CLUBDELECTURA Biblioteca Bellvitge, dimarts 17 de juny de 2014 a les 18:30h.
L'amputació deTristana, determinant per al desenllaç del relat, i símbol de castració. En el film Tristana perd la seva bondat i la seva innocència quan perd la cama, i Buñuel ens ofereix una descripció precisa de totes les seves misèries i perversions. Denuncia les conseqüències morals de la castració de l'individu per un ordre social injust i repressor. En Galdós, Tristana es
Tristana
resigna a la seva sort, canvia l'art per la religió i expressa una
L'adaptació fílmica que va realitzar Buñuel deTristana (1970) no és literal. El cineasta va advertir que només s'havia “inspirat” en la
postura conformista i dòcil enfront de la moral imperant.
novel·la de *Galdós, i que introdueix modificacions de tot tipus. Però hi ha quatre elements en els quals es pot advertir afinitats entre Buñuel i la
Els orígens de l'Espanya
Tristana deGaldós:
contemporània, Buñuel trasllada l'acció de Madrid a Toledo i de
El personatge de don Lope és molt més important per a
finals del segle XIX als anys 20 i
Buñuel que el de Tristana. Buñuel sentia una forta identificació amb ell i
30 del segle XX. Autor i cineasta
li atorga un protagonisme de primer ordre. Elimina l'ambivalència moral
rebutgen la societat del seu temps,
del don Lope de Galdós, unes vegades humà i comprensiu, i altres vegades cínic i despietat. Per a Buñuel només existeix aquest últim. El triangle amorós és una de les principals obsessions de
que són molt semblants, i denuncien els seus abusos i injustícies. Tots dos se situen en el
Buñuel: la triple relació que enfronta a dues generacions successives.
mateix bàndol: a favor dels
Galdós li dóna un significat moral cristià i amor romàntic; i Buñuel un
protagonistes i en contra del seu
sentit liberal, llançant una crítica contra la moral social que reprimeix
entorn.
hipòcritament aquestes passions.
Biblioteca Bellvitge. Plaça de la Cultura, 1. 08907 L’H. Tel. 932 641 572 bibbellvitge@l bibbellvitge@ltge@l- h.cat
Com a cineasta
Luis Buñ ñuel
La seva carrera com a cineasta Buñuel va néixer el 22 de febrer de 1900, a Calanda, un poble de
sembla acabada, en incorporar-se
la província de Terol. El seu pare era un “indiano”, un home que havia fet com a funcionari al Museu d’Art Modern de Nova York. Dalí el cualifica de roig i ateu en Mi vida privada, que
fortuna durant l’estada a Amèrica. De petit, la família anà a viure a Saragossa, ciutat en la qual Buñuel va fer el batxillerat, als jesuïtesQuan el va acabar, es va matricular a la Universitat de Madrid amb el propòsit no gaire ferm de convertir-se en enginyer industrial.
obliga a Buñuel a dimitir del seu càrrec i a exiliar-se a Mèxic on es fa
La boxa, la vida del carrer, l’ambient de la Residència de Estudiantes, l’amistat amb García Lorca, Dalí o Alberti són factors que
un nom amb Los olvidados (1950). El seu prestigi internacional revió i se li obren les portes per a projectes d’interés. Una Palma d’Or a Cannes, un Lleó a Venecia i un Òscar, vénen a institucionalitzar la seva condició de mestre. El 1983, a Mèxic, país del qual adquireix la nacionalitat el 1949, Buñuel mor sense haver aconseguit l’allunyen del seu destí de propietari rural. Després de llicenciar-se en que el cinema espanyol el recuperés, condemnat a l’exili.
Filosofia i Lletres, aconsegueix que Eugeni d’Ors el reclami a París en qualitat de secretari. És l’any 1925, i al cafè Cyrano, al voltant de la mateixa taula, s’asseuen André Breton, Tristan Tzara, Benjamin Peret, Jean Arp, Yves Tanguy y René Magritte. Al mateix temps, treballa som s ajudant de Jean Epstein en dos films. Surrealisme i cinema entren alhora
A Bellvitge tenim : - El angel exterminador. - Viridiana. Sobre Buñuel: - Luis Buñuel : quimera 19001983. - Mi último suspiro. - Buñuel, Lorca, Dalí: el enigma sin fin.
en la seva vida. Els diners familiars o el mecenatge del vescomte de Noailles li permeteren de realitzar Un chien andalou i L’âge d’or, dos èxits i dos escàndols. A Hollywood el contracten sense saber massa bé per què. En proclamar-se la II República, Buñuel torna a Espanya. És el moment de Las Hurdes –Tierra sin pan-, que financia el seu amic anarquista, Ramon Acín, amb els guanys d’un premi de la loteria. Com a productor es cuida de l’experiència populista de Filmófono. En esclatar la guerra a Espanya, el govern l’envia a França com a delegat, però la derrota el torna als EUA.
www.facebook.com/bibbellvitge
www.l-h.cat/biblioteques/bellvitge.aspx