El rey de hierro

CLUB DE LECTURA DE NOVEL.LA HISTร RICA Biblioteca Bellvitge Dimarts, 25 de marรง a les 19:00h

L’AUTOR I L’OBRA Maurice Druon va néixer a París el 23 d’abril de l’any 1918. Era fill natural de Lazare kessel, un actor rus de la comedie française d’origen jueu.

Lazare és va suïcidar abans de reconèixer el seu fill, i el petit Maurice va acabar per adoptar el cognom del marit de la seva mare. Va créixer a Normandia, on el seu pare adoptiu treballava de notari, però va tornar a París per estudiar ciències polítiques.

Allà va entrar en contacte amb el seu oncle patern, l’escriptor Joseph Kessel, que l’introduí en el món literari de la capital. Just després de llicenciar-se, el 1939, esclata la segona guerra mundial i fou cridat a files. Després de la derrota francesa entrà a la resistència. L’any 1942 va fugir a Anglaterra i es posà al servei del general De Gaulle. Junt amb el seu oncle compondrà la lletra de l’himne de la resistència, el chant des partisans.

A l’acabar la guerra torna a París i el 1948 publica la seva primera novel·la, Las grandes familias, primera part de la trilogia El fin de los hombres, que completaran La caida de los cuerpos el 1950, i Cita en los infiernos el 1951. Amb el primer d’ells va guanyar el premi Goncourt, el més prestigiós de França.

Ja convertit en un escriptor famós, va començar l’any 1955 la seva obra més ambiciosa, una saga històrica basada en els darrers reis de la dinastia capeta. Los reyes malditos, va ser un enorme èxit a França i va ser traduïda nombroses llengües, entre elles el castellà, sent l’obra que el consagrà internacionalment.

No obstant això, un cop acabada la saga el 1960, i després de publicar alguna novel·la més i unes poques obres teatrals, va abandonar la literatura i es dedicà a la política. Entrar al partit gaullista i el 1973 va ser escollit ministre de cultura, encara que només restà un any al càrrec. També fou diputat al parlament per París entre 1978 i 1981. El 1985 va ser escollit secretari permanent de l’Acadèmia francesa, la institució que dicta les normes de la llengua francesa. Des del seu càrrec va donar un gir força conservador, intentant frenar els intents de modernització del francès. Es va oposar als canvis ortogràfics, la feminització de mots

ELS REIS oMALEÏTS professionals, la inclusió de regionalismes quebequesos a la norma. Maurice Druon va morir a País el 14 d’abril de 2009.

ELS REIS MALEÏTS “Tots maleïts fins a la tretzena generació de la vostra raça”. Aquesta terrible maledicció va ser proferida per Jacques de Molay, darrer Gran Mestre de l’Orde del Temple. El 18 de març de l’any 1314, Molay era cremat per heretge a l’ile de la cité a París, i proferia la seva maledicció contra els que considerava els seus enemics, Felip IV, rei d França, el papa Clement V i el canceller reial, Guillem de Nogaret.

Aquesta maledicció és el punt inicial i alhora fil conductor de la saga de novel·les que Maurice Druon dedicà als darrers reis de la dinastia capeta de França, i que anomenà precisament: Los reyes malditos. La primera de les novel·les de la saga, El rey de hierro, ens narra els esdeveniments que seguiren a la mort de Jacques de Molay, fins a la mort dels tres personatges citats pel Gran Mestre a comparèixer davant el tribunal de Déu per respondre dels seus crims.

El rey de hierro ens mostra la figura fascinant de Felip IV, un rei que dedicà tots els seus esforços a reforçar el poder de la corona enfront dels nobles, sent un precedent de l’evolució que duria als reis absolutistes del renaixement i el barroc. Entre les seves disposicions es trobava l’alliberació dels camperols de les carregues feudals. Les seves reformes requerien enormes sumes de diners, i el seu canceller es va haver de dedicar a buscar-les de maneres poc ortodoxes. Primer va expulsar els jueus de França, quedant-se amb els seus diners.

Després va acusar els templers d’heretgia per prohibir l’orde de cavalleria i quedar-se amb els seus tresors i possessions. Finalment intentà també expulsar els banquers italians.

La supressió del Temple amb el procés conseqüent és el punt de partida de la novel·la, tot i que després segueix l’acció per veure la fi dels tres personatges. Maurice Druon ens ofereix un relat vibrant ple d’intrigues de palau i, campanyes militars, conflictes polítics internacionals, i tot amanit amb les passions humanes més baixes i més comunes.

A El rey de hierro, publicada l’any 1955, van seguir-la cinc novel·les més que cobrien els darrers anys de la dinastia capeta i, per tant, fins la consumació de la maledicció de Jacques de Molay. És van anar publicant fins 1960. L’enorme èxit i popularitat de la saga va fer que la televisió francesa l’adaptés en una sèrie l’any 1972, la qual també va ser un enorme èxit. Es va vendre a diversos països europeus i s’ha reposat a França nombroses vegades.

Davant l’èxit de les novel·les i la sèrie, l’editorial va encarregar a Druon una nova entrega de la saga. Publicada l’any 1977, es clarament una obra d’encàrrec, desvinculada literàriament de la resta i d’una qualitat menor.

Biblioteca Bellvitge Plaça de la Cultura, 1 Telèfon: 93 264 15 72 bibbellvitge@l-h.cat 08907 L’Hospitalet de Llobregat Llibres sobre els templers que pots trobar a les biblioteques de l’Hospitalet Alain Demurger:

Auge y caida de los templarios: 1118-1314

Andreas

Beck: El fin de los templarios: un exterminio en nombre de la legalidad

Helen Nicholson: Fernando Díez

Los templarios, Una nueva historia

Celaya: Los templarios

Llibres de Maurice Druon que pots trobar a les biblioteques de l’Hospitalet La

reina estrangulada

Los

venenos de la corona

La

ley de los varones

La

loba de Francia

La

flor de lis y el león

www.l-h.cat/biblioteques/bellvitge

www.facebook.com/bibbellvitge