Guia de lectura de El ball, d'Irene Némirovsky

Guia de lectura Obres de l’autora

Les podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques del Consell de Mallorca

• • • • • • • • • • • • • • • • • • •

L'afer Curilov El ardor de la sangre El baile Los bienes de este mundo El caso Kurílov David Golder Domingo Los fuegos de otoño El malentendido El Mestre d'ànimes Les mosques de tardor Nieve en otoño Un niño prodigio Los perros y los lobos La presa Sang calenta Suite francesa Vi de solitud Vida de Chéjov

El ball Irene Némirovsky

Biblioteca de Cultura Artesana Centre Cultural la Misericòrdia Via de Roma, 1, 07012, Palma Telèfons: 971 219 536 / 971 219 531 bca@conselldemallorca.net www.conselldemallorca.net/bca www.facebook.com/bibliotecadeculturartesana

11 de novembre de 2021

Irène Némirovsky (Kíev, 1903 Auschwitz, 1942)

De família jueva, filla única d’un banquer ric. Té una infantesa trista i solitària, la relació difícil amb sa mare queda reflectida en moltes de les seves novel·les. És educada per una institutriu francesa, que fa que per a Irène el francès sigui gairebé com una llengua materna. Al llarg de la seva vida, arriba a parlar també rus, polonès, anglès, basc, finès i ídix. El desembre de 1918, a causa de la revolució russa, ella i la seva família fugen cap a Finlàndia. El juliol de 1919, després d’una petita estada a Estocolm, la família arriba a França.

Allà Irène reprèn els estudis i obté, el 1926, la llicenciatura universitària de lletres a la Universitat de la Sorbona.

També el 1926, es casa amb Michel Epstein, un banquer important. D’aquest matrimoni en neixen dues filles. La família, Epstein, s’instal·la a París. En aquests moments publica la seva primera novel·la, Le malentendu.

Irène Némirovsky esdevé cèlebre a partir de 1929, arran de la publicació de la seva segona novel·la, David Golder, que és adaptada al teatre i al cinema. El seu editor, Bernard Grasset, la projecta dins els millors ambients literaris, ja siguin de l’esquerra o de l’extrema dreta. El 1930, publica Le Bal, que també és adaptada al cinema.

Tot i els seus èxits i talent reconeguts mundialment, el govern francès li denega, el 1938, la nacionalitat francesa. En el context de psicosi de guerra de l’any 1939, i després d’una dècada marcada per la propaganda antisemita, decideix convertir-se, juntament amb les seves filles, al catolicisme, i comença a publicar en revistes de caire antisemita, per tal d’amagar l’origen jueu. Malgrat tot, és víctima de les lleis antisemites promulgades l’octubre de 1940 pel govern de Vichy, el seu marit no pot seguir treballant a la banca i prohibeixen a Irène la publicació de les seves obres. Aquestes mateixes lleis són les que l’obliguen a portar «l’estrella groga». No obstant això, la seva ànima d’escriptora no es rendeix i continua escrivint multitud de manuscrits, la majoria dels quals són publicats pòstumament. El 13 de juliol de 1942 és arrestada per la gendarmeria francesa i internada al camp d’extermini de Pithiviers, per tot seguit ser deportada a Auschwitz, on mor de tifus el 17 d’agost de 1942.

El ball Una novel·la breu però intensa, ens relata com al París de començament del segle XX, una família de nourics es trasllada a viure en un dels bulevards més luxosos de la ciutat. Per donar-se a conèixer entre el bo i millor de la societat parisenca, la senyora de la casa prepara un gran ball en el qual no faltarà de res. En assabentar-se dels preparatius de la festa, la filla adolescent comença a fer-se il·lusions, però la mare, desitjosa que ningú la privi d’aquest moment de glòria, li prohibeix d’assistir-hi, sense ni sospitar que amb això ha posat en marxa el mecanisme d’una venjança silenciosa.

Némirovsky projecta en El ball l’absurd i el ridícul dels humans. La rivalitat extrema entre una mare que entén la filla com una nosa i un filla en plena adolescencia. A més d’una sàtira ferotge al desclassament social dels nous rics i, a la vegada, una crítica a la societat burgesa, en la qual el que importa és el reconeixement social basat en el poder i els diners.