Camèlies, 76-80 08024 Barcelona Tel. 934 353 170 Fax 934 552 029 A/e. b.barcelona.mr@diba.cat www.barcelona.cat/bibmercerodoreda Horari Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte
NOVEL·LES I ALTRES CULTURES
10 a 14 h i 16 a 20.30 h 10 a 14 h i 16 a 20.30 h 10 a 14 h i 16 a 20.30 h 10 a 20.30 h 10 a 20.30 h 10 a 14 h i 16 a 20.30 h
ÀSIA
Illes Phi Phi Tailàndia
Muntanya Fuji Japó
Buda Tian Tan, Illa de Lantau Hong Kong Monestir o Deir, Petra
Temple Angkor Vat, Cambodja
Taj Mahal, Índia Jardins de la Bahía Singapur
Fortalessa de la roca de Sigiriya Sri Lanka
Tan, Amy 1952, és una escriptora d'Estats Units que explora les relacions entre mares i filles i el que significa ser part de la primera generació d'asiàtics americans. Al 1987 mare i filla van anar a la Xina. El viatge va ser una revelació per a Tan. Li va donar una nova perspectiva en la seva relació amb la seva mare. El viatge va resultar una font d'inspiració per a les seves novel·les. El club de la bona estrella. N Tan El 1949, quatre dones xineses que han emigrat a San Francisco es reuneixen regularment per menjar, jugar al mah-jong i parlar. Unides per sentiments de pèrdua i esperança es fan anomenar El Club de la Bona Estrella. Per això, quan June Wu ha d'ocupar el lloc de la seva mare al club, no s'imagina el que descobrirà ja que, en la cultura xinesa, cada paraula, cada gest, cada objecte, posseeix un significat més profund del que sembla tenir en principi.
Yan, Lianke Escriptor xinès nascut el 1958 a un poble de la província de Henan. Va entrar en l'exèrcit el 1978. El 1985 es va llicenciar en Educació de Ciències Polítiques a la Universitat de Henan i el 1991 en literatura per l'Institut d'Art de l'Exèrcit Popular d'Alliberament. Va començar a escriure novel·les a partir del 1979. Es va retirar de l'exèrcit en 2004. En l'actualitat és catedràtic de l'Institut de Literatura de la Universitat del Poble de la Xina i escriptor.
Segur que en algun moment heu volgut estar en un altre lloc, viure en altres mons i descobrir nous paisatges, noves cultures i formes de vida diferents. A través de les novel·les volem acostar-vos a conèixer altres pobles, ciutats o països d’arreu del món.
En aquesta guia trobareu una àmplia selecció de novel·les sobre Àsia i en cada una d’elles us convidem a conèixer i gaudir de tota aquesta diversitat cultural!
Us recordem que si voleu emportar-vos en préstec alguna d’aquestes novel·les i no la trobeu a la biblioteca, la podeu reservar per a quan la retornin.
Servir al pueblo. N Yan A la Xina de 1967 Wu Dawang comença a treballar com a ordenança a casa d'un important càrrec de l'exèrcit xinès. El seu únic objectiu es complir, com a bon fill de la revolució, amb el seu treball i optar així a unes millors condicions de vida per a ell i la seva família. Però Liu Lian, l'avorrida esposa del comandant que l'ha contractat, li fa saber que els seus serveis han d'anar més enllà de l'establert.
Gaudiu de la lectura!
Rahimi, Atiq
ÀSIA
L'Àsia és un continent situat a l’hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d’Euràsia. És el continent més gran i més poblat del planeta. Limita al nord amb l’oceà Àrtic, a l'est amb l’estret de Bering, al sud amb l'oceà Índic i a l'oest començant pel sud de la frontera oest amb la mar Roja, l'istme de Suez, la mar Mediterrània i, separant-la d’Europa, l'estret dels Dardanels, la mar de Màrmara i el Bòsfor, la mar Negra, les serralades del Caucas i els Urals i la mar Càspia. És un continent muntanyós, on sobresurt la serralada de l’Himalàia, que conté les màximes altures de la Terra, amb cims com l’Everest, el K2 o l’Annapurna. Àsia és un territori amb moltes famílies lingüístiques, així com llengües aïllades. La majoria de països asiàtics tenen més d'una llengua que és parlada de manera nativa. El poeta, dramaturg i escriptor bengalí fou l'any 1913 el primer asiàtic a guanyar un Premi Nobel.
Nascut el 1962 a Kabul, és un novel·lista i director de cinema de doble nacionalitat francesa i afganesa. El 2008, va rebre el premi Goncourt per la seva novel·la Syngué sabour. Pierre de Patience. Atiq Rahimi va viure la guerra de l'Afganistan entre 1979 i 1984, fins que es va refugiar al Pakistan. Després d'haver demanat asil polític a França, concedit el 1984, va obtenir un doctorat en tècniques audiovisuals a la Sorbona La piedra de la paciencia. N Rah Es diu que aquesta pedra està a la Meca i al voltant d'ella milions de pelegrins donen voltes explicant-li les seves desgràcies. El dia en què li càpiguen més desgràcies explotarà, aquest dia tindrà lloc l'Apocalipsi. Però aquí, en un poble de l'Afganistan, la pedra de la paciència és un home inconscient per una bala allotjada al clatell. La seva dona roman al seu costat. Li tira en cara no haver resistit la crida a les armes, haver estat un heroi, i tot per quedar convertit en un vegetal per una vulgar baralla. No obstant això, allà segueix ella, cuidant i parlant-li. Li parla mentre als carrers es succeeixen els enfrontaments i els trets. Li parla sense saber si el seu marit entén el que diu. Murmurant la lletania dels seus pesars, arriba fins i tot a revelar secrets impensables en un país com l'Afganistan, impensables fins i tot en la vida de cadascú.
Shamsie, Kamila Va néixer al 1973 a Pakistan. Es va criar a Karachi i va obtenir la llicenciatura en Escriptura Creativa de Hamilton College i un Màster en Belles Arts del Programa MFA per Poetes i Escriptors de la Universitat de Massachusetts Amherst on va ser influenciada pel poeta Kashmiri Agha Shahid Ali . Sombras quemadas. N Sha
MUNTANYA FUJI
Riu Nil
Al llarg de sis dècades les històries comunes de dues famílies convergeixen cap a un destí comú.
Ondaatje, Michael
Va néixer a Colombo, Sri Lanka, llavors cridada Ceilan, el 1943. El treball de Ondaatje inclou ficció, autobiografia, poesia i cinema. Ha publicat 13 llibres de poesia, i va guanyar diversos premis. El fantasma de Anil. N Ond Sri Lanka, 1992. Durant l'última dècada els separatistes tàmils, l'Exèrcit Popular d'Alliberament i els grups paramilitars creats a l'ombra del Govern, ha portat l'horror a tots els racons de l'illa. Els segrestos, les desaparicions i les tortures són una rutina quotidiana que només la por aconsegueix emmudir. A aquest món sense vida arriba l'antropòloga forense Anil Tissera qui, per mandat de la Comissió de Drets Humans de l'ONU, ha de investigar els crims de guerra que assolen el seu país natal. Després de quinze anys d'absència, una amalgama de records i temors acompanyen a la seva arribada a Colombo.
Oz, Amos
Nascut Amos Klausner el 1939, és un escriptor, novel·lista i periodista israelià. Mentre estudiava Literatura i Filosofia a la Universitat Hebrea de Jerusalem va publicar els seus primers contes curts. Va participar en la Guerra dels Sis Dies i en la Guerra de Yom Kipur i va fundar als 70, al costat d'altres, el moviment pacifista Shalom Ajshav ("Pau Ara"). Els seus escrits exploren els conflictes i les angoixes de la societat israeliana contemporània i, més concretament, les tensions i pressions que suporten les persones per la ideologia, les fronteres geogràfiques i el passat històric brutal. Un descanso verdadero. N Oz Narra l'entrecreuament de dues destinacions en aparença oposats: el de Yonatan Lifschitz, un jove israelià ansiós d'abandonar el kibbutz i el d'Azarià Gitlin, un estrany i solitari idealista de la diàspora que arriba amb l'únic somni d'establir-se en un lloc i que és acollit per la família de Yonatan.
Abdolah, Kader
Kader Abdolah (12 de novembre de 1954), és un escriptor holandès d'origen iranià. La seva obra es caracteritza per l'ús d'elements procedents de la literatura persa. A més és col·laborador habitual d'un dels diaris més importants d'Holanda, De Volkskrant, i ha obtingut el Dutch Mitjana Prize per les seves columnes. Actualment és un dels escriptors holandesos més coneguts i traduït a altres idiomes. La casa de la mesquita. N Abd De la família de l’Aga Djan sempre n’ha sortit el líder espiritual de la mesquita. Aquest comerciant honest viu seguint les normes que mana l’alcorà i utilitza la seva influència per garantir el benestar de tothom qui l’envolta. Però l‘aparició d’un corrent radical controlat pels aiatol·làs i el cop d’estat que Khomeini prepara des de París aboquen la societat iraniana a una situació molt tensa.
Inderjit, Badhwar Escriptor i periodista indi, Inderkit Badhwar ha treballat tant a la seva Índia natal i als Estats Units, tant en diaris com a la televisió. Actualment dirigeix la revista Gfiles, on s'analitza la política i la burocràcia Índia i és conseller del Lexicon Group sobre comunicacions polítiques d'alt nivell. La cámara de los perfumes. N Bad Tan torna a Raipur, a l'Índia, per acompanyar el seu pare en els últims moments de la seva vida. Un cop allà rememora la seva infància. A través dels seus records, Inderjit Badhwar dibuixa un retrat de la societat índia des de l'ocupació britànica fins al desenvolupament modern i planteja una lúcida reflexió sobre la trobada convivència d'Orient i Occident a la seva Índia natal.
Alameddine, Rabih
Jordània, 1959. És un escriptor libanès en llengua anglesa. De pares druzos libanesos, va créixer a Kuwait i el Líban, país que va abandonar als 17 anys per viure a Anglaterra primer i després a Califòrnia. Actualment col·labora amb diverses publicacions, i viu entre Orient i Occident, a Beirut i San Francisco.
Nair, Anita
És una escriptora índia nascuda a Shoranur el 1966. Va estudiar Filologia anglesa i Literatura en el NSS College, Ottapalam a Kerala. Més tard va assistir a classes als Estats Units, a Virgínia Center for Creative Arts, gràcies a una beca a què va tenir accés pel seu primer llibre de relats breus, Satyr of the Subway & Eleven Other Stories (1997). Per les seves novel·les ha estat nominada i ha recollit diversos premis literaris.
La dona de paper. N Ala El vagón de las mujeres. N Nai La novel·la ens trasllada a un pis vell de Beirut. Allà hi trobem Aallija, una dona d'uns setanta anys, que parla de la seva vida. Anys i anys dedicats a llegir els millors llibres i a traduir, mentre als carrers de Beirut queien les bombes i retrunyien els ecos d'una guerra que va convertir molts joves pacífics en espies i sicaris, obligant a una dona sola a dormir amb un rifle al costat del llit per defensar-se dels atacs imprevistos. Entrar a casa de Aalija, ser-hi amb ella i les seves veïnes, compartir la seva por i el seu valor, és una experiència intensa.
Chieng, Chung-shu
(Xina, 1910 – Pequín, 1998) va ser un escriptor i intel·lectual xinès. Es va criar amb els seus oncles i quan tenia un any d’edat, el seu oncle li va donar el nom definitiu de Zhongshu “aficionat als llibres”. El 1938 va tornar a Xina i es va dedicar a escriure la seva obra mestra, la novel·la La Fortalessa Assegjada, que acabarà el 1947. La fortaleza asediada. N Chi Narra la història de Fang Hongjian, fill d'un antic funcionari de la dinastia Qing, que marxa a estudiar a Europa i, a l'inici de la guerra xinès-japonesa, torna amb un fals títol de doctorat i sense saber què fer amb la seva vida. L'itinerari de Fang Hongjian dóna lloc a un retrat de la decadència de la civilització xinesa.
Akhila, una dona soltera, decideix un dia marxar. Al furgó d'un tren que travessa l'Índia es troba amb cinc viatgeres amb les que comparteix confidències. Janaki, una mare confosa; Margaret, una professora amb un marit tirànic; Prabha, un submisa esposa que busca la seva veritable identitat; Sheela, una noia de catorze anys; Marikolanthu, que ha viscut més experiències que totes elles juntes i Akhila, que espera que les seves històries canviïn la seva vida. Sis personatges que es troben en aquesta càlida novel·la per descobrir l'amor, el matrimoni, la família, l'amistat i el treball a l'Índia i al món.
Nothomb, Amélie A causa de la professió del seu pare, diplomàtic belga, va viure al Japó, a la Xina, els Estats Units, Laos, Birmània i Bangla Desh. Parla japonès i va treballar com a intèrpret a Tòquio. Des de 1992, ha publicat una novel·la cada any. Als disset anys estudia filologia romànica a la Universitat Lliure de Brussel·les i, un cop llicenciada, torna a Tòquio i entra a treballar en una gran empresa japonesa. Al 2006 va rebre el Premi Leteo.
Ni d’Eva ni d’Adam. N Not Amélie es puja a Tòquio a la muntanya russa d'una educació sentimental en braços del molt prim i molt oriental Rinri, un àvid lector que somia amb entrar a l'orde del Temple. Amélie coneix a Rinri en un bar. Però, pocs dies després, la relació entre mestra i alumne donarà pas a una bonica història d'amor.
Mandanipur, Shahriyar
(1957) és un escriptor iranià contemporani, pertanyent a la Literatura persa moderna. Va créixer en Shiraz fins que el 1975 es va traslladar a Teheran per estudiar Ciències Polítiques a la universitat de la capital iraniana, on es va graduar en 1980. A l'any següent es va allistar en l'exèrcit i va anar al front durant el conflicte amb l'Iraq. Acabat el seu servei militar, va tornar a Shiraz on va treballar com a director Centre d'Investigacions Hafez i de la Biblioteca Nacional de Fars. Una historia iraní de amor y censura. N Man Hi havia una vegada ... i segueix sent a Teheran un narrador cansat de novel·les tristes i amb ganes d'escriure una història d'amor feliç, plena de carícies i petons, però l'Iran avui és una terra on no hi ha llibertat d'expressió ... Així , per parlar d'amor, l'escriptor tria a Sara i Dara, dos joves estudiants que es troben per primera vegada en una biblioteca i viuen la seva relació a través dels llibres, que s'intercanvien marcant certes paraules en les pàgines d’alguns llibres.
Mo, Yan
(Gaomi, Shandong, 1955). Escriptor xinès, Premi Nobel de Literatura el 2012. Va néixer en una família de grangers i quan el 1966 va començar la Revolució Cultural va haver de deixar l'escola als 11 anys per treballar al camp; als 18 va passar a una fàbrica de cotó. Al 1976 es va allistar a l'Exèrcit Popular d'Alliberament on va començar a escriure. Diverses de les seves novel·les han estat portades al cinema. Cambios. N Mo És la narració dels últims quaranta Anys de la història de la Xina a través dels ulls d'un noi que es fa gran en un món massa estret. Aquesta novel·la és, en definitiva, la vida de Mo Yan, estudiant, obrer, militar i escriptor, i de la gent corrent que l'ha acompanyat des de la infància.
Chun, Sue
(Pekin 1983) Va abandonar els Estudis de secundària al penúltim any i des de llavors es dedica a la música i l'escriptura. Apassionada de la poesia, del rock i de “l'esperit punk”, en l'actualitat es crítica musical de diverses revistes i diaris de Pequín i novel·lista. La muñeca de Pekín. N Chu En clau autobiogràfica l’escriptora encarna la recerca d'amor i llibertat en una societat tenallada per antigues pors i prejudicis. La jove escriptora explica amb una sinceritat desesperada què significa ser jove avui a la Xina, quan la formació que proporcionen les escoles o l'educació que transmeten els pares ja no serveixen per creure en un món millor.
Delijani, Sahar Autora iraniana nascuda el 1983. Va néixer a la presó d'Evin a Teheran, mentre que els seus pares van ser detinguts com a activistes polítics d'esquerra, lluitant contra el règim islàmic recentment establert. Gran part d'aquesta experiència li serveix d'inspiració per a la seva novel·la debut que abasta les dècades des de 1983 fins 2011 i el Moviment Verd Iranià., Quan els joves iranians un cop més surten al carrer, a punt per fer la seva pròpia història. A la sombra del árbol violeta. N Del Estem a l'Iran durant el govern liderat per l'aiatol·là Khomeini, que ha iniciat una brutal depuració que afecta milers de persones de totes les ideologies; perseguides, empresonades o aniquilades, les víctimes del nou règim deixen rere seu milers de famílies desemparades. Sahar Delijani, narra els records dels seus primers tretze anys de vida i són la base d'aquesta commovedora novel·la. Mitjançant el tortuós camí que es veuen obligats a recórrer els seus personatges principals, Neda, Omid i Sheida, l’autora dóna veu a una generació que, per primera vegada, parla sense embuts de l'experiència viscuda pels seus pares.
Ghulam, Nadia (Kabul, Afganistan, 1985). És una escriptora afganesa. Durant deu anys es va fer passar pel seu difunt germà per tal d'evadir les rígides prohibicions del règim talibà contra les dones. Anys més tard, narrà aquesta experiència per mitjà d’aquesta novel·la que escrigué, juntament amb Agnès Rotger i que li va atorgar el Premi Prudenci Bertrana de novel·la al 2010.
Jebreal, Rula (1973) és una periodista, novel·lista, guionista i analista geopolítica palestina amb doble nacionalitat israeliana i italiana. El 1993, Jebreal va rebre una beca del govern italià per estudiar a la Universitat de Bolonya, on es va graduar en fisioteràpia. Més tard va tornar a la mateixa Universitat per obtenir el màster en Periodisme i Ciències Polítiques. Miral. N Jeb
El secret del meu turbant. N Ghu És la història real de Nàdia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit Anys va patir greus ferides a causa d'una bomba. En sortir de l'hospital, dos anys després, el règim talibà s'havia instaurat a Afganistan i ella va prendre una decisió radical: es va vestir de noi i durant deu anys es va fer passar per home per poder portar un sou a casa.
El 1948, coincidint amb la partició de Palestina i la creació de l'Estat d'Israel, Hind Husseini funda a Jerusalem un orfenat per acollir els nens que es convertien en víctimes del conflicte araboisraelià. Una d'aquestes víctimes és Miral. D'origen palestí, la petita destaca de seguida per la seva intel·ligència i el seu compromís. A mesura que creix, Miral bolcarà la seva dedicació a la defensa de la causa palestina. En aquesta lluita coneixerà a Hani, un dels caps del moviment.
Hosseini, Khaled
(Kabul, Afganistan, 1965) és un escriptor en llengua anglesa i metge afganès-americà. Als cinc anys la família es va mudar a Teheran, on el pare havia estat destinat a l'ambaixada afganesa. Al 2006 va ser nomenat ambaixador de bona voluntat de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), organització amb la qual va fer un viatge a l'Afganistan l'any següent. Va ser durant aquest breu retorn a la seva pàtria quan va decidir crear la fundació que porta el seu nom per tal de brindar ajuda humanitària als refugiats d'aquest país.
Kapur, Manju
(Amritsar, Índia) es una novel·lista Índia. La seva primera novel·la, “filles difícils” va guanyar el Premi Commonwealth d'Escriptors de 1999, al millor primer llibre d’Europa i el sud d'Àsia. Va estudiar i va rebre un mestratge en 1972 a la Universitat de Dalhousie a Halifax, Canadà, i un mestratge en filosofia de la Universitat de Delhi. També ensenya anglès a la Universitat de Delhi sota el nom de Manjul Kapur Dalmia. Hijas difíciles. N Kap
Mil sols esplèndids. N Hos Un extraordinari relat de la vida de dues generacions unides tràgicament per la guerra, de l’amistat entre dues dones i d’un amor que sobreviu a totes les adversitats malgrat la invasió soviètica, la guerra, els talibans i l’arribada dels nord-americans com a teló de fons i la seva lluita per trobar la felicitat i per sobreviure.
Virmati tenia el seu destí decidit per la seva família, però s'enamora d'un professor de literatura i filosofia Nouvingut d'Oxford i es rebel·la contra les tradicions amb la força que li dóna la passió. L'Índia, mentrestant, segueix amb atenció els esdeveniments a Europa i es prepara per a la seva pròpia revolució, després de la qual es veurà dividida en dues nacions independents. Novel·la generacional, de tints autobiogràfics. Les relacions entre les dones d'una mateixa família tenen molts punts en comú arreu del món.