Novel·les, escriptors i cinema
84 Charing Cross Road va ser adaptada al cinema el 1987 en una pel lícula titulada La carta final. Aquesta pel lícula va ser dirigida per David Jones i protagonitzada per Anne Bancroft i Anthony Hopkins. Anne Bancroft va rebre el premi Bafta a la millor actriu. Algunes de les CRÍTICA que va rebre la pel lícula són aquestes: “Una pel lícula tan senzilla en el seu argument, com entranyable en la seva execució. Un guió que hagués passat inadvertit de no ser per l’interpretació del monstre meravellós que és la Bancroft.” “La simplicitat de les veritables obres mestres es plasma aquí amb una realitat ineludible” Però hi ha altres novel les protagonitzades per escriptors que han estat portades al cinema. A continuació us detallem unes quantes.
Escriptors ficticis L’última vegada que vaig veure Paris (1954) NOVEL LA: Francis Scott Fitzgerald DIRECTOR: Richard Brooks ACTORS: Elizabeth Taylor, Van Johnson, Donna Reed ARGUMENT: ARGUMENT Poc després de la Segona Guerra Mundial, Charles, un jove que aspira a ser un escriptor famós, coneix a París a una bella noia i es casa amb ella. Quan aconsegueix l’èxit i la seva situació econòmica millora, comença a freqüentar els ambients bohemis de la ciutat. CRÍTICA: CRÍTICA Eficient adaptació de Babilonia revisitada, un dels relats més amargs i desencantats de Fitzgerald. Tot i que manté intacte l’esperit de l’original literari, les imposicions de producció van fer que rebaixés en excés el seu to. Tot i aquesta convenció imposada, constitueix un impecable exercici d’estil i una convincent il lustració del text. (FOTOGRAMAS) CURIOSITATS: CURIOSITATS Quan a la televisió s’anuncia que Simó és l’Assassí de la Setmana Santa, apareix la mateixa fotografia d’Eduardo Noriega que quan a Tesis la televisió anuncia que Bosco, interpretat també per ell, és l’assassí de les noies desaparegudes. Diuen que aquesta pel lícula va ser la que va provocar el pànic en els altercats de la Setmana Santa del 2000, on es van viure moments de terror idèntics als de la pel lícula. Es diu que grups de joves organitzats amb mòbils van fer el mateix que apareix al film a varis punts del centre de Sevilla, per a aconseguir el mateix efecte que a la pel lícula.
El turista accidental (1988) NOVEL LA: Ann Tyler DIRECTOR: Lawrence Kasdan ACTORS: William Hurt, Geena Davis, Kathleen Turner PREMIS: Òscar: Millor actriu secundària (Geena Davis) Cercle de crítics de Nova York: Millor pel lícula ARGUMENT: ARGUMENT Macon Leary, un escriptor de guies de viatges per a homes de negocis, acaba de patir un cop terrible al morir el seu fill en un accident. El seu decaïment i apatia són tan grans que el seu univers familiar i personal es desmunta i la seva dona decideix abandonar-lo. Un dia coneix per casualitat a l’extravagant Muriel, una jove amb un caràcter, una educació i unes circumstàncies personals que, a primera vista, la fan totalment oposada a ell: tot i això, al seu costat, Macon va recuperant a poc a poc les ganes de viure. CRÍTICA CRÍTICA: CA Una obra modesta i senzilla (:::) un personatge anticlimàtic al que Kasdan dignifica amb la mirada d’un director tan atent com arriscat. Sense por d’abraçar el melodrama, Kasdan sorteja la sensibleria amb una increïble precisió. Una meravella(Miguel Ángel Palomo: Diario El País)
Misery (1990) NOVEL LA: Stephen King. Guanyadora del Premi Stoker DIRECTOR: Rob Reiner ACTORS: Kathy Bates, James Caan PREMIS: Òscar: Millor actriu Globus d’Or: Millor actriu Associació de crítics de Chicago: Millor actriu ARGUMENT: ARGUMENT Paul Sheldon és un escriptor de molt d’èxit que una tarda d’hivern pateix un terrible accident automobilístic del que surt amb les dues cames trencades. Perd la consciència i quan es desperta es troba a casa d’Annie Wilkes, una infermera fanàtica de Misery, la protagonista de la major part de les novel les de Sheldon. Al començament tot sembla anar bé, però les coses canvien quan Annie descobreix que Paul ha mort Misery a la última novel la que ha publicat. Llavors, Paul descobreix l’obsessió de la seva admiradora, que és una psicòtica assassina i que tractarà de retenir-lo tot el possible per obligar-lo a escriure una nova novel la en la que Misery torni a viure. CRÍTICA: CRÍTICA Està ben explicada, aconsegueix moments de suspens ben traçats, seguint esquemes clàssics, i moments d’intensitat memorables, com l’estremidora escena del trencament traumàtic dels turmells de l’escriptor a mans de la infermera boja. Destaca sobretot Kathy Bates, capaç de canviar de registre des de la més exquisida amabilitat fins a la més furibunda ràbia en dècimes de segon en un ampli desplegament de matisos. (CRITICALIA) CURIOSITATS: CURIOSITATS La màquina d’escriure de la marca Royal que va servir Paul Sheldon, és la mateixa que utilitzava Stephen King quan era nen, se la va regalar la seva mare quan va fer 11 anys.
En una escena es menciona que un home es va tornar boig en un hotel proper, en referència a l’obra d’Stephen King, El resplandor El paper de Paul Sheldon va ser ofert a un gran nombre d’actors, però tots el van refusar: Robert de Niro, Al Pacino, Harrison Ford, Gene Hackman, Dustin Hoffman, William Hurt, Kevin Kline, Michael Douglas, Richard Dreyfuss, Robert Redford y Warren Beatty. Segons va explicar Stephen King, va escriure el llibre de Misery basant-se en una experiència pròpia que, sense arribar al grau de terror que pateix el seu personatge, li va proporcionar a ell i a la seva esposa un bon ensurt. Un home que es va confessar fan seu va entrar dins de casa seva i va espantar la seva dona dient que tenia una bomba i que la faria esclatar per poder morir amb el seu adorat escriptor. Per sort, la cosa no va anar més enllà, però va fer que la imaginativa ment de King es posés a treballar en la que és una de les seves millors novel les.
Ningú no coneix ningú (1999) NOVEL LA: Juan Bonilla DIRECTOR: Mateo Gil ACTORS: Eduardo Noriega, Jordi Mollà ARGUMENT: ARGUMENT Simó, un jove aspirant a escriptor, es guanya la vida dissenyant mots encreuats per a un diari sevillà. Un dia, Simó rep en el contestador un amenaçador missatge que l’obliga a incloure la paraula “adversari” en el seu pròxim mot encreuat. Tot sembla una broma de mal gust, però Simó cedeix i l’inclou. El resultat és una sèrie d’atemptats en la revetlla de l’última Setmana Santa del mil lenni. Aterrat per les conseqüències de la seva decisió, decideix investigar els fet amb l’ajuda de Maria, una companya del diari. Aviat, s’adonarà horroritzat cóm una sèrie de circumstàncies casuals l’inculpen. CRÍTICA: CRÍTICA Complexa història inspirada en la interessantíssima novel la de Juan Bonilla. Molt bona (Fernando Morales: Diario El País)
Sota el sol de la Toscana (2003) NOVEL LA: Frances Mayes DIRECTOR: Audrey Wells ACTORS: Diane Lane, Sandra Oh ARGUMENT: ARGUMENT Frances Mayes és una escriptora americana que viu a San Francisco. El seu recent divorci li ha provocat una profunda depressió i un bloqueig creatiu. Patty, la seva millor amiga, decideix regalar-li una estància de deu dies a la Toscana. Allà, Frances decideix comprar una casa a la que haurà de fer moltes reformes. A mesura que es va adaptant al seu nou estil de vida, farà amistats entre els seus veïns. CRÍTICA: CRÍTICA Bastant més que postals italianes (...) Té forma de faula tradicional, fons actual i és bastant més interessant del que promet al començament. (...)(María Casanova: Cinemanía) CURIOSITATS: CURIOSITATS Per al vestit blanc que va servir Francesca quan visita Marcello, la directora de vestuari es va inspirar en el de Grace Kelly en la pel lícula de Hitchcock La ventana indiscreta Per a vestir a Marcello es va basar en Marcello Mastroiani La novel la va vendre dos milions d’exemplars als Estats Units i es va mantenir durant 126 setmanes a la llista dels llibres més venuts del New York Times
Entre copes (2004) NOVEL LA: Rex Pickett DIRECTOR: Alexander Payne ACTORS: Paul Giamatti, Thomas Haden Church,Virginia Madsen PREMIS: Òscar: Millor guió adaptat Globus d’Or: Millor pel lícula comèdia o musical. Millor guió Premis BAFTA: Millor guió adaptat National Board of Review: Millor guió adaptat. Millor actor secundari (Haden Church) Cercle de crítics de Nova York: Millor pel lícula. Millor actor. Millor guió. Millor actriu Associació de crítics de Los Angeles: Millor pel lícula. Millor director Toronto: Millor pel lícula. Millor actriu. Millor actor American Film Institute (AFI): Top 10 – Millors pel lícules de l’any Critics' Choice Awards: Millor pel lícula. Millor actor secundari. Millor actriu secundària. Millor repartiment. Millor guió ARGUMENT: ARGUMENT Miles, un divorciat deprimit, aspirant a escriptor i apassionat del vi, proposa al seu amic Jack, un actor fracassat que està a punt de casar-se, fer un viatge per a visitar vinyes i tastar vins abans de la boda. Formen una estranya parella: Jack és un seductor i Miles un pessimista; Jack pretén assaborir els últims dies de llibertat i Miles només aspira a paladejar un vi perfecte; Jack es conforma amb un Merlot barat i Miles desitja el perfecte Pinot. De fet, l’únic que tenen en comú són les seves fallides ambicions i la pèrdua de la joventut. Ambdós es mouen perillosament i còmicament en la crisi de la mitjana edat. CRÍTICA CRÍTICA: CA “A Entre copas, Payne ha creat quatre dels més vius i inesborrables personatges del cinema recent americà. Aquesta pel lícula deliciosament agredolça treu màgia de la quotidianitat” (David Ansen: Newsweek)
CURIOSITATS: CURIOSITATS El director va seleccionar el vi que apareix a la pel lícula personalment, tot i que el que beuen els actors és suc de cirera Marylouise Burke va haver d’aprendre a muntar en motocicleta. La major part del diàleg durant el sopar de Maya, Miles, Jack y Stephanie va ser improvisat.
Joves prodigiosos (2000) NOVEL LA: Michael Chabon DIRECTOR: Curtis Hanson ACTORS: Michael Douglas, Tobey Maguire, Frances McDormand PREMIS: Òscar: Millor cançó original (Bob Dylan) Globus d’Or: Millor cançó original Associació de Crítics de Los Angeles: Millor actor. Millor actriu secundària American Film Institute (AFI): Top 10 – Millors pel lícules de l’any Critics' Choice Awards: Millor actriu secundària. Millor guió adaptat. ARGUMENT: ARGUMENT Grady Tripp, un professor de literatura de la Universitat de Carnegie Mellon, pateix una crisi que l’impedeix escriure. Set anys abans, quan era un jove prodigi, la seva primera novel la va tenir una gran repercussió. En el cap de setmana en el que se celebra el “Festival de les Paraules”, James Leer, un dels seus alumnes, desperta el seu vessant paternal i els dos emprendran la cerca d’una estranya peca de roba que va pertànyer a Marilyn Monroe CRÍTICA: CRÍTICA Atractiva comèdia negra, plena de referències literàries, reflexions psicològiques i creativitats frustrades (...) gran treball de Michael Douglas(Fernando Morales: Diario El País)
Escriptors reals Memòries d’Àfrica (1985) NOVEL LA: Isak Dinesen DIRECTOR: Sydney Pollack ACTORS: Robert Redford, Meryl Streep PREMIS: Òscar: Millor pel lícula. Millor director. Millor guió. Millor fotografia. Millor direcció artística. Millor banda sonora original. Millor so Globus d’Or: Millor pel lícula. Millor actor secundari. Millor banda sonora original Premis David di Donatello: Millor pel lícula. Millor actriu estrangera Cercle de crítics de Nova York: Millor actor secundari. Millor fotografia. ARGUMENT: ARGUMENT A començaments del segle XX, Karen contrau un matrimoni de conveniència amb el baró Blixen, un faldillet. Els dos s’estableixen a Kènia amb el propòsit d’explotar una plantació de cafè. A Karen neix un apassionat amor per la terra i per la gent de Kènia. Però també s’enamora perdudament de Denys Finch-Hatton, un personatge aventurer i romàntic que estima la llibertat per sobre de totes les coses. CRÍTICA: CRÍTICA Aquesta absoluta, emotiva i meravellosa obra mestra és un hermosíssim cant a Àfrica, a la natura i a l’art de contar una història tocant els ressorts més bàsics dels sentiments humans. I queda el record del millor retrat sobre el dilema entre independència i compromís que s’hagi vist mai en una pantalla de cinema. El guió, basat en una excel lent novel la, la fotografia, la música, les interpretacions (immens Brandauer)... tot a Memòries d’Àfrica té un adjectiu: inoblidable. (Pablo Kurt: FILMAFFINITY)
CURIOSITATS: CURIOSITATS Stephen B. Grimes, el dissenyador de producció, va trigar tot un any a construir una rèplica del Nairobi de 1913 i de la casa de Karen Blixen. Els decorats construïts no estaven lluny d’on Blixen havia viscut. Jeremy Irons va voler aconseguir el paper que va interpretar Robert Redford, va trucar a Meryl Streep, va escriure al productor, i ho va intentar durant molt de temps. Al final, segons ell: “Sabia que Redford estava avorrit d’actuar i que era la persona equivocada per a la pel lícula, massa vell i nord-americà, però era amic del director, així que es va tancar el contracte!
Cyrano de Bergerac (1990) NOVEL LA: Edmond Rostand DIRECTOR: Jean-Paul Rappenau ACTORS: Gérard Depardieu, Vincent Pérez, Anne Brochet PREMIS: Òscar: Millor vestuari Globus d’Or: Millor pel lícula estrangera Premis Cèsar: Millor pel lícula. Millor actor. Millor director. Millor actor secundari. Millor fotografia. Millor banda sonora original. Millor muntatge. Millor so. Millor disseny de producció. Millor vestuari BAFTA: Millor banda sonora. Millor disseny de vestuari. Millor fotografia. Millor maquillatge i perruqueria. Festival de Cannes: Millor actor Festival de Toronto: Millor pel lícula Premios David di Donatello: Millor pel lícula estrangera ARGUMENT: RGUMENT Cyrano és un brillant poeta i un hàbil espadatxi que expressa el seu amor per la bella Roxane mitjançant Christian, un guapo soldat a qui ella estima. Cyrano és jactanciós i fanfarró, de geni viu però a la vegada enginyós i irònic, noble i orgullós. Però amaga una ferida secreta que el turmenta: el seu agut sentit del ridícul, la seva lletjor i la seva susceptibilitat, que li han impedit ser estimat per Roxane. Però, ja que la seva estimada estima a un altre, ell ajudarà el seu rival escrivint en el seu nom apassionades cartes d’amor. CRÍTICA: CRÍTICA Enlluernadora visualment i verbalment fins al final. (José Luis Guarner: Fotogramas)
Les hores (1999) NOVEL LA: Michael Cunningham. Guanyadora del Premi Pulitzer DIRECTOR: Stephen Daldry ACTORS: Meryl Streep, Julianne Moore, Nicole Kidman PREMIS: Òscar: Millor actriu (Nicole Kidman) Globus d’or: Millor pel lícula. Millor actriu de drama (Nicole Kidman) BAFTA: Millor música. Millor actriu (Nicole Kidman) National Board of Review: Millor pel lícula Associació de crítics de Los Angeles: Millor actriu (Julianne Moore) American Film Institute (AFI): Top 10 – Millors pel lícules de l’any Premios Guldbagge (Suècia): Millor pel lícula estrangera Festival de Berlín: Os de Plata – Millor actriu (Streep, Kidman, Moore) ARGUMENT: ARGUMENT Història de tres dones d’èpoques diferents que tracten de trobar-li un sentit a la vida. A començaments dels anys 20, Virginia Woolf, en un elegant barri de Londres, lluita contra la seva bogeria mentre comença a escriure la seva primera gran novel la: Mrs. Dalloway. A finals de la Segona Guerra Mundial a Los Angeles, a Laura Brown, una dona casada i amb dos fills, la lectura de Mrs. Dalloway li resulta tan reveladora que comença a considerar la possibilitat de canviar radicalment de vida. A Nova York, Clarissa Vaughan, una versió actual de Mrs. Dalloway,, està enamorada del seu amic Richard, un brillant poeta malalt de SIDA. CRÍTICA: CRÍTICA Una pel lícula pausada i emotiva que es veu en un estat de trànsit, entre l’admiració i la congoixa, i de la que se surt en aquell paradoxal estat de felicitat o plenitud que només provoquen els més bells films (Alberto Bermejo: Diario El Mundo)
CURIOSITATS: CURIOSITATS Nicole Kidman va haver d’aprendre a escriure amb la ma dreta, ja que ella és esquerrana i Virginia Woolf dretana La pel lícula va ser desclassificada per l’Acadèmia dels Òscar al millor maquillatge perquè es van fer correccions digitals en els primers plans de Kidman per a aconseguir que el nas es veiés més real Nicole Kidman es va preparar a fons per a interpretar a Virginia Woolf: va imitar la seva cal ligrafia, embolicava ella les seves cigarretes, va llegir totes les seves obres, la major part de les seves cartes i es va passar tres setmanes del rodatge sola a una cabana llogada en el bosc. Molts guionistes van rebutjar la idea de portar el llibre a la pantalla per considerar-lo una obra massa literària. Per a Julianne Moore, el petó lèsbic amb Toni Collette era el primer de la seva vida, sobre ell diu el següent: “Després del petó vaig saber al que es refereixen els homes quan diuen: Les dones oloren tan bé.... i són tan suaus”
Soldados de Salamina (2003) NOVEL LA: Javier Cercas. Guanyadora del Premi Salambó de Narrativa, Premi Crisol, Que leer, Premi de la crítica de Xile, Premi Ciutat de Barcelona, Grinzane Cavour (Itàlia), etc. DIRECTOR: David Trueba ACTORS: Ariadna Gil, Ramón Fontserè ARGUMENT: ARGUMENT Una novel lista que ha deixat d’escriure ressegueix una història real ocorreguda els últims dies de la Guerra Civil: l’escriptor i falangista Rafael Sánchez Mazas va ser afusellat amb cinquanta presoners més; però sembla que va aconseguir fugir i amagar-se en un bosc. L’escriptora reuneix les peces d’aquest trencaclosques ple de contradiccions i personatges enigmàtics. Amb les seves investigacions no només busca la veritat d’aquesta història, sinó trobar-se a ella mateixa. CRÍTICA: CRÍTICA Aconsegueix el miracle de convertir la novel la en una genuïna obra de cineasta (Antonio Weinrichter: Diario ABC) CURIOSITATS: CURIOSITATS A la novel la en la que es basa la pel lícula, el personatge de Lola Cercas és un home A la part semidocumental intervenen ancians que s’interpreten ells mateixos Cercas assegura que per a escriure un llibre necessita escriure dos. Això li va succeir en el procés d’escriptura de Soldados de Salamina i d’Anatomia de un instant; en ambdós casos aquest autor havia escrit prèviament dos textos molt similars a aquestes novel les. Cercas va rebutjar aquests textos, argumentant el següent: “Quan crec que he escrit el mateix llibre que ja he escrit ho deixo córrer; és la mínima ètica que ha de tenir un autor”.
Descobrint el País de Mai més (2004) NOVEL LA: Allan Knee DIRECTOR: Marc Forster ACTORS: Johnny Depp, Kate Winslet, Julie Christie PREMIS: Òscar: Millor banda sonora National Board of Review: Millor pel lícula. Millor banda sonora original Critics' Choice Awards: Millor pel lícula familiar. Millor actor jove ARGUMENT: ARGUMENT Ambientada a Londres, el 1904, mostra el procés que va donar lloc a la creació de Peter Pan: des de que a Barrie se li va ocórrer la idea fins a l’estrena de l’obra en el teatre Duke de Nova York, en una nit en la que no només canvia la seva vida, sinó la de tots els que estaven amb ell CRÍTICA: CRÍTICA Pura màgia (...) En la commovedorament lírica “Finding Neverland” Johnny Depp afegeix una altra de les seves inesborrables actuacions, digna d’Òscar, a la seva galeria de personatge memorables. (Lou Lumenick: New York Post) CURIOSITATS: CURIOSITATS Tal i com es reflexa en la pel lícula, la tradició, almenys a la Gran Bretanya, requereix que a les representacions teatrals de Peter Pan, el paper del protagonista el faci sempre una actriu, en comptes d’un actor adolescent. El 1928, James Barrie va donar tots els drets de la seva obra mestra, Peter Pan, a l’Hospital Infantil d’Ormond Street, de Londres. El 1987, 50 anys després de la mort de l’escriptor, els drets havien d’expirar legalment, però un real decret especial del Parlament Britànic va atorgar la seva propietat a l’hospital a perpetuïtat. Es calcula que avui dia la franquícia “Peter Pan”, l’obra teatral, els personatges, i totes les seves adaptacions, generen uns ingressos de més de 50 milions d’euros a l’any.
Truman Capote (2005) NOVEL LA: Gerald Clarke DIRECTOR: Bennet Miller ACTORS: Philip Seymour Hoffman, Catherine Keener PREMIS: Òscar: Millor actor Globus d’or: Millor actor dramàtic Premis BAFTA: Millor actor National Board of Review: Millor actor Associació Nacional de Crítics d’Estats Units: Millor pel lícula. Millor Actor Cercle de crítics de Nova York: Millor director novell Associació de crítics de Los Angeles: Millor actor. Millor actriu secundària. Millor guió Festival de Toronto: Millor director novel. Millor actor. Millor actriu secundària American Film Institute (AFI): Top 10 – Millors pel lícules de l’any Critics' Choice Awards: Millor actor ARGUMENT: ARGUMENT El novembre de 1959, Truman Capote llegeix una crònica del New York Times que relata el sanguinolent assassinat dels quatre membres de la família Clutter a la seva granja de Kansas. Tot i que hi ha successos similars tots els dies a la premsa, hi ha alguna cosa que crida l’atenció de l’escriptor i vol utilitzar-lo per demostrar una teoria: en mans d’un escriptor adequat, la realitat pot ser tan apassionant com la ficció. Aconsegueix que el seu diari l’enviï a Kansas per a cobrir el cas. La seva veu infantil, els seu amanerament, i la seva peculiar forma de vestir desperten al començament l’hostilitat dels veïns de la zona, però Capote es guanya ben aviat la confiança d’Alvin Dewey, l’agent encarregat de la investigació. CRÍTICA: CRÍTICA El que fa aquí el Sr. Hoffman frega el miraculós (Joe Morgenstern: The Wall Street Journal)