del Mes
Versòdrom
Record
desembre 2014
Anna María Moix Abans d’acabar l’any, volem recordar amb vosaltres una de les veus literàries que ens han deixat aquest 2014. Poeta, narradora, periodista... Ana María Moix (1947) ha estat una de les veus més importants de la seva generació. Membre destacada de la coneguda gauche divine, és autora d'una àmplia obra que abraça la novel·la, la poesia, la literatura infantil i l'assaig. Va ser, a més, traductora i editora. Va estudiar filosofia i lletres. El 1969 publicà el seu primer poemari, Baladas del dulce Jim, amb pròleg de M.Vázquez Montalbán. En pocs anys el seguirien Call me stone i No time for flowers. Tots tres poemaris serien publicats posteriorment en un únic volum que té per títol A imagen y semejanza. Josep Maria Castellet la va incloure en l’antologia Nueve novísimos poetas españoles (1970), juntament amb Pere Gimferrer, Vicente Molina Foix o Leopoldo María Panero, entre d’altres. Poetes caracteritzats per la seva postura decididament contrària a la lírica social i compromesa, més aviat partidaris del simbolisme, la subjectivitat poètica, i, en alguns casos, tècniques surrealistes. Pel que fa a la seva obra narrativa, podem destacar les novel·les Julia (1970), i Walter, ¿por qué te fuiste? (1973). També va publicar diversos llibres de relats, com ara Las virtudes peligrosas (1985) i De mi vida real nada sé (2002), així com els contes infantils Miguelón (1984) i La niebla (1987). En la seva faceta de traductora, Moix va treballar en l'obra de Samuel Beckett, Marguerite Duras, Michel Leiris i Mercè Rodoreda. L’any 1985 se li concedí el Premi Ciutat de Barcelona per Las virtudes peligrosas. El tornaria a rebre l’any 1994 per Vals negro. El 2006 se li atorgà la Creu de Sant Jordi. El proper 11 de desembre la recordarem acompanyats de Jordi Virallonga i Carlos Zanón. (Sala d’actes de la biblioteca, 19h.)