QUADERN DE
lectura
AIIIII L’AMOR, THE LOVE , EL AMOR, L’AMOOOOOUUUUUUUUUR… I ENCARA MÉS AI!, EL DESAMOR!!! Va! volem convidar-vos a un viatge literari per a descobrir més coses d’amor, desamor i de personatges molt importants que els han gaudit i patit. Tot això acompanyat de fragments de llibres, contes, música i art. Començarem, com si fóssim petits, per un conte, que sempre va bé pels ànims, encara que aquest, sembla inofensiu però és una mica heavy… PREPARATS? El conte de la Sireneta, versió de Hans Christian Andersen. "Al tanto" que no és una versió d’aquelles edulcorades de Disney. En aquest cas és una edició de Bromera, amb dibuixos del genial Quentin Gréban i traducció de Teresa Broseta.
EN LES PROFUNDITATS DE LA MAR, ALLÀ ON L’AIGUA ÉS BLAVA I TRANSPARENT COM EL VIDRE, S’ALÇAVA EL PALAU ON VIVIA EL REI DE LA MAR AMB LES SEUES SIS FILLES. LES SIS PRINCESETES EREN ENCANTADORES, ENCARA QUE LA MÉS JOVE ERA LA MÉS BONICA DE TOTES. TENIA LA PELL TAN FINA I DELICADA COM UN PÈTAL DE ROSA, PERÒ, IGUAL QUE LES SEVES GERMANES, NO TENIA CAMES. EL SEU COS ACABAVA EN UNA CUA DE PEIX. LES SIRENES HAVIEN D’ESPERAR A FER ELS QUINZE ANYS PER A PUJAR A LA SUPERFÍCIE. QUAN TORNAVEN A CASA, TENIEN MILERS DE COSES PER CONTAR: COM EREN ELS POBLES DE LA COSTA I ELS SEUS SOROLLS, ELS VAIXELLS, ELS BOSCOS, ELS HUMANS... UNA D’ELLES, AMB ELS CABELLS AL VENT, ARRIBÀ A PUJAR AL CIM D’UN ICEBERG! PER FI VA ARRIBAR EL DIA EN QUÈ LA SIRENA MÉS JOVE FEIA QUINZE ANYS. EMOCIONADA PUJÀ A LA SUPERFÍCIE I TRAGUÉ EL CAP FORA DE L’AIGUA. A LA LLUM DE LA LLUNA, VA VEURE UN GRAN VAIXELL DE DOS PALS ON HI HAVIA MÚSICA I CENTENARS DE LLUMS QUE BRILLAVEN. NO HAVIA VIST MAI RES TAN MERAVELLÓS. NADÀ FINS AL VAIXELL I ALBIRÀ UN JOVE PRÍNCEP D’ULLS NEGRES. AQUELLA ERA LA FESTA DEL SEU ANIVERSARI! SE LI FEIA TARD, PERÒ NO PODIA APARTAR ELS ULLS DEL VAIXELL, NI TAMPOC DEL PRÍNCEP. DE SOBTE, ES VA ESCOLTAR EL RUGIT D’UNA TRONADA I ELS LLUMS DEL VAIXELL S’APAGAREN. LA MAR S’AGITAVA, S’ACOSTAVEN GRANS NÚVOLS I ELS LLAMPS CREUAVEN EL CEL. FEIA UN ORATGE ESPANTÓS! LES ONES COLPEJAVEN AMB VIOLÈNCIA EL VAIXELL, QUE ES VA TRENCAR EN DOS. LA SIRENETA COMPRENGUÉ QUE HI HAVIA PERILL. VEIÉ QUE EL PRÍNCEP S’AFONAVA EN L’AIGUA. NO! NO MORIRIA! SENSE PERDRE TEMPS, S’ESCABUSSÀ I EL VA PORTAR A LA SUPERFÍCIE. SENSE LA SIRENETA, EL JOVE S’HAURIA OFEGAT. QUAN PASSÀ LA TRONADA, LA SIRENETA VA DEIXAR EL PRÍNCEP SOBRE L’ARENA BLANCA D’UNA PLATJA I SE’N TORNÀ A CASA, TRISTA.
-PER QUÈ NO PUC VIURE ENTRE ELS HUMANS? –PREGUNTÀ A LES GERMANES-. DONARIA QUALSEVOL COSA PER SER HUMANA UN SOL DIA. -PERQUÈ NO TENS CAMES, GERMANETA, SINÓ CUA DE PEIX! PERÒ ELLA, QUE NO PODIA OBLIDAR EL JOVE PRÍNCEP, ES DIGUÉ: -DEMANARÉ AJUDA A LA BRUIXA DE LA MAR. SEMPRE M’HA FET POR, PERÒ POTSER PODRÀ AJUDAR-ME! L’ENDEMÀ, LA SIRENETA NADÀ CAP ALS TENEBROSOS REMOLINS ON VIVIA LA BRUIXA. HAVIA DE CREUAR UN ESTRANY BOSC DE TENTACLES LLARGS I VISCOSOS, I TINGUÉ POR. PENSÀ A FUGIR, PERÒ VA RECORDAR EL JOVE PRÍNCEP I CONTINUÀ AVANT. S’ARREPLEGÀ ELS CABELLS FLOTANTS PERQUÈ NO SE LI ENREDAREN ENTRE AQUELLS BRAÇOS AMENAÇADORS, I ES LLANÇÀ A TRAVESSAR EL TEMIBLE BOSC. A L’ALTRE COSTAT DEL BOSC, LA BRUIXA DEL MAR L’ESPERAVA. -JA SÉ QUÈ VOLS –LI DIGUÉ, NOMÉS VEURE-LA. DESFER-TE DE LA CUA DE PEIX PERQUÈ EL JOVE PRÍNCEP S’ENAMORI DE TU. QUINA BARBARITAT! EL PREPARARÉ EL BEURATGE QUE VOLS, PERÒ, A CANVI, M’HAURÀS DE DONAR LA TEUA VEU. TINDRÀS DOS CAMES BEN BONIQUES, PERÒ CADA PAS ET FARÀ MAL. I NO TORNARÀS MAI MÉS A SER UNA SIRENA. ARA BÉ, SI EL PRÍNCEP NO ES CASA AMB TU, EL TEU COR ES TRENCARÀ I ET CONVERTIRÀS EN BROMERA DE MAR. QUAN LA SIRENETA VA TORNAR EN SI DESPRÉS DE BEURE’S LA POCIÓ, ES TROBÀ AL COSTAT DEL PRÍNCEP. EL JOVE LA MIRAVA AMB TANTA INTENSITAT QUE LA SIRENETA ABAIXÀ LA VISTA. ALESHORES, S’ADONÀ QUE TENIA UNES CAMES BEN BONIQUES I QUE ESTAVA NUA, I ES VA TAPAR UNA MICA AMB LA LLARGA CABELLERA. EL PRÍNCEP LI PREGUNTÀ QUI ERA, PERÒ ELLA EL MIRÀ AMB TRISTESA AMB ELS SEUS ULLS BLAUS, PERQUÈ NO PODIA PARLAR. LLAVORS, EL PRÍNCEP LA PORTÀ AL SEU CASTELL. PERÒ A CADA PAS LI FEIA MAL, COM HAVIA ADVERTIT LA BRUIXA, I LI SEMBLAVA QUE CAMINAVA SOBRE AGULLES I GANIVETS ESMOLATS.
LA VESTIREN AMB PRECIOSOS VESTITS DE SEDA. ERA LA MÉS BELLA DEL CASTELL, PERÒ NO PODIA PARLAR. NI TAMPOC CANTAR LES BELLES CANÇONS QUE TANT AGRADAVEN AL PRÍNCEP, COM FEIEN ALTRES JOVES. ELLA NOMÉS PODIA BALLAR. ALÇAR-SE SOBRE LA PUNTA DELS PEUS I BALLAR AMB MÉS GRÀCIA QUE CAP ALTRA. TOTS QUEDAREN ENLLUERNATS EN CONTEMPLAR-LA, ESPECIALMENT EL PRÍNCEP. PERÒ, CADA VOLTA QUE TOCAVA EL TERRA, LA SIRENETA SENTIA UN DOLOR TERRIBLE. EL PRÍNCEP L’ESTIMAVA MOLT, PERÒ NO PENSAVA CASAR-SE AMB ELLA, PERQUÈ ESTAVA PROMÉS AMB LA PRINCESA D’UN REGNE VEÍ. PROMPTE SONAREN TOTES LES CAMPANES DEL REGNE: EL PRÍNCEP I LA SEUA PROMESA S’HAVIEN CASAT. LA SIRENETA VA SENTIR QUE SE LI TRENCAVA EL COR DE TRISTESA. SABIA QUE, L’ENDEMÀ MATEIX, ES CONVERTIRIA EN BROMERA DE MAR. ELS NOVENÇANS CELEBRAREN LA BODA A BORD D’UN VAIXELL I, DESPRÉS DE LA FESTA, LA SIRENETA ES QUEDÀ SOLA EN COBERTA. ESPERAVA EL PRIMER RAIG DE SOL, QUE HAVIA DE CONVERTIR-LA EN BROMERA DE MAR, QUAN LES SEUES GERMANES VAN TRAURE EL CAP FORA DE L’AIGUA. TOTES S’HAVIEN TALLAT LA LLARGA MELENA! -A CANVI DE LES NOSTRES CABELLERES, LA BRUIXA DEL MAR ENS HA DONAT UN GANIVET. SI EL CLAVES EN EL COR DEL PRÍNCEP ABANS QUE ISCA EL SOL, ET SALVARÀS I TORNARÀS A SER SIRENA. MATA’L, DE PRESSA! LA SIRENETA S’ACOSTÀ AL LLIT ON DORMIEN ELS NOVENÇANS I ELS VA CONTEMPLAR UNA ESTONA. DESPRÉS S’INCLINÀ I BESÀ SUAUMENT EL FRONT DEL JOVE PRÍNCEP. EL GANIVET LI TREMOLAVA EN LA MÀ. NO ERA CAPAÇ DE FER-LI MAL. ALESHORES, LA SIRENETA VA LLANÇAR EL GANIVET LLUNY, ENTRE LES ONES. MIRÀ EL PRÍNCEP UNA ÚLTIMA VEGADA I, DESPRÉS, ES LLANÇÀ TAMBÉ A LA MAR, ON VA SENTIR QUE EL SEU COS ES DESFEIA EN BROMERA. EL SOL VA EIXIR, MAJESTUÓS. ELS SEUS RAJOS SUAUS I CÀLIDS QUEIEN SOBRE LA BROMERA FREDA I AIXÍ LA SIRENETA NO SENTIA LA MORT. NOMÉS EL SOL RADIANT, QUE IL·LUMINAVA LES VELES BLANQUES DEL VAIXELL I ELS NÚVOLS ROSATS DEL CEL.
QUÈ? COM US HEU QUEDAT?
LA CITA ÉS DE LA WIKIPÈDIA. SI EN VOLEU SABER MÉS,
NO EN PODRÍEM DIR UN CONTE AMB FINAL FELIÇ EH? PERÒ VAJA, NO EM NEGAREU QUE LA VERSIÓ ORIGINAL ÉS, COM LA VIDA MATEIXA... ALGUNES VEGADES LES COSES SURTEN BÉ, ALTRES NO;
HTTPS://CA.WIKIPEDIA.ORG/WIKI/ELS_SOFRIMENTS_DEL_JOV E_WERTHER
QUE ESTIMEM AMB TOT EL COR A ALGÚ, NO GARANTEIX QUE L’ALTRE SENTIRÀ EL MATEIX PER NOSALTRES I EN FI, QUE NO SERVEIX DE RES AFERRAR-SE AL QUE NO ÉS POSSIBLE. FINS I TOT ÉS DOLENT. I DELS AMORS OBSESSIUS I NO CORRESPOSTOS SE’N DIU D’UNA MANERA QUE SEGUR QUE US VE AL CAP. VINGA DONCS, SEGUIM: US PRESENTEM EL QUE ÉS POSSIBLEMENT EL PRIMER PROTAGONISTA LITERARI ROMÀNTIC BATEJAT COM A TAL. EN WERTHER, PELS AMICS. NOSALTRES, VAJA. LES TRIBULACIONS DEL JOVE WERTHER, PUBLICAT EL 1774 EN LLENGUA ALEMANYA AMB EL TÍTOL DE DIE LEIDEN DES JUNGEN WERTHERS, ÉS UN LLIBRE SEMIAUTOBIOGRÀFIC DE JOHANN WOLFGANG VON GOETHE, UN DELS AUTORS MÉS IMPORTANTS DEL ROMANTICISME ALEMANY. EL LLIBRE ACONSEGUÍ QUE GOETHE, QUE L'HAVIA ESCRIT AMB 24 ANYS, ES CONVERTÍS EN UNA DE LES PRIMERES CELEBRITATS LITERÀRIES. L'EMPREMTA DEL LLIBRE EN LA SOCIETAT FOU TAN GRAN QUE L'ADJECTIU DE “SER UN WERTHER” S'UTILITZÀ PER DESCRIURE QUALSEVOL JOVE IDEALISTA ENAMORAT FERVOROSAMENT.
L’ENLLAÇ A LA WIKI ÉS
US ADVERTIM QUE LA HISTÒRIA TAMPOC NO ACABA BÉ, MÉS AVIAT MALAMENT, MÉS AVIAT POSA FI A LA VIDA DEL PROTAGONISTA EN MANS DEL MATEIX PROTAGONISTA… EJEM. DEIXEU-NOS EXPLICAR-VOS QUE UNA DE LES COSES MÉS CURIOSES D’AQUEST LLIBRE ÉS PRECISAMENT EL FORT IMPACTE CULTURAL QUE VA GENERAR. MÉS ENLLÀ DE SER UN DELS LLIBRES MÉS VENUTS DE L’ÈPOCA I DE FER QUE EL SEU AUTOR ARRIBÉS A LA FAMA DE MODE “EXPRES”,(CITEM TEXTUAL DE LA WIKIPÈDIA)... “LA NOVEL LA VA DONAR ORIGEN A UN FENOMEN ANOMENAT WERTHER-FIEBER ('FEBRE DE WERTHER'). ELS JOVES D'EUROPA VESTIEN AMB LA MATEIXA ROBA QUE WERTHER UTILITZAVA EN LA NOVEL LA I, EN MOLTS CASOS, ARRIBAVEN A PRACTICAR, PER GREUS DESENGANYS AMOROSOS, EL SUÏCIDI. DE FET, ÉS UN DELS PRIMERS CASOS DE SUÏCIDI MÍMIC QUE ES CONEIXEN, LA QUAL COSA PROVOCÀ, SUPOSADAMENT, LA MORT D'UNS DOS MIL LECTORS. CAL TENIR EN COMPTE, PERÒ, QUE AMB EL ROMANTICISME EL SUÏCIDI ES POPULARITZÀ I ARRIBÀ A SER CONEGUT COM EL MAL DU SIÈCLE, SENSE OBLIDAR QUE MOLTS AUTORS ABANS DE GOETHE JA L'HAVIEN EXALTAT EN LES SEVES OBRES.
LA FEBRE DE WERTHER VA SER CAUSA DE PREOCUPACIÓ DE LES AUTORITATS I ALTRES AUTORS. EN CONCRET, NICOLAI FRIEDRICH DECIDÍ ESCRIURE UN FINAL ALTERNATIU PER A LA NOVEL LA QUE RESULTÉS MÉS AGRADABLE”. SENSE GAIRE ÈXIT, NO CAL DIR-HO… L’OBRA, L’ORIGINAL, NO PAS LA SUAVITZADA, HA ESTAT ADAPTADA A ÒPERA, TEATRE I MUSICADA MULTITUD DE VEGADES I HA PASSAT A FORMAR PART DELS CLÀSSICS DE LA CULTURA EUROPEA. ELS QUE TINGUEU INTERNET A DISPOSICIÓ MIREU UN VÍDEO MOLT DIVERTIT QUE HI HA A YOUTUBE D’AQUESTA OBRA, REPRESENTADA PER UNS ACTORS MOLT ESPECIALS HTTPS://WWW.YOUTUBE.COM/WATCH?V=CDG2ROPYIOC
I NO DEIXEU D’ESCOLTAR ALGUNA DE LES PECES MUSICALS QUE VA INSPIRAR. EN AQUEST CAS L’ENLLAÇ ÉS DE L’ÒPERA DE PARÍS: HTTPS://WWW.YOUTUBE.COM/WATCH?V=FNOHHGNBZSG
ST DE GU À R D IN A ENS V , Ò SA UN X I O A C ’ D A ÉS IA I UN R DESPR G E L A TIPUS D’ , Ò A X C I I A UNA M ERNA. D O M MÉS ? MICA RVIRIA E S O ITER GRAFF ES DE R E N A M -DUES A T N E JAUME R T R E . P O J S T TU I S TRIA O S R E V DIR-HO ANA. SUBIR
I ARA, UNA MICA D’ART. DE LA MÀ D’UN DELS GRANS DE LA PINTURA, PABLO PICASSO, TATXAAAAAAN!!! AMORS I DESAMORS PINTATS PER AQUEST MESTRE. MIREU EL FAMÓS RETRAT D’OLGA (UNA DE LES SEVES ESPOSES) EN UNA BUTACA. SEMBLA QUE AIXÒ ÉS QUAN EL PINTOR ESTAVA ENAMORAT D’ELLA.
AQUEST ALTRE ÉS UN NU EN UNA BUTACA VERMELLA (DE LA SEVA ESPOSA OLGA, SÍ, LA MATEIXA)
MMMMMMMM PABLO PICASSO I OLGA KHOKHLOVA ES VAN CONÈIXER A PARÍS TREBALLANT PELS BALLETS RUSSOS, ELL FENT DISSENYS DE VESTUARIS I DECORATS I ELLA FENT DE BALLARINA. ES VAN CASAR DE SEGUIDA I ELLA VA ABANDONAR LA SEVA CARRERA PER A PASSAR A FER DE MUSSA I ACOMPANYANT DE PICASSO A TEMPS COMPLET. SEMBLA QUE, QUAN EL PINTOR ESTIMAVA, ESTIMAVA MOLT I QUE QUAN NO, NO ESTIMAVA GENS PERQUÈ RECENTMENT S’HAN FET PUBLIQUES CARTES QUE POSEN DE MANIFEST QUE PICASSO, PASSADA LA PRIMERA TEMPORADA DE LLUNA DE MEL, S’AVORRIA AVIAT DE LES SEVES COMPANYES I TORNAVA IMMEDIATAMENT A VOLER ANAR “DE FLOR EN FLOR”. NO ÉS QUE VULGUEM JUTJAR, TOTHOM TÉ DRET A SER TAN PROMISCU COM VULGUI, PERÒ SEMBLA QUE LA RELACIÓ AMB LES SEVES DONES NO ERA D'IGUAL A IGUAL. LES OBLIGAVA A DEIXAR LES SEVES FEINES I ESTAR PER ELL EN EXCLUSIVA, DE MANERA QUE ACONSEGUIA QUE EN FOSSIN DEPENDENTS. I DESPRÉS, IMMEDIATAMENT, ES SENTIA PRESSIONAT PERQUÈ N’EREN DEPENDENTS I ESCAPAVA, NORMALMENT CAP A UNA ALTRA DONA AMB LA QUE PRACTICAVA LA MATEIXA TÀCTICA.
SI EN VOLEU SABER MÉS, PODEU LLEGIR AQUEST ARTICLE D'EL PAÍS: HTTPS://WWW.ELESPANOL.COM/CULTURA/ARTE/20190620/PICASSOCRUEL-DEFORMABA-MUJERES-CUADROS-PONIACUERNOS/407459820_0.HTML PABLO PICASSO, SENS DUBTE, VA SER UN DELS PINTORS MÉS IMPORTANTS DE LA HISTÒRIA UNIVERSAL I UN DELS CREADORS DEL CUBISME, JUNTAMENT AMB EL FRANCÉS GEORGES BRAQUE. FINS AL MOMENT S’HAVIEN SEGUIT LES REGLES DE LA PERSPECTIVA DEL RENAIXEMENT PER A CREAR TRIDIMENSIONALITAT EN LES PINTURES. ELS CUBISTES PRETENIEN CREAR-NE UNA DE NOVA, PINTANT ELS COSSOS I OBJECTES DES DE DIVERSOS ANGLES DE MANERA SIMULTÀNIA. PER AIXÒ SEMBLA QUE LES PINTURES CUBISTES ESTIGUIN FORMADES PER ANGLES I FRAGMENTS DESCOMPOSTOS.
DONCS ARA VA, POSEM-NOS MANS A L’OBRA I FEM L’ARTISTA. AQUÍ TENS UNA IL LUSTRACIÓ D’UNA PORQUETA BEN MONA. POTSER UNA CARICATURA D’UNA PERSONA NO GAIRE ESTIMADA PEL PINTOR. FABRICA LA TEVA PRÒPIA VENJANÇA ARTÍSTICA I FES LA TEVA VERSIÓ D’AQUEST QUADRE, AMB LA CARA DE LA PERSONA QUE TU VULGUIS (NO CAL QUE DIBUIXIS MOLT BÉ, DE FET SI NO ES RECONEIX GAIRE, MILLOR, HI, HI, HI... SOBRETOT DEPENENT DE QUI ES TRACTI). RECORDA QUE TAMBÉ POTS FER LA VERSIÓ D’AQUESTA TEVA OBRA, CUBISTA.
FELICITATS PER LA TEVA OBRA D’ART. SEGUR QUE T’HA SORTIT UN QUADRE PRECIÓS! ARA SEREM NOSALTRES QUE ET REGALAREM UNES IL LUSTRACIONS DE L’ANA JUAN, UNA DE LES NOSTRES IL LUSTRADORES PREFERIDES. AQUESTES SÓN D’UN PETIT LLIBRET QUE ES TITULA "EL AMOR DESCONOCIDO" I QUE FORMA PART D’UNA SÈRIE QUE PARLA DE DIFERENTS TIPUS D’AMORS. MOLT MACA. LA COL LECCIÓ LA TENIM SENCERA A LA BIBLIO DE SANT FELIU.
I SWING CAFÉ ÉS UN PRECIÓS ÀLBUM IL LUSTRAT DE CARL NORAC I LA FAMOSA IL LUSTRADORA REBECA DAUTREMER. DE LA MÀ DE LA PROTAGONISTA ZAZÚ, QUE ÉS UNA PETITA CIGALA BRASILERA, VIATGEM A NOVA YORK PER ASSISTIR ALS ORÍGENS DEL JAZZ, UN ESTIL ENCARA VIGENT I QUE VA REVOLUCIONAR TOTA LA MÚSICA EN L'ÀMBIT INTERNACIONAL. ZAZÚ CANTA DIA I NIT A LA SEVA PETITA COMUNITAT A BRASIL I BALLA AMB EL SEU AMIC AMAT LILO, PERÒ ÍNTIMAMENT SOMIA ANAR A NORD AMÈRICA. UN DIA DECIDEIX DEIXAR-HO TOT I PERSEGUIR EL SEU SOMNI. ALLÀ DESCOBRIRÀ EL BARRI DE CHINATOWN, GENT NOVA, ELS COLORS I LA DIVERSIÓ I LA MISÈRIA A PARTS IGUALS. FINALMENT, GUIADA PEL SEU NOU AMIC BUSTER, CONEIXERÀ EL SEU LLOC EN EL MÓN: EL SWING CAFÉ. ESCOLTA AQUEST PETIT FRAGMENT DE LA MÚSICA I LA NARRACIÓ DEL CONTE A YOUTUBE. AQUÍ TENS EL COMENÇAMENT: HTTPS://WWW.YOUTUBE.COM/WATCH?V=_ERND_4NTKS I AQUÍ UN ALTRE FRAGMENT: HTTPS://WWW.YOUTUBE.COM/WATCH?V=0FDKHW4D0XC
ESCOLTEU EN AQUEST ENLLAÇ LA CANÇÓ ORIGINAL DE LA GRANDÍSSIMA ELLA FITZGERALD, QUE ÉS LA QUE SURT AL LLIBRE: HTTPS://WWW.YOUTUBE.COM/WATCH?V=_OIMHOJGBOO
HEM PARLAT D’AMORS I DESAMORS, L’ANA JUAN ENS PARLAVA DE L’AMOR DESCONEGUT I ARA L’OSCAR WILDE ENS AJUDARÀ A PARLAR D’AMORS PROHIBITS. AQUESTS NO HAURIEN D’EXISTIR NO? PERÒ ENCARA PASSA, ABANS, FA UNS ANYS, AQUÍ MATEIX I AVUI EN ALTRES LLOCS DEL MÓN. UN D’AQUESTS AMORS PROHIBITS HA ESTAT I ÉS L’AMOR ENTRE PERSONES DEL MATEIX SEXE. DESCOBRIM UNA MICA MÉS D’AQUEST FASCINANT AUTOR, QUE VA TENIR TAMBÉ UNA VIDA MOLT INTERESSANT. (AQUESTA BIOGRAFIA D’OSCAR WILDE QUE ET REPRODUÏM, NO LITERALMENT, PERÒ QUASI) ESTÀ TRETA DEL BLOG HTTPS://MATERRAESLAMAR.BLOGSPOT.COM/). TE’L RECOMANEM MOLT. ESPECIALMENT LA SECCIÓ DE MICROPOESIA IL LUSTRADA (MIRA-HO AQUÍ): HTTPS://MATERRAESLAMAR.BLOGSPOT.COM/2020/10/MICROPOESIAILLUSTRADA.HTML I AQUÍ HI HA LA BIOGRAFIA (SENCERA) HTTPS://MATERRAESLAMAR.BLOGSPOT.COM/2019/01/OSCAR-WILDE-DEPROFUNDIS.HTML
Oscar Wilde DRAMATURG, NOVEL·LISTA, POETA I ASSAGISTA IRLANDÈS EN LLENGUA ANGLESA. DUBLÍN, 16 D’OCTUBRE DE 1854 — PARÍS, 30 DE NOVEMBRE DE 1900. NASCUT AL NÚMERO 21 DE WESTLAND ROW, DUBLÍN, EL 16 D’OCTUBRE DE 1854, OSCAR FINGAL O’FLAHERTY WILLS WILDE ERA FILL D’UNA FAMÍLIA DE LA COMUNITAT PROTESTANT D’ASCENDÈNCIA ANGLESA DE LA CAPITAL IRLANDESA.
EL 1871 VA INGRESSAR AL TRINITY COLLEGE DE DUBLÍN, LA UNIVERSITAT PROTESTANT DEL PAÍS, ON VA TENIR COM A MESTRE L’HEL·LENISTA I HISTORIADOR J. P. MAHAFFY, QUE VA EXERCIR SOBRE WILDE UNA GRAN INFLUÈNCIA, DES DE LA PASSIÓ PER LA CULTURA GREGA FINS A LA TENDÈNCIA PER L’ESNOBISME. TRES ANYS DESPRÉS OBTINGUÉ UNA BECA I, AMB VINT ANYS, SE’N VA ANAR A ESTUDIAR A OXFORD (...). VA ESTAR-HI QUATRE ANYS, VA ESCRIURE POESIA, VA GUANYAR PREMIS I VA COMENÇAR A SER CONEGUT PELS SEUS HÀBITS ESTRAFOLARIS.
EL SEU PARE, SIR WILLIAM WILLS WILDE, ERA UN OFTALMÒLEG I OTORRINOLARINGÒLEG MOLT CONEGUT PROFESSIONALMENT I TAMBÉ PER LES SEVES ABUNDANTS RELACIONS EXTRAMATRIMONIALS.
EL 1884 ES CASÀ AMB CONSTANCE MARY LLOYD, AMB LA QUAL S’INSTAL·LÀ A LONDRES I VA TENIR DOS FILLS, CYRIL I VYVYAN, NASCUTS EL 1885 I EL 1886. EN AQUESTA ÈPOCA VA VIURE DEL PERIODISME I VA COMENÇAR A ESCRIURE PROSA LITERÀRIA I MÉS TARD, TEATRE.
DE FET, UN JUDICI PER PRESUMPTA VIOLACIÓ VA ACABAR AMB EL SEU PRESTIGI, UN TEMIBLE AUGURI DEL FINAL DEL SEU FILL. VA MORIR QUAN OSCAR ESTUDIAVA A OXFORD. LA SEVA MARE, LADY WILDE, ERA LA POETA JANE FRANCESCA ELGEE, UNA ACTIVISTA DEL NACIONALISME IRLANDÈS AUTORA DE POEMES PATRIÒTICS AMB EL PSEUDÒNIM DE SPERANZA.
ÉS EN AQUESTS MOMENTS QUAN CONEIX ALFRED DOUGLAS, BOSIE, UN JOVENET FILL DE LA CLASSE ALTA BRITÀNICA, CONEIXENÇA QUE COINCIDIRÀ AMB L’INICI DE LA SEVA TRIOMFAL CARRERA EN EL MÓN DEL TEATRE. EL 1892 WILDE JA ÉS L’AUTOR LONDINENC DE MODA. EL 1895 ÉS L’ANY DEL SEU CIM I L’INICI DEL SEU PRECIPITAT DESCENS.
OSCAR WILDE S’ASSEMBLAVA A LA SEVA MARE, I NO SOLAMENT FÍSICAMENT: ÉS BEN PROBABLE QUE LI MANLLEVÉS LA MANERA DE MIRAR-SE EL MÓN, I EN QUALSEVOL CAS SEMPRE ES VAN SENTIR MOLT UNITS; S’ADORAVEN MÚTUAMENT. (TOT I QUE LA MARE PROBABLEMENT S’ESPERAVA UNA NENA: ALMENYS AIXÍ S’EXPLICA PERQUÈ SOVINT EL VESTIA COM A TAL.) OSCAR VA TENIR DOS GERMANS, UN DE MÉS GRAN (WILLIE, QUE VA SER PERIODISTA) I UNA DE MÉS PETITA, ISOLA FRANCESCA, QUE VA MORIR DE PETITA — ESDEVENIMENT QUE, SENS DUBTE, VA DEIXAR UNA FONDA EMPREMTA EN OSCAR.
ESTRENA, AMB UN ÈXIT ABSOLUT, AN IDEAL HUSBAND I THE IMPORTANCE OF BEING EARNEST, I ES VEU AMB COR DE DUR A JUDICI EL PARE DE BOSIE, EL MARQUÈS DE QUEENSBERRY, PER HAVER-LO INSULTAT. EL NOBLE, PARE DEL SEU AMANT, LI HAVIA FET ARRIBAR UNA NOTA QUE DEIA «TO OSCAR WILDE, POSING AS A SODOMITE». ÒBVIAMENT, LA JUSTÍCIA VA SENTENCIAR A FAVOR DEL MARQUÈS, QUE TOT SEGUIT VA CONTRAATACAR I VA DUR WILDE ALS TRIBUNALS. I AIXÍ ÉS COM, PER NO FER RES (RES MÉS QUE FICAR-SE AL LLIT AMB QUI VOLIA I ESCRIURE), SURT CONDEMNAT A DOS ANYS DE PRESÓ AMB TREBALLS FORÇATS PER «GROSSA OBSCENITAT», I EL NOVEMBRE DE 1895 INGRESSA A LA PRESÓ DE READING.
EDUCAT DES DELS DEU ANYS FINS ALS DISSET EN UNA DE LES MILLORS ESCOLES DEL PAÍS, (...)
A L’INICI DE 1897, DE LA PRESÓ ESTANT, OSCAR WILDE ESCRIU LA LLARGA I EMOCIONANT CARTA ADREÇADA A LORD ALFRED DOUGLAS DE PROFUNDIS (EPISTOLA: IN CARCERE ET VINCULIS). QUAN SURT DE LA PRESÓ, WILDE S’INSTAL.LA A FRANÇA, ON DES D’ALESHORES VIURÀ PRÀCTICAMENT EN LA MISÈRIA. EL 30 DE NOVEMBRE DE 1900 MOR EN UNA HABITACIÓ DEL PARISENC HÔTEL D’ALSACE. EN CATALÀ ES POT LLEGIR OSCAR WILDE DES DE FA MOLTS ANYS, ENCARA QUE NO PAS DE MANERA COMPLETA. SENS DUBTE, HA ESTAT LA SEVA PROSA, I EN ESPECIAL ELS CONTES, EL GÈNERE DELS DIVERSOS CONREATS PER WILDE QUE HA GAUDIT DE MÉS FORTUNA A CASA NOSTRA.
EL 1938 ES VA PUBLICAR EN CATALÀ «EL GEGANT EGOISTA», EL TEXT QUE US POSEM D’EXEMPLE PERQUÈ EL PUGUEU LLEGIR. US RECOMANEM TAMBÉ «EL FANTASMA DE CANTERVILLE» I «EL RETRAT DE DORIAN GRAY».
TOTS ELS VESPRES EN TORNAR DEL COL·LEGI TENIEN UNS NOIS EL COSTUM D'ANAR A JUGAR AL JARDÍ DEL GEGANT. ERA UN GRAN JARDÍ SOLITARI, AMB UNA SUAU I VERDA GESPA. BRILLAVEN AQUÍ I ALLÀ BONIQUES FLORS SOBRE EL TERRA, HI HAVIA DOTZENES DE PRESSEGUERS QUE A LA PRIMAVERA ES COBRIEN AMB UNA DELICADA FLORACIÓ BLANCA I ROSADA I QUE, A LA TARDOR, DONAVEN BELLS FRUITS. ELS PARDALS, POSATS SOBRE LES BRANQUES, CANTAVEN TAN DELICIOSAMENT, QUE ELS NOIETS INTERROMPIEN HABITUALMENT ELS SEUS JOCS PER A ESCOLTAR-LOS. —QUÈ FELIÇOS SOM AQUÍ! —ES DEIEN ELS UNS ALS ALTRES. UN DIA VA TORNAR EL GEGANT. HAVIA ANAT A VISITAR AL SEU AMIC L'OGRE DE CORNUALLES, ANANT A VIURE PER SET ANYS A CASA SEVA. AL CAP DE SET ANYS HAVIA DIT TOT EL QUE HAVIA DE DIR, PERQUÈ LA SEVA CONVERSA ERA LIMITADA, I VA DECIDIR TORNAR AL SEU CASTELL. EN ARRIBAR, VA VEURE ALS NOIETS QUE JUGAVEN EN EL SEU JARDÍ. —QUÈ FEU AQUÍ? —ELS VA CRIDAR AMB VEU AGRA. I ELS XIQUETS VAN FUGIR. —EL MEU JARDÍ ÉS PER A MI NOMÉS —VA PROSSEGUIR EL GEGANT—. TOTS HAN D'ENTENDRE-HO AIXÍ, I NO PERMETRÉ QUE NINGÚ QUE NO SIGUI JO S'ESBARGEIXI EN ELL. LLAVORS EL VA ENCERCLAR AMB UN ALT MUR I VA POSAR UN CARTELL QUE DEIA: “QUEDA PROHIBIDA L'ENTRADA SOTA LES PENES LEGALS CORRESPONENTS”
SERÀ UN GEGANT EGOISTA. ELS POBRES NOIETS NO TENIEN JA LLOC D'ESBARJO. VAN INTENTAR JUGAR A LA CARRETERA; PERÒ ERA PLENA DE POLS, TOTA PLENA D'AGUDES PEDRES, I NO ELS AGRADAVA. VAN AGAFAR EL COSTUM DE PASSEJAR-SE, UNA VEGADA ACABADES LES SEVES CLASSES, AL VOLTANT DE L'ALT MUR, PER A PARLAR DEL BELL JARDÍ QUE HI HAVIA A L'ALTRE COSTAT. LLAVORS VA ARRIBAR LA PRIMAVERA I EN TOT EL PAÍS VAN HAVER-HI PARDALS I FLORETES. NOMÉS EN EL JARDÍ DEL GEGANT EGOISTA CONTINUAVA SENT HIVERN. ELS PARDALS, DES QUE NO HI HAVIA NOIETS, NO TENIEN INTERÈS A CANTAR I ELS ARBRES S'OBLIDAVEN DE FLORIR.
—AQUEST ÉS UN LLOC DELICIÓS —DEIA— INVITEM TAMBÉ A LA CALAMARSA I VA ARRIBAR AIXÍ MATEIX LA CALAMARSA. TOTS ELS DIES, DURANT TRES HORES, TOCAVA EL TAMBOR SOBRE LA SOSTRADA DEL CASTELL, FINS QUE VA TRENCAR MOLTES PISSARRES. LLAVORS ES VA POSAR A DONAR VOLTES AL VOLTANT DEL JARDÍ, TAN RÀPID COM VA PODER. ANAVA VESTIDA DE GRIS I EL SEU ALÈ ERA DE GEL. —NO COMPRENC PER QUÈ LA PRIMAVERA TRIGA TANT A ARRIBAR —DEIA EL GEGANT EGOISTA QUAN MIRAVA PER LA FINESTRA I VEIA EL SEU JARDÍ BLANC I FRED—. TANT DE BO CANVIÏ EL TEMPS! PERÒ LA PRIMAVERA NO ARRIBAVA NI L'ESTIU TAMPOC. LA TARDOR VA PORTAR FRUITS D'OR A TOTS ELS JARDINS, PERÒ NO EN VA DONAR CAP AL DEL GEGANT. —ÉS MASSA EGOISTA —VA DIR.
UNA VEGADA UNA BONICA FLOR VA ALÇAR EL SEU CAP SOBRE LA GESPA; PERÒ EN VEURE EL CARTELL ES VA ENTRISTIR TANT PENSANT EN ELS NOIETS, QUE ES VA DEIXAR CAURE A TERRA, TORNANT-SE A DORMIR. ELS ÚNICS QUE ES VAN ALEGRAR VAN SER EL GEL I LA NEU. —LA PRIMAVERA S'HA OBLIDAT D'AQUEST JARDÍ — EXCLAMAVEN— GRÀCIES A AIXÒ ANEM A VIURE EN ELL TOT L'ANY. LA NEU VA ESTENDRE EL SEU GRAN MANTELL BLANC SOBRE LA GESPA I EL GEL VA REVESTIR DE PLATA TOTS ELS ARBRES. LLAVORS VAN INVITAR AL VENT DEL NORD A QUÈ VINGUÉS A PASSAR UNA TEMPORADA AMB ELLS. EL VENT DEL NORD VA ACCEPTAR I VA VINDRE. ESTAVA EMBOLICAT EN PELLS. BRAMAVA DURANT TOT EL DIA PEL JARDÍ, DERROCANT A CADA MOMENT XEMENEIES.
I ERA SEMPRE HIVERN A CASA DEL GEGANT, I EL VENT DEL NORD, LA PEDRA, EL GEL I LA NEU DANSAVEN ENMIG DELS ARBRES. UN MATÍ EL GEGANT, AJEGUT EN EL SEU LLIT, PERÒ DESPERT JA, VA SENTIR UNA MÚSICA DELICIOSA. VA SONAR TAN DOLÇAMENT EN LES SEVES OÏDES, QUE VA IMAGINAR-SE QUE ELS MÚSICS DEL REI PASSAVEN PER ALLÍ. EN REALITAT, ERA UN PASSERELL QUE CANTAVA DAVANT DE LA SEVA FINESTRA; PERÒ COM NO HAVIASENTIT A UN PARDAL EN EL SEU JARDÍ FEIA MOLT DE TEMPS, LI VA SEMBLAR LA MÚSICA MÉS BELLA DEL MÓN. SE LLAVORS LA PEDRA VA DEIXAR DE BALLAR SOBRE EL SEU CAP I EL VENT DEL NORD DE RUGIR. UN PERFUM DELICIÓS VA ARRIBAR FINS A ELL PER LA FINESTRA OBERTA.
—CREC QUE HA ARRIBAT A LA FI LA PRIMAVERA —VA DIR EL GEGANT. I BOTANT DEL LLIT VA ABOCAR-SE PER LA FINESTRA I VA MIRAR. QUÈ VA SER EL QUE VA VEURE? PERQUÈ VA VEURE UN ESPECTACLE EXTRAORDINARI. PER UNA BRETXA OBERTA EN EL MUR, ELS NOIETS HAVIEN LLISCAT AL JARDÍ ENCIMBELLANT-SE A LES BRANQUES. SOBRE TOTS ELS ARBRES QUE ACONSEGUIA VEURE HI HAVIA UN NOIET, I ELS ARBRES SE SENTIEN TAN FELIÇOS DE SOSTENIR NOVAMENT ALS NOIETS, QUE S'HAVIEN COBERT DE FLORS I AGITAVEN GRACIOSAMENT ELS SEUS BRAÇOS SOBRE ELS CAPS DELS NENS. ELS PARDALS VOLEIAVEN CANTANT AMB DELÍCIA, I LES FLORS REIEN AIXECANT ELS SEUS CAPS SOBRE LA GESPA. ERA UN BONIC QUADRE. NOMÉS EN UN RACÓ, EN EL RACÓ MÉS APARTAT DEL JARDÍ, SEGUIA SENT HIVERN. ALLÍ ES TROBAVA UN NEN MOLT PETIT. TAN PETIT ERA, QUE NO HAVIA POGUT ARRIBAR A LES BRANQUES DE L'ARBRE I ES PASSEJAVA AL SEU VOLTANT PLORANT AMARGAMENT. EL POBRE ARBRE ESTAVA ENCARA COBERT DE GEL I DE NEU, I EL VENT DEL NORD BUFAVA I RUGIA PER SOBRE D'ELL. —PUJA JA, NOI —DEIA L'ARBRE. I LI ALLARGAVA LES SEVES BRANQUES, INCLINANT-SE TOT EL QUE PODIA, PERÒ EL NOIET ERA MASSA PETIT. EL COR DEL GEGANT ES VA ENTENDRIR EN MIRAR CAP A FORA. QUÈ EGOISTA HE ESTAT! —VA PENSAR—. JA SÉ PER QUÈ LA PRIMAVERA NO HA VOLGUT VENIR AQUÍ. VAIG A COL·LOCAR A AQUELL POBRE PETITÓ SOBRE LA COPA DE L'ARBRE, DESPRÉS TIRARÉ EL MUR, I EL MEU JARDÍ SERÀ JA SEMPRE EL LLOC D'ESBARJO DELS PETITS.» ESTAVA VERITABLEMENT PENEDIT DEL QUE HAVIA FET. LLAVORS VA BAIXAR LES ESCALES, VA OBRIR NOVAMENT LA PORTA I VA ENTRAR EN EL JARDÍ.
PERÒ QUAN ELS XIQUETS EL VAN VEURE, ES VAN QUEDAR TAN ATERRITS QUE VAN FUGIR I EL JARDÍ ES VA QUEDAR UNA ALTRA VEGADA HIVERNAL. ÚNICAMENT EL NOIET MÉS PETIT NO HAVIA FUGIT, PERQUÈ ELS SEUS ULLS ESTAVEN TAN PLENS DE LLÀGRIMES QUE NO EL VA VEURE VENIR. I EL GEGANT VA LLISCAR FINS A ELL, EL VA AGAFAR AFECTUOSAMENT AMB LES SEVES MANS I EL VA POSAR SOBRE L'ARBRE. I L'ARBRE IMMEDIATAMENT VA FLORIR, ELS PARDALS VAN VENIR A POSAR-SE I A CANTAR SOBRE ELL I EL NOIET VA ESTENDRE ELS SEUS BRAÇOS, VA RODEJAR AMB ELLS EL COLL DEL GEGANT I EL VA BESAR. I ELS ALTRES NOIETS, VEIENT QUE JA NO ERA ROÍ EL GEGANT, ES VAN ACOSTAR I LA PRIMAVERA ELS VA ACOMPANYAR. —DES D'ARA AQUEST ÉS EL VOSTRE JARDÍ, PETITONS — VA DIR EL GEGANT. I AGAFANT UN MARTELL MOLT GRAN, VA ENDERROCAR EL MUR. I QUAN ELS LLAURADORS VAN ANAR AL MIGDIA A MERCAT, VAN VEURE EL GEGANT JUGANT AMB ELS NENS EN EL JARDÍ MÉS BELL QUE ES PUGUI IMAGINAR. VAN ESTAR JUGANT DURANT TOT EL DIA, I A LA NIT VAN ANAR A DIR ADÉU AL GEGANT. PERÒ ELS NOIETS VAN CONTESTAR QUE NO SABIEN ON VIVIA I FINS LLAVORS NO L'HAVIEN VIST MAI. I EL GEGANT ES VA QUEDAR MOLT TRIST. TOTS ELS VESPRES A LA SORTIDA DEL COL·LEGI VENIEN ELS NOIS A JUGAR AMB EL GEGANT, PERÒ AQUEST JA NO VA TORNAR A VEURE EL PETITÓ A QUI VOLIA TANT. ERA MOLT BONDADÓS AMB TOTS ELS XIQUETS, PERÒ TROBAVA A FALTAR AL SEU PRIMER AMIGUET I PARLAVA D'ELL AMB FREQÜÈNCIA. —COM M'AGRADARIA VEURE'L! —SOLIA DIR. VAN PASSAR ELS ANYS I EL GEGANT VA ENVELLIR I VA ANAR DEBILITANT-SE. JA NO PODIA PRENDRE PART EN ELS JOCS; ROMANIA ASSEGUT EN UNA GRAN BUTACA VEIENT JUGAR ALS NOIETS.
—TINC MOLTES FLORS BELLES —DEIA—; PERÒ ELS NOIETS SÓN LES FLORS MÉS BELLES. UN MATÍ D'HIVERN, MENTRE ES VESTIA, VA MIRAR PER LA FINESTRA. JA NO DETESTAVA L'HIVERN; SABIA QUE NO ÉS SINÓ EL SON DE LA PRIMAVERA I EL REPÒS DE LES FLORS. DE SOBTE ES VA FREGAR ELS ULLS, ATÒNIT, I VA MIRAR AMB ATENCIÓ. REALMENT ERA UNA VISIÓ MERAVELLOSA. EN UN EXTREM DEL JARDÍ HI HAVIA UN ARBRE QUASI COBERT DE FLORS BLANQUES. LES SEVES BRANQUES EREN TOTES D'OR I PENJAVEN D'ELLES, FRUITS DE PLATA; SOTA AQUELL ARBRE ESTAVA EL PETITÓ QUE ESTIMAVA TANT. EL GEGANT ES VA PRECIPITAR PER LES ESCALES PLE D'ALEGRIA I VA ENTRAR EN EL JARDÍ. VA CÓRRER PER LA GESPA I ES VA ACOSTAR AL NOIET. I QUAN VA ESTAR AL COSTAT D'ELL, LA SEVA CARA VA ENROGIR DE CÒLERA I VA EXCLAMAR: —QUI S'HA ATREVIT A FERIR-TE? EN LES PALMES DE LA MÀ DEL XIQUET I EN ELS SEUS PEUETS ES VEIEN ELS SENYALS SAGNANTS DE DOS CLAUS. —QUI S'HA ATREVIT A FERIR-TE? —VA CRIDAR EL GEGANT— DIGUES-M'HO. ANIRÉ A AGAFAR LA MEVA ESPASA I EL MATARÉ —NO —VA RESPONDRE EL NOIET—, AQUESTES SÓN LES FERIDES DE L'AMOR. —I QUI ÉS AQUEST? —VA DIR EL GEGANT. UN TEMOR RESPECTUÓS EL VA ENVAIR, FENT-LO CAURE DE GENOLLS DAVANT DEL PETITÓ. I EL XIQUET VA SOMRIURE EL GEGANT I LI VA DIR: —EM VAS DEIXAR JUGAR UNA VEGADA EN EL TEU JARDÍ. AVUI VINDRÀS AMB MI AL MEU JARDÍ, QUE ÉS EL PARADÍS. I QUAN VAN ARRIBAR ELS NOIETS AQUELL VESPRE VAN TROBAR EL GEGANT ESTÈS, MORT, SOTA L'ARBRE, TOT COBERT DE FLORS BLANQUES.
Oscar Wilde * De Profundis
DE PROFUNDIS (LLATÍ:"DE LES PROFUNDITATS") ÉS UNA EPÍSTOLA ESCRITA DURANT LA SEVA CONDEMNA A LA PRESÓ DE READING, DIRIGIDA AL SEU AMANT LORD ALFRED DOUGLAS. LA PRIMERA MEITAT ÉS EL RELAT DE LA RELACIÓ ENTRE ELS DOS HOMES I L'ESTIL DE VIDA EXTRAVAGANT QUE VA ACABAR AMB L'EMPRESONAMENT DE WILDE PER HOMOSEXUALITAT. (EL TERME JURÍDIC EMPRAT EN ANGLÈS PER DESCRIURE LA FALTA COMESA PER L'AUTOR ÉS L'EUFEMISME "GROSS INDECENCY".) ATACA A DOUGLAS PER LA SEVA VANITAT I GUST PEL LUXE, MENTRE QUE CRITICA LA SEVA PRÒPIA FEBLESA PER NO SABER REACCIONAR CONTRA AQUESTS DESITJOS. EN LA SEGONA MEITAT DE LA CARTA, WILDE TRACTA LES CONVICCIONS ESPIRITUALS QUE HA DESENVOLUPAT A LA PRESÓ I LA IDENTIFICACIÓ DEL CONDEMNAT AMB JESUCRIST, ENTÈS COM UNA FIGURA PROTOTÍPICA D'ARTISTA ROMÀNTIC I INDIVIDUAL.
«…No en tinc ni cinc i no tinc cap sostre. Però en aquest món hi ha coses pitjors que això. Parlo amb tota franquesa quan et dic que, abans que sortir de la presó ressentit contra el món, demanaria pa de porta en porta amb molt de gust. Si no em donessin res a casa del ric, em donarien alguna cosa a casa del pobre. Els que tenen molt, sovint són avars; els que tenen poc, sempre ho comparteixen. No em faria ben res dormir a l’herba fresca a l’estiu, i quan arribés l’hivern aixoplugar-me al costat del paller calent o sota el cobert d’un gran corral, sempre que tingués el cor ple d’amor. Ara em sembla que les coses externes de la vida no són gens importants…»
ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT AQUEST QUADERN, ELS CONTES, LA MÚSICA, ELS VÍDEOS, TOT EL QUE HEM VIST I SENTIT PER A FER AQUEST RECORREGUT PER ALGUNS TIPUS D’AMOR. COMENÇÀVEM AMB DESAMORS, RECORDEU? UNA MICA TRIST... DONCS ARA ENS ACOMIADEM AMB L’ALEGRIA DELS PRIMERS AMORS. I AMB UNA DE LES NOSTRES CANÇONS PREFERIDES, CANTADA PER L’ESTRELLA DEL FIRMAMENT MUSICAL, DAVID BOWIE. ESCOLTA-LA A YOUTUBE: HTTPS://WWW.YOUTUBE.COM/WATCH?V=ICJLOXQNT2I I FIXA’T EN EL QUE DIU LA LLETRA EN ANGLÈS, ÉS UNA CANÇÓ D’AMOR, MOLT MACA. O DIRECTAMENT, ATREVEIX-TE A CANTAR-LA, AIXÍ PRACTIQUES ANGLÈS. SI VOLEU SABER MÉS COSES D’AMORS I DESAMORS I DE LA SEVA RELACIÓ AMB L’ART O SI SIMPLEMENT VOLEU PASSAR UNA BONA ESTONA HEU DE SABER QUE ALGUNES DE LES COSES QUE US HEM EXPLICAT EN AQUEST QUADERN, ESTAN INSPIRADES EN UN DELS CAPÍTOLS DEL PROGRAMA DE TV3 “THIS IS ART”(HTTPS://WWW.CCMA.CAT/TV3/THIS-IS-ART/), PRESENTAT PER EN RAMON GENER, CONCRETAMENT EL QUE TRACTA EL DESAMOR. I N’HI HA MOLTS MÉS. I LA COL LECCIÓ DE CORS QUE US HEM ANAT PRESENTANT AL LLARG DEL QUADERN SÓN DEL LLIBRE TU CORAZÓN EN UN COFRE, DE MERCÉ LÓPEZ I REBECA BELTRAN.