CLUBDELECTURA Biblioteca Bellvitge, dimarts 25 de novembre de 2014 a les 19:00h.
Daniel
quan es parava a pensar que s'havia d'anar a la ciutat a estudiar, li entrava una cosa pel cos i s'entristia més en saber que havia deixat enrere al seu
Daniel “el mochuelo”, que aquest és el seu sobrenom, viu en un poblet ple de muntanyes. Els seus pares són els formatgers del poble, i els seus dos millors amics són: Roque “el Moñigo” i Germán “el Tiñoso”, que sempre van plegats i gaudeixen els tres de les seves chiquillades i malifetes. El pare de Daniel vol que vagi a la ciutat a estudiar el Batxillerat, i durant la nit que precedeix a la seva partida, Daniel, insomne, recorda les seves correries amb els seus amics, “el Tiñoso” sap molt d'ocells i d'aquí el seu nom perquè diuen que les calbes que té en el cap les hi van produir aquests. “El Moñigo” és el mes fort del grup tant que s'atreveix a pegar als músics que van al poble quan hi ha romiatge. Un dia “el Tiñoso” li va robar una lupa al seu pare, a ells els va agradar molt i observaven tot a través d'ella. Com s'avorrien van anar a la botiga de les “Guindillas” (les anomenen així perquè estan colorades com a cireres i són primes com una escombra i són molt tafaneres) a comprar galetes, aquestes els van oferir les de la caixa vermella que eren més cares que les de l'aparador però damunt d'aquestes estava el gat. Els nois com no tenien molts diners van comprar les de l'aparador. Però es van parar a pensar que succeís si enfoquessin a través del cristall amb la lupa al gat. Llavors al cap de cinc minuts el gat es va espantar i “les guindillas” els van cridar una bona estona. Al poble hi havia gent que prosperava, alguns s'anaven a la ciutat i uns altres a les Américas com l'Indiano, que es va anar de jove i va tornar al poble ric, amb una dona rossa que parlava anglès, i una filla d'onze anys molt maca, de la qual els tres nois estaven enamorats. A l'estiu anaven a banyar-se, també anaven a la taverna a comprar sidra per un real i mig.
gran amic “el Tiñoso” que va morir un dia matant colobres (ximples d'aigua era com les cridaven ells) quan va tirar una pedra a una i va caure cap a enrere i es va desnucar. Ell es va a estudiar a la ciutat per fer-se un home de profit (és el que li deia el seu pare) com el fill del boticari o l'alcalde. Encara que el que ell volia veritablement, era ser com el seu pare, formatger o ferrer, però clar, cal seguir el camí.
Font utilitzada per a realitzar aquesta guia: http://espaciolibros.com/resumenel-camino-de-miguel-delibes/
Biblioteca Bellvitge. Plaça de la Cultura, 1. 08907 L’H. Tel. 932 641 572 bibbellvitge@lbibbellvitge@l- h.cat
Miguel Delibes Setié én Delibes es també autor dels contes de:
La mortaja (1970), de la novel·la curta El tesoro (1985) i de textos autobiogràfics com Un año de mi vida (1972). En 1998 publica El hereje, una de les seves obres més importants dels últims temps. Considerat un dels principals referents de la literatura en llengua espanyola, obté al llarg de la seva carrera les més destacades distincions de l'àmbit literari: el Premi Nadal (1948), el Premi de la Crítica (1953), el Príncep d'Astúries (1982), el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1991) i el Premi Miguel de Cervantes (1993), entre d’altres.
Miguel Delibes Setién va néixer a Valladolid, 17 d'octubre de 1920 i va morir el 12 de març de 2010. Novel·lista espanyol. Doctor en Dret i catedràtic d'Història del Comerç; periodista i, durant anys, director del diari El Norte de Castilla. La seva sostinguda labor com a novel·lista s'inicia dins d'una concepció tradicional amb La sombra del ciprés es alargada, que obté el Premi Nadal en 1948. Publica posteriorment Aún es de día (1949), El camino (1950), Mi idolatrado hijo Sisí (1953), La hoja roja (1959) i Les ratas (1962), entre altres obres. En 1966 publica Cinco horas con Mario i en 1975 Las guerras de nuestros antepasados; ambdues són adaptades al teatre en 1979 i 1990, respectivament. Los santos inocentes veu la llum en 1981 (i és posteriorment portada al cinema per Mario Camus); més endavant publica Señora de rojo sobre fondo gris (1991) i Coto de caza (1992), entre d’altres.
Altres títols de l’autor que hi ha a la Biblioteca Bellvitge : - Cinco horas con Mario. - España 1936-1950: muerte y resurrección de la novela. - El Hereje. - El Príncipe destronado. - Los Santos inocentes. - Señora de rojo sobre fondo gris - La Sombra del ciprés es alargada. - La Tierra herida: ¿qué mundo heredaran nuestros hijos? - El Último coto.
La seva producció revela una clara fidelitat al seu entorn, a Valladolid i al camp castellà, i comporta l'observació directa de tipus i situacions des de l'òptica d'un catòlic liberal. La visió crítica -que augmenta progressivament a mesura que avança la seva carrera- reflecteix sobretot als excessos i violències de la vida urbana. Entre els motius de la seva obra destaca la perspectiva irònica enfront de la petita burgesia, la denúncia de les injustícies socials, la rememoració de la infància (per exemple en El príncipe destronado, de 1973) i la representació dels hàbits i la parla pròpia del món rural, molts dels termes dels quals i expressions recupera per a la literatura.
www.facebook.com/bibbellvitge
www.l-h.cat/biblioteques/bellvitge.aspx