Poesia de Robert Walser a les Biblioteques de Barcelona
• Escrito a lápiz : Microgramas. (3 vol.) Madrid : Siruela, 2005. • Poemas; seguido de Blancanieves. Barcelona : Icaria, 1997. • La Habitación del poeta. Madrid : Siruela, 2005. • Vida de poeta. Madrid : Alfaguara, 2003.
Narrativa de Robert Walser a les Biblioteques de Barcelona • • •
ROBERT WALSER
Los Hermanos Tanner. Madrid : Siruela, 2003 El Ayudante. Madrid : Siruela, 2001. Jakob von Gunten. Barcelona : Quaderns Crema, 1999.
•
Historias. Madrid : Siruela, 2010.
Recursos en línia •
Robert Walser Zentrum. [Alemany] : <http://robertwalser.ch/> Wandering with Robert Walser. Blog sobre l’autor editat pel Robert Walser Zentrum [Anglès] : <http://goldenrulejones.com/walser/>
•
Fundació Robert Walser de Bien/Bienne [Francès] : <http://www.robertwalserpreis.ch/fr/>
•
Directori de recursos sobre Robert Walser – Biblioteca de la Universitat Lliure de Berlín [Alemany]: <http://ow.ly/gjujG>
Autor
del Mes
Versòdrom
•
Gener 2013
Robert Walser (Biel, Suïssa, 1878 – Herisau, Suïssa, 1956). Novel∙lista, poeta i assagista, va tenir una vida inquietant i erràtica, similar a les dels seus personatges. Nascut dins d'una família nombrosa a Biel, al cantó suís de Berna, creix parlant francès i alemany. Als 14 anys deixa els estudis per falta de recursos, i prova sort com aprenent a una oficina bancària. Aquest serà el primer d'un llarg reguitzell d'oficis i feines. Walser menyspreava els ideals de prosperitat i d’èxit, era incapaç de sotmetre’s a cap tipus de rutina i va viure sempre voltant d’un lloc a un altre, sense domicili fix i amb greus problemes econòmics. Robert Walser sempre havia estat un entusiasta del teatre i cap a 1895 provarà de ser actor a Alemanya, amb uns resultats funestos. Intentarà guanyar‐se la vida treballant a diferents editorials, però es veurà obligat a tornar a Suïssa i treballar intermitentment com oficinista, arxiver i majordom entre d'altres. El 1898 es publiquen una sèrie de poemes seus al diari bernès Der Bund que criden l'atenció de l'editor Franz Blei. Blei el presentarà al cercle de la revista Die Insel i l'introduirà al Modernisme. Escriurà el drama en vers Blancaneus (1901) i publicarà un recull de poemes en 1909 i Vida de poeta en 1917. Són els seus, poemes simples en els quals es filtren motius, imatges i indrets; tractant temes circumscrits al dolor, l’angoixa, la soledat, la por o la mediocritat, però sense cap mena de plany sinó més aviat tractats amb una resignació sincera. Amb el temps, la seva poesia es tornarà més i més sobre el paisatge social i natural suís. L’autor troba la matèria prima per a la seva literatura a la seva pròpia experiència personal i professional, apareixent la seva primera novel∙la, Els quaderns de Fritz Kocher en 1904. En 1905 marxa cap Berlín, seguint al seu germà Karl, pintor de cert prestigi que l'introduirà en els cercles artístics berlinesos. Serà a Berlín on escriuria les novel∙les: Els Germans Tanner (1907); el 1908 publicarà L’Assistent fruit de la seva experiència com a secretari d’un inventor a Zuric; i el 1909 edita Jakob von Gunten a partir del curs de majordoms que realitza a un castell de Silèsia. A part de les novel∙les i de la poesia, Walser escriu nombrosos relats curts, què esdevindran el seu principal mitjà de vida en ser publicats en diaris i revistes d’Alemanya i Suïssa. Aquest relats formen el gruix de la seva obra i es troben recollits a Quaderns (1913) i Històries (1914). Walser idea sketchos de taverna sota la mirada del vagabund, un flâneur –com ell mateix– que esdevé el nou espectador urbà del moment. Aquests relats tindran una gran acollida, sent admirada la seva prosa i el subtil domini de la llengua alemanya que va fer de Walser un autor admirat per Kafka,
Morgestern, Hermann Hesse, Walter Benjamin, Musil o Elias Canetti. L’any 1913 tornà a Suïssa i per acabar instal∙lant‐se a Berna, on porta un estil de vida molt solitari i auster. Continua escrivint i publicant relats curts. El seu estil es radicalitza, així com el seu dia a dia. La seva característica subjectivitat tendirà cada cop més cap a l’abstracció. La seva escriptura es condensa fins a l’extrem tant en el fons com en la forma, esdevenint el que anomenà “Microgrames”; escrits a llapis sobre bocins de paper en una cal∙ligrafia minúscula d’un mil∙límetre de grandària i quasi indesxifrables. Hi composa poemes, proses, teatre curt i fins i tot novel∙les, com ara El Bandit (1925). Els problemes psiquiàtrics de Robert Walser eren un mal endèmic de la seva família, que patiren tant la seva mare, com un germà i ell mateix. Cap al 1929 pateix d’alcoholisme, insomni, terrors nocturns, ansietat i al∙lucinacions auditives, i després d’intentar suïcidar‐se, ingressa voluntàriament a la residència psiquiàtrica de Waldau, a Berna. Millora ràpidament gràcies al tractament i torna a escriure i publicar gràcies al que ell anomena el seu “mètode del llapis”. Només en ser traslladat al sanatori d’Herisau deixarà d’escriure. D’en Walser s’ha dit que és el més estrany dels escriptors. Ell vivia les seves fantasies poètiques sense perdre la ingenuïtat tal i com la resta viu les seves ambicions. És considerat un finíssim estilista de la llengua alemanya combinant de forma equilibrada l'alta literatura amb la ficció pulp. Té una mirada irònica capaç d’esbudellar suaument la realitat, des d'una tranquil∙litat burleta darrera la qual s'amaguen les més profundes pors existencials. Walser és l'escriptor de les coses petites, delicades i belles presentades en descripcions precises de coses banals tractades amb una superficialitat que convenç. Alguns dels seus grans temes són: el gust per les passejades i la divagació, la passió pels petits detalls i tot allò que sigui efímer, la dificultat de no ser ningú i l’absurditat de l’amor. Restarà a l’oblit, fent les seves llargues passejades en solitud. Durant la seva passejada del Dia de Nadal de 1956 va ser trobat mort en un camp nevat d’Herisau, prop de sanatori on residia des de feia un quart de segle.
Elias Canetti sobre la poesia de Robert Walser
“La peculiaridad de Robert Wasler como escritor consiste en que nunca habla de motivaciones. Es el más oculto de los escritores. Siempre está bien, siempre está encantado con todo. […] Si uno es reacio a llamarle ‘grande’ es solo porque nada puede ser más ajeno a la grandeza”. Coetzee, J.M. “The Genius of Robert Walser.” a The New York Review of Books. 2 novembre de 2000.