del mes
Versòdrom
versos
gener 2016
Setembre de debò Al punt on et preguntes on és la gent, per què setembre té un aire solitari, és que no busques al lloc adequat. No és de les platges fa poc incandescents, ni de pinedes ahir reverberants de llunes d’on vindran les respostes sense pregunta. Els qui ens podrien exigir són morts, vet aquí la condemna inapel·lable. Encara l’aire no és prou fred, pro per contrast ens sembla armat per liquidar tota pulsió de vida. La lluna sembla una altra, semblen d’altres els núvols indiferents. S’aprimen els espais de desitjar, d’esperar llums consoladores. Recula l’animal que es creu capaç de ser feliç, li cau la pota a la trampa mortal. Atrapat en la fúria i el mal, calibra encara si té valor per rosegar-la i escapar tolit pro viu. El temps és el problema, el temps.
Dos cors per una bèstia. Barcelona: Proa, 2015.