Guia de lectura Obres de l’autor
Publicades a Espanya ∗ La angustia del rey Salomón, 2008 ∗ El bosque del odio, 2009 ∗ Europa, 2010 ∗ Gos blanc, 2017 ∗ Lady L, 2018 ∗ Mimos, 2007 ∗ La promesa del alba. 2008 ∗ Pròxima estación final de trayecto,
2005
∗ Las raíces del cielo, 1999
Biblioteca de Cultura Artesana Centre Cultural la Misericòrdia Via de Roma, 1, 07012, Palma Telèfons: 971 219 536 / 971 219 531 bca@conselldemallorca.net www.conselldemallorca.net/bca www.facebook.com/bibliotecadeculturartesana
17 de juny de 2021
Romain Gary (Vílnius, 1914 – Paris, 1980) Va passar la seva infància amb la sevamare a Vílnius, més tard viu a Varsòvia i quan tenia tretze anys, el 1928, s’estableixen a Niça. Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial va ser cridat a files i, malgrat la rendició francesa, va decidir d'unir-se a la lluita comandada pel general De Gaulle; va emprendre, aleshores, una autèntica odissea, per poder unir-se a l'exèrcit de l'aviació britànica. Durant la guerra, la seva mare va morir de càncer, motiu pel qual, des d'aleshores es va fer dir Gary, el nom artístic que feia servir la mare de joveneta. Després de la guerra, va ser condecorat amb la Creu de Guerra, la Legió d'Honor i Heroi de l'Alliberament, entre d'altres condecoracions públiques, acabats els estudis de dret, ingressa a la carrera diplomàtica, gràcies al seu poliglotisme, propi de molts jueus expatriats provinents d'Europa de l'Est (parlava i escrivia correctament francès, anglès, rus i alemany, a més de comprendre polonès, castellà, italià, lituà i jiddisch). És un dels escriptors francesos més prolífics i controvertits. Va emprar els pseudònims d’Émile Ajar, Fosco Sinibaldi i Shatan Bogat. És l'únic escriptor en la història que ha guanyat dues vegades el Premi Goncourt , la segona vegada amb el pseudònim d’Émile Ajar, fet que va generar una gran polèmica a França, amb connotacions legals i que no es va resoldre fins a
després de la seva mort. Gary es va burlar així de l'alta cultura francesa i la crítica literària més dogmàtica, que acusava la seva obra de romàntica i passada de moda i, no obstant això, celebrava la del tal Émile Ajar un suposat escriptor jove, geni desconegut al que van lloar sense saber que es tractava del mateix escriptor: Romain Gary. Es va casar amb l'escriptora Lesley Blanch i anys més tard amb l'actriu americana Jean Seberg, amb la qual va tenir el seu únic fill. Va ser autor d'uns trenta llibres, novel·les, relats, assajos i memòries, a més de guions de cinema, mitjà en el qual va arribar a dirigir dues pel·lícules protagonitzades per la seva dona, Jean Seberg. El seu nom figura en els crèdits d'una vintena de pel·lícules, telefilms i sèries de televisió, en qualitat de guionista, director o actor. Es va suïcidar el 2 de desembre de 1980 al seu apartament de París.
La vida al davant Un cant a favor de la solidaritat entre els oblidats La vida al davant és la tendra història dels marginats explicada a través dels ulls de Momo, un nen àrab, abandonat per la seva mare, que viu a la pensió de madame Rosa, una vella ex prostituta jueva, supervivent d’Auschwitz, que acull fills esgarriats en un suburbi de París. Romain Gary ens descriu un sòrdid mosaic humà -jueus i àrabs, africans, transvestits i prostitutes dels barris baixos- on Momo fa el seu aprenentatge vital. El nostre protagonista amb la seva ingenuïtat i amb el seu registre adolescent denuncia el racisme i el materialisme i fa una reflexió sobre la vellesa, la soledat, l’eutanàsia. Es tracta d’una novel·la plena d’ironia, ingenuïtat i amor i que ens sorprèn per la seva actualitat. Estam sens dubte davant una obra mestre.
Roman Gary , Jean Seberg i el seu fill Diego, el nom en castellà del qual , es degut a que segons l'autor, va se engendrat quan el matrimoni estiuejava a Mallorca.