, politiquea i culturals (aquestes si els ten!m algún dia). Pero algú --o alguna-- només encara he han entés a mitges, i LA VERITAT els fa anar de corcoll. Ens hem aprés la llei de la Constituci' (cosa que semble no han fet ells, vull dir els que no ens velen al panorama d'Andratx) i som consciente que encara no hem dit hi la meitat de la VERITAT que la llei ens permet. Pere es possible que ho faguem algún dia, si amb la VERITAT hi ha de guanyar la nostra comunitat, i sobretot, els hornea joves de dema. El grup de la BALENGUERA te ganes de treballar de ferm --i gens ni mica de ganes d'erugar-se-- i no de restar bocabadats i empastanagats m! rant passar els dies, les hmres, les pluges i els aucells, mana creuadas, com van fer les generacions anteriors, com voldria _encara una certa gent que el futur els fa por, no desitjam llegar als nostres fills el pable b~ nal i amorf que van rebre els nostres pares, i nmltros mateixos. Tenim g~ nes de lluitar perqu~ amb 1 'ajut de molts d 'al tres que pensen com na·ltraa, Andratx recobri el seu nivel! intelectual que per la seva situaci' geogr~ fica, i per la seva historia, li pextaca, i es pe9a vital per una societat que vol sobreviure dels embate, i dels silencia, que durant quaranta llargs anys l'empresonaren, i no la deixaren viure ambla dignitat i 11! bertat que mereixen les persones. Només demanam que na ens tallin l'esperit, ni ens capolin el desig a base de viol~ncia. Les amenaces no fan més que enfmrtir-nos, de continuar. Qui tengui alguna cosa que dir, que ho faci amb la ploma, com ho fem noltros, i no amb els punys serrats, vella arma que acostumen a emprar tots aquella que la CULTURA i la VERITAT els posa nerviosos. PARIATGE

&aur CuLruaAL

..LLI!81U PlBil!IB

- -- -·

EL TBATRB .

- -·-·-- -

.----·--~ -- --- -

- ··--------------------,

DI JAUIIE ROCA ;-::e:·c:le

''an pagés d, lndrats. "

el l12.nora n ::,, tc;-~-.-,';:\.1 (P.l XIX;=;. rr ll.orca ~- s é!.if;"ni.l rr:-: d t;;!, CC:brir n oms que suposin un mínim ~0 tren cament res!' ect P ~ 1~ tradici6 s ~ cular. EsqueM~tit~;=;.nt un poc :'o ~lem rlj_r lltle el s;:.inet setcent:ista., rh rnic;rada R.m biciositat, i el tea.t re relie;i6 s r-; 6n els clos únics " e;~neres " 'lllP. trmen l:c. e;o s<.t.rli 8 el ' uti li t z:- r la llen cua del pais co n a material ~e co ntmin~ci6. T~n~iteix l'orieen del públic, entre mesnestral i pae;es, '1ue C•)n::~umeix P.s_uc'"'t ti ptl s d e te <tre IJA rmet que R.ixo sigui posible sense que trontollin an ~bsolut els esquemas die;lbssics IJ.Ue rae;e i x en la vida social • . Per aixo cobra. un int eres espe cial lé'. fi cyt>a de 1 'and rit xol J;:;.ume Hoca i Baut¡~, "Es eerrer", 11ue signa les r-tcves obres a mh el f!seu ·1onirn d '"Un pa¿;es d 'Andra.t x" i IJ.Ue a partir del H'6e. introduí la temática política dins 1' entr r~ mes o la comedia de tall més o menys tradicional. Certament la sin ;3ll lari t ::1t del t e atre de J e..ume Roe;:¡ no rc-.u en l'aspecte tecnic. Com en rt1olts d'altres c aso s, per 2. ell Al teatre de bon comeng cament no fou més f!Ue una. afee ció que <:~1 t o -rna.v~. ;;.mb el seu trel>all a. una. t e1.llera. . Després vineué 1 'etapa de eerrer a.mbulant. L2. fWVr.>. acti vi tat d ' autor t e atral -tF•mbé fou eml1resari d 'un tea.tr,3t i r>otser ell mat oix actor- és una Co..".'5eqUencia del seu <'l.Ctivisme polític. Tot i C}_ue és di fí.ci l datar l<1. sev:;¡, proil.ucci6, Re í"bla r;_'..le una de les primares obrES C}_Ue ve. escriu.re fo il Sa. revoluci6 d'un poble, edit8da j a. 81 1P69. Ell, republica federal, CR.p de llan~e. C.el avalots del H'6f , bon :t.mic rl.el met¿:e Joa.n Ferrer i Servera que tant destaca en l'extinci6 del colera del 1E65 i ~ue ~otser fou l'introductor del rr:r~)U olica.nj ~Tl C' a .ll.ndrctx, vol eo.~ express0.r el cecencís 'lue sec;uí als prir:1ers mom ents d'e v foria. revolucionari? en aquesta obré'. -:_ue rot::.·er inclou més d'una. referEmCi2. vctllv.d8 als que es re rc.rtiren el ¡.ocle:- loce,l C2.)[:;i :cant el. sentit d';y~uella revolució i rx·nc1.e jant e lR s eus prote.c;oni:-otes més '1.nt entics -el m<)teiY. Roca, r0r eyemple. La tem~ticr;. polític;:. éf: t2.mlJé 1? 'lue dóna orieimüita.t a ' al tres obres d. '"Un paees d 'Lmlret.x". Sobretot a Sa ven vuC.a, d 'es nJoros on :1 reci sa.me2:t un mér llorr::_uí are.hitza.t és l'e::cé".JTegat d'e.xposar amb prou detcllisme la posici6 dels nostres lliureprenn a dors viutcenti ~' tes. Més directes s6n Els arnics del rei, en la qual, a, trevés de les para ,Jlr·z c.el mon~. rQuics, bom intenta do rir1iculi tz.ar els pa.rti ts tre.dicionnment r.1és o::-•csn.ts e.l re public<miGMe, i Pancaritet a S'.ll.rrac6 q_ue mostra un&. típica si tue.ci6 c;:cir;_uil. Tanmfl.teix di:rs 1' obra de JP,.I We -Roca te,mbé trobam peces purament costumi s t<=.:s: Es torrer d'es c2.p de Llebeig, 8s so.o-re i sa nora i · ~ sereno d'es barri • . Ac:_'J.e$tes s'inserei:· ~m c1i!'ls 1;::. cor.1E!di<·. eJe costums ::ue precise,ment en G\.c;.uells moments dc::-~;-;- vB. na.iY.en r,~ a e.l que d.esp rés en o.irí en "tee.tro reeio r~;:;. l". Es cl a r flUe l'extenni6 éle r,;_v.e d.ispos<:~n·, no :r'errnet de m c•stl;~, r els matisos ~ue oferei:Y lo. personali te.t _ d ' a;uest a.ndri txol <Ü capd<wa ll més iN'l.omi t del q_ue les estruotures soc:i.f.ls df> l:t. se,::;onc.. mei t.at del XIX estaven d. if.~pos :¡ des a admetre. Per a. .mi Jaume ~ ocr. reprP ~; erri;:¡, un era6 imr•c rtant cHn s le. lírüél. d 'un paesa.t forjat pel r::uefer es ::::_u.e r r cl 'ho:•o s i d entif:i.c r.ts ~.mb el pensa ment. proe;ressista r:_ue no sernpre hem pogut conP.i:· er obertament. LP Reva emr)remta no sols ens :ba (luedat refiectic'l;:l en les peces tea.trols. També n • és e :-::emp le lr.=. sevP. tr2.j P.ctori8. vital: una tre<.j cctbria. flUe a.célba simboli tzad!l. pe r ·un eri tnfi que ell m<;.t ei:< v a escri ure i 11ue ~re s idí durant mol ts d't=m;ys ].-=> ~eva to mb a el r::emer1tiri civil i r¡_tl.e enc <•ra. és r e c c r-G'2.t I-' er més d'un endritxol. En clef5..nitiva, no ser.1)re é::; f~. ci1 n ' am~.¿;::. J· : >. un : ·oble 81 ''G '.l prori J'a. ssa.t. Dit~<:

J OE•.n

J.'Ia~.3

i Vi ves

_,_ PLENOS EN EL CONSISTORIO

. ,

TEATRO

GRATUITO

Hace unas f e ch as los r1ndri txole s :1udimo s a sistir ::. una función organizada ·por AGA::\A, en el Tea t r o Nacional de e s t a l oc a li dad, previo pase por taquilla. Para los amant es del buen "Teatro", les aconsejo que asistan a los Plenos del Ayuntamiento. :Sn el l o s la entrada. es c r a tuita y se tr8.tan temas de gran actualidad e inte:r-és para los h ~'b i t a nte s de nuest ro municipio. Cose. IJ.Ue brilla, por su ausencia, en l a s obras fiUe esc en i f ica AGA ~lA , contempor~.neas de lo s tiempos de Maria Castaña, trasnochadas y pasad.2.s d e moda. Y eso flUe su Director, es el Presidente de la Comisi"Cm de Cultura del Ayunt a miento •••••• ! Su el ~ltimo Pleno celebrado el pasado mes de Marzo, ocurrieron las cosas más p~ re e rina s • Por lo pronto, el concejal del PSM, Alfonso Grech --!!Vade retro!!- se presenyp en el salón de actos provisto de un ma gnífico magnetófono, dispuesto a graba r, de pe a pa., cuanto se "cociera" en la reunión. Por supue s to, !La duda ofende!, l a s fuerzas "proe;resistas" presentes (lea.se UCD X el inevitable y "democr<Hico"secretario), s e negaron rotundamente a que, aquel "artil~ e;io demoní a co", fuésele :permitido recoe;er sus a.n e élic a.s palabras. Se armó una zara banda de mil d8monios--porque los pa rtidarios de la !'Apertura~ tampoco son manco s --y, después de mucho s tiras y afloj a~ , se acordó empezar el Pleno, con la 9resencia del aparatito. Cuando ya se lleva ban uno s minutos de candela, el secre tario--que se había ause~ tado unos instantes de la sala--,volvió con un libraco--lleno de telarañas--,del que ley6--con su "rica " dicción--, unos párrafos de una ley del tiempo de las Cruzadas, en QUe se hacia con s t a r que" ••• el Alcalde está facultado para prohibir .la entrada en el Salón de Actos a los borrachos, aparatos de grabación, máquinas fotográficas, etc~ Nuevo follón. : :a secretario, vene;a instigar al a lcalde para que, este, hiciera valer sus "prerrogativas". El Alcalde, queriendo nadar y salvar la ropa, no se decidia a "pronunciarse" en ninedn s entido. Por fin, después de muchos titubeos, se"pronunci'ó'! 1 Aparato a. hac e r gáre;aras. El suspiro de satisfacción exha lado por el inefable y "democrático" Secretario, fue audible en lo s sótanos de la Casa Gran. !!Pues no pr etendía, el díscolo Alfonso Grech--! !Vade r e tro!!--~ privarle a él, a.l 3ecretario del Ayuntamiento, del placer de redact a r las Actas con su desbordante f e.nt a sía, pretendiendo grab8 r, prosc;'.ic r.mente, la.s se s iones plenarias!!. 3n det e rmirH?do momento en que s e discutia ac c.lor<:<.c1a.mente sobre det erminada cuestión, intervino el Secret a rio pare. h a.cer la observación de q,ue, en otros tiempos, Las Plenos· transcurría n más sosee;adamente. A lo que--! !tenía que ser él!!-- el concejal del PS!·t , le conte s tó, sin nintr6n "mirn.miento"-teniencJ.o en cuenta de los "estratos" ioeolóe;icos que desciende el Sr. Secretario--, que, en los tiempos actuales, en la de mocráci a , si se tení a 'lue discutir, s e di ~ cutía.• Que y a hc..bie,n pasado a l a hi s toria l a S sesiones en que lo s concejales decícm amén, a todo lo que "proponie" el Alcalde de turno. ~ue, a quello, s olo era. posibl e en "La Paz de Franco". Cir t~l "sacri l ee;io" y levantarse como un r·esorte, hecho una furia. y colorado cg, mo un2. .t,--uindilla, en clirección a donde estaba sentado el autor del "desat--uisado", tod.o fue uno. A boca. ja.rro 'j' a v oz en crito, le es p etó: "que sea l a liltima vez que, en mi prese!l ci a , vuelva a nombrél,r l a s In s titucion es del pas e.clo, de t a n e;ra to recuerdo para mí". ~1 próximo 15 de mayo, a las si e te de la tarde, ha.y Pleno. Les sugiero que asistan. Pr omete s er sabro so. CARLI'l'OS

- 6 -

DRAGONERA

Interro tr::l.nt ( ~1.w.n sembl:wa in ".) Vi table la. ur '::·ani t ~; ;:¡, ció)

Draeonera !luminosa que sures dé!.munt l a. 1'1~" r, ets una perla forwosa que uns !ladres volen roba r.

Dell é1 r', amP de Pon r: r..t, el s c os ters s embrats de rins seran caixons rle cil!lent r;.ue es ve nran r1.P. mar endins.

Draeonera delicada, com una donzella pura, que uns tronats han desrmllada per profanar sa fieura .

Tant a 1 'hiver'!'~ con 1 'estiu, suecs, moros i f r Pncesos, ~ lemanys' bel c:ues i ane1esos et for9aran dins ton niu.

Qui te veu i 'lUÍ et

Q.ui pogués fren e.r el botY..ins

veur~ .:

Dels teus encants que fulguren, si els que et volen no s'aturen, ni el record en quedara.

profanadors de natura! quan posin els barrobins IJ.Ue esqueixeran ta carn pura!

Esponerosos cabells d'arbres amb f1aires ma.rins, llavis de peixos vermells, coves d'antics vells-ma rins.

Senyor que ens donau estatee sobre un paradís tan bell, salvau el nostre heretatge del dimoni cucarelll

Pit de mates 11entiscleres, cara. nacrada i xa.lesta; ja les manotes grolleres volen comen<;ar la festa .•

que no es faci el desbarat! C.onservau sa Draeonera! Feis el mirac1e esperat, que seeuesqui ~ixí com era! I I

Victoria Ponular 1)

Ss arribat un bon vent, el poble uriit ha euanyat, els fenicis del moment coa baixa s 'han quedat.

Seguiran mates i pins verdejant a l a ribera, i els falcons i els corbs marins volar?...n sense barrera.

Les sar~~ent an es saltejen joiós ball de llibert at, i les multituts festejen el fr nit de ll ur uni ta.t. Joan Francesc f·1 arch

- 7 ..

EL METGE · PELEGRI

(IV) .

Don m~quel, assenyat 1 sere, prava les seves assercions per mitj~ del dictamen hipocratic, de la maquina boyleana, d'afirmacions d'Aristotil, dels barometres i de "La vulgar Peunmatica pistolilla frequente diversión de la edad pueril". I afeigeix: "Que sea (l'aire) el mas · necesario para la conservación de la vida, no necesita de apoyo, pues ninguno puede vivir mucho tiempo sis respirar al paso que se vive mu che sin comer". Si bé continua: "e 1 Ay re as si como es causa in d !spensable de la consevación de los cuerpos, tambien conspira a su resolucion", ja que amb el seu refrec els gasta, a més de transportar en el seu si les emanacions de cementiris, femers i claveguerans. Aire i vent. Don ffiiquel, al costat del braser, prenent pmtser un vas de vi calent, escoltaría infinites vegades el brunzent i segons com salvatge xiulet del vent, anant de les muntanyes a la mar resseguint la vall. Nits i vent, com una pugna enemiga contra la casa, pre~ sionant les portes, les finestres,remevent les teules. Don ffiiquel, si, el coneixia ·: "Es el viento segun el grande hipocrates: la corriente de Ayre sensiblemente aquietado o movido a medo de hondas no haviendo mas diferencia entre Ayre y Viento segun Seneca que la que se nota entre lago y rio. De la diversidad de ondulaciones y movimientos del Ayre nascen las diversidades de Vientos y ceme estas sean indefinidas le son tambien las de los vientos, pero como los profesores de la gepgrafia y musica los han reducido a treinta ·y dos para su govierno, esso es quatro cardinales y veinte y ocho celaterales, dexo estos ultimas para essos profesores, contentandome selo con insinuar · algo de los quatra primeros, siguiendo en esto a Hipocrates, quien solo dos de estos merecieron ser objeto de sus reflexiones. "Llamanse, pues, estos quatro cardinales vientos: Boreal, Austral, Oriental y Occidental, atendiendo a los quatro angulas del mundo • sus orizontes, y dejando para mas sublimes ingenios la causa o causas de esta aquitacion, corriente o movimiento del Ayre ( ••• ) "De manera que teniendo el Boreal viento su origen en una region en extremo fria, elada, partículas nitrosas y rígidas salinas, qual es la Septentrional, no obstante no experimentamos unos mismos efectos en todo el a~o ( ••• ), quando sopla y venga cargado mediocramente de unas partículas puras, elasticas y suficientes para mantener con justa equilibrio las motrises potencias, pues siendo excedente producira las morbosos desordenes que experimentamos: Como son dolores Pleuríticos, catharros y otros efectos". El metge, ja he he dit, no solament és un agnostic pel que fa a la religi~, sinó tambá davant la fantasia introduia per la ci~ncia: "Y aunque el doctor Juan Longio en la Epístola 10, siguiendo a Papinio juzga las malignas morbosas dolencias que se experimentan del influxa de este viento, nascidas de las mismas de tantos venenosos animales como habitan en los desiertos de Libia, los que se asocian e impregnan con dicho viento, al tiempo de pasar este por dicho desierto, cuando viene de los meridionales climas al nuestro; sin embargo, pudiendo fündar la malignidad de este viento a muy diversas y poderosas causas, parece superfulo recurrir a tan dist.antes y oscuras". Saltant-se !'Austral, passa despr@§s al "viento Horiental", que "Tiene su origen de los climas o regiones orientales, qual es la Asia y su dilatado Pahis; y como estos asten tan expuestos y sujetos a lgs

- 8 -

EL METGE PElEGRI rayos solares, el viento que de alli nasce un excesivo calor y sequedad manifiesta". Si bé "al llegas nuestra Isla o Clima, que de algun modo lo mo~ifica, y tempera; subcediendo lo propio con todos los climas vientos". A ~allorca, molt abana del bateig · que va endossar-li en Santiago Rusinol a aqueta efectes, ja tenien~un sentit molt clar de viure en la calma, en la suavitat. Don miquel ha havia oblidat la nevada de l .'altre Nadal. De teta manera, a l'estiu els venta de llevant tornen a esclafar-se quan travessen l'illa cap a ponent, "siendo el ultimo lugar o villa, de esta Isla y Reyno que mira al Occidente la de Andratx; sus moradores mas que ningunos otros lo experimentan; pues de su presencia, si vienen focos inelasticos, expansivos, calurosos, y sin gana de comer ni trabajar, y hasta en los Vegetales se ostentan sus malos efectos; de modo que las frutas ni se sassonan, ni tienen el gusto·y bondad que cuando soplan Boreales y Occidentales". BALTASAR PORCEL

ELS

NOMS DELS CARR ERS EN MALLDRQU 1 , UNA TASCA IRRENUNCIABLE.

Els ajuntaments democrática -alguns no ho s6n gaire, pero vaja ••••••• - tenen uns més, altres menys (i segons pareix el d 'Andratx ••• "ni idea") sobre la taula de quefers la nova rotulacio dels carrers. Els carrers són ben nostres duguin uns o altres noms, novells o tradicionals, no pot ser qüesti6 de decisions immadures, de simples conveniéncies o a.cords pseudo-pol!tics, de modes passatgeres. Els carrers per esser vertaderement nostre s , han de ser retolats amb noms ben nostres: perqué sapieuem quina terra trepitjam, d'on venim, quina és la nostra história i el llegat dels avantpassats. Per aizo han de ser esborrats els · noms que afrontaren aquesta terra nostra sotmetent-la a una colonitzaci6 injusta, els noms d'un _bándol que eneanxá el ,- . aarro de la historia a · una guerra que aquí la major!a ni sospitava ni desitjava, els noms d 'una cultura forastera que un fantasmag6ric "HlPERIO" imposá en els llibres de text i que féu gravar a les cantonadas de ca.rrers i pla<;es. No poden continu2.r a.bsents de la vi da ciutadana. en les nostres vies els noms dels fills d'aguest a terra que, per haver-la estimada de veres, sofriren exili o mort o foren esborr<ds de les !listes "oficials" de la cultura. F.:sperem que ben aviat el ·nostre ajuntament reflexioni i sobretot les persones que re?resenten vertaderement el poble. JAID>1E BOSCH

CARRE'f LA

.t BALEN6U€.AA "'

- 9 -

No S~ s i a cah: V ¿ de " 8r v eri t at ::>1 1~ 'lue es deié'< en t emps d 'en Franco (i enc::cra a.r<.l. es pot cons idn r· ~ -. r· vi ~ e n t) flUe el f'ut·bol tenia e.d.ormi t --drogat !-- el poble espanyol. ~ s flUe es cert --i ben c ert !--~s 'lue la. e:re.n m::-:. jori8 dels andri txol s enc.-uP.ny ja. comen s; r:J r en a. am p.r8 r- se de futbol a. principis de tempor ·d.a (a.mb la bona- mar:xa. de "1 'A! dra.t x") i que a ho r e s d 'ara j a es troben a.mb els espulmons ben minats, _com q_ui _els t~ enxu.mbats de cas s e llA- o a lcohol. I no només de futbol de la Balear (q_ue si el !;1allorce., r1ue si el Poblen s e, 'lue si en Cabrera., si n 'Alzámora , c:ue s i ara s'en va el president ••• ) sin6 del Nacionr1 l (La Real, el Re::-.1 !·1 adrid, n .. Arkona.da , en Guruceta i el Barcelona t 8.n foll com sempre ••• ). No paren. Es 'lue 1 'afici6 no para, perq_u~ "j;ema calent no hi ha ma.ncat fins avui. I encara ens re s ten les finals europees,, per a despr~s anar a acabe.r a It~li a amb l a selecci6 d 'en Kubala. Si el senyor Grech, especiali s ta de l'oposici6 en llangar penaltis, teneués l:a:iotenci6 que es merei~ entre la nostra &ent ja s'hauria f et entre nosaltres més popular que la Real Societat. Pero l'afició al futbol es una cosa, i una altra els "homes" que posen interés als problemes que els envolten. I no hi ha dubte: quan es llanc;a un penal ti és que abans hi ha[...rut falta dins el fl.Uadrat prohi bit de davant el porter. En aquest cas, quan el senyor Grech senyala una acusaci6 (~ebutjada quasi sempre pel pal-búnker-Arkonada) vol donar entendre que el contrari no juga democraticament (en tots cas, la tactica de democracia-a-la-andritxola), que esta mancat de recursos, i que entre nosoltres parlen el castellano) i no es d'estranyar que a ~ada sessi6 oberta l'oposici6 per molts de penaltis QUe llanci acabi sempre pera perdre el parti t. I es que 1 'UCD és una Real Societat q_ue juea tancat, .i un Real Madrid afavorida pel arbitre. Sin6, ja em direu que redimonis hi v.olien fer amb un grambfono al Consistori, si des de bon principi, les a.ctes no reflectien els acon;;.. teixements del partit? --Pero és que no tenies que parlar-nos de cultura? ¿I en l'allau futbolístic que ens ha caigut al damunt, q_ui est~ pera anar contra-corrent? No hi ha més cera. que la que crema. Mireu el barometre, polseu la temperatura local. Es aquest en concret l'Andratx que fabricam? '-

Gabriel

FUTBOL BOTIFARRA DISKOTEKA VELOCITAT BRUTOR DELINOUEN:IA-JlNENtL PORROS FER L'ASE FER L' AMOR OUINIELES;--.... RIFES

l.lt'TURES ECDlDGIA TI?"ATRE NACION ALISME tof.JSlCA Cl.A$1

RESfON5IalliTAT

SANlTAT

GUt.R0 I!RIA 1Nf'lloN T1 L

Tom~s

• ·lO · -

····· · ·· · ···· ··

POESIA 10 Q.UE

.·

.sm.:cs

=========e:====

Porr:ué l:J viC:a será. tan dur?., Y ::>;! ~¡}, SO del tiP.Tlll •O olvid.é'~f<I OS lo r,:_1J.e omit inndo lo Dc rt a l de l a duda, r;.ue ?.lgún día se no:c; disipa. a ·todos.

SO L!OS J

Por:ué el CJ.mo r es v i i.:al pas a jero que nos acompaña al na.cer el dí~. , par t:~. después a.l ::l.nochecer sereno nos mole::;te, dañe y me.ldiea. Porqué al hablo,r con el destino no se siente nada, la vid.a siembla otra y la calma nos inunda, pe.reciéndonos que, en la soli tc>.ria. penumbra la existenciª' no está muda., s6lo callada. Nada es pues somos solamente, imaginél.mos

en nosotros, s6lo el placentero sino, parte de su historia y a él nos debemos, a veces, en suefios danzar a. nuestro ritmo.

Así, el porqué es el condimento necesario de nuestro efímero ser, de s~t ca.usa y efecto, !qtrlén no ha probado aleuna vez el pl a to tan amargo ele lo angustioso y et e rno! Antoni Miralles

H·U MOR reR FAllA re {i,OiA i l)'oRi~ci~

Ai/CJ ~M l>,As~

\J/4 PASs.AR a GOS VA PA~.

ftR FER. CAS 1

lXNA 56~ ·, l.-lUSTRAct~ .. ·

"D UNA

j.l

CONSTITUCIO ESPANYOLA ·2c.

· P ;ov ··. DA P '1 co :~ T3 ""GL 31

1 ~3

D'cr.Ttmnz

1978

Article l. Ss rP-c onei · en i P S .flY"Otet;ei : en els clrets: a) A expresF•.r i dif'ondre lliu.rement els pen¡:;ements, les idees i les op1.nions mi tjPn':{8 nt l a pa raula, L .. 3 .SCRIPTml4. o r:,uvlsAvol al tre mi tjá de reproduco16.

QU.I.I .. ·' -

r~UA.N ser?!. 'lue e l s crup s polítics donin a conei xer ;:;,ls seus afilia.ts els treballa reali t za.t s? QUJJ~ s .. ajunt atr ent, 'lue noltros en vot at, donará a conAixe~ al poble, el treball realitzat durant s'any, es primer, democratic. ? 'iUAU els " ca.s tell ano-pc rl a.ns ", se preocupErr:.n més, de 1 'idioma de les illes. ? :;¿U.AN dexeirem de s ommi a r amb els temps passats i m'hos preocupa.rem d .. el.B t.emps actuals. ? QUAN será 'lue m.. hos poguem deixa r de fer-mos sa "pregunta" QUAN ?

POTSER J.!AI.

I&FlBDD SARTRE ha mort, e s un? 11 s tim ;;. r;, ue ai~ m'hos donem compte de que ha 'iiiscuit. & $

S & ..

& ::.

Ante los problem~. s t¡Ue afectan al pueblo de Andratx, seriia. deseable que tos andri txoles, exigieran a sus li'deres politices que justificaran la confianza qUe en ellos de9ositar6n.

&·S & $ & $ & S & $ & $ & Es p0 ;3a en marxa, per part del G.O.B una suscripci6 popular per la compra dels terrenys de 1<'~. 'h'apa, per fer un pare popular. Esperam tengui' bona acollida entre els ma.llorquinB, i des d 'a.questas pa.ginas, la. nostra felici t2:, ció per tant ma.enifica idea.

&S&S &S&S&S &~ & Parece mentira ~ue en equipos filia les,el .c.n. Andra]tx,gaste 57.000 pt a s mientras ~ue el importe de las multas que se le han impuesto asciende a 72.000 ptas. DEPORTIVIDAD, 3EbOlES , DZPORTIVI Df._D.

&S &S &S &~ &S &

. Nos derno.nnn el perqué, 1 'ajuntarnent no f a eens de cás de les dema.ndes que des d .. aqui (. PARIATGE.. ): feim. "Una veu de poble, es simplement una veu". Ifo comprenem srs regidora._ &$&$&$&$&$& $ &

Parece mentira que teniendo uno de los mercados más importantes de la isla, no posea unas condiciones minimas de vigilc=mcia sani tarie..

&~ &$ &$ &$ &8 &$ & Es de ver la despreocupaci6n de los servicios tecnicos municipales en cuanto a las bocas de recogidas de · .'_ aguas pluviales se refieren. La m~o ria esta~ saturadas de suciedad.

&$ &$ &$ &$ &$ &S & Hemos sabido que se esta. creando un· movimiento reindicativo popular en la conocida. barriada es un decir ) de SlrCOMA para la consecución de sus justas reindivicaciones. SORT 1

&S &$ &$ &S &S &S &1