Teatre 53

Què hi ha de nou?

novetats de teatre i arts escèniques Biblioteca Josep Janés

Què hi ha de nou? 53 OBRES TEATRALS ANGLAS, Pere. Robinson Crusoe: adaptació teatral de la novel·la de Daniel Defoe.

Robin és un jove apassionat pel mar que, desoint els consells del seu pare, es fa mariner.

El seu vaixell naufraga i va a parar a una illa deserta.

BOVELL, Andrew. Cuando deje de llover.

Història d’una nissaga familiar que abasta quatre generacions d’una mateixa família que es mou entre Europa i Austràlia entre 1959 i 2039.

CLEMENTE, Cristina. Consell familiar.

Els pares han volgut que la seva unitat familiar sigui una autèntica democràcia. En aquesta família s’escull un president, se segueixen estrictes normes electorals i es disposa d’un sistema econòmic regular amb hisenda pròpia.

DESPEYROUX, Denise. Ternura negra.

Un autor teatral, obsessionat amb la figura de Maria Estuart, s’ha instal·lat en una tenda de campanya al costat del castell de Tutbury on la reina va passar gran part del seu captiveri. La seva intenció és comunicar-se amb el fantasma de la tràgica reina d’Escòcia.

2

Què hi ha de nou? 53 ECHEGARAY, José. Teatro selecto.

Selecció de les millors obres del polític i dramaturg espanyol del segle XIX. Constructor –era enginyer de formació- de grans intrigues, en la seva obra és recurrent la proclamació de l’individu i de les seves llibertats, així com una forta idea del deure com a eix d’actuació dels personatges.

GARCIA BARBA, Ignasi. El bosc que creix.

Inspirada en Three women de Sylvia Plath, on tres dones exposen la seva particular visió davant la seva imminent maternitat. Aquesta obra ens mostra la visió de tres homes davant la paternitat d’un d’ells.

GARCIA BARBA, Ignasi. El delegat.

En un centre educatiu es convoquen eleccions per ser delegat de la classe. Una colla de perdonavides que ha aconseguit fer-se amb el poder de l’escola es presenta a les eleccions i d’altra banda també es presenta una candidata que no els té por i ja els ha parat els peus més d’una vegada.

GIRONÈS, Joan Ramon. La nit ens atrapa.

Catalunya, principis del segle xx. El Doctor Muntaner, psiquiatre especialitzat en la degeneració sexual, rep l’encàrrec de guarir en Roger Masvidal, l’hereu homosexual d’una rància família aristocràtica.

3

Què hi ha de nou? 53 GÓGOL. Nikolái. El inspector.

Una de les més brillants comèdies de la dramatúrgia universal.

Una sàtira del funcionament de la burocràcia, de la corrupció i de l’ascens de trepes i corruptes.

Un retrat social de la corrupció que ha esdevingut intemporal.

Llibràlegs. [Diversos autors] Aquest llibre és la culminació d’un projecte creat especialment per a biblioteques, que volia potencia l’escolta en l’espectador. Els autors van definir “llibràleg” com aquell diàleg teatral entre dos personatges on els llibres formen part essencial de la conversa.

LLULL, Ramon. Llibre de les bèsties.

Un tractat de política, amb el format de faula, de gran valor estètic i moral. En aquest cas el rei insisteix sobre la necessitat d’envoltar-se de bons consellers per tal d’obrar bé. Però alhora, deixa al descobert l’essència humana quant a l’afany innat de dominar i sotmetre tot allò que l’envolta. Adaptació teatral a càrrec de Cinta Mulet.

MENDOZA, Eduardo. Gloria.

Dos matrimonis d’amics són propietaris d’una editorial. La ruptura d’una de les parelles implica la necessitat de trobar un nou soci. Un cambrer amb una doble vida i un cavaller sense escrúpols són la resta de personatges d’aquesta comèdia.

4

Què hi ha de nou? 53

MENDOZA. Eduardo. Restauración.

Incursió en la creació teatral de Mendoza que tracta de manera humorística una sèrie d’esdeveniments històrics inspirats en les guerres carlistes i la restauració monàrquica del segle XIX.

MÉRIMÉE, Prosper. Teatro de Clara Gazul.

Les peces que formen el Teatro de Clara Gazul són desenfrenats manifestos liberals i anticlericals. La rebel·lia ideològica i formal del jove Mérimée constitueix fins a cert punt un precedent de l’esperpent de Valle-Inclán.

MIRALLES, Joan Jordi. Els nens feliços.

Els nens feliços narra la història d’un pare que es separa per tornar a ser fill i la d’uns avis que es veuen obligats a tornar a ser pares. Una obra mordaç que frega l’absurd per escometre amb força contra l’eterna repetició dels rols familiars, la hipocresia veïnal i l’egoisme humà.

ORIOL, Jordi. La caiguda d’Amlet (o la caiguda de l’ac); L’empestat.

La caiguda d’Amlet. Versió de la versió.

Perversió. Un monòleg en vers i infinit que se centra en el moment en què Hamlet s’aïlla, pren consciència de la seva consciència. L’empestat. Pròsper, Miranda i els 5

Què hi ha de nou? 53 altres naufragats han deixat ja l’illa. Caliban i Ariel són alliberats. Per fi resten sols.

PLAUTE. Comedia de la olla; Anfitrión.

Edició juvenil de dues comèdies clàssiques de l’autor llatí, on trobem tot l’humor i el rerefons social romà.

PINTER, Harold. La fiesta de cumpleaños; Un leve dolor; El blanco y negro; El examen.

Recull de les primeres obres del Premi Nobel de Literatura 2005 Harold Pinter, traduïdes pel dramaturg Rafael Splegelburd.

PUCHADES, Xavier. Saqueig.

Dues dones viuen juntes a l’últim pis d’un bloc buit d’apartaments vora mar. Les dues protagonistes amaguen unes biografies inesperades i la proximitat de la mort atraurà fantasmes que posaran en evidència les seves debilitats.

RIQUER, Martí de. Spinoza i els gentils; El triomf de la fonètica.

Poc abans de l’esclat de la Guerra Civil, Martí de Riquer va escriure aquestes dues comèdies.

En aquestes obres, l’autor reprèn la tradició d’un humor català lliure i absurd, ple de 6

Què hi ha de nou? 53 caricatura i de farsa.

ROWLING, J. K. Harry Potter y el legado maldito.

Mentre el Harry ha de conviure amb un passat que es resisteix a quedar enrere, el seu fill petit, l’Albus, intenta alliberar-se del pes d’un llegat familiar que no ha volgut mai.

SHAKESPEARE, William. Otel·lo.

Nova edició del drama shakespearià, Otel·lo, un general moro al servei de Venècia, aconsegueix l’amor i la mà de Desdèmona, una noble veneciana, però Yago, ofès perquè el seu general no l’ha triat com a lloctinent, trama una venjança.

SHEPARD, Sam. La maledicció dels morts de gana.

Elements autobiogràfics són utilitzats per exemplificar una lluita: la de l’home enfrontat amb una realitat, que el conforma i l’atrapa, i en la que tota opció de fugida esdevé impossible.

SOLÉ BONAY, Marta. Límits.

Límits són temes que ens han fet vibrar sempre, però vistos per uns ulls adolescents. Són històries d’amor, de violència, de passió jove, païdes en un estómac de 17 anys.

7

Què hi ha de nou? 53

TORNERO l’aigua.

BRUGUÉS,

Helena.

Submergir-se

en

Inspirant-se en fets reals i a partir de la notícia d’un diari, l’autora crea un relat de ficció. Un jove manipulador i el seu amic decideixen cercar una víctima amb qui desfogar les seves frustracions.

VÁZQUEZ-FIGUEROA, Alberto. La taberna de los cuatro vientos.

Obra teatral inspirada en una anècdota: Colón, Cortés, Pizarro, Nuñez de Balboa, Alonso de Ojeda i Juan Ponce de León van coincidir històricament el 1509 a Santo Domingo i van ser assidus de l’única taverna de la ciutat.

ZAMIATIN, Yevgueni.

Domingo.

Los

fuegos

de

Santo

Drama sobre la Inquisició espanyola i una denúncia velada al totalitarisme soviètic.

L’obra es centra en la repressió catòlica contra els luterans a la Sevilla del segle XVI.

8

Què hi ha de nou? 53 BIOGRAFIES GRAHAM, Martha. La memoria ancestral.

Autobiografia de qui va dedicar tota la seva vida a la dansa. Li va donar una nova dimensió basada en l’estructura natural del cos i en la llibertat dels gestos. Una referència per a coreògrafs i ballarins.

POLLS, Esteve. Cinc minuts abans que caigui el teló.

Amb més de quatre-centes obres a la seva esquena i l’experiència d’una llarga vida en contacte permanent amb el món del teatre, les seves memòries són fonamentals per conèixer l'escena catalana des dels anys cinquanta fins avui.

VALLE-INCLÁN, Joaquín . Ramón María del Valle-Inclán: genial, antiguo y moderno.

Biografia del dramaturg realitzada per un nét seu.

En aquest treball es destrien les certeses de l’anecdotari, sovint fals i exagerat –i que el mateix autor va fomentar en vida-, que ha deformat el coneixement popular sobre Valle-Inclán.

9

Què hi ha de nou? 53 ARTS ESCÈNIQUES EN LA PEDAGOGIA DANZI, Donatella / DANZI, Giuseppina.

Glotodidàctica teatral.

Manual sobre aquesta nova disciplina que consisteix en l’ensenyament de les llengües fent servir com a metodologia i vehicle el teatre.

TEORIA I HISTÒRIA DE LES ARTS ESCÈNIQUES ROMERO FERRER, Alberto. Lola Flores. Cultura popular, memòria sentimental e historia del espectáculo.

Més enllà dels tòpics, la figura de Lola Flores (1923-1995) és una peça clau en la història de la cultura popular de l’Espanya contemporània.

Aquest assaig recorre l’exitosa trajectòria de l’artista en el teatre, la cobla, la dansa, el cinema i la televisió des de la postguerra fins al postfranquisme.

FU JIN. Teatro chino.

Originat en el segle XII, durant més de vuitcents anys, el teatre xinès –que combina representació i cant- sempre ha mantingut la seva forma bàsica i ha gaudit d’èxit entre els xinesos. Des de la meitat del segle XIX, el drama occidental es va anar incorporant a la cultura xinesa, assentant les bases de l’actual teatre xinès i en conseqüència de l’òpera xinesa.

10

Què hi ha de nou? 53

GONZÁLEZ CRUZ, Iván. El Natyasastra la t c ica del a te escenico.

Aquest llibre sobre el Nātyaśāstra, el tractat d’arts escèniques més antic que es coneix, ofereix per primer cop importants troballes inèdites que mostren la vigència d’aquesta obra en el context de l’art contemporani.

DANSA MASSIP, Francesc; NAVARRO, Pere I PALAU, Montserrat (EDS.) Teatralitat popular i tradició: actes del II Congrés Internacional de Balls Parlats : Tarragona, 24-26 de setembre del 2014.

Els balls parlats combinen evolucions coreogràfiques elementals, dansades al compàs de músiques rudimentàries, amb uns parlaments dialogats i en vers, cantats o recitats, de transmissió fonamentalment oral. Tracten arguments molt diversos, des de la sàtira de costums fins als combats llegendaris (com els cèlebres moros i cristians), passant per tota mena de balls festius incloent-hi els de temàtica religiosa.

DISSENY ESCÈNIC DE LA GUARDIA RAMOS, Irma. Técnicas maquillaje profesional y caracterización.

de

Vuitena edició d’aquest clàssic sobre maquillatge i caracterització, d’ús obligatori per a professionals i aficionats.

11

Què hi ha de nou? 53 MÚSICA TEATRAL PUERTAS, David / RADIGALES, Jaume. 100 coses que has de sabe de l’òpe a.

Aquest llibre recull cent definicions clau per entendre l’òpera. Des de l’estrena dels títols més cèlebres fins als secrets de les veus consagrades, dels grans teatres operístics, de personatges immortals com Carmen o Rigoletto, del mític do de pit o de la inimitable Castafiore.

LITERATURA TEATRAL LESKOV, Nikolái. Lady Macbeth de Mtsensk.

Novel·la curta que va inspirar la coneguda òpera de Shostakóvich, narra la història de la Katerina Lvovna. Avorrida del seu matrimoni de conveniència amb un home que li dobla l’edat, coneix al jove Serguéi Filíppych i sent una passió devoradora.

DIDEROT, Denis. Paradoja sobre el comediante; Cartas a dos actrices.

Diderot va mantenir una gran passió pel teatre que el va portar a escriure tres obres, i també a interessar-se pel món interior de l’escena, l’estructura de les sales, la formació d’una nova classe d’espectadors i l’ofici i la tècnica de l’actor. Aquest llibre recull dos assajos on explica la visió del teatre de Diderot, centrada en la construcció de la “il·lusió de veritat” construïda sobre l’ofici de l’actor i el realisme de les actuacions.

12

Què hi ha de nou? 53 MÓN DE LA INTERPRETACIÓ HILLER, Bernard. Deja de actuar, empieza a vivir.

Llibre que recull l’experiència de Bernard Hiller com a actor i com a coach d’actors. Hiller anima els seus alumnes a ser diferents i únics, la seva tècnica es fonamenta en posar ordre a les pors i inseguretats personals que impedeixen a l’actor actuar de forma autèntica i el redueixen a fer simples imitacions de sentiments. És la seva guia cap a l’èxit.

MAMET, David. Verdadero y falso: herejía y sentido común para el actor.

Publicat per primera vegada l’any 1998, aquest llibre s’ha convertit en obra de referència per a actors i creadors actuals. Proposa noves formes de valorar i apropar-se a un personatge, de treballar el text... És una resposta, sovint irreverent, contra les vaques sagrades de la interpretació, especialment contra els valedors del mètode Stanislavski i els agents del negoci teatral.

TXEKHOV, Mitxaiel. El camino del actor / Vida y encuentros.

Aquest volum reuneix dos textos autobiogràfics de Txekhov que abasten la seva etapa russa i europea abans d’anar-se’n als Estats Units. El primer narra la seva infantesa, els seus inicis al teatre fins a assolir l’èxit, i els problemes posteriors amb l’alcohol (1928). El segon està format per anècdotes de viatges per Europa i trobades amb personalitats del món del teatre de l’època (1945).

13

Què hi ha de nou? 53 VILLAGAR, Isabel. Guía práctica para cantar: conoce las posibilidades de tu voz y cómo desarrollarlas.

En aquesta guia s’explica amb exemples les possibilitats de la veu i com desenvolupar-les d’una manera adequada.

DRAMATÚRGIA I CRÍTICA BADIOU, Alain. Rapsodia para el teatro.

La filosofia és una mica reticent amb el teatre perquè, per a ella, la idea latent del teatre no pot pretendre més que a particularitat genèrica de l’art, i no a la Gran Lliçó del mestre. El teatre seria la filosofia presa per la disbauxa, la Idea en la subhasta del sexe, allò intel·ligible en roba de fira.

BALLÓ, Jordi / PÉREZ, Xavier. El mundo, un escenario. Shakespeare el guionista invisible.

Els inicis in media res, personatges i situacions corals, la síntesi de tragèdia i comèdia, la dramatització de la natura, els diàlegs adversatius o el paroxisme de la violència són recursos que el teatre de Shakespeare va portar a l’excel·lència. En el llibre es defensa que aquests procediments dramàtics irrenunciables són presents en bona part de l’obra audiovisual contemporània, i que això ens permet parlar d’un coautor no acreditat, d’un guionista que es troba en els fonaments.

14

Què hi ha de nou? 53

BOAL, Augusto . La estética del oprimido.

Boal, revisa i actualitza els fonaments del seu cèlebre mètode El teatro del oprimido en una estètica viva, que descobreix en cada ciutadà un artista i li exhorta a manifestar aquesta capacitat per rebel·lar-se contra el llenguatge imposat pels mecanismes de poder.

Centro Dramatico Nacional, 78. Trilogía de la ceguera, de Maurice Maeterlinck: Teatro Valle-Inclán: Temporada 2014/2015.

La trilogia de la ceguera està formada per La Intrusa, Interior i Los Ciegos. Aquestes obres són conegudes també com a Teatre estàtic. La mort és el tema comú.

Centro Dramático Nacional, 79. Hedda Gabler, de Henrik Ibsen: Teatro María Guerrero: Temporada 2014/2015.

Retrat de l’alta societat noruega de finals del S. XIX i alhora un recorregut per la perversa psicologia d’una dona.

Centro Dramático Nacional, 81. Reikiavik, de Juan Mayorga: Teatro Valle-Inclán: Temporada 2015/2016.

La història transcorre en un parc públic on hi ha unes taules pintades per jugar als escacs. Dos aficionats es troben.

Centro Dramático Nacional, 82. Los caciques: Teatro María Guerrero: Temporada 2015/2016.

Obra en tres actes ambientada en un petit poble anomenat Villagancio. L’alcalde i el cacic del poble esperen l’arribada d’un inspector de la capital.

15

Què hi ha de nou? 53

Centro Dramático Nacional, 83. Autores de hoy IV: Teatro María Guerrero, Teatro Valle-Inclán: Temporada 2015/2016.

Recopilació d’entrevistes realitzades a set autors de teatre que van estrenar les seves obres en diferents sales del Centro Dramático Nacional durant la temporada 2015-2016.

Centro Dramático Nacional, 84. Los hermanos Karamázov, de Fiódor Dostoievski: Teatro Valle-Inclán: Temporada 2015/2016.

L’autor d’aquesta obra es va inspirar en la història d’un company en els seus anys de reclusió a Siberia. El subtinent Llin va ser condemnat a 20 anys de treballs forçats per la mort del seu pare, temps després es descobreix que era innocent.

Centro Dramático Nacional, 85. Insolación, de Emilia Pardo Bazán: Teatro María Guerrero: Temporada 2015-2016.

L’argument d’aquesta obra recorda la pròpia història de l’autora. Ambientada a Madrid una noia de l’aristocràcia s’enamora d’un jove i, encara que ella vol allunyar-se’n, acaba tenint una aventura.

LLAGUERRI, Nuria. Nodrizas de tragedia.

Original estudi de la tragèdia grega que se centra en uns personatges secundaris que sempre han estat a l’ombra dels grans herois protagonistes: les dides.

LÓPEZ VARONA, Luis. Shakespeare en el cine.

Hi ha unes tres-centes adaptacions d’obres de Shakespeare al cinema. L’autor ens proposa un apropament des d’una òptica diferent.

16

Què hi ha de nou? 53 PASQUAL, Lluís. De la mano de Federico.

El director de teatre Lluís Pasqual narra la seva personal relació amb l’obra de García Lorca en aquest assaig.

PRIETO , Ana. El teatro de Lluïsa Cunillé.

Visió panoràmica de dramatúrgica catalana quindecenni del segle XXI.

la en

producció el primer

CINEMA Annie, la reina del oeste (George Sidney,1950) Pel·lícula basada en una obra de Broadway sobre Annie Oakley, pistolera i acròbata de circ que treballà en l’espectacle temàtic de Buffalo Bill.

Cita imposible ( Antonio Santillán,1958) Rosario és condemnada injustament per un robatori en un teatre de varietats, on treballava com a secretaria de l’empresari Gastón Leducq. Quan aquest apareix assassinat, ella esdevé la principal sospitosa.

17

Què hi ha de nou? 53 Madame Marguerite ( Xavier Giannoli, 2015) Una adinerada burgesa de Paris canta òpera francament malament, però ningú del seu cercle gosa dir-li.

Pina ( Wim Wenders, 2011) Llargmetratge sobre la companyia de dansa Tanztheater Wuppertal Pina Bausch fundada per la coreògrafa alemanya. Wenders apropa a l’espectador coreografies molt conegudes.

Trono de sangre (Akira Kurosawa, 1957) Adaptació cinematogràfica de Kurosawa de l’obra de William Shakespeare Macbeth, protagonitzada pel genial Toshiro Mifune.

18

Què hi ha de nou? 53 SARSUELA Bohemios, d’Amadeo Vives Ambientada a París a principis del segle XX. Al mateix edifici d’un barri bohemi viuen Roberto, músic novell que compon òperes i el poeta Victor Duval. Cossette, filla d’un tenor retirat, viu a prop i està enamorada de Roberto.

La canción del olvido, de José Serrano.

El capità Leonello és un militar napolità brillant, però també ho és fent conquestes amoroses.

Las golondrinas, de José Magriña.

La trapezista Cecilia i el pallasso Puck formen part d’una companyia de circ. Puck estima a la seva companya però ella no el correspon.

Maruxa, de Amado Vives.

Els pastors Maruxa i Pablo viuen feliços fins que un dia la seva ama, Rosa, s’encapritxa del pastor.

19

Què hi ha de nou? 53 La revoltosa, d’Amadeo Vives.

Madrid, finals del segle XIX. A un pati de barri arriba una nova veïna, Mari Pepa, qui no trigarà a ser objecte del desig de tots els homes.

ÒPERA Le Nozze di Figaro, de Wolfgang Amadeus Mozart.

Sevilla, segona meitat del segle XVIII. El palau del comte d’Almaviva viu un dia de bojos, amb relacions creuades i conspiracions amoroses, que Mozart i Da Ponte fan servir per fer crítica social (1786).

Per triar i comparar oferim dues versions: la versió italiana de Enrico Castiglione amb la Filarmònica de Roma, protagonitzada per Rossana Potenza, Marco Grimaldi i José Fardilha, i l’alemanya en què Daniel Barenboim dirigeix l’Orquestra Estatal de Berlín i els intèrprets són Dorothea Röschmann, Emily Magee i René Pape.

20

Què hi ha de nou? 53 CD MUSICALS Dansa

Musicals

Òpera

21

Què hi ha de nou? 53 Sarsuela

Teatre

22