Benvolgudes biblioteques, benvolguts bibliotecaris Les biblioteques són “les cases dels llibres” i, també, d’un munt d’altres materials audiovisuals. Però també són unes llars amables i confortables que acullen els lectors. És així com les han de veure els infants i, atenció: els adults tenim el deure d’ajudar-los en aquesta apreciació positiva. En un món consumista com el nostre i, a la vegada, immers en una gran crisi econòmica, on posseir un producte sembla que és el primordial, de vegades costa que els més joves s’acostumin a ser usuaris regulars del servei de préstec que ofereixen les biblioteques. Les biblioteques són un servei públic que els nens han de valorar i utilitzar. Pares, mares i mestres, sent uns usuaris constants dels serveis, acompanyant als petits en aquesta acció, donarem exemple i acostumarem als infants a sentir un interès per la descoberta de tots els materials que aquests centres del saber disposen de manera gratuïta i a l’abast de tothom. Les visites conjuntes de pares i fills a la biblioteca no han de convertir-se en “rutinàries”. Tampoc han de transformar-se en tertúlies d’adults mentre els nens campen al seu gust. Els llibres són un bonic lligam que faciliten una estona de gaudi compartit que les famílies han d’aprofitar de manera convenient. És important no cansar les criatures amb visites massa llargues. Anar augmentant prudencialment el temps, adequant-lo a la disposició del petit, és una pràctica molt aconsellable. Les visites d’alumnes i mestres han de ser participatives, actives i portades a terme amb una exquisida educació per part de tots els assistents. El personal de la biblioteca mereix un gran respecte i un tracte amable per part de tothom. Mestres i alumnes han de sortir contents i amb ganes de tornar a la biblioteca perquè han “descobert i interioritzat” que és un lloc ple d’elements interessants. El bibliotecari ha d’acabar la seva tasca ple de renovada energia i ganes d’acollir nous grups disposats a escoltar. Un bon bibliotecari és un assessor excel·lent que pot aconsellar en les lectures de totes les edats. Si els adults (pares i mestres) consulten el personal de la biblioteca en presència del nens (fills o alumnes) els infants faran seu de forma natural aquest model de funcionament.
Els joves han d’entendre que la biblioteca no és, només, un lloc on trobarse amb la colla d’amics o, simplement, anar a fer els deures. La tasca de pares i mestres a l’hora de valorar aquest espai torna a ser fonamental. També cal educar els joves en la idea que el recinte d’una biblioteca és un lloc de lectura i de treball que necessita i exigeix silenci i tranquil·litat. Per tant, el seu comportament i el de tot el públic que en sigui usuari ha de ser modèlic. Quan tingui edat suficient, és bo que l’infant vagi sol a la biblioteca, consulti els catàlegs, demani assessorament al bibliotecari... Aquest comportament l’ajudarà a guanyar autonomia i a traçar el seu particular pla lector, fet molt valuós al que cal animar-lo a portar a la pràctica com més aviat millor. Una de les activitats estrella que biblioteques i llibreries ofereixen als seus usuaris és L’hora del conte. Aquesta activitat lúdica i formativa brinda a nens i nenes i a les seves famílies la possibilitat d’escoltar regularment històries, rondalles... en un marc ideal on els principals protagonistes són els llibres explicats en veu alta. Els contes, relatats per narradors de qualitat (els mateixos bibliotecaris o altres persones vingudes de fora) permeten al públic gaudir d’una estona agradable i adquirir coneixements literaris. Assistir a L’hora del conte aporta tota una sèrie d’avantatges: - Obre les portes al descobriment d’històries noves i al retrobament amb les de sempre. Descoberta generosa ja que va adreçada tant a adults com a infants - Ofereix una activitat de qualitat per a ser compartida entre pares i fills. - Ajuda als pares a saber explica contes a partir de l’exemple que ofereixen els contacontes. Ensenya a saber escoltar i a fer-ho amb interès, entusiasme i amb la intenció de gaudir i d’aprendre. Us convidem a rumiar i afegir a aquest llistat altres avantatges que descobrireu si reflexioneu un xic sobre el tema. Segur que en trobareu un munt. Els avantatges esmentats podran repartir les seves bondats sempre que s’acompleixi una premissa imprescindible: que el públic assistent, durant tota la sessió de L’hora del conte, estigui atent i predisposat i escolti guardant un acurat silenci. Per desgràcia, de vegades, aquest bon costum no acaba de portar-se a terme.
L’hora del conte no és una activitat a la que si va “perquè toca”. Tampoc és un lloc on “es distreu la canalla” mentre els pares i mares tenen la seva estoneta per parlar dels seus interessos particulars o atendre al mòbil. I, encara menys, és un espai on els nens poden campar al seu aire, aixecar-se en qualsevol moment, cridar i molestar. Si aquesta part negativa no està present, les hores del conte segur que són un èxit. Infants, famílies, narradors i bibliotecaris veuen en elles unes estones de lleure, tranquil·litat i enriquiment compartit capaces de crear uns vincles rics i sòlids. Les biblioteques i els bibliotecaris són una de “les joies de la corona” del nostre entorn més proper. En uns moments de crisi com els que vivim, la possibilitat que ens ofereixen de lligam amb la cultura és un bé impagable que tothom han de saber valorar i estimar. Aquí teniu un poema dedicat a la figura de la bibliotecària/bibliotecari, aquests professionals tan importants en el nostre caminar lector. Gràcies a cada un d’ells per la seva gran tasca. Llegir La meva bibliotecària té veu de rierol quiet. Rierol de riba humida i ombra d’un bell secret. La meva bibliotecària té ulls de blau rialler. Blau que estima les lletres i que perfila el paper. La meva bibliotecària té els dits de tacte de full. Tacte que acarona els llibres i que els estima i acull. ( Del llibre Poemes de cada dia. Ed. Baula) Lola Casas