Què hi ha de nou?
novetats de teatre i arts escèniques Biblioteca Josep Janés
Què hi ha de nou? 52 OBRES TEATRALS Aranda, José. Como Cervantes. Dins de la Casa Museo de Cervantes a Esquivias (Toledo), personatges actuals prendran contacte amb els espectres de Cervantes, la seva esposa Catalina de Salazar i d’alguna manera, del Quixot. Aquests coneixeran els problemes de la present societat i aportaran, per a la seva solució, força espiritual que tant necessita la societat d’ara.
Aristòfanes. Lisístrata. Els desencerts polítics dels homes atenesos, que una vegada més s’han embolicat de mala manera amb la guerra contra Esparta, fa que les dones, mogudes per Lisístrata, es rebel·lin: acorden d’abstenir-se de mantenir relacions sexuals amb els marits i els amants fins que els homes no signin la pau.
Contemporary English Plays. Editat i presentat per Aleks Sierz aquest volum recull algunes de les obres contemporànies més recents i rellevants de joves escriptors anglesos. Explora les diverses cultures i identitats d'una nació que és al mateix temps tradicional, nacionalista i multicultural.
Calderón de la Barca, Pedro. El mayor hechizo, amor. El mayor encanto, amor (també coneguda com El mayor hechizo, amor) relata les aventures d’Ulisses i la seva tripulació a l’illa de la maga Circe. L’obra pertany al conjunt de textos de Calderón inspirats en la mitologia.
Cunillé, Lluïsa. Apocalipsi. Apocalipsi presenta la trobada de quatre amics (amics?) que han quedat per a anar a sopar. A l'interior de l'ascensor, els miralls els retornen la pròpia imatge, s'observen i se sinceren. S'accepten i s'abracen. Un cop al vestíbul, tanmateix se separen de forma inesperada....
2
Què hi ha de nou? 52 Duran i Ferrer, Joan. Bruna de nit. L’eix vertebrador de Bruna de Nit és l’aturada del temps, un fet abstracte personificat en la imatge i la significança de la Lluna, en la successió de les seves fases com a metàfora dels cicles vitals. Pel seu caràcter preeminent en la mitologia, la seva importància en l’imaginari infantil, i pel seu caire misteriós associat a la nit com espai del somni, la cerca de la lluna és un fil conductor universal en molts contes i arguments teatrals.
García, Rodrigo. Aproximació a la idea i desconfiança i altres textos. L’autor proposa una nova estètica perquè reconeix “la necessitat d’una nova ètica”. El teatre com a acció social, no com a espectacle. El seu afany en l’exploració de nous camins formals en l’art escènic respon a un impuls essencial de denúncia: “us diem que no es pot estar veritablement a gust en un sistema podrit”.
López, Carol. Sunday morning. Nit de dissabte. Cau una tempesta sobre la ciutat. Una comissaria de barri. Dos personatges. Una noia de vint i pico i un noi de trenta i pico. Ell entra, ella ja hi és. Ell vol parlar, ella no el deixa. A ell li encanta la pluja, ella detesta la roba xopa. Ella preferiria estar sola, ell no vol marxar. Ell s’autoinculpa, ella no el creu. I algú continua matant els diumenges al matí ...
González Melo, Abel. Chamaco Chamaco, és una obra contemporània que respon a l’estructura de la tragèdia clàssica, en un context actual i on l’heroi tràgic, un jove empobrit, experimenta enfrontar-se a la destrucció de la pròpia identitat a causa d’un fet irreversible.
3
Què hi ha de nou? 52 Guiu, Elisenda. Explica’m un conte. A la sala d’espera d’un hospital, un infermer escriu cartes misterioses davant la mirada d’una noia reservada i d’un home que insisteix en veure la seva filla. Els tres personatges coincideixen llargues estones i comparteixen l’espai des de perspectives ben diferents. Però allò que inicialment és una trobada freda i desafortunada s’acaba convertint en una necessitat per als seus protagonistes.
Madrid, Sonia. Contratiempoymarea; Waltus. Plácido y Domingo esperen la cita més important, són dos pallassos vells. Cadascú guarda els records de la vida al fons d’una maleta.
Martín Bermúdez, Santiago. Ciprina: los gritos del llano. L’obra ens presenta, amb un llenguatge poètic i metafòric, una història que viatja del present al passat i de nou al present amb una trajectòria que descobreix una relació amorosa i de desig, que converteix en quotidianes i comuns les paraules d’amor que mai no van pronunciar-se.
Miró, Pau. Victòria. Barcelona 1951. Una barberia. El Districte Cinquè com a teló de fons. Una dissecció de com la por i la desconfiança es filtren en la quotidianitat. I com això afecta les relacions personals. Com s’ho fan les persones per sobreviure. A nivell pràctic, i a nivell ideològic. Cap on miren quan no els agrada el que veuen? Quins residus de tot allò encara hi ha en l’actualitat?
4
Què hi ha de nou? 52 Morató, Xavi. Un peu gegant els aixafa a tots. Un peu de gegant els aixafa a tots és una obra original basada aparentment en les relacions de parella. El jurat ha volgut destacar «el tractament enjogassat dels personatges, creats amb identitats diverses i contrastades, i l’elaboració d’uns diàlegs fluids i punyents que fugen d’una estructura tancada».
Moya, Bienve. Ánima malalta. Dues dones es troben al cap de molts anys de no saber-ne res l’una de l’altra. Una d’elles ha estat protagonista d’una greu tragèdia personal que l’ha dut a esborrar de la memòria aquest terrible esdeveniment. Les dues han estimat però la seva experiència en els afers de l’amor ha estat radicalment diferent. Les qualitats que calen ser considerades valorables, i fins i tot paleses, per a cada una d’elles, parteixen d’aquesta tan desigual experiència.
Muñoz Hidalgo, Manuel. Cuando llega la noche: Isabel I de Castilla. L’obra és un monòleg de la reina Isabel I de Castella, coneguda com Isabel la Catòlica transformada en personatge literari i que viu un dels moments més tristos de la seva vida. Ha mort el seu fill i la corona de Castella quedarà a mans de la seva filla Joana de fràgil salut mental.
Plaute. Los Menechmos (Los Gemelos). Menaechmi, escrita abans de 215 a. C., narra les hores prèvies al retrobament de dos germans bessons separats des de nens per un tràgic accident. Aquesta obra s’ha representat infinites vegades i tot i el curs del temps encara desprèn una força i frescor que ens permet delectar-nos amb la seva escenificació.
5
Què hi ha de nou? 52 Sampedro, Simón. Cecina de poni. Un hotel que és “reflex lúgubre d’un humil optimisme”; uns personatges de noms parlants, dignes d’admirar, són la guinda del pastís; un lloc exòtic que condiciona l’acció; i un final histriònic, són els ingredients d’aquest drama còmic que recorda els ambients valleinclanescos.
Shakespeare, William. Titus Andronicus. El general romà Titus Andrònic regressa victoriós després de deu anys de guerra acompanyat de només quatre dels vint-icinc fills que havien partit amb ell.
Shakespeare, William. Macbeth. Aquesta és la història d’un tipus ambiciós el destí del qual el condueix a la traïció i l’impedeix evitar la sort que unes bruixes desagradables li pronostiquen a l’inici de l’obra. Shakespeare reflecteix l’absurd de l’existència amb tints sagnants.
Sirera, Rodolf. Trio Òscar, un actor madur, acull a casa el seu amic David, també del gremi, que s’ha quedat sense feina. La particular convivència entre els dos es veu interrompuda i alterada per l’aparició de Micky, una noia molt més jove i astuta que ells dos.
6
Què hi ha de nou? 52 Pitarra, Serafí. Singlots poètics: teatre complet I i II. La publicació d’aquesta obra inauguraria la col·lecció dels Singlots poètics, en què Pitarra va reunir el gruix de la seva producció satírica, i que a la seva època va gaudir d’una extraordinària popularitat que dóna la mesura de la importància d’aquestes peces en la consolidació del català com a vehicle de cultura pública.
Sanz, Marta. Farándula. Valeria Falcón és una actriu important que cada dijous visita una vella glòria del teatre, Ana Urrutia, que pateix el síndrome de Diógenes.
Travieso, Antonio. Hamlet está dormido. Hamlet está dormido és una reexaminació moderna d’una de les tragèdies de Shakespeare més conegudes i citades. Tot amb una percepció diferent; personatges que ja no són les mateixes figures mítiques i heroiques, no més dols ni escenes a les corts reials. No, res d’això, o millor, tot i que estiguin presents, no és això el que es dedueix de l’escena.
Williams, Tennessee. embarcacions petites.
Advertència
per
a
Aquesta és una obra petita d’ànimes desequilibrades, que colpeix per la seva duresa, per l’espai que queda entre l’home i la bèstia. Entre la bondat i la misèria, ningú queda indiferent, tothom busca companyia. Però, facin el que facin seguiran sols… empenyent els seus fantasmes cap a una mar d’incerteses perennes.
7
Què hi ha de nou? 52 Yago, Joan. Un lloc comú. Manel Sabaté ha mort. Al darrere deixa tres vídues, un llibre i una amant recurrent que ningú coneix. Ara que ell ja no hi és, les «seues dones» ja no tenen cap motiu per a seguir guardant-se el respecte mutu de les últimes setmanes, ja no tenen res en comú. Però, en canvi, aquesta nit soparan juntes una darrera vegada.
BIOGRAFIES_____________________________
______
Arias de Cossío, Ana M. Arte y reto en la escena: la obra de Nuria Espert. El llibre reuneix i estudia en deu capítols l’obra de la Nuria Espert. Des dels seus inicis d’actriu, els anys immediatament posteriors a la guerra civil, i fins a la temporada 2014-15.
Bozzo, Joan Lluís. Viatge al centre del musical. La història de Dagoll Dagom és una història d’audàcia, alegria i èxit. Cap companyia catalana té una trajectòria com Dagoll Dagom ni tampoc un cronista apassionat i divertit com Joan Lluís Bozzo, que sap mantenir l’espectador i el lector clavats a la butaca amb un relat espurnejant, simpàtic i ple d’interès.
Carulla, Montserrat. Bon cop de falç. Les escoles de monges i els crostons de pa de la postguerra; la bufandeta de pell i la paperina de les galetes; els records de Sant Feliu i de Molins de Rei i els primers papers a Madrid; les amenaces, la censura i la prohibició del règim; els plors de la mare i l’empresonament del pare...
8
Què hi ha de nou? 52 Guinart, Jordi. Strindberg: desde el infierno. Strindberg és un dels dramaturgs més importants de la història i el responsable principal de la renovació del teatre modern. Al seu voltant s’han elaborat tot tipus de teories: si era psicòtic, o misogin, homosexual o hipersensible; o si simplement, els seus drames eren una construcció autobiogràfica ... o no.
Granés, Carlos. La invención del paraíso: el Living Theatre y el arte de la osadía. Influeix l’art l’ésser humà? Transforma la consciència? Canvia la seva vida? A l’apassionant història cultural del segle XX ningú no va intentar respondre aquests interrogants amb tant esforç com el Living Theatre.
ARTS ESCÈNIQUES EN LA PEDAGOGIA________
____
Motos, Tomás; Ferrandis, Domingo. Teatro aplicado. El llibre se centra en el teatre de l’oprimit, el teatre playback i la dramateràpia. Tracta de dissenyar un marc teòric, exposar experiències i proporcionar estratègies per a la pràctica professional de professors, educadors socials, actors, i en general per tothom interessat en el teatre no convencional.
Cuadrado, Fernando. Planificación y processos de regiduría de espectáculos y eventos. Text sobre regidoria escènica basat en el currículum oficial d’aquesta especialitat professional de l’espectacle en viu. Adreçat a estudiants i docents de formació professional, acadèmies, centres d’ensenyament i tècnics d’arts escèniques.
9
Què hi ha de nou? 52 TEORIA I HISTÒRIA DE LES ARTS ESCÈNIQUES____________ Guia literaria del Museo Nacional del Teatro. Guia per a la visita al Museo del Teatro a partir d’una selecció de les peces més rellevants, més significatives o més atractives de les exhibides al museu.
Museo Nacional do Teatro. Guia del Museo Nacional do Teatro de Lisboa. És el museu nacional i arxiu de les arts de l’espectacle de Portugal. El seu fons compta amb més de 300.000 peces.
L'Intèrpret : del teatre naturalista a l'escena digital. Recopilació d’una selecció dels treballs presentats en el III Simposi Internacional d'Arts Escèniques celebrat a la Universitat d'Alacant en 2012 i coordinat pels doctors Isabel Marcillas y Gabriel Sansano.
CIRC
________
____
Bech, Ramon. La història del circ a Barcelona: del segle XVIII a l’any 1979. La ciutat de Barcelona ha estat, al llarg de 200 anys, un testimoni privilegiat de l’època daurada del circ. Aquest llibre conté la crònica més exhaustiva que se n’ha publicat mai.
10
Què hi ha de nou? 52 TITELLES
______
_
Figures del desdoblament : titelles, màquines i fils. Catàleg de l'exposició Figures del desdoblament: titelles, màquines i fils, realitzada a l'Arts Santa Mònica de Barcelona del 8 d'octubre del 2015 al 10 de gener de 2016.
MÚSICA TEATRAL
_____
_
50 conceptos cruciales de la ópera: papeles e intérpretes. Tot el que es necessita saber per gaudir de l’espectacle, de la música i especialment de les veus, des de Farinelli fins a la dona fatal.
MÓN DE LA INTERPRETACIÓ
___
_
Vicente, Andrés. Manual del actor. El llibre mostra algunes de les diferents tècniques que existeixen per crear un personatge; Stanislavski, Meyerhold i la biomecànica, Rudolf von Laban, Étienne Decroux, Strasberg, Michael Chéjov, Bertolt Brecht, Boleslavsky, Artaud, Lecoq...
Merlin, Joanna. La audición: una guia pensada para el autor. La audición ensenya als actors (i no actors) a desdramatitzar i despersonalitzar el triomf o el fracàs en un procés de selecció, a posar-se en el lloc de l’altre i a oferir la millor versió d’un mateix.
11
Què hi ha de nou? 52 Córdoba, Gabriel. El arte de los monólogos cómicos. Tot el món diu que ets graciós? Creus que podries ser un bon còmic? Què és el que realment necessites saber per convertirte en un còmic de primer nivell? Per què alguns còmics funcionen molt bé i altres no tant? ... L’autor et dóna les claus per aprendre tot allò que necessites perquè el públic no pari de riure amb tu.
TEATRES
_____ Herreras, Enrique. Valencia-Cinema: Studio SA: 25 años de resistencia cultural. La història del teatre a València, des del franquisme a la democràcia no s’entendria sense parlar del València-Cinema, una sala en la qual van actuar Els Joglars, Els Comediants, Dagoll-Dagom, La Cuadra, Tricicles en una època difícil per a la cultura en general i el teatre en particular.
DRAMATÚRGIA I CRÍTICA
_____
Albertí, Xavier; Arribas, Albert. Guimerà home símbol. Considerat un prohom del catalanisme conservador, emblema de la cultura “oficial catalana”, la mort de Guimera l’estiu del 1924 es va convertir en una explosiva mostra de dol popular amb milers de ciutadans que inundaven la Rambla. Però sota aquesta aparença, el pare del teatre català ocultava moltes màscares.
Balló, Jordi; Pérez, Xavier. El món, un escenari: Shakespeare: el guionista invisible. D’on sorgeix la idea que Shakespeare, avui, escriuria per al cinema o la televisió? Tal vegada de la intuïció col·lectiva, que aquest llibre constata, que en bona part de la ficció audiovisual contemporània persisteix la petja d’un coautor no acreditat, invisible, la influència del qual serpenteja en molts procediments dramàtics irrenunciables.
12
Què hi ha de nou? 52 Centro Dramático Nacional. Vida de Galileo, de Bertolt Brecht : Teatro Valle-Inclán : Temporada 2015/2016. Dos genis transgressors, exiliats i perseguits, que van lluitar contra les convencions de la seva època. Dos rebels visionaris compromesos amb el progrés i el benestar social. Galileo i Brecht. El pare de l’astronomia i el revolucionari del teatre modern comparteixen escenari per reflexionar.
CINEMA
_____ 8 ½, dirigida per Federico Fellini. Un director de cinema ha perdut la inspiració quan està preparant la pròxima pel·lícula. La seva dona, l’amant, el productor i l’actriu principal l’assetgen i pressionen però refugiant-se en els records, podrà trobar la musa que es resisteix a inspirar-lo.
Amar, beber y cantar, dirigida per Alain Resnais. A la campanya anglesa de Yorkshire, la vida de tres parelles es transforma durant alguns mesos, de la primavera a la tardor, pel comportament enigmàtic del seu amic George Riley. Inicialment, no saben que Riley té els dies comptats ...
Antes de medianoche, dirigida por Edward Ludwig. Ell és un periodista insòlit; capaç de preveure successos criminals a la ciutat. Ella és una actriu encarregada de fer-li una broma. I hi ha un lladre que després de robar un quadre famós vol apoderar-se d’un diamant de grans dimensions.
Aquarius, dirigida por Michele Soavi. Una companyia de teatre està assajant una obra al seu local. Tot sembla normal fins que un dels actors apareix mort. Espantats, la resta vol sortir, però s’adonen que estan tancats al teatre amb l’assassí.
13
Què hi ha de nou? 52 Los comediantes, dirigida per Peter Chelsom. A causa d’un conflicta que sorgeix entre pare i fill còmics per solucionar un problema, sortiran a escena secrets familiars. Aquests secrets ocults no són precisament divertits i canviaran la seva relació per sempre.
La fierecilla Román.
domada,
dirigida
per
Antonio
Catalina, filla d’un ric comerciant, és coneguda com la fierecilla pel seu caràcter però també és famosa per la seva bellesa. Beltrán, un jove valent arriba a la ciutat, la coneix i decideixen casar-se.
Hamlet, dirigida per Grigori Kozintsev. Considerada una de les millors adaptacions de Shakespeare. És la magistral versió projectada per la Unió Soviètica, sense reparar en mitjans econòmics i artístics i per commemorar el 400 aniversari del naixement de Shakespeare.
Jeanne Eagels, dirigida per George Sidney’s. Jeanne Eagels és contractada per ballar en un petit local de Nova York però ella aspira a ser una gran actriu. Assisteix a classes de l’estricta Madame Neilson i aconsegueix debutar a Broadway l’anyl 1922.
Mi último tango, dirigida per Luis César Amadori. Marta, filla del director d’una companyia, vol ser la estrella d’un gran espectacle. Però ara només és l’assistenta de Luisa Marival, figura màxima del gènere. Gràcies a un enrenou, finalment, aconseguirà triomfar al món de l’espectacle.
14
Què hi ha de nou? 52 Mis siete hijos, dirigida per Melville Shavelson. Eddie Foy és un actor de vodevil casat amb una ballarina. Durant una gira la dona mor i la tragèdia amenaça interrompre la seva carrera. Per aquestes circumstàncies, decideix incorporar a l’espectacle els seus set fills i continuar la gira.
Mujeres en Mankiewicz.
Venecia,
dirigida
per
Joseph
El senyor Cecil Fox, un milionari excèntric i manipulador, decideix traslladar a la seva pròpia vida la farsa que proposa l’obra teatral Il Volpone, escrita per Ben Jonson, dramaturg anglès del segle XVI.
Música y mujeres, dirigida per Ray Enright. Un milionari, el senyor Onza, vol llegar al seu parent Hemingway part de la seva fortuna, però abans vol assegurarse que aquest té una vida ordenada i respectable. De camí a casa del familiar ensopega amb una jove que l’intentarà fer xantatge perquè li financi un espectacle a Broadway.
Nacida para ti, dirigida per Irving Rapper. Marjorie té divuit anys i és molt guapa, un cor innocent desitjant explorar la vida i formar part del món del teatre. Un estiu deixa la família i el xicot per treballar en un campament infantil de monitora, on coneix i s’enamora del guapo i experimentat Noel.
La revoltosa, dirigida per José Díaz Morales. Mari Pepa viu amb el seu pare, Don José, en un dels barris més populars de l’antic Madrid. El jove Felipe està enamorat d’ella però no es decideix a declarar-li el seu amor.
15
Què hi ha de nou? 52 La sombra del actor, dirigida per Barry Levinson. Simon Axler és un famós actor teatral enfonsat en una depressió amb tendències suïcides perquè ha perdut de cop i volta el talent per actuar. Per recuperar la màgia inicia una aventura amb una dona lesbiana i molt més jove.
La tía Tula, dirigida per Miguel Picazo. Quan mor la seva germana Rosa, Gertrudis, a qui tothom anomena Tula rep la companyia del seu cunyat Ramiro. La convivència és difícil entre tots dos i especialment, quan Emilio que vol casar-se amb ella demana ajuda a Ramiro. Però Ramiro se sent atret per la cunyada.
Tres en un divan, dirigida per Robert Altman. Bruce i Prudence concerten una cita per sopar. Però a ella no li agrada que Bruce sigui bisexual i visqui amb un home. Per això, Prudence decideix consultar el seu psicoterapeuta –i examant- per demanar-li consell. També Bruce va a teràpia amb una singular psiquiatra.
Venta de Vargas, dirigida per Enrique Cahen Salaberry. L’any 1808 el poble andalús vol evitar la invasió de trope de Napoleó. Amb aquest propòsit, una bella bailaora conspira activament i origina un perillós triangle amorós.
El viaje a ninguna parte, dirigida per Fernando Fernán-Gómez. Aquesta és la història d’un grup d’homes i dones anomenats cómicos de la legua, tot i que aquest terme ja no s’utilitza, les peripècies dels quals es desenvolupen a l’Espanya de fa dos o tres dècades.
16
Què hi ha de nou? 52 Viaje a Sils María, dirigida per Olivier Assayas. Maria Enders, una actriu d’èxit internacional, rep una proposta per tornar a intervenir en un nou muntatge de l’obra i consegüent pel·lícula que la va consagrar vint anys enrere, La serpiente de Maloja.
17