Poesia d’Ana Merino a les Biblioteques de Barcelona Los días gemelos. Madrid : Visor, 1997. La voz de los relojes. Madrid : Visor, 2000. Juego de niños. Madrid : Visor, 2003. Compañera de celda. Madrid : Visor, 2006. Hagamos caso al tigre. Madrid : Anaya, 2010.
ANA MERINO
Recursos en línia sobre l’Ana Merino
Versòdrom
Autor
del Mes
Poesia d’Ana Merino a A media voz. <http://amediavoz.com/merino.htm> Entrevista de Félix de la Concha a Ana Merino dins de la sèrie “Portraits in Conversation” – Iowa Digital Library [Castellà] <http://digital.lib.uiowa.edu/felixdelaconcha/pag es.php?record=518> Lectura de poemes d’Ana Merino des de la Casa‐Museu Cervantes (Valladolid) – Youtube <http://youtu.be/‐qB8HMWGbIk> Projecte de Lectura del poemari infantil Hagamos caso al tigre, d’Ana Merino i Francesc Capdevila “Max” <http://www.anayainfantilyjuvenil.com/catalogo s/proyectos_lectura/IJ00275101_9999988132.pd f>
Setembre 2012
Ana Merino (Madrid, 1971) tot i néixer a Madrid ha viscut llargues temporades a Lleó durant la seva infància. A més, es troba estretament vinculada a dos importants homes d’aquesta ciutat: son pare, l’escriptor i poeta José María Merino; i el seu marit, el pintor Félix de la Concha. Des de molt petita, el seu pare l’inculcà l’amor per la literatura, desenvolupant un especial interès pels còmics, afició que mai no ha abandonat i que desenvoluparà acadèmicament. Es llicencià en Història Moderna i Contemporània a la Universidad Autónoma de Madrid el 1995. En acabar la carrera, marxa cap a Ohio, als EUA on estudià un màster en Literatura Espanyola i imparteix classes en el departament d’espanyol de l’Ohio State University. Es doctorà en Història i Teoria del Còmic a la Universitat de Pittsburgh amb una tesi sobre el còmic en el món hispanoamericà i les seves projeccions culturals i ideològiques; camp en el qual ha esdevingut referència i sobre el qual ha publicat nombrosos articles i monografies. Actualment resideix als EUA amb el seu marit, on és professora d’escriptura creativa en llengua espanyola a la Universitat d’Iowa. Abans de marxar cap els EUA, Ana Merino publicà el seu primer poemari, Preparativos para un viaje (1994) pel qual rebria el premi Adonis amb 23 anys. En ell ja s’observen els trets més característics de la seva poesia: un llenguatge directe i certa ingenuïtat narrativa, una ambientació realista amb un fort component oníric i una temàtica que tracta temes més quotidians com ara la infància, o el cosmopolitisme, però també l’existencialisme, el desamor, la frustració o la melangia. La consecució del premi Adonis la donà a conèixer en els circuits poètics, sent per a molts el punt de partida de l’anomenada “Generació del 2000”. Aquesta, tot i ser molt heterogènia, representa un trencament amb la poesia de l’experiència, tendint cap al realisme‐meditatiu per una banda i l’irracionalisme cognoscitiu per una altra. En aquesta darrera vessant s’emmarca la poesia d’Ana Merino, la qual és definida per l’autora com “una poesia tancada a una habitació a les fosques”.
Més endavant publica altres dos poemaris: Los días gemelos (1997) i La voz de los relojes (2000), estilísticament molt propers a la seva opera prima. Aviat quedarà inclosa en més d’una vintena d’antologies sobre la jove poesia espanyola en el canvi de mil∙leni, com ara: Ellas tienen la palabra (1997), La Generación del 99 (1999), Mujeres de carne y verso (2002), La Lógica de Orfeo (2003) o Última poesía española (2006). Per altra banda, l’Ana Merino també porta a terme una important tasca acadèmica als Estats Units al voltant del món del còmic –on és vice‐ presidenta del Center for Cartoon Studies– i de la representació de la pobresa i la marginalitat infantil, que queda reflectida en un gran nombre d’articles i monografies. També porta a terme, juntament amb el seu marit, un projecte al voltant de la memòria de l’Holocaust. L’any 2003 obté el Premio Fray Luis de León pel poemari Juego de niños. Un recorregut vital amb especial atenció a la infància i als seus mites, on trobem constants apropaments a la literatura infantil, així com el pas a la maduresa, imposant‐se la feminitat i la sexualitat. Fins al dia d’avui, Ana Merino ha publicat amb èxit dos poemaris més que l’han confirmat ja no com una promesa, sinó com un dels més ferms valors de la poesia espanyola actual: Compañera de celda (2006) on ironia i desencís s’entrelliguen per mostrar les barreres que la realitat posa a la imaginació; i Curación (2010) on les malalties constitueixen un marc de redempció i acceptació del jo, i que li ha valgut un accèssit al Premi Gil de Biedma. Darrerament, Ana Merino s’ha llençat a més a la creació d’obres de literatura infantil, com la novel∙la juvenil El hombre de los dos corazones (2009) o el poemari infantil Hagamos caso al tigre (2010) en col∙laboració amb l’il∙lustrador i creador de còmics Max. Susan Smith Nash sobre la poesia de l’Ana Merino «Els poemes [de l’Ana Merino] es caracteritzen pel seu llenguatge senzill i la seva càrrega. La tria dels mots és subtil, ja que apleguen el tacte, el gust i l'olor de les interaccions quotidianes, i la tristesa, la nostàlgia i la joia d'una consciència que s'adona del seu aïllament i la seva connexió amb els altres.». “Cell mate.” a World Literarure Today. 2008. nº 6, november/december.