Els ex-libris de la BCA

La col·lecció d’ex-libris de la Biblioteca de Cultura Artesana Està formada per més de 2.500 exemplars, petites joies gràfiques de gran interès artístic, històric i documental; n’hi ha d’una gran varietat, segons l’origen, la tipologia, la temàtica o la tècnica.

Abasten un període comprès entre el final del s. XIX i el final del s. XX. La col·lecció té dues procedències, el nucli original pertany a l’època de la fundació de la biblioteca, l’any 1928. És una col·lecció mixta, majoritàriament modernista, però amb exemplars d’altres estils. Entre els ex-libris modernistes destaquen els d’artistes tan significatius con Alexandre de Riquer, Ramón Casals i Vernís, Francesc Roca, Joaquín Renart, o Josep Triadó. La resta dels fons s’adquireix al principi del s. XXI i procedeix de països tan diversos com Alemanya, Àustria, Holanda, Bèlgica, l’antiga Txecoslovàquia, etc.

Part de la col·lecció es pot consultar a la Biblioteca, en el nostre catàleg trobareu les referències de cada ex-libris.

Ex-libris: expressió llatina que significa «d’entre els llibres de», és a dir, «llibre de» o «llibre que pertany a».

Vicepresidència de Cultura, Patrimoni i Esports

Ex-libris

Període modern

És l’etiqueta o el segell que s’aferra o s’estampa en el revers de la tapa dels llibres per indicar-ne la propietat, on consta el nom del propietari amb una fórmula que indica possessió, de vegades acompanyada d’una frase i d’una il·lustració.

La col·lecció de la BCA pertany en aquest període, que comprèn des del darrer quart del s. XIX fins a l’actualitat, i coincideix en l’inici amb el modernisme o Art Nouveau, període considerat l’època d’or de l’ex-librisme, encara que les tendències artístiques posteriors hi deixen l’empremta en el disseny.

Els ex-libris, de fet, existeixen d’ençà que algú va escriure el seu nom o la seva marca en un document per fer-hi constar la pertinença, ja que, en essència, un exlibris és una marca de propietat.

Història i evolució La forma actual dels ex-libris apareix a Alemanya amb la invenció de la impremta, i des d’aquest moment fins al darrer quart del s. XIX es considera el període clàssic de l’ex-librisme. En aquesta etapa els ex-libris són poc nombrosos i els utilitzen famílies nobles o jerarquies eclesiàstiques, únics posseïdors de biblioteques i pràcticament l’única tipologia utilitzada és l’heràldica.

Aquesta és l’etapa d’esplendor i de gran difusió dels ex-libris.

La cultura deixa de ser patrimoni exclusiu de la noblesa i del clergat, i la burgesia s’incorpora plenament al col·leccionisme de llibres. La demanda d’ex-libris creix, els artistes i els il·lustradors el converteixen en vehicle d’expressió estètica i creen petites obres d’art.

Tipologia i temes A partir del darrer quart del s.

XIX les representacions figuratives són majoritàries. Entre els ex-libris figuratius els temes i els grups són infinits, com els que fan referència a les professions, a les aficions o als ideals del propietari, els que en reescriuen el nom a través del dibuix (colom, torre, etc.), els de temàtica mitològica, musical, eròtica, etc. A més de la tipologia figurativa, n’hi ha d’altres: l’epigràfica, quan el motiu

principal és un lema, una sentència, etc.; la monogramàtica, quan la base és un monograma o un dibuix format per dues o més lletres que corresponen al nom i al llinatge del propietari; i la tipogràfica, que és la més senzilla, on consta el nom del propietari, de vegades acompanyat d’una orla decorativa.

Tècnica El sistema de reproducció predominant durant aquesta etapa és el fotomecànic, que permet reproduir il·lustracions amb gran fidelitat i en quantitat il·limitada, però se segueixen utilitzant mètodes tradicionals, com la xilografia, la litografia i el gravat, i altres com el linòleum i la serigrafia.