CLUBDELECTURA Biblioteca Bellvitge, dimarts 30 de setembre de 2014 a les 19 h.
Organitzada amb un pròleg i tres parts: “La porta en la roca” ens avança que
l'aventura
protagonistes,
serà, la
per
cerca
de
als si
mateixos i del sentit de les seves vides. Tot succeeix amb una fi oculta que han de descobrir.
Cada part va precedida per una inscripció en clau al·legòrica. Cites d'un llibre oriental que tanquen el
El ríío que nos lleva (1961)
simbolisme de les tres estacions en la
qual
transcorre
la
novel·la:
hivern, primavera i estiu. Luxúria, foc i violència unides són els factors La seva aparició va reflectir un canvi de trajectòria de l'autor
que constitueixen l'ànima del món i
pel que fa a la seva primera obra, Congreso en Estocolmo (1952), i les
dels personatges de la novel·la. La
seves incursions en el teatre. La novel·la narra l'aventura de la
dignitat és el fil conductor de la
“maderada”, la història d'uns “gancheros” que porten riu avall milers
novel·la.
de troncs de pi, des de les aigües altes del Tajo fins a Aranjuez. El trajecte fluvial és una metàfora de la lluita per la dignitat dels éssers humans que componen el grup i d'alguns altres que apareixen en el
Mostra
recorregut. L'autor ens mostra la vida dura i elemental dels gancheros,
concepció
entorn dels quals es descriu la problemàtica existència de la societat
comunicació amb la naturalesa i en
espanyola. Es tracta també, d'un viatge introspectiu a la recerca de la
plena llibertat, li permeten a l'ésser
pròpia identitat, centrat en els personatges de Shannon, l'irlandès
humà trobar el seu destí. El tema
recentment sortit de la guerra europea, que descobreix la dignitat dels
que planteja és la lluita per la
esforçats herois desconeguts, l'Americà, i Paula, una misteriosa dona
dignitat humana, dins d'un estil que
que deslliga les passions dels rudes homes que dirigeixen els troncs.
entronca amb el “realisme social”
És una història amb ressonàncies mític al·legòriques. El riu simbolitza
característic
la vida amb els seus corrents agitats i els seus camins capritxosos.
espanyola de la segona meitat dels
la
seva de
la
de
idea
sobre
la
vida: viure
en
la
novel·la
anys 50.
Biblioteca Bellvitge. Plaça de la Cultura, 1. 08907 L’H. Tel. 932 641 572 bibbellvitge@lbibbellvitge@l- h.cat
La
seva
producció
José é Luis Sampedro
literària se
centra
Neix a Barcelona en 1917. La seva vida està marcada per les
en
la
narrativa.
Va
seves dues grans passions: l'economia i la literatura.
començar a escriure quan vivia a
Abans de la Guerra Civil ingressa en el Cos Pericial de Duanes. Acabada
Santander, als 19 anys. Les seves
la contesa, obté la llicenciatura de Ciències Econòmiques a la
primeres novel·les, La estatua de
Universitat de Madrid i inicia la seva carrera de docent. En 1965, sent
Adolfo Espejo i La sombra de los días
ja catedràtic d'Estructura Econòmica, abandona la universitat en un
no es van publicar llavors. En 1952
gest de solidaritat amb els recentment expulsats Aranguren i Tierno
publica
en
Galván. Des de 1968 fins a 1972 exerceix com a lector i professor de
visió
diversos centres universitaris a Estats Units, Puerto Rico i Gran
d'Espanya des de l'òptica del nord
Bretanya. Al seu retorn a Espanya, reparteix la seva activitat
d'Europa.
professional entre la Direcció general de Duanes i el Banc Exterior de
la
Estocolmo,
novel·la on
Congreso
planeja
una
Espanya fins a la seva jubilació en 1985. El rio que nos lleva (1961), és la seva segona obra. Després vindran El caballo desnudo (1970), Octubre, octubre
(1981),
aparegut
de
més
la
qual
d'una
han
desena
d'edicions, La sonrisa etrusca (1985), on revela la seva faceta d'escriptor sensible i humanista, van seguir La
vieja sirena, La estatua de Adolfo Espejo,
El
amante
lesbiano,
El Com a economista ha publicat gairebé una trentena d'estudis en
mercado y la globalización, etc.
els quals es reflecteix el seu interès pel desenvolupament desigual i la seva sensibilitat social. Entre el mercado y la planificación (1963), Las fuerzas
económicas
de
nuestro
tiempo
(1967),
Conciencia
del
Altres títols de l’autor a la
subdesarrollo (1976), De como dejé de ser “Homo Oeconomicus” (1978)
biblioteca Bellvitge:
són bona mostra. En teatre, la seva obra, La paloma de cartón, va guanyar el
. El amante lesbiano.
Premi Nacional de Teatre Calderón de la Barca en 1950.
. Cuarteto para un solista. . Economía humanista. - Escribir es vivir. - El Mercado y la globalización. - Los Mongoles en Bagdag. - Real sitio.
La seva vida pública pot resumir-se en dos fets: la seva designació com a senador real en 1977 per al primer Parlament democràtic després de la mort del general Franco i la seva elecció, en 1990, com a membre en la Real Academia Española per ocupar la butaca “F” en el qual va ingressar amb el seu discurs Desde la Frontera dedicat al consumisme i el seu perniciós influx en la societat actual.
- La sonrisa etrusca. - La Vieja sirena.
www.facebook.com/bibbellvitge
www.l-h.cat/biblioteques/bellvitge.aspx