Record Versòdrom
del Mes novembre 2014
Pepe Sales Albert Pla li feu un homenatge a Cançons d’amor i de droga, espectacle bastit a partir dels seus poemes i cançons. Laia Manresa i Sergi Díes –reprenent un projecte de Joaquim Jordà– li dediquen bona part del bellíssim documental Morir de dia. Un altre documental, Pepe Sales: pobres pobres que els donguin pel cul, guanyador del Festival IN-EDIT 2008, el té a com a protagonista. Enguany es compleixen vint anys de la seva mort, i sembla que la figura de Pepe Sales torna un cop i un altre, potser –però, en tot cas, només en part– perquè la seva pertorbadora baixada a l’infern de la droga i la marginació és un testimoni valuosíssim per apropar-nos a una faceta encara no prou coneguda dels anys de la transició a Catalunya. Però això no ho explica tot. Poeta, músic i pintor autodidacta, Josep Sales i Coderch (Barcelona 1954–Vallclara 1994), va ser un artista dotat d’una creativitat sense mesura, un “trobador modern”, que va dir Víctor Obiols, amic i cofundador del grup musical Bocanegra. Sales va interessar-se intensament pels nous corrents creatius, per l’alternativitat, l’experimentació videogràfica –entre 1989 i 1991 fou director artístic del programa cultural Glasnost, de TVE–, el rock i la droga. Iconoclasta, s’atreví a escriure sense embuts sobre sexe, sobre addiccions, sobre la misèria que esquivaven les cançons de l’època. Després de morir, es publicà el poemari 50 cançons d'amor i droga com a testament artístic. L’editorial Labreu l’ha recollit a Sense re, sense remei, editat per Martí Sales i Lulú Martorell. El llibre també inclou dietaris i correspondència de l'autor, així com una mostra d'obra pictòrica i retrats fotogràfics.