Novel路les i metges
Patricia Cornwell La sèrie de la Dra. Kay Scarpetta Va ser periodista de successos al diari The Charlotte Observer, i després va treballar al Institut Anatòmic Forense de Virgínia com a redactora tècnica i analista informàtica. El personatge d’Scarpetta està basat en el de la doctora forense Marcella Fierro, anatomopatòloga nord-americana d’ascendència italiana amb la que va treballar. Des de Postmorten (1991) fins a El llit d’óssos (2012), la vintena de novel·les protagonitzades per la Dra. Scarpetta han convertit Patricia Cornwell en l’autora de novel·la negra més venuda i llegida del món. El tret que més destaca és haver iniciat un camí que després s’ha convertit en tot un fenomen: el de la criminologia forense. A totes les novel·les, la protagonista recorre a tècniques criminalístiques i medicolegals de vanguàrdia, aplicades als cadàvers, per a resoldre els més estranys crims que es puguin imaginar.
Pio Baroja El árbol de la ciencia Aquesta novel·la relata la vida del metge Andrés Hurtado des dels seus anys com a estudiant a l’antiga Facultat de Medicina de San Carlos, a Madrid. La trama gira al voltant del conflicte existencial d’un home que no troba, ni en la seva família, ni en la ciència, ni en la seva professió, ni en la societat, un sistema de idees en
el que fonamentar la seva vida, i assumeix com pot el pesar de l’existència i la seva falta de sentit.
Mary Shelley Dr. Frankenstein o el nou Prometeu Aquesta obra, concebuda en una reunió d’amics en la que es van proposar escriure un relat que tractés sobre el poder i els límits de la ciència, narra la història d’un metge que aconsegueix restaurar la vida en un ésser fet de trossos de cadàvers humans. Aquell breu “conte de fantasmes” no ha deixat des de llavors de produir el que la seva autora va anomenar “la meva monstruosa progènie”: preguntes i respostes parcials i contradictòries, felices i infelices, belles i horroroses; algunes sublims com les pel·lícules de John Whale o de Gonzalo Suárez; d’altres d’horroroses com la de Kenneth Branagh. Però no només en el cinema, també en la literatura, en la televisió, en les tires de còmic, en els embolcalls dels chupa-chups i en els debats dels sabuts, filòsofs, crítics literaris, historiadors o científics, Frankenstein sembla inassequible a la fixació definitiva com a text, com a mite, com a resposta acabada a la fosca pregunta de “Què va anar malament?”.
Luis MartínMartín-Santos Tiempo de silencio El metge i psiquiatra Luis Martín-Santos va escriure aquesta novel·la considerada una de les més importants de la literatura espanyola del segle XX. En ella s’explica la història de Pedro, un jove metge investigador que en el Madrid de la postguerra intenta dur a terme les seves investigacions sobre el càncer. En les lamentables condicions espanyoles d'endarreriment científic i penúria econòmica, està a punt d’haver d’abandonar el seu treball per falta de ratolins importats d’Illinois, que no han estat capaços de reproduir. Per a sorpresa de tothom, un parent de l’ajudant del laboratori afirma que les seves filles si han aconseguit criar el ratolins a la seva barraca. Per una sèrie d’esdeveniments, Pedro acabarà veient-se estúpidament involucrat en un sanguinolent delicte. La seva importància radica en què va trencar abruptament amb la novel·la realista imperant de l’època mitjançant la incorporació d’elements estilístics que es començaven a importar d’Europa. Per exemple, la veu del narrador canvia constantment: monòlegs interiors directes en la línia dels de Prous o Joyce, passatges en segona persona amb desdoblament del narrador, ús de l’estil indirecte lliure i del narrador omniscient; salts narratius sense linealitat temporal, etc. A més, té un llenguatge complex, rebuscat i barroc, gairebé sempre irònic, ple d’estrangerismes, vulgarismes i argot científic o mèdic, en una voluntat ben conscient de constant creació i renovació lingüística.
Boris Pasternak Doctor Zhivago Novel·la protagonitzada pel metge poeta Yuri Zhivago, un home torturat per la tensió amorosa que sent per dues dones. D’una banda, hi ha la fidelitat deguda a la seva esposa Tonya Gromeko; de l’altra, la poderosa atracció que sent per la jove Lara. L’obra és una bella història d’amor que té com a teló de fons la revolució russa de 1917 i la guerra civil dels anys següents. En un nivell més profund, la novel·la mostra el sofriment d’un home que assisteix a la transformació inexorable del món que ha conegut i relata el final de la Rússia tsarista, els bells ideals inspiradors de la revolució i la seva desil·lusionant materialització en el règim stalinista, que va escriure algunes de les pàgines més tràgiques de la paorosa història europea del segle XX. Va fascinar el jurat del premi Nobel de literatura, que es va decidir atorgar a Pasternak el 1958; però les autoritats soviètiques van pressionar l’autor i van aconseguir que escrivís a la Acadèmia Sueca una carta en la que rebutjava de forma cortès la distinció. I és que la seva novel·la contenia al·lusions implícites als camps de presoners, era molt crítica amb la consolidació del règim comunista i va estar prohibida a Rússia fins al 1988.
Robert Louis
Stevenson
El cas misteriós del doctor Jekyll i mister Hyde L’argument d’aquesta obra és summament conegut: obsessionat per la idea que a tota persona conviuen un ésser bondadós i un altre de malvat, el doctor Henry Jekyll busca i troba el mitjà per aconseguir aquest desdoblament. Aquesta obra constitueix un formidable exercici de penetració en la psique humana i el seu conflicte interior entre el bé i el mal, una vívida representació psicopatològica de l’esquizofrènia, una brillant descripció de la dicotomia victoriana entre respectabilitat exterior i luxúria interior i, al mateix temps, una profecia dels potents psicofàrmacs de què disposem a la medicina actual.
Noah Gordon El metge, Xaman i La Doctora Cole Aquesta trilogia explica la història de tres metges de la família Cole ambientades a diferents èpoques.
El metge narra la història de Rob J. Cole un noi que comença treballant d’ajudant d’un cirurgia a l’Anglaterra del segle XI i que, després de descobrir que la medicina oriental està molt més avançada, decideix viatjar a Pèrsia per a aprendre medicina amb el llegendari mestre Avicena. Xaman explica com Robert Cole viatja d’Escòcia Bòston per a treballar com a cirurgià. Finalment acabarà anant a l’Oest americà on establirà una estreta relació de convivència i aprenentatge amb els indis. Finalment, La Doctora Cole està ambientada en el nostre temps i descriu com la protagonista decideix deixar la seva feina de metge a Bòston per tornar al camp, on retrobarà aquells plaers que la gran ciutat li havia pres.
Robin Cook La sèrie sobre els doctors Jack Stapleton i Laurie Montgomery Robin Cook és un metge que escriu novel·les de temàtica mèdica amb els que pretén mostrar al gran públic molts dels problemes, dubtes morals i riscos de la medicina, com la clonació humana o les
teràpies víriques convertides en plagues. Les seves novel·les estan considerades les millors inspirades en la ciència mèdica. La seva saga més famosa, formada per 10 llibres, està protagonitzada pels patòlegs forenses Laurie Montgomery i Jack Stapleton.
Sinclair Lewis Doctor Arrowsmith Aquest escriptor, un dels que millor va representar la forma de vida nord-americana de la primera meitat del segle XX, va rebre, el 1930, el primer premi Nobel de la literatura nord-americana. Doctor Arrowsmith és una llarga i pausada narració dedicada al món de la medicina, que Lewis coneixia molt bé ja que el seu pare era metge. Explica la història d’un jove estudiant de medicina i descriu l’ambient depriment de la facultat ja que als estudiants només els interessa guanyar diners i ascendir a l’escala social. En moment de la seva publicació (1926), va tenir un important repercussió ja que abandona la literatura complaent de moda en la dècada dels vint i afronta els aspectes més foscos de la professió mèdica, com l’important pes que tenen les indústries farmacèutiques i l’escassa vocació professional de molts metges, més centrats en els diners que en els valors filantròpics.