Novel路les sobre dictadures
El Señor Presidente (1946), Miguel Ángel Asturias
És una novel·la sobre la deformació hiperbòlica del poder polític. És difícil trobar en la narrativa contemporània una obra que representi d’una forma tan extraordinària i torbadora la malèfica presència del poder humà absolut i la seva anihiladora influència. L’argument està basat en el règim autoritari de Manuel Estrada Cabrera, que va governar Guatemala de 1898 fins a 1920. Però El señor Presidente no és només la història d’una dictadura i un al·legat a favor dels drets humans, sinó que és una demostració del que succeeix quan per a substituir la unitat familiar o la fe religiosa només existeix l’adhesió a l’Estat, que s’encarna en la persona d’un boig. El tirà no està presentat com una persona, sinó com un símbol. En cap moment coneixem els seus pensaments o el seu estat d’ànim, però, en canvi, és present en totes i cadascuna de les seqüències de la novel·la com un producte i l’efecte d’una maquinària d’inseguretat, desintegració i por. La novel·la explica la història d’amor entre Miguel Cara de Ángel, home de confiança del Señor Presidente, i Camila, filla d’un general al que han acusat de traïció. La història acaba de forma tràgica quan, després de casar-se amb Camila, Cara de Ángel és empresonat i assassinat.
El Reino de este mundo (1949), Alejo Carpentier
Reflexió sobre el poder, el colonialisme i les seves conseqüències que narra la història d’Henri Cristophe, l’últim rei de Haití. A la novel·la es descriuen les característiques del seu regnat, les mesures impopulars que va instaurar i el seu efecte en la vida quotidiana del poble en una trama en la que la ironia del poder repeteix un cercle viciós en el qual tot fi és un origen i la relació amo-sotmès respon a l’ideal nietzscheà de la vida. La configuració irònica del poder supera les referències a les principals potències colonitzadores del carib llatinoamericà, les que es presenten com a cultes i civilitzades i, tot i això, propicien una esclavitud nefasta i inhumana. I les supera en el fet que també es projecta sobre el poder sorgit a Amèrica, especialment amb el personatge protagonista que representa les primeres contradiccions del poder a Llatinoamèrica, ja que la història del poder en mans dels llatinoamericans no ha estat tan diferent a l’exercida per aquelles potències colonitzadores.
Cisnes salvajes (1991), Jung Chang
Relat de les experiències de tres generacions de dones de la mateixa família durant les crisis polítiques ocorregudes a Xina al llarg del segle XX. La història comença amb el matrimoni de l’àvia de l’autora amb un senyor de la guerra durant les guerres civils i la imminent invasió japonesa de la primera meitat del segle XX; posteriorment s’explica la història de la seva mare durant l’ocupació japonesa i la Segona Guerra Mundial, quan s’adhereix al moviment de Mao i aconsegueix un lloc de poder dins del Partit Comunista. Finalment, la novel·la explica la història de l’autora, com va créixer com a comunista i com a fervent seguidora de Mao fins que els brutals excessos del seu líder la van fer desistir de les seves consideracions i preferències polítiques. Després de dedicar-se uns anys a auxiliar els camperols del seu país com a metge i de veure les tràgiques conseqüències de les polítiques radicals de Mao, decideix emigrar al Regne Unit. La novel·la mostra com la Xina ideal que el partit comunista vol vendre no és el paradís que el poble esperava i que Mao ni espiritualment ni políticament és el millor dirigent per al país.
Vida y destino (1959), Vasili Grossman
Aquesta novel·la se centra en explicar els fets de la batalla d’Stalingrad, però no és només un relat bèl·lic, sinó que se situa en diferents espais per tal de donar una visió de conjunt de tots els efectes de la lluita entre les dues majors potències totalitàries d’Europa i de les seves terribles conseqüències en la vida quotidiana.
Grossman no pren partit per cap dels dos bàndols sinó que fa una denúncia general contra el totalitarisme sigui quina sigui la seva forma. D’una banda, denuncia el feixisme, com es fa patent en la representació del martiri dels jueus, com una forma de govern totalment contrària a
qualsevol aspiració de llibertat i humanitat. Així, el feixisme esdevé no només un enemic del comunisme soviètic, sinó de tota la humanitat, inclosos els alemanys que són considerats les seves primeres víctimes. De l’altra, denuncia el comunisme estalinista com a supressor de llibertats i drets i corruptor de tota relació humana. L’ambient estalinista és presentat com a fúnebre donada la constant persecució de la individualitat, sempre assetjada per la por i el servilisme. Vida i destí és un al·legat contra la maldat que s’amaga darrere les dictadures que es constitueixen “en nom del poble” i un al·legat sobre la força de l’home en les pitjors circumstàncies i sobre la confiança que el bé serà capaç d’imposar-se als pitjors moments de la humanitat.
Purga (2011), Sofi Oksanen
“Purga” és el terme amb el que s’anomenen les campanyes de repressió i persecució realitzades a Rússia a finals dels anys 30. Centenars de milers de persones del Partit Comunista Soviètic, socialistes, anarquistes, opositors, etc van ser perseguits, vigilats o jutjats de forma pública. Alguns van acabar a camps de concentració i d’altres executats, però Stalin es va consolidar en el poder justificant aquesta purga. Sofi Oksanen explica com es van viure aquests fets a Estònia a traves d’unes protagonistes femenines que van veure com el seu poble era envaït pels soviètics. A través de diferents històries ens mostra una país que, sota el domini d’un altre, es converteix en una zona espiada i plena de repressió i l’ànima humana que viu sota aquestes condicions. Va guanyar el Premi del Llibre Europeu 2010
1984 (1949), George Orwell
1984 és la antiutopia més famosa de totes les que es van escriure la primera meitat del segle XX. En ella se’ns explica l’odissea de Winston Smith en un Londres dominat pel Gran Hermano i el partit únic en el que la intervenció en la vida privada dels ciutadans és tan completa que és impossible escapar al seu control. El sistema polític presentat per Orwell vol alienar l’individu de tal manera que sigui incapaç de pensar per si mateix de tal forma que només pugui acceptar com a bo el que el partit únic representa i vegi com a dolent qualsevol influència exterior. Aquesta alienació es duu a terme de quatre maneres diferents: orquestrant una guerra contra un enemic físic exterior, lluitant contra el crimental, deformant la veritat a conveniència mitjançant els mitjans de comunicació, i donant categoria de costum a tots els actes quotidians als que són obligats els ciutadans de forma que no es qüestionin la seva validesa. S’acostuma a dir que 1984 és una crítica contra l’estanilisme, però en realitat la dictadura presentada per Orwell conté elements ideològics i formes d’actuar propis de vàries de les dictadures existents a la seva època. Així, es pot deduir que l’autor fa una crítica universal de tots els tipus de totalitarisme, sigui quina sigui la seva forma: comunisme, nazisme, feixisme o Ingsoc.
La fiesta del Chivo (2000), Mario Vargas Llosa
La novel·la recrea els últims dies del dictador dominicà Rafael Leonidas Trujillo, que va ostentar el govern del seu país entre 1930 i 1961, i que va morir assassinat per antics col·laboradors seus. L’obra mostra detalladament el canvi d’actitud dels conspiradors, que entreguen submisament la seva dignitat a un dictador considerat un Déu però que, alhora, són capaços d’executar actes heroics per la seva pròpia dignitat perduda. Vargas Llosa realitza una reflexió al voltant del poder, sobre els límits als que pot arribar un home que acumula una força incontrolable i sobre la societat que li va permetre tenir-la.
Tirano Banderas (1926), Ramón María del Valle-Inclán
En aquesta novel·la, Valle-Inclán explica el govern i el derrocament de Santos Banderas, president d’un país imaginari situat a la costa hispanoamericana del Pacífic. Els fets que porten a la mort i esquarterament del dictador s’alternen amb les dades que defineixen la perversió del poder arbitrari. Els trets que més destaquen d’aquesta novel·la són la descripció caricaturesca del personatge principal, Tirano Banderas; el llenguatge ple d’americanisme i enormement expressiu; i el fet que la història estigui construïda mitjançant una calculada disposició de seqüències que aporten fragments de l’acció general. Aquest tractament respon a una visió deformadora de la realitat, una espècie d’expressionisme que, en l’original formulació de Valle-Inclán, rep el nom d’esperpent.
Nosotros (1922), Yevgueni Zamiatin
Novel·la que va influenciar Orwell i 1984, presenta un futur remot en el que només existeix l’Estat Únic dominat pel Benefactor i a on no existeix la intimitat (les parets dels edificis, per exemple, són transparents). Aquesta pèrdua d’intimitat i individualitat arriba a tal extrem que el pronom “jo” està prohibit i els habitants ni tan sols tenen nom propi, sinó que són coneguts per un codi; els individus són peces petites d’una gran maquinària per la que s’han de fer tots els sacrificis individuals que siguin necessaris. És una crítica i una caricatura del règim soviètic imposat després de la Revolució de 1917.