Aquest any es celebren 75 anys de la mort de
FEDERICO GARCÍA LORCA
Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, Granada, 5 de juny de 1898 – entre Víznar i Alfacar, ibídem, 19 d’agost de 1936).Lorca és considerat un dels grans cims de la poesia de Generació del 27 i de tota la literatura espanyola. Va començar estudis de Dret a Granada però els va abandonar per instal∙lar‐se a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on va conèixer a Buñuel, Dalí, i Pedro Salinas, entre d’altres. Anys més tard, però, es va graduar com a advocat. El 1931, amb la Segona República, va ser nomenat codirector de la companyia estatal de teatre “La barraca” on va poder produir, dirigir i escriure tot tipus d'obres teatrals. Amb l’esclat de la Guerra Civil, es va témer que pogués patir un atemptat per ser funcionari de la República, però ell no va voler exiliar‐se i va tornar a Granada. Després d'una denúncia anònima, el 16 d'agost de 1936 va ser detingut i dos dies més tard va ser afusellat. La poesia de Lorca és el reflex d'un sentiment tràgic de la vida, i està vinculada a diferents autors, tradicions i corrents literaris. Una característica del seu estil són els símbols. La majoria representen la mort. Els més usats són la lluna, l’aigua, la sang, el cavall i el genet, les herbes i els metalls. Com a procediment retòric central trobem la metàfora. En crea d’arriscades, arribant a la metàfora pura. El neopopularisme caracteritza la seva obra. Els seus textos s’omplen de la música, els cants i l'esperit tradicional de la seva terra i de la gent: la valentia, la malenconia, la passió... Hi conviuen la tradició popular i la culta. Els primers poemes són Impresiones y paisajes (en prosa però amb característiques de la poesia) i Libro de Poemas. La seva època de plenitud comença amb Poema del cante jondo (1921) que marcarà la lírica neopopularista de la Generació del 27. El segueixen Primeras canciones i Canciones (1927). La mort i la incompatibilitat moral del món gitano amb la societat burgesa omplen el Romancero gitano (1928). De la seva experiència a EEUU (1929‐30), escriu Poeta en Nueva York. Més tard arribarà, entre altres, l’elegia Llanto por la muerte de Ignacio Sánchez Mejías (1935). Les últimes obres són Seis poemas gallegos i la sèrie Sonetos del amor oscuro.