Sin novedad en el frente de Erich Maria Remarque

ERICH MARIA REMARQUE

Res de nou a l ’ o e st Dimarts, 10 de març a les 19:00

Novel.la Històrica

L’AUTOR I L’OBRA

Erich Maria Remarque és el seudònim de l’escriptor alemanys Erich Paul Remark. Va néixer a la ciutat d’Osnabruck el 1898, i amb només

18 anys va ser

reclutat per participar a la primera guerra mundial. Tot el que va veure i viure a les trinxeres el va marcar per sempre. En tornar del front va intentar d’iniciar una carrera literària. El 1925 es va casar amb la seva primera dona alhora que començava a treballar de periodista esportiu, i el 1927 va publicar Estació a l’horitzó. Llavors

començà una nova novel·la, Res de nou a l’oest, que va aconseguir publicar el 1929. Va ser un èxit de vendes immediat a Alemanya i ben dora va ser traduïda a molts idiomes, aconseguint uns resultats semblants. La seva descripció sincera i directa de la vida dels soldats rasos a l’infern de les trinxeres van commoure profundament el públic. Tant es així que s’el va proposar pel premi nobel de literatura i el 1930 Hollywood estrenava la primera versió cinematogràfica de la novel·la (el 1979 s’en faria una altra).

Amb l’èxit literari van arribar també els problemes polítics. En plena ascensió del partit nazi, l’obra de Remarque va ser atacada per antipatriòtica. Quan la pel·lícula es va estrenar a Alemanya, els nazis van organitzar manifestacions devant dels cinèmes. En arribar al poder Hitler el 1933 la novel·la va ser prohibida i cremada públicament.

Remarque va haver de fugir d’Alemanya, refugiant-se primer a Suïsa i després als Estats Units, on finalment s’establira i es nacionalitzarà. En aquests anys publica una serie de novel·les ambientades en la primera guerra on segueix describint els patiments dels soldats: El camí de tornada (1931), l’enemic (1931) i Tres camarades (1937).

Als Estats Units va començar a treballar com a guionista a Hollywood i gairabé totes les seves novel·les varen ser dutes a la pantalla gran. Va començar una relació amb l’actriu Paulette Goddard, amb qui s’acabaria casant el 1958. Durant la segona guerra mundial l’odi que li tenien els nazis no es va apaivagar i ja que estava “fora del seu abast”, van detenir la seva germana i la van condemnar a mort per “minar la moral” el 1943.

Després de la guerra Remarque va seguri compaginant la feina de escriptor i la de guionista. D’aquesta època son novel·les com Arc de triomf (1946), Temps de viure, temps de morir (1954), l’obelisc negre (1956) i La nit de Lisboa (1963). Erich Maria Remarque va morir a Suïsa el 1970.

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

El 28 de juny de 1914 un jove nacionalista serbi, Gavrilo Princip, assassinava a Sarajevo a l’Arxiduc Francesc Ferran, hereu de l’imperi Austrohongarès.

Ningú va pensar llavors que s’iniciava una de les pitjors matances que ha conegut la humanitat. Des de principis

de

segle

les

grans

potències

europees

augmentaven la tensió entre elles, tan al vell continent com a les colònies, però no semblava que l’incident fos tan greu com per començar una guerra. No obstant, els complexos sistemes d’aliances polítiques i militars van portar a que la guerra fos inevitable.

Les xifres del que va venir a continuació encara esgarrifen. No és d’estranyar que per les persones que la van viure fos coneguda com La gran guerra. Més de 10 milions de morts, més de 20 milions de ferits, entre ells 6 milions d’invàlids i més de 7 milions de desapareguts. Més de 70 milions de soldats van lluitar per tot el món, des de les estepes russes, fins a les selves d’Àfrica, passant pels deserts d’Aràbia. Van fer servir tot un seguit d’armes noves i mortals: granades de ma, llençaflames, gasos tòxics... Les novetats en l’art de matar van arribar al mar, amb el submarí, i van conquerir l’aire gràcies al desenvolupament dels avions.

Però el més horrible de tot va ser la guerra de trinxeres. Després d’uns mesos de guerra, el desembre de 1914 francesos i anglesos d’una banda, i alemanys de l’altra, es van veure enfrontats en una línia de front continua que corria de la mar del nord als Alps. Aquest front ja no es mouria fins 1918. Durant quatre anys els soldats dels tres països patirien l’infern de les trinxeres. Sotmesos als bombardeigs de l’artilleria enemiga, patint els atacs amb gasos, llençant inútils atacs que costaven milers de vides, els soldats vivien en unes condicions espantoses. Cavades a la terra les trinxeres s’omplien de fang quan plovia i per tot hi havia rates i paràsits. Les condicions higièniques no existien i molts soldats patien malalties com tifus i còlera. Es aquest horror de la vida del soldat d’infanteria el que ens fa viure Remarque i el que ens mostra perquè la Res de nou a l’oest és una de les gran novel·les anti-bel·licistes de tots els temps. Un títol que prové de la frase que feien servir els generals en els seus comunicats de guerra en els escassos dies que no hi havia combats.

LLIBRES SOBRE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL QUE POTS TROBAR A LA BIBLIOTECA BELLVITGE HISTÒRIA Martin Gilbert: EAtlas Akal de la primera guerra mundial Norman Stone: Breve historia de la primera guerra mundial Marc Ferro: La Gran Guerra, 1914-1918 Michael Neiberg: La Gran guerra. Una historia global Antonella Astorri: Historia ilustrada de la primera guerra mundial Ian Westwell: I Guerra Mundial día a día Hew Strachan: La Primera Guerra Mundial J.M. Winter: La Primera Guerra Mundial Alexandr Kotsiubinski: Rasputin, el diario secreto Michael Howard: La Primera Guerra Mundial NOVEL·LES I RELATS PERSONALS Ernest Hemingway: Un adiós a las armas Ernst Jünger: Tempestades de acero Anne Perry: Las trincheras del odio Ken Follet: El hombre de San Petersburgo T.E. Lawrence: Los siete pilares de la sabiduria Jaroslav Hasek: Les aventures del bon soldat Svejk PEL·LÍCULES Adios a las armas Johnny cogió su fusil Sin novedad en el frente Senderos de gloria Gallipoli Lawrence de Arabia BIBLIOTECA BELLVITGE Plaça de la Cultura, s/n 08907 L’Hospitalet Tel. 93 264 15 72 Correu electrònic: b.hospitalet.b@diba.es