Versòdro
del Mes
Versos
Octubre 2012
VELES E VENTS Veles e vents han mos desigs complir
Sol est pensar me tol del mon delit,
faent camins dubtosos per la mar.
car, nos vivint, no creu se pusca fer:
Mestre i ponent contra d'ells veig armar:
après ma mort, d'amar perdau poder
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
e sia tots en ira convertit.
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
E jo, forçat d'aquest món ser eixit,
fent humils precs al vent tramuntanal
tot lo meu mal serà vos no veer.
que en son bufar los sia parcial
Oh Déu, ¿per què terme no hi ha en amor,
e que tots cinc complesquen mon retorn.
cap prop d'aquell jo em trobara tot sol?
Bullirà el mar com la cassola en forn,
Vostre voler sabera quant me vol,
mudant color e l'estat natural,
tement, fiant, de l'avenidor!
e mostrarà voler tota res mal
Jo son aquell pus extrem amador
que sobre si atur un punt al jorn.
apres d'aquell a qui Déu vida tol:
Grans e pocs peixs a recors correran
puix jo son viu, mon cor no mostra dol
e cercaran amagatalls secrets:
tant com la mort, per sa extrema dolor.
fugint al mar on són nodrits e fets,
A bé o mal d'amor jo só dispost,
per gran remei en terra eixiran.
mas, per mon fat, fortuna cas no em porta:
Los pelegrins tots ensems votaran
tot esvetlat, ab desbarrada porta,
e prometran molts dons de cera fets:
me trobarà faent humil respost.
la gran paor traurà al llum los secrets
Jo desig ço que em porà ser gran cost
que al confés descuberts no seran.
i aquest esper de molts mals m'aconhorta;
E en lo perill no em caureu de l'esment,
a mi no plau ma vida ser estorta
ans votaré al Déu qui ens ha lligats
d'un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.
de no minvar mes fermes voluntats
Lladoncs, les gents, no els calrà donar fe
e que tots temps me sereu de present.
al que amor fora mi obrarà:
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
lo seu poder en acte es mostrarà
per què amor per mort es anul·lats,
e los meus dits ab los fets provaré.
mas jo no creu que mon voler sobrats
Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
pusca ésser per tal departiment.
de què la part pijor me'n romandrà,
Jo só gelós de vostre escàs voler
e de vós sap lo qui sens vós està:
que, jo morint, no meta mi en oblit.
a joc de daus vos acompararé. Ausiàs March. Antologia poètica. Barcelona : La Busca, 2004