MOT 2016 | VIDES ESCRITES, ESCRIURE VIDES
Vides pròpies, vides robades, vides amagades, vides apropiades, vides interrompudes, vides alterades... El festival de literatura MOT celebra la seva tercera edició sota el títol Vides escrites, escriure vides. Comissariat per la doctora en filologia i professora de literatura contemporània Margarida Casacuberta, el MOT 2016 vol explorar la recreació de vides a través de la novel·la. Casacuberta afirma: “En el terreny audiovisual, no és difícil trobar un nom per a definir aquest tipus d’obres: són els coneguts biopics. Quan ens traslladem al terreny de la literatura, tot es complica, probablement perquè (re)construir vides és l’essència mateixa de l’escriptura de tots els temps”. Teniu a les mans una selecció de lectures que hem fet des de Biblioteques de Girona seguint el leitmotiv de l’edició d’enguany del MOT Festival de literatura. A partir dels temes d’algunes de les converses de què podrem gaudir al festival, hem elaborat unes agrupacions de llibres per tal que conegueu més autors i obres sobre vides escrites i escriure vides. Així us oferim: vides explicades a partir del format còmic, vides familiars, vides que han patit una guerra, vides d’escriptors, vides inventades i també hi hem volgut afegir vides relacionades amb l’esport. Totes les lectures proposades les trobareu a la vostra disposició al fons de les biblioteques de la ciutat.
Alicia Giménez Bartlett i Martí Domínguez conversaran sobre maquis, David Foekinos i Perico Pastor, sobre vides estroncades, i a propòsit d’aquests temes us oferim les
Vides en guerra ITURBE, Antonio. La bibliotecaria de Auschwitz. Barcelona: Planeta, 2013. Dita Kraus era una jove adolescent quan el 1943 fou deportada al camp d’Auschwitz. Allà hi va conèixer Fredy Hirsch, un dels presoners jueus que havia aconseguit crear una escola per als nens i nenes del camp. Era el tolerat Block 31, un lloc en què els infants estaven entretinguts i no estroncaven la normalitat del camp. Amb aquesta visió, els nazis en permetien l’existència, però no hi volien veure cap instrucció, els llibres hi eren prohibits. Així doncs, algú havia de tenir cura dels vuit llibres que formaven la petita biblioteca clandestina. Antonio Iturbe ens narra la història d’aquesta noieta a qui es va encarregar la custòdia dels volums i que es va convertir en una heroïna cultural enmig de la barbàrie.
MARTÍ, Carme. Un cel de plom. Barcelona: Ara Llibres, 2012. Durant un any i mig Carme Martí va visitar i entrevistar Neus Català, la darrera supervivent catalana del camp d’extermini per a dones de Ravensbrück. Neus Català tenia 22 anys quan va esclatar la Guerra Civil i es va fer càrrec de 182 nens que va guiar cap a l’exili. A França va col·laborar amb la Resistència fins a ser deportada al camp de concentració. Com diu la ja centenària protagonista, la novel·la que ha fet Carme Martí és un llibre per a la memòria. Per no oblidar l’horror dels camps nazis, però també per reivindicar un paper que sent menysvalorat pels companys de militància: el paper de les dones durant tots aquells anys foscos de la història de la humanitat.
USÓN, Clara. La hija del Este. Barcelona: Seix Barral, 2012. Fa deu anys l’autora d’aquesta novel·la s’assabenta del suïcidi d’Ana Mladic i comença una investigació per intentar entendre la manera com impacta en la ment d’una filla el descobriment del terrible paper del seu pare en la guerra. Clara Usón ens entrega una novel·la on trobarem perfils biogràfics dels principals noms de la guerra dels Balcans, però també trobarem les vides de l’Ana, dels seus companys, amics, veïns i de tota una societat. Vides que es van transformant segons les seves raons personals i familiars i la seva reacció en la gestació i en l’esclat del conflicte, i que aporten diferents visions de la història, no tan sols des dels anys previs, sinó també a partir del panorama de segles anteriors a l’esclat de la guerra als territoris de l’antiga Iugoslàvia.
YOUSAFZAI, Malala; LAMB, Christina. Jo sóc la Malala. Madrid: Alianza, 2015 Dimarts, 9 d’octubre de 2012. Una noia va a l’escola quan l’autobús en què viatja es para de cop. Hi puja un noi que havia preguntat per ella i li dispara. Avui el nom de Malala Yousafzai no és estrany a ningú. I el que li va passar tampoc. Aquesta proposta de lectura és el relat de la mateixa Malala sobre com era el seu país i com es veu afectat per l’ocupació talibana.
És el relat d’una família formada per un pare i una mare encoratjadors, és el relat d’una supervivent, és el relat d’una lluita que, lluny de ser silenciada, ha acabat per convertir-se en una lluita d’abast mundial.
Gonçalo M. Tavares i Juan Tallón parlaran de vides falses, mentre que Maria Barbal i Javier Cercas tindran una conversa sobre un impostor. D’una manera o altra, igual com les propostes que segueixen, tot gira al voltant d’estar
Inventant vides BOLAÑO, Roberto. La literatura nazi en América. Barcelona: Seix Barral, 2005. Publicada inicialment el 1996, aquesta novel·la de format peculiar, perquè és presentada com un diccionari o manual de literatura, va fer que la crítica literària comencés a parlar d’aquest autor, que ja és un clàssic contemporani. Descrita utilitzant les paraules de l’autor, tenim entre les mans una “antologia vagament enciclopèdica de la literatura filonazi produïda a Amèrica des del 1930 fins al 2010”, i és que amb la seva ironia Bolaño fa una compilació de biografies on narra les històries inexistents d’escriptors ficticis d’extrema dreta llatinoamericans i també les seves obres, revistes, editorials i tota mena de publicacions, inexistents.
BOYD, William. Suave caricia: las muchas vidas de Amory Clay. Madrid: Alfaguara, 2015. Com altres novel·les de l’autor, aquesta ens relata la peripècia singular d’un protagonista que va apareixent per diferents escenaris. En aquest cas seguirem la vida d’una noia que esdevé una intrèpida fotògrafa documental. Malgrat les imatges recollides com a material inspirador de la novel·la, tant la carrera com la vida agredolça de la protagonista són pura invenció. Un personatge versemblant fruit de la imaginació de l’autor per transmetre’ns la crònica d’una dona durant gran part del segle XX.
PRADAS, Carles. La setena vida de Kaspar Schwarz. Barcelona: Males Herbes, 2014. La primera novel·la d’aquest autor català és un relat que vol biografiar la història de Kaspar Schwars. És un personatge misteriós, la vida del qual s’ha anat reconstruint amb rastres trobats en documentació incompleta, en textos i imatges que permeten, però, una composició coherent narrada com si fos una mena de relat de detectius. En una segona part, aquest relat es transformarà en una narració personal, una mena de confessió que ens comparteix la intimitat d’una vida. Tot plegat suposa un desplegament d’identitats que serveixen per entrar en un catàleg d’esdeveniments del segle XX.
WILCOCK, J. Rodolfo. La sinagoga de los iconoclastas. Barcelona: Anagrama, 1999. Una altra proposta de lectura que ens mostra una galeria de personatges. Es tracta de 36 retrats on trobarem existències imaginàries que trepitgen aquella fina línia entre la genialitat i la bogeria. Estem davant de l’exposició de teories que, emmarcades en l’erudició, poden semblar-nos plausibles, però la tècnica narrativa que utilitza Wilcock les converteix en una paròdia que subverteix algunes de les idees que han suposat l’evolució tècnica, social i històrica de la humanitat.
Com que Andreu Carranza, Enric Casasses, Narcís Comadira i Miquel de Palol faran un vermut entorn de Verdaguer, ens hi volem afegir amb un pica-pica de
Vides d’escriptors BARNES, Julian. Arthur i George. Barcelona: Angle, 2007. Situada al tombant del segle XX, la història segueix les vides, separades però amb un punt de connexió, de dos homes britànics molt diferents: un advocat d’origen indi i un metge escocès que acabarà sent un escriptor famós. El primer és acusat d’un fets que trasbalsaran la societat de l’època, i el segon defensarà la seva innnocència aplicant el mètode que després utilitzarà el detectiu més famós de la literatura. És així com Julian Barnes ens ofereix un novel·la on barreja intel·ligentment la biografia (sobretot de la infantesa), la història (perquè hi veurem un retrat victorià magnífic) i la intriga (perquè no podrem desprendre’ns del llibre sense voler saber com acaba aquesta trama real).
BEIGBEDER, Frédéric. Oona i Salinger. Barcelona: Ara Llibres, 2016. Una novetat editorial d’enguany amb personatges reals, llocs que existeixen, fets autèntics i dates que es poden comprovar. Tots els forats que hi queden s’han omplert amb la imaginació de l’autor. Beigbeder ens ha volgut explicar la història d’amor entre el jove que va escriure El vigilant en el camp de sègol i la jove que es va casar amb Charles Chaplin. Una història que és real perquè, de fet, van estar sortint durant un temps, però que va quedar estroncada pel reclutament de Salinger a l’exèrcit després de Pearl Harbour. A la novel·la trobarem la Segona Guerra Mundial, però també la ciutat de Nova York, amb el seu ambient de la dècada dels quaranta, on desfilen tot de personatges culturals del moment (Hemingway, Capote, Fitzgerald, O’Neill...), però sobretot veurem com Salinger es converteix en escriptor.
CARRÈRE, Emmanuel. Limónov. Barcelona: Anagrama, 2014. Emmanuel Carrère ens entrega un llibre on podríem dir que ens narra les aventures d’Eduard Limónov, perquè hi trobarem les seves etapes vitals: des de la vessant de jove escriptor rus fins a la seva evolució com a intel·lectual i agitador polític, sense oblidar el seu pas per l’escena punk americana. Un personatge que, intentant situar-se en tots els esdeveniments i accions possibles, fa entrar en contradicció moltes de les seves posicions. En definitiva, tenim una proposta de lectura en què Limónov es converteix en personatge literari, com sol fer ell quan escriu les seves obres, però ara vist per Carrère.
CAROL, Màrius. L'Home dels pijames de seda. Barcelona: Columna, 2009. A sang freda és una novel·la que ens relata l’assassinat d’una família de Holcomb (Kansas) perpetrat per dos convictes en llibertat condicional que va tenir lloc el 1959 i va commocionar els Estats Units. El seu autor, Truman Capote, la va estar redactant en tranquil·litat en un indret on va poder passar inadvertit, Palamós. Aquest episodi de la vida de Capote a la Costa Brava i del moment de creació de la seva obra més rellevant li serveix a Màrius Carol per
conformar la història de L’home dels pijames de seda, amb la qual va guanyar el Premi Prudenci Bertrana el 2009.
Imma Monsó, Najat El Hachmi i Stefanie Kremser conversaran sobre les històries de les seves mares, mentre que Luis Landero, Vicenç Villatoro i José Antonio Garriga Vela conversaran sobre la figura del pare. Nosaltres us volem apropar a unes quantes històries més que expliquen
Vides familiars GABANCHO, Patrícia. La néta d’Adam. Barcelona: Columna, 2012. Aquesta novel·la es desenvolupa entre Barcelona, ciutat on la protagonista ha teixit la seva vida des dels 22 anys, i Buenos Aires, la seva ciutat d’origen, on hi ha part de la seva família i on ha de tornar perquè un dels seus membres ha mort. Durant el procés de posar ordre a la casa i a les pertinences de la difunta mare, s’inicia un altre procés: la recomposició d’aquesta figura que la distància ja fa absent abans de morir, de manera que s’arriba a una col·lecció de records que ens apropen al passat més recent d’una família i un país. Aquesta història, premiada el 2013 amb el Prudenci Bertrana, va ser l’estrena com a novel·lista de Patrícia Gabancho, que viu a Barcelona des que va arribar de Buenos Aires amb 22 anys.
VIGAN, Delphine de. Res no s'oposa a la nit. Barcelona: Edicions 62, 2012. Aquesta novel·la és en si mateixa i en el fet d’escriure-la un exercici de redempció del dolor. Un dolor produït pel fet de veure el procés d’autodestrucció d’una mare sense poder fer-hi res. L’autora escriu per saber i per buscar respostes, per buscar explicacions sobre moments i persones de la seva família. Fotografies, converses, entrevistes i la seva pròpia experiència conformen el material d’aquesta narració, que, centrada en la seva mare, a qui l’autora troba morta sobtadament, diu les coses pel seu nom, sense eufemismes, i esdevé un relat alhora sensible i colpidor.
SETH, Vikram. Dues vides. Barcelona: Empúries, 2006. “Quan tenia disset anys vaig anar a viure amb el meu besoncle i la meva tia àvia a Anglaterra. Ell era d’origen indi; ella, d’origen alemany. Tots dos tenien seixanta anys. Amb prou feines els coneixia.” D’aquesta manera l’autor ens convida a acompanyar-lo en el seu viatge de convivència i descoberta de dues persones excepcionals i de les seves particulars circumstàncies vitals. Amb detall i generositat, amb tendresa i sense embuts, fa un retrat honest i molt àgil de les experiències, grandeses i misèries de Shanti, nascut a l’Índia i que durant els anys trenta va estudiar odontologia a Berlín, i de Henny, jueva alemanya obligada a abandonar el país i deixar enrere la seva mare i la seva germana, víctimes a Auschwitz. Dues vides ens parla de la importància de mirar endavant sense oblidar el passat. És un llibre que és alhora una autobiografia, un retrat de dos éssers extraordinaris, una radiografia del segle XX i una anàlisi lúcida de la història contemporània.
BALADIA, Xavier. L’avi Ninus: glòria i crepuscle d’un dandi. Barcelona: La Campana, 2015. Aquesta proposta de lectura és un spin-off del llibre Abans que el temps ho
esborri.
Aquesta vegada l’autor se centra en la figura del seu avi Francesc Xavier Baladia, l’“avi Ninus”, amb qui recuperem la memòria d’aquesta família farcida de personatges, com la Ben Plantada, i el retrat d’època. Podem acompanyar l’avi Ninus per ser testimonis dels gran canvis que es van produint a mesura que avança el segle XX. La narració es construeix resseguint d’una banda, els records a partir de les visites a una tieta a Madrid i, de l’altra, amb el Quadern de garlandes, una mena de dietari de comptes que va escriure l’avi Ninus durant una cinquantena d’anys.
El gènere de la novel·la gràfica o còmic també té lloc al festival. Ens apuntem a la conversa que mantindran Lluís Juste de Nin, Toni Benages i Sebastià Roig sobre
Dibuixar vides BAGGE, Peter. La mujer rebelde: la historia de Margaret Sanger. Barcelona: La Cúpula, 2014. En aquesta proposta de lectura trobarem el retrat d’una dona que encara el nou segle XX amb determinació i rebel·lia. Margaret Sanger, nascuda a finals del segle XIX, filla de família (molt) nombrosa, creix veient els efectes de la moral catòlica en una societat industrial. Educadora, infermera i mare, es va convertir en una activista de la planificació familiar i el control de la natalitat. En el seu còmic, l’autor ens ensenya com va defensar fins al límit les seves propostes practicant la desobediència civil i la resistència passiva, no exempta de crítics i detractors d’un llegat que arriba fins a l’actualitat.
BECHDEL, Alison. Fun Home: un tragicòmic familiar. Barcelona: La Magrana, 2008. Autocrònica de la infantesa i adolescència de l’autora, incidint en la complexa relació amb el seu pare. Un home amb una afició obsessiva per la restauració que es contraposa a la fredor emocional per la seva família, a qui tracta amb tocs autoritaris, i que té relació amb el fet de no ser capaç de manifestar la seva orientació sexual. L’obra apareix per la necessitat d’explicar una història que l’autora intueix després de la mort del seu pare i d’unes fotografies que li confirmen la seva homosexualitat. En una estructura no lineal, l’autora remet una vegada i una altra a memòries de la vida de la seva família per intentar entendre-la i entendre’s a ella mateixa.
CRUCHAUDET, Chloé. Degenerado: inspirado en la historia real de Paul Grappe. Madrid: Dibbuks, 2014. Dos joves enamorats acabats de casar són separats per la Primera Guerra Mundial. Mentre que la Louise continua la seva feina de cosidora, en Paul no pot suportar la guerra i opta per la deserció. Però desertar significa haver de viure amagat i la parella haurà de trobar una via per poder sobreviure en aquesta clandestinitat. L’instrument que utilitzarà en Paul serà el transvestisme, que el portarà al descobriment d’una nova identitat. Com a Suzanne es permetrà viure joiosament els feliços anys vint, però també li suposarà entrar en una nova clandestinitat que alterarà encara més les vides de tots dos. A partir de l’assaig La garçonne et l’assassin, Cruchaudet ens apropa a un tema ben contemporani com és el de la identitat, amb un còmic guanyador, entre d’altres, del Premi del públic del Festival d’Angulema 2014.
ZAPICO, Alfonso. Dublinés. Bilbao: Astiberri, 2013. Recrear la fascinant vida de James Joyce és l’objectiu que va marcar-se l’autor d’aquest còmic, i tan fascinat n’estava d’aquesta vida que va invertir gairebé tres anys de la seva en un procés de documentació que va fer-lo voltar arreu d’Europa seguint les passes de l’irlandès. (Si us crida l’atenció, podeu fer-ne la lectura a La ruta Joyce, del mateix Zapico.) Per tant, trobarem tot un recorregut per anècdotes, moments, converses..., que van teixint la vida de Joyce des del seu abandonament d’Irlanda, el seu pas per Trieste i París, fins a la seva mort a Zuric. Alfonso Zapico va guanyar amb aquesta obra el Premio Nacional de Cómic 2012.
I com ja us avançàvem anteriorment, hem afegit una selecció que ens ha cridat l’atenció mentre fèiem recerca. Esperem que també us aficioneu a les
Vides d’esportistes ARCHER, Jeffrey. La senda de la gloria. Barcelona: Grijalbo, 2010. Georges Mallory fou un alpinista anglès que, durant els anys vint, va participar en les primeres expedicions que tenien com a objectiu escalar l’Everest. Primer per buscar accessos des de la cara nord i, finalment, per arribar al cim Mallory anirà tres vegades a la serralada de l’Himàlaia i no en tornarà mai més. Aquesta novel·la segueix la vida de Mallory des de la infantesa i els seus anys universitaris (d’estudiant i de professor) fins que, després d’assolir cims per Europa (sobretot al seu país), es decideix acomplir el desig d’anar encara més amunt. Mai sabrem del cert si aquest desig es va fer realitat, perquè Mallory va morir a l’Everest el 1924.
CATOZZELLA, Giuseppe. Córrer sense por. Carcaixent: Sembra llibres, 2014. El 2008 als Jocs Olímpics de Pequín Samia Yusuf Omar fou notícia. L’atleta de Somàlia va cridar l’atenció d’espectadors i mitjans de comunicació per arribar última en una de les proves, a 9 segons de la guanyadora. Però la posició era el menys important; Samia havia aconseguit ser present en les proves, i això per si sol ja era un èxit extraordinari, perquè la Samia havia començat a córrer i entrenar-se al seu país, sense por, enmig de guerres entre ètnies i amb una dictadura integrista que ho prohibia tot. La Samia va tornar a casa per prepararse per als Jocs de Londres el 2012, però aquell any va morir en el llarg viatge des d’Etiòpia fins a l’illa de Lampedusa que cada any emprenen milers d’africans.
FOTHERINGHAM, William. La Pasión de Fausto Coppi. Senan: Cultura Ciclista, 2015. Fausto Coppi, “Il Campionissimo”, va ser un dels millors esportistes italians de la postguerra. Amb un palmarès únic en aquella època (va ser el primer que va guanyar el Giro i el Tour el mateix any, el 1949, gesta que va repetir el 1952), va fer recuperar la cohesió i l’orgull als seus compatriotes. Però, d’altra banda, també va escandalitzar la societat italiana dels cinquanta quan es va separar per poder viure amb una dona casada. Tota la història d’èxit i de drama (per la seva prematura mort el 1960, que va colpir tot Itàlia i tot el món del ciclisme) la trobareu narrada de la mà del periodista especialitzat William Fotheringham.
LAFON, Lola. La pequeña comunista que no sonreía nunca. Barcelona: Anagrama, 2015. Aquesta novel·la ens relata la peripècia d’una dona entre els anys 1969 i 1990 que en els Jocs Olímpics de 1976, a Mont-real, va aconseguir quelcom que no
DL:GI.492-2016
havia passat mai abans: el seu exercici de gimnàsia va qualificar-se amb un 10, la perfecció. L’autora de la novel·la reflexiona també sobre la dictadura sobre el cos femení, la divisió d’Europa en blocs i en quin sistema polític la dona era més lliure.