Cap a una nova participació by Biblioteca SAV

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

L’EXPERIÈNCIA DEL FIGARÓ I EL GOVERN OBERT A CARDEDEU

Maria Bramona i Collet Treball de recerca | Curs 2014-2015 Institut Arquitecte Manuel Raspall Carles Garrido Estrada

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÃ&#x201C;

Maria Bramona i Collet

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

Codi QR: espai virtual– Cap a una nova participació Memòria, annexos i contingut addicional 3

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

« Government of the people, by the people, for the people, shall not perish from the earth » Abraham Lincoln Gettysburg, 1863

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

Gràcies, al Carles Garrido, el tutor del treball, per acompanyar-me i ser-hi durant aquests més de 10 mesos, a la comunitat educativa del Pla Marcell, d’on vinc, on he crescut i he après, al Carles Agustí per trobar un lloc a la seva agenda i poder conversar amb ell, a la Calamanda Vila per les seves respostes clares i transparents, al Marc Parés, que malgrat ser a l’altra punta del món va estar més de 45 minuts atenent-me, al Kevin, per compartir amb mi la seva particular visió del Figaró, a la Mercè Collet, tècnica en participació de l’Ajuntament de Cardedeu, per ajudar-me en el que fos, a en Jordi Collet, doctor en sociologia, per facilitar-me recursos per a la recerca, als participants de Govern Obert, ha estat un plaer compartir amb ells reflexions i trobades, a la família, amics i coneguts, per tots els que han mostrat interès en aquest treball, i sobretot, als meus pares i a la meva germana, que sense les seves aportacions i suport en tot moment, els fulls que teniu entre mans, no hi serien. A tots,

Moltíssimes gràcies 5

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

Índex de continguts 1. INTRODUCCIÓ...................................................................................................................... 8 2. PARTICIPACIÓ CIUTADANA ...............................................................................................10 2.1 Què és? ...........................................................................................................................10 2.1.1 En què es basa? .......................................................................................................10 2.1.2 Què no representa? ..................................................................................................12 2.2 Per a què serveix la participació? ....................................................................................13 2.2.1 La necessitem per a poder governar millor................................................................13 2.2.1.1 Ajuda a enriquir el contingut de les decisions .....................................................13 2.2.1.2 Les actuacions poden ser més eficients .............................................................14 2.2.2 Crea ciutadania, crea comunitat ................................................................................14 2.2.2.1 La participació ens fa sentir part d’una comunitat ...............................................15 2.2.2.2 La participació és una resposta col·lectiva als problemes col·lectius ..................15 2.3 A Catalunya .....................................................................................................................15 2.3.1 Evolució de les formes de participació ......................................................................16 2.3.2 Etapes.......................................................................................................................16 2.3.2.1 Primera etapa. 1979-1987 ..................................................................................17 2.3.2.2 Segona etapa. 1987-1999 ..................................................................................17 2.3.2.3 Tercera etapa. 1999-2007 ..................................................................................18 2.3.2.4 Quarta etapa. 2007-actualitat .............................................................................19 2.4 Com s’aplica ....................................................................................................................21 2.4.1 Procés participatiu institucional i popular ...................................................................21 2.4.2 Planificació prèvia al procés participatiu ....................................................................23 2.4.3 Les fases ..................................................................................................................23 3. CANDIDATURA ACTIVA DEL FIGARÓ (CAF)......................................................................26 3.1 Orígens ...........................................................................................................................26 3.2 Base ideològica ...............................................................................................................27

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

3.3 Mecanismes de participació.............................................................................................27 3.3.1 Comissió permanent de Participació Ciutadana ........................................................27 3.3.2 La consulta ciutadana ...............................................................................................28 3.3.3 El Consell de Poble ...................................................................................................28 3.3.4 Els Nuclis d'Intervenció Participativa (NIPs) ..............................................................29 3.4 Processos participatius ....................................................................................................29 3.4.1 Agenda 21.................................................................................................................29 3.4.2 Pressupostos participatius ........................................................................................30 3.5 Evolució ...........................................................................................................................32 3.5.1 Inici crisi econòmica ..................................................................................................32 3.6 Darrers mesos .................................................................................................................33 3.6.1 Canvi substancial en la política del poble ..................................................................33 4. GOVERN OBERT A CARDEDEU .........................................................................................35 4.1 El concepte......................................................................................................................35 4.2 Participació a Cardedeu des de l’àmbit institucional ........................................................39 4.2.1 Seguiment del Govern Obert .....................................................................................41 4.3.1 Fase preparativa .......................................................................................................41 4.3.1.1 Fase formativa ....................................................................................................42 4.3.2 Elaboració propostes ................................................................................................43 4.3.2.1 Espai de debat i propostes pel nou reglament (1) - 17 de juny ...........................44 4.3.2.1 Espai de debat i propostes pel nou reglament (2) - 8 de juliol .............................45 4.3.3 Futur .........................................................................................................................45 5. CONTRAPOSANT EL GOVERN OBERT AMB EL MODEL DE LA CAF ..............................47 6. CONCLUSIONS ...................................................................................................................48 7. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA ............................................................................................51

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

1. INTRODUCCIÓ Crec, per sobre de tot, en la força de les persones per a canviar les coses, i aquest canvi comença en nosaltres i en el nostre entorn més proper. Aspiro a una política més justa i igualitària on tothom pugui sentir-se escoltat. El canvi ha començat i tinc l’oportunitat de poder descobrir a través del treball de recerca noves maneres de gestió; més pròximes, més representatives i sobretot més legítimes. Perquè en el fons, la política condiciona contínuament les nostres respectives vides i per tant, tots hi tenim alguna cosa a dir. La democràcia ens permet cada quatre anys, i en diferents comicis, exercir el dret a vot per a escollir els nostres representants als governs de les diferents administracions que ens regeixen, però fora dels períodes electorals, és habitual que la voluntat dels ciutadans deixi de ser representada en les decisions polítiques. El govern més proper al ciutadà i que per tant, coneix i viu el dia a dia de les persones és el que regenta el consistori municipal. El qui té el tracte més directe, el qui s’enfronta als problemes de convivència o gestiona i promou les activitats socials i culturals d’una població. Per això, la participació ciutadana, promulga la implicació dels habitants en la presa de decisions més enllà de les eleccions, ha de ser un dels elements vertebradors dels governs locals de qualsevol democràcia. En un petit poble però, han anat més enllà. En un moment de regeneració i canvi polític, al Figaró-Montmany, un grup de vilatans van decidir iniciar una transformació en la manera de fer política al poble, i des de fa deu anys, són ells els qui gestionen l’ajuntament des d’una proposta inclusiva i participativa. Volem conèixer què és la participació ciutadana, les tècniques i maneres d’executar-la, aprendre a participar en un procés participatiu i extreure informació i reflexions d’aquelles persones que ens ajudaran a entendre-ho. I així, al final, a través de la recerca, poder assolir aquests objectius. La investigació en el marc teòric es centra en estudis i investigacions elaborades per diferents institucions sobre la participació ciutadana duta a terme a Catalunya des dels anys de la transició. 8

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

Analitzarem el model i la història de la Candidatura Activa del Figaró (CAF) i com han aconseguit passar d’una proposta trencadora, a organitzar-se i aconseguir que el poble els atorgui la majoria absoluta de regidors. Volem saber si el que planteja la següent hipòtesi ha passat al Figaró: un model polític municipal més participatiu i

democràtic afavoreix una gestió més legítima i propera a les inquietuds de la ciutadania. És per això que parlarem amb Marc Parés, membre fundador de la candidatura i regidor de participació durant la primera legislatura. Ens ajudarà a conèixer el cas del Figaró des de dins i ens farà veure que la participació també es fa des dels carrers i les places. Per a contraposar el model de la CAF, on la participació és un element inherent a la seva manera d’entendre la política i la democràcia, ens centrarem i endinsarem en la proposta de Govern Obert de Cardedeu. Per això, assistiré a les diferents sessions introductòries i de debat per a entendre com funciona realment un procés participatiu iniciat per les institucions. I així comprovar si la següent hipòtesi és vàlida: la

implementació del Govern Obert a Cardedeu es limitarà a la redacció del nou reglament i difícilment complirà els 3 eixos del model de Govern Obert: transparència, participació i col·laboració. Per a comprendre el projecte de Govern Obert amb tota la seva complexitat ens entrevistarem amb Carles Agustí, el Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme de l’Ajuntament de Barcelona, que ens donarà una visió de la participació des d’una gran capital europea. Ens mostrarà alguna de les línies d’acció del Govern Obert com a procés generat des de l’àmbit institucional cap a una política més participativa. Per a entendre el perquè ara ha sorgit el projecte de Govern Obert a Cardedeu, parlarem amb l’alcaldessa del municipi, Calamanda Vila, sobre la relació entre el govern i els vilatans i la finalitat i sentit d’aquest procés. Finalment, després de l’anàlisi dels dos models, plantejarem els reptes d’aquesta nova participació que en els dos casos tracta del mateix, però són dues maneres diferents d’entendre-la i portar-la a la pràctica.

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

2. PARTICIPACIÓ CIUTADANA 2.1 QUÈ ÉS? Entenem per participació ciutadana el dret que té la ciutadania d’implicar-se directament en l’elaboració, seguiment i avaluació de les polítiques públiques dels respectius governs. Tothom, de manera individual o col·lectiva, pot treballar per tal que el govern municipal pugui conèixer l’opinió i els suggeriments de la ciutadania, analitzar les seves aportacions i que aquestes puguin influir en les polítiques municipals i en totes les accions que més tard se’n desprenen i rebre’n resposta. És un clar instrument d’aprofundiment de la democràcia, un model que es basa en el principi de “governar amb la gent”. Parlem d’influir d’una manera directa en la presa de decisions del govern i amb caràcter vinculant. La ciutadania no tan sols ha de respondre en consultes determinades, sinó en la mesura del possible els governs han de traspassar-li el poder. Això els apropa i els ha de fer protagonistes, responsables i conseqüents de les decisions que els afecten. La participació ciutadana és, a més, un procés educatiu que evoluciona cap a un intercanvi d’informació, donar-ne i rebre’n, consultes i/o debats que col·laborin en el seguiment i control del govern.

2.1.1 EN QUÈ ES BASA? Cada experiència de participació és única i diferent segons la població a la qui va adreçada o a què es pretén arribar. Per tant, intentarem definir les línies bàsiques de tot procés participatiu.

- ÉS una manera de resoldre problemes La participació és una proposta complexa per a poder abordar temes que necessiten ser valorats des de diversos punts de vista i interessos (socials, econòmics), en aquest

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

moment esdevé una necessitat. Busca la “racionalitat deliberativa”, en contraposició amb la “racionalitat científica” més tradicional. Abans, qui ens donava les respostes eren experts en la matèria, actualment, hem d’intentar trobar solucions entre tots. - ÉS una eina transformadora Ens aporta una nova dimensió de transversalitat a tots els col·lectius de la societat. La participació, expandeix els seus àmbits d’actuació i permet la implicació de totes aquelles persones que havien quedat excloses dels debats sobre els assumptes públics. Afavoreix un debat més ric, i per tant, inclusiu, on tothom pot sentir-se escoltat. En aquest fet inclusiu, rau el potencial transformador de la participació. - ÉS un espai de diàleg La participació s’ha trobat, al llarg dels anys, en un debat sobre la seva qualitat: baixa, si tan sols és un òrgan de consulta; alta, quan esdevé vinculant per a prendre decisions. No podem negar la realitat, el conflicte existeix i és important que hi sigui, perquè és una font de transformació i avenç social. El que s’ha d’intentar és trobar en el conflicte una via per, entre tots, trobar una única veu que expressi la voluntat d’aquells qui han estat consultats, per així incidir en les decisions polítiques. La participació afavoreix la transformació del conflicte en capacitat creativa, diàleg, que ens portarà a descobrir una nova manera de prendre millors decisions. - ÉS una nova manera de fer La participació és una opció que obliga a modificar la tradició de molts anys en grans estaments polítics i administratius. És una manera de fer, una manera d’entendre. No pot ser imposada, sinó acceptada i integrada. Per a poder aplicar-la, no només calen eines de participació, sinó una cultura d’aquests processos i mètodes que, a poc a poc, vagi calant i integrant-se en els diferents àmbits de la societat. Per això, cal temps i no treure’n conclusions precipitades, amb un més que possible final no desitjat. Les polítiques de participació han de ser plantejades, com a mínim, a mitjà o llarg termini en els territoris poc avesats. 11

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

2.1.2 QUÈ NO REPRESENTA? Al ser un concepte abstracte i en contínua evolució i transformació, a vegades, ha estat usat en significats diversos, i fins i tot contraris. Se l’han apropiat uns i altres i en ocasions, no molt encertades, sense l’establiment d’una definició clara del què suposa la participació ciutadana. Per tant, intentarem concretar tot allò que no representa verdadera participació. - NO és una via per legitimar les decisions polítiques Certs sectors polítics l’utilitzen com una justificació davant de la població, per així legitimar les seves decisions i per a enaltir la seva figura. Tot el contrari, la participació pot arribar a aturar actuacions del govern. De fet, el que realment legitima els governs no són els mètodes, sinó els resultats i per tant, l’efectivitat amb què són capaços de prendre decisions i resoldre conflictes. - NO és un instrument per gestionar la satisfacció dels ciutadans dels serveis públics En parlar de participació ciutadana, parlem de política i no de gestió. No es redueix a satisfer les necessitats i expectatives de la població, sinó de com els interessos i inquietuds dels ciutadans formen part del dia a dia de les polítiques públiques. El repte de la participació és portar els ciutadans a la dimensió pública, no la política a la dimensió privada o individual. - NO és una reunió de molta gent L’èxit o no de la participació no té perquè anar relacionat amb la quantitat de persones que assisteixin a un acte. La reunió pot ser un espai de ciutadania, però pot no ser un espai de diàleg i participació. Aquest, exigeix unes condicions vàlides i adequades que garanteixin l’existència d’espais de debat per a la creació de propostes o aportacions concretes. - NO és una enquesta

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

Les enquestes són eines que representen de manera estadística les opinions, gustos o preferències d’un segment determinat de la població. No és res més que un recull de dades, sense la voluntat de potenciar un debat, i per tant, no poden ser la base de cap procés participatiu. La participació estarà basada en un intercanvi d’opinions, i no en una aproximació demoscòpica1 de la realitat.

2.2 PER A QUÈ SERVEIX LA PARTICIPACIÓ? La participació no és una finalitat en si mateixa, sinó un mitjà a través del qual poder aconseguir alguna cosa. El que és realment important és definir aquest objectiu. L’objectiu de la participació no és tan sols la participació, perquè això desarmaria de contingut aquest dret i el convertiria en un simple compliment formal. Per tant, més enllà del què, el que de veritat és cabdal són les finalitats que justifiquen la posada en marxa d’espais i processos.

2.2.1 LA NECESSITEM PER A PODER GOVERNAR MILLOR Actualment, podem afirmar, que sense participació és molt difícil governar pensant en el bé comú. Per exemple, a nivell de participació no seria adient gestionar les deslocalitzacions empresarials sense tenir en compte els empresaris o sindicats, no es podrien fer polítiques d’immigració sense la implicació del sector serveis o les associacions i tampoc no es podria actuar en una escola sense escoltar als mestres, pares i alumnes. I no podem perquè, sense participació, ni es pot encertar el contingut de les polítiques que s’han de dur a terme ni tampoc serà un projecte legítim i de consens. És a dir, la participació contribueix a prendre decisions més encertades i amb més expectatives d’èxit. 2.2.1.1 AJUDA A ENRIQUIR EL CONTINGUT DE LES DECISIONS La incorporació de la ciutadania en diversos processos enriqueix la presa de decisions i afavoreix l’intercanvi d’opinions i per tant, la innovació. Aquesta, és aportada per les 1

Demoscòpia: Branca de la sociologia que té per objecte d’estudi l’opinió pública.

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

diferents visions que es troben i enriqueixen el diàleg i el procés. Davant de les situacions actuals on convergeixen àmbits d’actuació molt diversos, necessitem respostes que atenguin aquesta pluralitat i per tant, establir un diàleg entre les diverses mirades i punts de vista que no sempre es troben a l’administració. En aquest sentit, a l’hora de construir una carretera hi pot intervenir gent de sectors tant distants com l’enginyeria, l’economia, l’ecologia o els propis veïns, per a així assegurar que la seva implementació satisfaci totes les necessitats. 2.2.1.2 LES ACTUACIONS PODEN SER MÉS EFICIENTS A nivell pràctic, millora l’eficiència de l’activitat governamental. És cert, que la incorporació de processos participatius allarga el procés de decisió i a vegades pot generar costos addicionals, però afavoreix a la reducció d’opositors i a guanyar complicitats. La participació teixeix xarxa i crea col·laboracions, indispensable per a generar eficiència en l’àmbit administratiu i governamental, on molt probablement no apareixeran traves a l’hora de la implementació o creació d’espais controvertits com la presó de Quatre Camins a la Roca.

2.2.2 CREA CIUTADANIA, CREA COMUNITAT Actualment, la societat pateix un simptomàtic procés d’individualització, en gran part causat per la irrupció de les noves tecnologies en el nostre dia a dia. Cada vegada més, les persones han d’aprendre a viure en solitud. Per a alguns, aquest aïllament es transforma en empenta per a emprendre nous projectes, però pels que no estan preparats per a afrontar-s’hi, particularment persones de la tercera edat o en risc d’exclusió social, els exclou del sistema. Existeix una desproporció entre la realitat aclaparadora i gegantina del món globalitzat i competitiu, envers el poder i la força que un sol pot exercir per a combatre-ho. No podem pretendre respondre sols a problemes que són col·lectius. Hem de recuperar la vella i alhora bella idea que “junts som més forts”, per així ser capaços de respondre als problemes que a tots ens afecten. Necessitem crear i formar 14

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

part d’un col·lectiu (associacions, cooperatives, moviments, entitats…), que creï comunitat i que per tant, formi ciutadania amb la voluntat d’unir esforços. I és aquí on la participació ha de tenir un paper clau. 2.2.2.1 LA PARTICIPACIÓ ENS FA SENTIR PART D’UNA COMUNITAT Quan interactuem amb altres persones, creem vincles i per tant, comunitat. On podem reconèixer-nos i establir processos de relació. Comunitat no és pas sinònim d’harmonia, sinó de diversitat i conflicte, que ajuda a sumar esforços que es tradueixen en transformació. La participació crea comunitat perquè uneix esforços i horitzons, i no pas perquè ens iguali ni ens estandarditzi. 2.2.2.2 LA PARTICIPACIÓ ÉS UNA RESPOSTA COL·LECTIVA ALS PROBLEMES COL·LECTIUS Articulant debats públics aconseguim allunyar-nos de la dimensió individual, per a passar a pensar en un bé comú i no pas en el benefici propi. Es comença a respondre col·lectivament, quan el ciutadà es preocupa, s’informa i en la mesura del possible, actua en conseqüència. La construcció d’aquests ponts estableix la creació d’espais d’acció col·lectiva, reforça el nostre capital social i ens acosta a donar una resposta més encertada als reptes que ens planteja avui dia el món. Amb la participació es veu clar: vivim la creació de comunitat i per tant, guanyem força i ens empoderem.

2.3 A CATALUNYA El impuls d’experiències de participació ciutadana en l’àmbit local ha estat irregular i desigual al llarg dels darrers vint-i-cinc anys. Irregular, en quant al número d’experiències desenvolupades en diferents contextos i desigual, referit a les característiques dels instruments utilitzats en cada una d’aquestes etapes. Segons les fonts consultades, l'evolució de la participació ciutadana al nostre territori estaria directament relacionada tant a un canvi de cultura política per part de les administracions, els polítics actius i els ciutadans de peu, com a una creixent 15

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

complexitat de la política i la subsegüent incapacitat del govern representatiu per a enfrontar-s'hi.

2.3.1 EVOLUCIÓ DE LES FORMES DE PARTICIPACIÓ En uns inicis, pels voltants del segon mandat democràtic, quan els governs municipals ja havien superat la primera etapa de ressorgiment, es plantejaren regular la participació ciutadana des d’una perspectiva que semblava contemplar la intervenció ciutadana més com un problema que com una necessitat del sistema per a millorar la gestió d’allò que és públic. L’intent de regular els canals de participació, n’és una mostra. Per a la majoria de governs el realment important era el reglament en si, creien que era l’únic instrument per a poder parlar de participació ciutadana. Preval una tendència enganyosa a creure que amb l’elaboració de la norma ja s’ha complert el dret, sense tenir en compte que, per l’exercici eficaç del dret, són necessaris; primer, la seva màxima difusió per a afavorir el seu coneixement i segon, els canals i camins adequats per a poder-lo exercir amb eficiència. Per norma general, els primers reglaments elaborats als diferents governs municipals tenen un marcat caràcter administrativista, merament formal. Reconeixien el dret de participació més des de l’òptica burocràtica i no des del punt de vista de la intervenció social. Més recentment, a inicis del nou segle, es va produir un procés accelerat de revisió d’aquests reglaments i, sobre tot, el més important i significatiu, encara que incipient, un procés de revisió dels canals i estratègies per a afavorir la participació més enllà de l’existència del propi reglament.

2.3.2 ETAPES Podem distingir quatre grans etapes, usant com a principals criteris diferenciadors la tipologia de mecanismes creats i usats en cadascuna d’elles, així com la tipologia que 16

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

d’aquests se’n deriva. Una primera etapa2 que coincideix amb els dos primers mandats democràtics i que avarca fins mitjans de la dècada de 1980; la segona avarca el tercer i quart mandat, fins 1999; la tercera es prolonga fins aproximadament el 2007 i la quarta la podem situar des del període previ a l’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi econòmica fins a l’actualitat. 2.3.2.1 PRIMERA ETAPA. 1979-1987 Els primers ajuntaments democràtics no els podem identificar precisament pel seu compromís amb la participació. En aquest context, quedà relegada a un segon pla a favor d’una administració local més compromesa amb la recuperació de les competències perdudes durant el franquisme, ampliar els seus àmbits d’actuació, millorar la seva capacitat per a prestar serveis i sobretot l’enfortiment de les institucions polítiques democràtiques3. Després de la reducció de la seva dimensió més política, els governs

locals

centraren

millorar

les

prestacions i

construir

noves

infraestructures. No obstant, aquest procés contrastava amb l’existència d’una societat civil activa i polititzada, amb un moviment associatiu reivindicatiu i amb un fort compromís amb la idea d’una societat més participativa. Però aquesta, patí una forta desmobilització al llarg de la dècada dels ‘80 causada per la confluència de dos elements. Per una banda, importants líders socials, vinculats fins aquell moment a la lluita antifranquista, van passar de la militància a la política professional i per tant, molts moviments socials es van veure abocats a qüestionar-se la seva raó de ser. Per altra banda, la participació desaparegué de l’agenda política, cosa que portà la frustració de nombrosos col·lectius políticament compromesos amb la idea d’una societat més democràtica. 2.3.2.2 SEGONA ETAPA. 1987-1999 El fet que inicia aquesta nova etapa el podem situar l’any 1978, amb l’aprovació del la LMRLC4, que propicià una obertura cap a una participació qualitativament diferent a la 2

L’inici d’aquesta etapa coincidiria amb l’entrada en vigor de la Constitució de 1978. Cita de cita. BRUGUÉ, Q.; GOMÀ, R. (1998). “Gobierno local: de la nacionalización al localismo y de la generalización a la repolitización”, a Gobiernos locales y redes participativas. Barcelona, Ariel. 4 Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya 3

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

que es desenvolupà en el període anterior. El caràcter emprat pels ajuntaments des dels inicis de la democràcia es desencadenà en una millora substancial de l’administració tant a nivell de prestació de serveis com a l’enfortiment i la legitimitat de les institucions públiques democràtiques. Ara bé, la necessitat d’obtenir més i millor informació, d’anticipar-se als possibles conflictes i de reduir els costos derivats d’una acció municipal més centrada en la gestió que en la política, portà als governants locals a prendre consciència de la necessitat d’establir canals estables i fluids de comunicació directa amb la ciutadania. Fou precisament durant aquests anys quan es desenvoluparen la gran majoria de reglaments de participació de les grans ciutats, que preveien la creació de consells consultius d’entitats. Aquests, es desenvoluparen ràpidament al llarg de la dècada dels ‘80, principis dels ‘90 i es convertiren en els mecanismes per excel·lència de participació. Centrats i basats en la participació de base associativa, prioritzaven el diàleg i la informació mútua entre governants i governats, tot i que en molts casos s’establia una relació simplement informativa. En cap cas però, els ciutadans eren considerats un subjecte polític i per tant, normalment no intervenien en els processos de presa de decisions. 2.3.2.3 TERCERA ETAPA. 1999-2007 Aquesta tercera etapa es caracteritza per la persistència dels consells consultius com a principals mecanismes en la majoria de municipis catalans i per l’aparició d’experiències participatives de caràcter innovador. Ha estat l’etapa més fecunda en quant al desenvolupament d’experiències de participació. La creixent complexitat de les temàtiques i els problemes de la política de finals del s. XX, així com la incapacitat de la democràcia representativa per a respondre adequadament a aquests, portà a la subsegüent crisi de legitimitat de les institucions representatives, la denominada desafecció democràtica5. Una ciutadania creixentment crítica amb els polítics i la política tradicional, convertiren la participació ciutadana en un 5

FONT, J. (coord.) (2001). Ciudadanos y decisiones públicas. Barcelona: Ariel

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

debat d’actualitat. Això portava als governants a buscar una resposta adequada a la creixent complexitat de la nova política del segle XXI, recuperar la legitimitat perduda de la democràcia i d’aprofundir en l’enteniment amb la població. Fins al punt, que alguns polítics van anar apostant cada vegada més per a una major presència de la ciutadania en el procés de presa de decisions. Tot i així, també cal destacar que en algunes ocasions, la participació respon a motivacions no tan desinteressades, amb la voluntat de recuperar o incrementar el control sobre el procés decisori. Encara que sembli contradictori, la participació ciutadana, lluny de reduir els espais de poder dels polítics, pot arribar a incrementar el control sobre el procés de presa de decisions. Així ho demostra Ferejohn (1999) 6: la revisió del contracte entre principals (ciutadans) i agents (polítics) amb el propòsit de millorar els processos de control i de seguiment (accountability) per part dels polítics pot acabar desancadenant un augment sensible del seu poder, motiu pel qual no hauria de sorprendre en alguns casos, l’actitud procliu envers la participació d’alguns d’ells. 2.3.2.4 QUARTA ETAPA. 2007-ACTUALITAT S’inicia en el marc de les eleccions municipals, quan la bombolla immobiliària es trobava en la seva fase més ferotge i poc abans de l’inici de la gran crisi econòmica. El trencament social provocat per aquesta ha replantejat i sacsejat moltes de les estructures participatives. Els governs no han estat capaços de donar resposta a les necessitats que la ciutadania requeria en aquests moments d’incertesa. En part, per la falta de recursos existents, i sobretot per casos de malbaratament de diners públics i corrupció. La població per la seva banda, s’ha organitzat aliena a les administracions, en col·lectius socials per a fer pressió davant de les carències i mancances socials existents. Mentrestant, les xarxes socials demostren el seu gran poder de convocatòria, sobretot entre el col·lectiu jove contrastat amb les dinàmiques de les associacions tradicionals.

FEREJOHN, J. (1999). “Accountability and authority: toward a theory of political authority”, a Democracy, accountability and representation. New York: Cambridge University Press.

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

A més a més, la nova llei de reforma local situa en un marc d’incertesa qualsevol política de proximitat, ja que racionalitza l’estructura dels governs municipals i l’ocupació local. Així, debilita l’autonomia local, centralitza competències i fins i tot, privatitza serveis. Vivim en altres temps, ja no s’ha d’esperar que la ciutadania respongui a les crides institucionals, s’ha d’afavorir la creació de canals que permetin que les persones, lliurement, amb criteris propis, intervinguin en la qüestió pública quan considerin convenient. Si per contrari, no s’estableixen canals adequats, la democràcia es pot veure sobrepassada i no podrà aprofitar de manera positiva, l’energia creadora i transformadora de la gent.

Esquema simplificat de les principals característiques de les diverses etapes: Taula 1

Etapes

Primera: 1979-1987

Esfera política

Consolidació de les institucions democràtiques i millora de la capacitat de prestar serveis de l’Administració local com a objectes prioritaris

Esfera social

Associacionisme fort Alta mobilització

Segona: 1987-1999

Tercera: 1999-2007

Sorgiment d’alternatives

Administració local gerencialista Desenvolupament jurídic del marc legal de l’administració local

Societat civil desmobilitzada

Quarta: 2007-actualitat

Repolitització de l’Administració local

Resituació model local NOVA LLEI7

Repolitització de la societat civil

Societat civil organitzada en moviments socials Descontentament

Llei 27/2013 / Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL)

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Tipus de mecanisme

Tipus de participació

Maria Bramona i Collet

Institucionalització de canals informals de comunicació ja existents Sectorialització de la participació segons la lògica de l’organització interna de les administracions locals Mecanismes participatius de base principalment associativa

Proliferació de mecanismes innovadors Transversalitat temàtica i organitzativa creixent

Participació oberta a associacions i individus a títol individual

Consulta, informació Consulta, informació o cogestió, segons o cogestió l’experiència

Transversalitat, juntament amb transparència Aparició Govern Obert

Experiències més transversals i totals Debats, posades en comú, consulta...

Font: IGOP i elaboració pròpia

2.4 COM S’APLICA La participació és, en definitiva un procés a través del qual poder aconseguir transformacions socials, pensant en un millor futur per a tothom. Però realment, com s’organitza tot això? Quants ciutadans o de quina manera s’ha d’actuar per a tirar-ho endavant?

2.4.1 PROCÉS PARTICIPATIU INSTITUCIONAL I POPULAR De pràctiques participatives n’hi ha moltes i molt diverses, de fet cada una és diferent i única. En aquest punt,podem establir una diferència segons la seva procedència. Marc Parés, politòleg i geògraf investigador de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de l’ Universitat Autònoma de Barcelona, apunta que a part de les formes de participació més tradicionals establertes per l’administració pública, la participació també inclou totes aquelles formes a través de les quals la ciutadania vol incidir encara que no sigui per invitació de l’administració, simplement per mobilització pròpia.

Institut de Govern i Polítiques Públiques (Universitat Autònoma de Barcelona)

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

Un procés de caire institucional té una continuïtat, es construeix al llarg del temps i es basa sobretot en la interacció entre els seus protagonistes. Està en permanent canvi, obert a noves oportunitats i es prolonga en el temps tant com els implicats necessiten o decideixen. Els actors9 que hi intervenen poden ser canviants, sigui perquè els que hi són des del principi evolucionen o perquè se n’incorporen de nous. En definitiva, això ha de ser així perquè el procés pugui ser transformador; el canvi està en la gent, i és aquesta la que canvia i fa canviar les coses. Perquè prosperin correctament, el teixit associatiu actiu és indispensable. És complicat construir processos sense cap forma mínimament organitzada i estable que li doni continuïtat. Els següents casos ho exemplifiquen. L’any 2000, es porta a terme el projecte Foment de la participació ciutadana i integració social dels immigrants estrangers al barri de l’Estalvi de Cardedeu, per a promoure la participació i la interculturalitat entre el col·lectiu immigrant recolzat per la plataforma Intercanvi Cultural al Barri de l’Estalvi de Cardedeu. El cas contrari esdevé, per exemple, quan l’ajuntament convoca a inicis del 2013 dos fòrums per recollir opinions o propostes sobre el model de la Festa Major a Cardedeu sense el suport del teixit cultural de la vila, i que evidentment acaba fallant. De totes maneres, també és possible construir una participació allunyada d’aquest àmbit més institucional. Sota el concepte d’innovació social, la ciutadana s’està autoorganitzant per proveir serveis o per a donar solucions a problemes col·lectius i que arran de la crisi ha patit un augment considerable. Quan el govern no respon, la ciutadana actua i s’autoorganitza. Per tant, el que fan és participar en la resolució de problemes col·lectius que afecten directament a les seves necessitats bàsiques.

Sectors socials que intervenen en la participació: la ciutadania i les seves associacions, els polítics i els governants, el personal tècnic en els serveis i els grups d’interès.

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

Alguns exemples són els bancs d’aliments, cooperatives com Som Energia o la Plataforma d’afectats per la Hipoteca. Totes aquestes, són formes socialment innovadores a través de les quals la ciutadania participa resolent problemes i acaba incidint.

2.4.2 PLANIFICACIÓ PRÈVIA AL PROCÉS PARTICIPATIU Per a l’establiment d’un ordre en l’elaboració d’un procés participatiu ens centrarem en la participació ciutadana de caire institucional que és la que ha estat més reglada, estructurada i analitzada. En cap cas però, vol dir que sigui la única o la més vàlida. Qualsevol procés participatiu conté elements imprevisibles. A vegades, es presenten en forma de frens o resistències envers les propostes i també com a noves oportunitats inesperades. Com és el cas de la plataforma ecologista Salvem Vilalba que porta lluitant més de dotze anys per l’acompliment de la llei i per la preservació del territori a la Roca del Vallès. O moviments opositors com Carretera no, avinguda sí que aconseguiren desviar el pas massiu de cotxes per l’avinguda Rei en Jaume a Cardedeu. Planificar el procés políticament i tècnicament ha de ser compatible amb mantenir la flexibilitat necessària per a evitar obstacles i aprofitar les oportunitats que durant el procés puguin anar sorgint. En cap moment és una renúncia metodològica. Tot mètode i tècnica és necessari per a l’organització dels processos, però tampoc són cap recepta, més aviat és un saber fer. Cal aclarir que un bon fer metodològic no està renyit amb la capacitat de reacció davant dels nous escenaris que durant el procés es puguin configurar.

2.4.3 LES FASES Durant el disseny de processos participatius s’acostuma a usar els termes cicles d’obertura i cicles de tancament.

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

Durant el d’obertura, és moment d’«obrir-se» a la varietat de discursos, opinions i posicions i per tant, també obrir-se a tots aquells grups socials potencialment implicats i/o afectats en el tema tractat. Per tant, l’obertura no és només temàtica, sinó també racional: implicar els possibles participants en el procés perquè es converteixin en protagonistes de pràctiques socials transformadores, buscant l’intercanvi i la reflexió col·lectiva. El cicle d’obertura arriba al moment de saturació. Llavors, es sol iniciar un cicle de tancament: on toca construir consensos, negociar –si cal fer-ho– i repensar i refer formes organitzatives que en definitiva, permetin desenvolupar allò que es vol posar en marxa. El tancament s’acaba concretant amb un acord i una programació. Es tracta però, d’un tancament provisional i dinàmic que és susceptible a tornar a obrir amb un nou cicle d’obertura, una fase de rediagnosi dels canvis i de les noves realitats. Des d’aquesta perspectiva, un procés participatiu no comença ni acaba. És una cultura de l’acció i no pas un projecte delimitat en el temps; és una cultura, on l’expansió i la síntesi s’encavalquen repetidament i retroalimenten el procés. Imatge 1

ESQUEMA METODOLÒGIC D ’UN PROCÉS PARTICIPATIU

Font: Diputació de Barcelona “Papers de participació ciutadana”

Aquests grans cicles els podem concretar en fases, segons els objectius del procés i del context en què es desenvoluparà. Com ja hem dit abans, estem parlant de 24

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

metodologies flexibles, per tant, sempre és complicat intentar establir un “model estàndard” que pugui servir per a processos que poden tenir contextos i contextualitzacions molt diverses. Amb tota cautela, podem generar un esquema general a partir de les quatre etapes clàssiques introduïdes per Le Boterf (1981) 10: ● Muntatge institucional i metodològic del procés ● Diagnòstic compartit ● Anàlisi crític dels temes clau ● Programació i desenvolupament d’un pla d’acció

LE BOTERF, G. (1986). “La investigación participativa: una aproximación para el desarrollo local”, a QUINTANA, M. Investigación participativa: educación de adultos. Madrid: Narcea, p. 24-36.

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

3. Candidatura Activa del Figaró (CAF) Separats per més de 6.000km de distància i gràcies a l’Skype, vam poder mantenir una llarga conversa11 amb Marc Parés, que actualment resideix a Nova York on està duent a terme una estada a la universitat de la ciutat. Fou membre fundador de la candidatura i regidor de participació de l’ajuntament del Figaró-Montmany entre els anys 2003 i 2007. A partir de les seves reflexions i de les memòries dels projectes la CAF, intentarem entendre el perquè d’aquesta candidatura i com han aconseguit formar govern durant més de 10 anys.

3.1 ORÍGENS Figaró-Montmany és un poble de no més de 1000 habitants situat al nord de la Garriga, a la comarca del Vallès Oriental. Ara fa 12 anys, l’any 2002, una colla de gent, bàsicament del teixit associatiu del municipi va iniciar un projecte per a omplir el buit de govern al consistori. L’alcalde de llavors, portava al capdavant del consistori de manera intermitent des del l’any 1990. Era un alcalde amb un estil caciquil, es movia per l’amiguisme, però sobretot amb molt poca acció política i poca capacitat per a respondre a les necessitats de la gent. La política de joventut, d’habitatge, de medi ambient o d’ocupació era inexistent. Això portava a una incapacitat per a aconseguir recursos externs, passava amb un pressupost molt petit i no era gens actiu en intentar aconseguir subvencions. Per tant, tampoc podien generar despesa en la creació de nous espais o serveis. En definitiva, era una situació amb moltes carències. En aquest marc, un grup de persones decidí apostar per un canvi. Provenien de diversos moviments com la plataforma Salvem la Riereta, pares i mares de l’escola, representants de l’associació de veïns i persones individuals que volien formar part del projecte.

Entrevista íntegre a l’Annex I

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

Aquesta inquietud i necessitat, ja havia sorgit anteriorment, l’any 1999 quan s’intentaren organitzar, però la proposta no acabà sorgint. Aquell 2002 però, si que ho tiraren endavant, amb la ferma voluntat de generar una candidatura ciutadana per a presentarse a les municipals de 2003. L’objectiu era guanyar, però mai van arribar a pensar que acabaria passant. Així va ser, les guanyaren i repetiren el 2007 i el 2011, aquestes últimes amb majoria absoluta.

3.2 BASE IDEOLÒGICA La CAF no és cap partit polític però si que participa de manera directa en l’acció política i per tant, té unes idees molt clares. Gira sobre 3 eixos: la sostenibilitat, la justícia i cohesió social i la participació ciutadana. Neix com una nova manera de fer i entendre la política, sorgida des de baix i amb la clara voluntat de situar la ciutadania al centre, que prengui les decisions i amb debats públics on poder opinar sobre els temes que afecten al municipi. I aquesta visió és la que portaren al programa electoral, que ja va ser elaborat col·lectivament a través de sessions obertes i de treball amb les entitats i el conjunt del municipi.

3.3 MECANISMES DE PARTICIPACIÓ Són aquells òrgans participatius permanents a través dels quals s’articulen les diferents vies de participació i s’elaboren propostes al Figaró.

3.3.1 COMISSIÓ PERMANENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA Tota acció de participació al municipi és coordinada per aquest òrgan. No pren decisions sobre el contingut dels processos, sinó que decideix els mecanismes per a dur-la a terme i coordina i revisa els processos duts a terme. A més, també existeixen les comissions sectorials que s’encarreguen de fer el seguiment a processos concrets de participació. Està formada per: ➔ L’alcalde 27

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

➔ El regidor delegat de participació ➔ Un representat de cada candidatura política (encara que no tingui representació al consistori) ➔ 3 representants de la ciutadania ➔ 3 representants de les entitats

3.3.2 LA CONSULTA CIUTADANA Votació oberta a tota la ciutadania en la què es demana la opinió a la població a una pregunta tancada sobre un tema determinat. Amb aquest mecanisme la participació sol ser molt elevada i conseqüentment, molt representativa, però el nivell de debat i intercanvi acostuma a ser baix. La consulta més rellevant que han dut a terme fou quan la CAF es topà amb la publicació d’un nou nomenclàtor12 elaborat per l’Institut d’Estudis Catalans on s’establia que la versió normativa del nom del municipi era “El Figueró i Montmany”. El govern, en contra del criteri dels experts, decidí consultar-ho a la població en una consulta popular l’octubre del 2004 i aquesta proposta fou refusada mantenint la forma actual de “FigaróMontmany”.

3.3.3 EL CONSELL DE POBLE Mecanisme obert a tots els ciutadans i entitats en el qual es debat sobre diverses qüestions i on s’intenta arribar a un consens. És obert a tothom, fet que pot provocar manca de representativitat d’alguns sectors de la població que no hi assisteixin. També, al no posar límit de participants, pot dificultar el transcurs del debat i el posterior consens final, així com no poder reflectir les opinions de tothom. És convocat amb una certa periodicitat i és un bon espai per a mesurar i percebre els ànims de la població, normalment d’aspecte més informatiu i de treball, decidint els usos de l’espai rehabilitat del Casino o per a debatre la gestió que n’ha de fer el poble

Llista o catàleg ordenat dels noms dels pobles d’un territori.

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

dels residus. En ocasions puntuals però, pot ser de caire més festiu, com en el procés de dissenyar el Figaró del futur on després del consell es fa algun taller o àpat popular.

3.3.4 ELS NUCLIS D'INTERVENCIÓ PARTICIPATIVA (NIPs) És un mecanisme basat en la selecció aleatòria de participants per debatre sobre una temàtica en grups reduïts. Per un mateix tema de debat, poden ser creats més d’un nucli per a així poder participar més gent. L’avantatge d’aquest mecanisme respecte els anteriors és que la selecció aleatòria aporta li aporta un caràcter molt més representatiu, i el baix nombre de participants permet un debat molt més profund i per tant, una conclusió molt més reflexionada. En canvi però, al ser un mecanisme per invitació, limita la partició a persones que puguin tenir un interès en ser-hi. Aquest, però no ha estat un mecanisme utilitzat habitualment, ja que s’ha optat per a fer convocatòries més obertes.

3.4 PROCESSOS PARTICIPATIUS Figaró, aposta clarament per una nova manera de fer política amb una mirada directa cap a la ciutadania i amb diferents processos que ho fan possible. El més important dels quals, els pressupostos participatius. La pàgina web del consistori és l’arxiu online de tots i cada un dels processos realitzats al poble. Podem accedir als documents redactats pels diferents òrgans i mecanismes des del 2004. És d’un gran ús a l’hora de seguir totes les accions, projectes o processos del Figaró.

3.4.1 AGENDA 21 Procés participatiu que té com a objectiu concretar una sèrie d’accions per abordar les problemàtiques ambientals del poble i portar la gestió municipal cap a actuacions més

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

sostenibles, intentant compatibilitzar els projectes del consistori amb criteris de sostenibilitat. Aquesta, no és un simple paràmetre a tenir en compte, sinó una pauta coherent dins la qual ha de poder encaixar qualsevol projecte sectorial del municipi. La potència de l’Agenda 21 al Figaró, és que es tracta d’un procés obert on tota la ciutadania té l’opció d’intervenir-hi tant en la pròpia elaboració del pla, com més tard en el propi desenvolupament i seguiment. Fou aprovada al ple municipal durant l’any 2007, però és fruit sobretot de la voluntat ciutadana i del teixit associatiu que demandava aquest espai. En aquest procés, tal i com apunta Parés, l’ajuntament va fer d’acompanyant en el procés de creació i es responsabilitzà d’executar les decisions preses. Tota acció de l’Agenda 21 respon a les següents línies estratègiques:

o Creixement moderat, compacte i que fomenti la cohesió social. o Desenvolupament del turisme vinculat al medi i manteniment dels nivells actuals d’indústria.

o Conservació de l’entorn i foment del civisme. Tota una declaració d’intencions que demostra la voluntat de preservació del territori i patrimoni natural del seu entorn. Actualment, és un procés obert i viu, si és cert que una part important de les accions ja han estat desenvolupades, encara s’està executant. Algunes de les accions més destacades són la construcció de la variant de la C17, l’aposta i foment dels habitatges socials i de lloguer o el projecte de preservació de l’entorn natural de la Riereta.

3.4.2 PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS El pressupost municipal és la principal eina de gestió de qualsevol Ajuntament, on es concreten les despeses que farà durant tot l’any. Per tant, sent una candidatura que aposta per una democràcia més participativa, és fonamental que la decisió d’aquestes es sotmeti a un procés de participació ciutadana. 30

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

I en això és el que consisteix el Pressupost Participatiu: la ciutadania és qui decideix directament, en les partides que es poden dur a debat, com es gasten els diners municipals anualment. El procés dels pressupostos requereix unes regles, que també van ser consensuades de manera participativa l’any 2004, quan es van fer per primer cop. El mètode, el podem resumir en les següents etapes: 1ª ETAPA - SELECCIÓ DE LES PROPOSTES PER SER SOTMESES A VOTACIÓ

Selecció de 50 propostes. Totes han de ser de competència municipal, tècnicament viables i no poden superar la xifra de 30.000€. 2ª ETAPA - VOTACIÓ POPULAR

Cada ciutadà pot votar les 10 propostes que més li agradin i això permetrà obtenir un ordre de prioritats. Paral·lelament, a l’escola Montmany es fa una votació infantil per a seleccionar una de les seves propostes. 3ª ETAPA - CRITERIS DE VALOR AFEGIT

La CPPC13 defineix les propostes que formaran part del pressupost aplicant els següents criteris: a. Votació feta per la ciutadania. 65% sobre el resultat final. b. Adequació al planejament del municipi, als altres processos participatius. 25% sobre el resultat final. c. Cobriment de les necessitats bàsiques (salut, treball, habitatge…) 10% sobre el resultat final Aplicant aquests criteris, es pot obtenir un ordre de prioritats definitiu i les propostes es van acceptant en ordre fins a assolir el límit econòmic. A més a més, les accions resultants del procés han d’estar d’acord amb les mateixos objectius estratègics que els de l’Agenda 21. Gràcies a ser una experiència innovadora, 13

Comissió Permanent de Participació Ciutadana

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

va rebre tant per part de la Generalitat com de la Diputació finançament per a tirar-lo endavant. Durant les set edicions dels pressupostos participatius, s’han aprovat i executat un nombrós grup de propostes pel Figaró com la construcció d’un skatepark, sorgit dels pressupostos infantils de l’any 2010 o l’estudi de viabilitat del túnel Figaró Tagamanent durant la primera edició, l’any 2006.

3.5 EVOLUCIÓ Quan el projecte va anar agafant forma i establint-se, les seves possibilitats també. Parés relata que en els inicis al consistori, cap el 2003-2004 quan estàvem en una situació econòmica de bonança, el nou equip de govern va fer un esforç per a aconseguir recursos. Quan entraren al consistori, el pressupost era de tan sols mig milió d’euros i per al pressupost anual de 2010-2011, aquest s’havia enfilat fins a 3 milions i mig d’euros, multiplicant notablement el seu valor. Van aconseguir molts recursos i per tant, fer molta més despesa i així van poder implementar nous serveis o la creació de nous equipaments. Però és una lògica molt incrementalista. A cada nova necessitat o nova demanda, anaven intentant donar-hi resposta amb un nou servei o nova inversió. Anaven entrant diners, i s’anaven gastant. El pressupost participatiu era l’eina que decidia en què gastar-se els diners. La CAF va donar la veu i posar el focus sobre la ciutadania perquè el poble parlés i decidís, però en definitiva qui executava les decisions era l’Ajuntament.

3.5.1 IMPACTE DE LA CRISI ECONÒMICA Els temps han canviat. Parés diu que hem d’avançar cap a un nou escenari on participació ha de voler dir implementar, fer. Què pot aportar cadascú? I com ho podem fer entre tots? Ara els diners no hi són. Ara ja no només es tracta de parlar i de decidir, sinó de fer. Que és el que la CAF va fer durant els seus inicis, quan no hi havia els

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

diners, arromangar-se i fer-ho i organitzar-ho tot entre tots. La societat s’ha d’empoderar i adquirir la responsabilitat de mica en mica d’implementar.

3.6 DARRERS MESOS Quan es treballa amb i entre persones, no sempre és fàcil gestionar les relacions que s’estableixen entre aquestes, en cap àmbit. Tothom, malgrat compartir visions de futur, pot divergir en matisos i en maneres de fer. I encara és més complicat quan estàs al capdavant d’un projecte tan ambiciós i transgressor. El passat mes d’abril i a causa de problemes personals i desavinences en actituds i maneres de funcionar, 3 dels 6 regidors que tenia la CAF, deixaren el govern 14 i l’assemblea de la candidatura, els donà suport. Es 3 regidors restants, que ara formen el govern, perderen el suport d’aquells qui tres anys abans els van votar.

3.6.1 CANVI SUBSTANCIAL EN LA POLÍTICA DEL POBLE De totes maneres, aquest episodi no pot eclipsar la feina que durant tants anys la CAF ha fet al capdavant del consistori. Parés defensa un canvi evident, més enllà de la situació actual. La CAF ha transformat la manera de relacionar-se i de fer de la gent. La CAF no només ha estat important en la participació, sinó que ha anat molt més a fons. Va crear un centre cívic, un espai que mai havia existit com a tal. Aquest va permetre, per exemple, que el col·lectiu de dones grans, que no es relacionaven ni sortien de casa, trobessin aquest espai de trobada. De manera indirecta, la participació en la vida comunitària, ha alimentat els processos participatius. Ha sigut més reeixida perquè durant les classes de català per a dones immigrades, es feien activitats vinculades al pressupost participatiu, i portava als seus entorns a participar i lògicament, enriqueix el procés perquè el fa més divers i plural. La CAF ha construït una nova mirada en la comunitat, en la manera d’entendre, de participar i de relacionar-se entre les persones. I això, no hi ha govern que per més 14

Seguiment del trencament de la CAF (notícies a El9nou) a l’annex VIII

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

voluntat que hi posi pugui destruir-ho. S’han canviat unes dinàmiques que ajudaran a aportar continuïtat. Ara, al Figaró, es fa difícil entendre la política sense participació. Un dels fets més simptomàtics, que demostren l’arrelament de la participació és que l’actual partit a l’oposició, el PSC, ha incorporat la participació en el seu discurs. Als inicis, la seva actitud era de descrèdit envers la proposta. Ara en canvi, fins i tot són crítics i recalquen que la CAF ha estat un any sense fer el pressupost participatiu i això és molt significatiu. Parés creu que és un èxit de la CAF que Figaró Progrés - PSC reclami i sigui més exigent en la seva execució. Han passat a formar part del procés i d’entendre la política i això, és un èxit pel poble. El futur és incert. El proper més de maig hi ha eleccions, i la situació actual és molt confusa, no se sap qui pot guanyar. Un nou govern s’ho pot carregar tot, però els espais de trobada hi seran i la gent no perdrà els espais de relació ni tampoc l’inquietud per a organitzar coses. Parés creu fermament que les relacions i les formes de fer autoorganitzades perduraran malgrat un canvi de govern.

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

4. Govern Obert a Cardedeu 4.1 EL CONCEPTE Govern Obert és aquell que reconeix les capacitats i la saviesa de la ciutadana i per això, l’escolta i conversa i cerca la seva contribució a la definició i producció dels servei que impulsa l’administració. Govern Obert és aquell que obra el seu coneixement i el comparteix perquè és conscient que així genera valor afegit i riquesa social. És un canvi de model en l’organització del govern municipal i de gestió de l’Ajuntament. La ciutadania passa a ser el centre de tota acció. Vol transformar la manera de governar. Està basat en 3 grans pilars15:

 Transparència *

Difusió dels plans d’actuació i decisions de govern.

Fàcil accés a la informació.

Posar a la disposició de la ciutadania aquella informació de qualitat.

 Participació *

Escoltar i recollir les idees de la ciutadania per a fomentar el debat.

Transformar en polítiques i serveis el resultat del debat.

 Col·laboració *

Engegar projectes conjuntament

Suport a l’associacionisme i desenvolupament comunitari

Malgrat centrar-nos en l’experiència del Govern Obert a Cardedeu, no és pas l’origen ni tampoc l’únic municipi en implantar-ho. A Catalunya, responent a una onada de regeneració democràtica, gràcies a les subvencions i impulsada per les diferents diputacions i el govern de la Generalitat, molts consistoris, cadascú a la seva manera, han intentat que aquest nou model arreli en una nova manera de governar i passi a formar part de la nova participació ciutadana. 15

Diagrama conceptual a la pàgina següent

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÃ&#x201C;

Maria Bramona i Collet

Imatge 2

Diagrama Govern Obert

Font: Democratie Ouverte 36

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

Un dels municipis que ha apostat més clarament per aquest nou model és el de Barcelona. Per això, vam mantenir una conversa16 amb Carles Agustí i Hernàndez, el comissionat de participació ciutadana i associacionisme d’aquest ajuntament, que ens ajuda a entendre a través de les seves reflexions alguna de les claus d’aquest projecte, les dificultats i entrebancs que durant la seva implementació s’estan trobant i el nou sentit de la participació en la governabilitat. D’aquesta entrevista podem desgranar alguns dels principis del Govern Obert. Defensa el passar del “Governar per les persones”, usat entre els anys 80 i 90 al “Governar amb les persones”. La participació fa uns anys funcionava dins dels ajuntaments com una mena de departament I+D, sense ser transversal. Actualment van més enllà i es plantegen la relació directa entre l’ajuntament i la ciutadania, un canvi cap a la nova política. Curiosament, la primera experiència duta a la pràctica de Open Government fou el 2009 amb l’entrada de Barack Obama al poder. Malauradament, però, recalca que a partir de llavors hi ha hagut molta teoria, però no massa pràctica. Des del comissionat, treballen amb 4 canals per a establir el contacte entre els ciutadans i l’administració pública. L’associatiu, el presencial, la participació digital i l’últim és la relació amb els altres ciutadans, molt més complicada, ja que està lligada a factors de pobresa, vellesa o exclusió social. Reconeix també, que el presencial ha entrat en crisi els darrers temps i ho argumenta defensant que en anteriors legislatures prioritzaven la quantitat d’òrgans i espais i no tant la qualitat. Com més espais de participació creaves, semblava que més participació ciutadana feies, comenta citant a l’anterior equip de govern.

Text íntegre a l’Annex II

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

Les administracions soles, ara no poden tirar endavant, per tant, han de comptar amb els ciutadans, que moltes vegades tenen molt més coneixement de les problemàtiques en el seu territori que els tècnics o el propi govern. Referent a la poca assistència en alguns processos deixa clar que el primer dret dels ciutadans dins la participació ciutadana és a no participar. I fa autocrítica, potser no és que la gent no vulgui participar, sinó que l’administració erra el canal. De totes maneres, quedar-se amb el percentatge de població participant és molt reduccionista. Al final, tots som polítics i la societat ens pertany a tots. Creu que aquesta societat ha evolucionat molt més ràpid que les estructures polítiques, està molt més formada i disposa de molts més canals per a fer arribar la seva opinió. En canvi, les estructures polítiques, han avançat de manera molt més lenta i no donant resposta a les demandes o com vol la societat que sigui la política avui en dia. Els partits polítics tradicionals no han sabut captar aquestes necessitats i per tant, quan no hi donen resposta, apareix una plataforma ciutadana, però aquest, reconeix, és el joc de la democràcia. Com més vots cap a aquests col·lectius, major la distància hi ha entre el que la societat reclama i el que ofereixen les administracions i partits polítics. Però recalca que les plataformes com Guanyem, Podemos, la CUP o Ciutadans tenen una manca d’ideologia un pèl perillosa. Saben analitzar i dirigir la crítica, però no han treballat les solucions. Les crisis són oportunitats i ara tot està en crisi; quin estat som, el model econòmic, també la pròpia democràcia o el sistema de partits. Per tant, repensem-ho tot, és una bona oportunitat per a refer-ho, conclou.

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

4.2 PARTICIPACIÓ A CARDEDEU DES DE L’ÀMBIT INSTITUCIONAL Cardedeu, després d’anys d’experiències participatives molt fructíferes i nombroses, iniciades sobretot des de la societat civil organitzada i amb el suport del consistori, viu un moment de canvi. Durant aquesta legislatura, s’ha vist perdre el Consell de la Vila17 i la desafecció envers l’actual govern per part d’alguns sectors de la ciutadania s’ha fet palesa en més d’una ocasió. El darrer procés participatiu, ja citat, sorgí des de l’ajuntament i es proposava un debat sobre el model de la Festa Major, va acabar amb totes les entitats culturals i promotores d’aquesta redactant un manifest unitari en contra i boicotejant el procés. L’ajuntament es veié obligat a no contemplar les propostes generades per falta de representació. De totes maneres, el passat 2 d’abril de 2014, s’inicià el projecte de GO amb l’objectiu de la creació del nou reglament de Govern Obert i de participació de l’Ajuntament. “Pensem que al món local hem d'afrontar els reptes que aquests canvis ens plantegen i per això creiem que és el moment de canviar el model de participació a Cardedeu, recollint la trajectòria històrica de la vila i al mateix temps obrint-lo perquè es puguin escoltar totes les veus. Volem iniciar un nou model de governança, de relació entre ajuntament i ciutadania, més transparent, més obert i més eficaç, d'acord amb els temps que vivim: el Govern Obert.” Ajuntament de Cardedeu

Aprofitant aquest nou procés, vam anar a parlar amb l’alcaldessa del municipi i responsable de la regidoria de participació, Calamanda Vila per a saber més coses sobre el procés de GO a Cardedeu i dels mecanismes de participació existents a la vila actualment.

Òrgan de participació en què representants de la ciutadania debaten amb responsables polítics i tècnics municipals els assumptes públics del municipi.

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

Creu que el més important de la participació és escoltar i donar respostes. Participar és escoltar a la gent i muntar consells quan tu ho necessites, afirma. La transparència és el més important. La participació s’ha de buscar en els mètodes tradicionals, però també amb les noves tecnologies. El consell de la Vila era l’òrgan més potent, però els vilatans es van queixar de la presència dels partits polítics, perquè així, el consell es polititzava. I van deixar d’anarhi, perquè creien que era com un ple. Per això, fa un any i mig va decidir suspendre’l indefinidament. Ara, es planteja crear un nou consell de participació. Defensa que la gent ha de poder saber que fan, ha de poder saber com els gasten els diners i els vilatans voler-ho saber i el govern voler-ho explicar. Referent al Govern Obert afirma que es van fent petits passos. No busco titulars, busco que la gent s’ho cregui, sentencia. I deixa anar que o s’acaba el procés aquest any o no es presenta. Quan li comento la segmentació del moviment actiu a Cardedeu, m’explica que no és gaire positiu perquè es genera endogàmia i les persones es mouen tan sols en el seus entorns. Respecte les plataformes alternatives, les respecta totes mentre que es facin amb civisme i respecte. Comenta que estan intentant crear una col·laboració amb Plens Oberts, un portal de seguiment del consistori de Cardedeu gestionat per els Indignats de la vila. Ja al finalitzar reconegué algunes de les febleses de la participació als consistoris. Defensa que ha estat molt instrumentalitzada i que això a vegades pot portar a la conducció de la participació per part d’alguns sectors de poder. Ja després d’acabar l’entrevista18 va afirmar que entre tots hem cremat la participació. Una confessió que ens porta a preguntar-nos si durant els darrers anys ha servit d’alguna cosa.

Text íntegre a l’Annex III

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

4.2.1 SEGUIMENT DEL GOVERN OBERT En la mesura que la meva disponibilitat horària ho permetia, he assistit i fet el seguiment a aquest procés participatiu. Com ja s’ha mencionat abans, l’objectiu del procés és la redacció d’un nou reglament de participació ciutadana escoltant les veus de tota la ciutadania i partits polítics per a així crear un nou marc de participació al consistori. Es va plantejar una planificació d’aquest procés intentant arribar a tots sectors de la població (nens, joves i gent gran) fent accions dirigides especialment per a cadascun i que més endavant analitzarem si han respost tal i com s’esperava. Cal destacar, que la programació i organització d’aquest procés conjuntament amb l’Ajuntament, va anar a càrrec de l’empresa privada de dinamització social Eidos.

4.3.1 FASE PREPARATIVA Seguint l’estructura de tot procés participatiu, s’inicià amb una presentació oberta a la ciutadania per a conèixer el projecte i situar-lo. Cal destacar la presència de gent molt diversa, des dels regidors de l’oposició fins a representants del col·lectiu d’Indignats, així com gent gran o membres d’entitats. A més, demostrant l’aplicació del model, es va mostrar i explicar detalladament la memòria dels pressupostos de l’any 2013 especificant les diferents partides i mostrant la previsió de despeses i inversions de cara l’any 2014. Fou una posada en escena molt formal on l’alcaldessa presentà l’acte i els tècnics pertinents, el projecte. Al acabar, amb el torn obert de paraula, hi hagueren alguns moments de tensió amb alguna de les preguntes plantejades per els ciutadans. Es qüestionà la voluntat real d’aquest projecte, situant un objectiu més propagandístic i electoral i no tant de canvi real.

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

4.3.1.1 FASE FORMATIVA Abans d’inciar la participació en si, calia que els participants tinguessin algunes nocions bàsiques del que es volia construir i per tant, es van proposar dues xerrades-debat. L’estructura de la qual comptava amb una intervenció inicial de l’expert convidat sobre el tema planejat i posteriorment, hi havia un debat sobre què es podria fer per a millorar en aquest àmbit a Cardedeu, on el convidat podria comentar per a enriquir-lo. La primera xerrada19 va anar a càrrec de Teresa Puig, experta en polítiques de participació municipals i que va parlar sobre “Transparència i informació pública”. Durant la seva presentació va exposar la legislació actual que regula la publicació de dades dels organismes públics, així com les diverses propostes privades o ciutadanes que aposten per una informació més clara i directa. En la segona, el ponent va ser Fernando Pindado, expert en polítiques públiques i qualitat democràtica i una de les fonts més importants per a la realització d’aquest treball. Ell, ens parlà sobre les diferents formes de participar a la Vila20. Situà el dret a decidir i a opinar com a peça fonamental de la dimensió dialògica de la democràcia. Va citar la trinitat democràtica, que per ell és la que engloba totes les dimensions d’aquesta. La primera, la dimensió representativa, la més explotada actualment, el sistema electoral i de representació vigent. La dimensió directa, que inclou els referèndums i iniciatives populars, on allò important és el vot. I la tercera, la dimensió dialògica, la menys potenciada però que es centra en els processos participatius, òrgans consultius i de debat, on el que té valor és el que es diu. Va explicar les diferents formes existents de participar i decidir en l’actual política i la importància de trobar l’equilibri entre espai i òrgan participatiu. Finalment, va apuntar algunes propostes per a encaminar-nos cap a un nou marc institucional més proper a incloure la ciutadania en la governança. 19 20

Informe de la xerrada a l’Annex IV i la presentació dels continguts a l’espai virtual (codi QR) Informe de la xerrada a l’Annex V i la presentació dels continguts a l’espai virtual (codi QR)

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

Al final, durant el debat, i amb la presència de regidors de l’oposició s’encetà alguna discussió ja recurrent sobre el final del Consell de la Vila entre aquests i alguns membres d’associacions de veïns. En la primera xerrada-debat, s’hi van poder veure a alguns membres de col·lectius com el Procés Constituent i els Indignats que aportaven una visió més transversal, diferent i global del pensar de la població. Aquests però, ja no van tornar a assistir a cap altre sessió de GO. Segurament degut a la creença que el procés iniciat no responia allò que des de la seva mirada és necessari, començant per ser una proposta unidireccional des del govern.

4.3.2 ELABORACIÓ PROPOSTES Després de dues sessions on els participants van poder situar-se, s’iniciava el procés de creació del reglament. Primer de tot, es plantejà el calendari adjunt, de domini públic, amb les diferents fases del procés i terminis previstos. Calendari elaboració reglament Debat propostes pel nou reglament

Regidors i oposició

10 juny

Espai de debat i propostes pel nou reglament (1)

Ciutadania

17 juny

Debat propostes pel nou reglament

Regidors de govern

19 juny

Presentació Govern Obert i recollida de propostes

Jubilats de l’Aplec dels Savis

3 juliol

Espai de debat i propostes pel nou reglament (2)

Ciutadania

8 juliol

Presentació Govern Obert i recollida de propostes

Joves. Retorn Pla Local de Joventut Setembre

Presentació Govern Obert i recollida de propostes

Infants del Consell dels infants

Octubre

Recopilació de propostes i elaboració d’esborrany

Comissió tècnica municipal

Octubre

Sessió de revisió i consens de les propostes

6 ciutadans, 2 tècnics i polítics

14 octubre

Valoració de l’esborrany

Regidors equip de govern i secretari Octubre

Publicació esborrany al web i enviat als participants

Ciutadania regidors de govern i oposició

Novembre 43

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

Retorn del resultat abans d’aprovació al ple

Ciutadania regidors de govern i oposició

Novembre

Aprovació al ple municipal

Regidors equip de govern i oposició

Novembre

Abans de continuar, cal situar el procés de Govern Obert en el marc de la legislatura. Ens trobem a aproximadament mig any de les properes eleccions municipals, i per tant, si el partit de govern actual, Convergència i Unió no pot tornar a formar govern, aquest projecte pot ser que mai arribi a dur-se a terme. Analitzarem les accions del procés on els ciutadans han estat parts actives i han pogut dir-hi la seva. 4.3.2.1 ESPAI DE DEBAT I PROPOSTES PEL NOU REGLAMENT (1) - 17 DE JUNY 21 Mateixa posada en escena que en d’altres ocasions, taules recobertes de paper per a poder escriure les idees i propostes que vagin sorgint en els grups de debat. 9 persones; 4 homes i 5 dones. S’ha demanat als representants polítics de la oposició que deixin d’assistir al procés, per així donar total la llibertat als ciutadans per a opinar. La tècnica de participació llança preguntes a l’aire per a afavorir el debat: Què creieu que falla a la participació al nostre poble? Les associacions han d’influir en el govern del poble? Què ha de ser consultat abans de ser aprovat al Ple? A partir d’aquestes qüestions suggerents, els dos grups de treball elaboraven propostes, discutien idees i arribaven a conclusions que més tard eren posades en comú. A més, es comptava amb un document de suport que proposava redactats i punts que havien de formar part del reglament. En el nostre grup tots convergíem molt en el que proposava el redactat, sense cap objecció, un millor govern. El que ja no era tan clar, era que si tot allò que es proposava, acabaria posant-se a la pràctica. Dubte que encara ara no ha estat resolt. Una de les reflexions interessants que en sorgiren fou en el punt d’escollir una proposta per el suport a l’associacionisme. Vam concloure, que una associació a través de les 21

Informe del debat a l’Annex VI i document de treball a l’espai virtual (codi QR)

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

subvencions pot arribar a ser usada en benefici d’algú i que per tant, han de preservar el seu caràcter independent per a poder dur a terme la seva tasca sense dependre del consistori. 4.3.2.1 ESPAI DE DEBAT I PROPOSTES PEL NOU REGLAMENT (2) - 8 DE JULIOL 22 Trobada a l’espai polivalent de la Tèxtil Rase. Com en les altres ocasions, poca assistència. Es convida a la setantena d’avis que surten del bingo del local adjacent a entrar i participar, tan sols ho accepten tres. En aquesta sessió toca debatre sobre els diferents processos i òrgans de participació que han d’existir: el Consell de la Vila, consells sectorials, audiències públiques i consultes populars. Participo a les dos taules. Per les característiques de la majoria d’assistents es fa complicat parlar i debatre sobre temes tan conceptuals i generals, els és més fàcil parlar d’un carrer en particular o sobre qui vindrà a la Fira de Nadal. En l’altre debat, ens encallem en l’existència o no d’un Consell de la Vila, sobre la dicotomia entre representats i representants i sobretot el què ha de decidir. Al final, es fa un buidatge de les conclusions de les dues taules. A vegades, les opinions són totalment oposades i per tant, em pregunto fins a quin punt fan cas el que diuen uns o altres.

4.3.3 FUTUR Aquest procés segueix en peu i avançant. La presentació del projecte i la recollida de propostes a Joventut encara no s’ha dut a terme, i per tant, aquesta fase no compleix el calendari establert. El dia 14 d’octubre està prevista la realització d’una sessió de revisió i consens per a la redacció del reglament. En aquesta, hi assistiran 6 ciutadans, tots homes, membres d’algun consell sectorial o participants del procés, 2 tècnics i representants polítics per a debatre i consensuar el futur dels consells municipals. 22

Informe del debat a l’Annex VII i document de treball a l’espai virtual (codi QR)

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

A partir d’aquí, es crearà l’esborrany que el govern i els partits polítics hauran de consensuar perquè al ple, l’equip de govern en minoria, pugui aprovar el nou reglament. Després, la feina no s’acaba, si no que comença perquè, en major o menor mesura, aquest s’haurà de dur a la pràctica. Hi haurà assistit una part poc representativa del poble, i probablement serà qüestionat d’il·legítim, però l’ajuntament ha d’implementarho si vol donar sentit al procés i continuar intentant trobar maneres d’implicar a més vilatans.

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

5. Contraposant el Govern Obert amb el model de la CAF En el fons, els dos models aposten per el mateix, per la participació ciutadana però des de dues mirades contraposades sobre un fi comú. La CAF sorgeix de la inquietud i la necessitat d’un grup de gent per a canviar les coses, per a transformar la realitat que els envoltava. Sense res i des de baix, van plantejar-se construir-ho tot. Per tant, per definició és un projecte participatiu i inclusiu que busca i es planteja, dins de les seves possibilitats d’actuació, una major implicació real de la ciutadania en tots els àmbits. El Govern Obert a Cardedeu en canvi, neix a través d’una subvenció i en el si d’un govern tradicional que es veu empès a l’acció, potser pressionat per una societat que es mou o per la necessitat d’acostar-se a la ciutadania. És plantejat amb un objectiu finit i concret, sense una visió de continuïtat que aposti pel model més enllà del reglament. En la gestió d’un consistori sempre hi ha errors, però afrontar-los conjuntament amb la ciutadania ajuda a generar confiança i complicitats. Amb només la bona intenció no es podrà produir un canvi. La CAF arribà al govern des d’aquesta manera d’entendre la democràcia però, l’equip de govern actual a Cardedeu ha hagut d’incorporar un discurs elaborat per algú altre. Al Figaró han sabut trobar l’oportunitat per a crear, amb tots els seus defectes, un model d’escolta i de relació amb aquells pels quals estan decidint. La riquesa social i cultural de Cardedeu i la no resposta per part del GO a allò que alguns col·lectius reclamen, ha portat a la creació d’espais oberts d’altres partits o de plataformes que aposten per un canvi. Perquè a Cardedeu és possible creure en una democràcia més real i directe, tan sols cal un bon projecte per a tirar endavant.

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

6. Conclusions He viscut i gaudit aquesta recerca com una experiència d’aprenentatge i enriquiment. És curiós com, a mesura que m’endinsava en el treball, creixia la meva sensació d’ignorància respecte el contingut, me n’adonava que en sabia molt poc. He pogut crear i formar opinió a mesura que trobava nous elements que em portaven a la reflexió. El procés ha estat necessari per a aprendre a estructurar una recerca, malgrat que a l’hora de plasmar-ho al paper, no ha estat gens fàcil. Durant la cerca d’informació i fonts, una descoberta em portava una altra de manera molt fluida, en canvi la redacció, sobretot del marc teòric, ha estat més costosa. El treball, visionant-lo amb perspectiva, ha viscut una gran successió de canvis en els continguts. Ha estat i està viu, condicionat sobretot pel context social i econòmic d’avui. Molt probablement, d’aquí uns anys, aquesta recerca quedi obsoleta, superada pels canvis socials que esdevindran. Referent als objectius, l’establiment d’una definició unitària de participació ciutadana, no ha estat possible. Això demostra que és un concepte molt ampli, ple de matisos, i en constant evolució. Cap dels tres entrevistats ha coincidit en la seva explicació sobre el què és la participació. En Marc Parés, l’entén com qualsevol acció de la ciutadania que vulgui incidir sobre allò col·lectiu; en Carles Agustí, com la relació entre l’administració i els ciutadans i per la Calamanda Vila és escoltar la gent i donar respostes. Un fet molt significatiu que demostra la diversitat d’idees i interpretacions que poden arribar a existir sobre un mateix concepte. Des d’una visió molt formal he conegut les diferents tècniques i metodologies d’aplicació de la participació. L’explicació era tan formalitzada i allunyada del que realment es du a la pràctica, que no forma part de la memòria. A vegades, la burocràcia i l’excés de formalitat poden interferir en el diàleg, el debat real que es construeix a partir de la relació entre les persones, l’element constitutiu i central de la participació. 48

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

Les entrevistes han aportat al treball una mirada concreta i vivencial a tota la recerca. Ha estat molt interessant que persones que s’hi dediquen comparteixin amb mi les seves opinions i visions del món que ens envolta. Mirades molt diferents, però que ajuden a construir un ventall molt ampli de les diverses tendències de pensament i línies d’estudi sobre la participació. Referent a les hipòtesis podem afirmar que el govern de la CAF ha creat un model inèdit de gestió en l’estament municipal. És evident que ha reconciliat el seu consistori amb els vilatans, s’hi ha acostat. Apostant per la creació d’espais de trobada, d’intercanvi i de decisió que han transformat el poble. Com més atent s’està a les inquietuds de la població, més eficient es pot ser en l’atenció de les necessitats. És una qüestió de proximitat que legitima les decisions preses per el govern. Ha construït un nou paradigma, on fins i tot l’oposició ha incorporat el discurs de la participació. Les dinàmiques que durant deu anys ha proposat la CAF i que ja formen part de l’ADN de la vila, farà que per molt que canviïn de govern, sigui difícil fer-les desaparèixer. El trencament, no qüestiona en cap cas el model de la CAF, sinó que reforça la idea que les relacions personals no són sempre fàcils i encara menys en una estructura tan assembleària com la CAF. Els lligams que s’estableixen entre les persones són clau per a l’èxit o no d’una proposta d’aquestes característiques. Tan de bo, de cara les properes eleccions, la Candidatura Activa del Figaró, pugui tornar a crear una llista potent, plena de noves il·lusions i metes per així continuar construint el que per a molts és i continua sent una utopia.

Un altre cas és el del Govern Obert, del qual no podem resoldre’n la hipòtesi perquè és un procés que encara no ha acabat, però podem intuir-ne els resultats. És evident que les bones intencions hi són, però cal alguna cosa més perquè funcioni. Em resultava

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

contradictori assistir a les sessions de GO on es plantejaven decisions importants amb una assistència tan poc representativa.

El projecte de Govern Obert, implementat arreu del món vol ser la imatge del canvi cap a una nova manera de governar. Cada país, ha adoptat i plantejat aquest nou mètode de maneres ben diferents. Està concebut - l’ajuntament de Barcelona n’és un exemple com un projecte transversal que ha de canviar les dinàmiques de relació entre govern i ciutadans. A Cardedeu, a proposta de la diputació, el Govern Obert ha estat plantejat com un procés participatiu de redacció del nou reglament de participació ciutadana, amb la incògnita del què passarà després amb el projecte. El gran gruix de gent activa a Cardedeu no creu ni confia en el govern municipal. De fet, tal i com apunta l’alcaldessa, el consistori ha generat certs anticossos a alguns col·lectius molt determinants de la cultura i activitat social del municipi. Per tant, aquest procés no fa res més que reafirmar una tendència bastant generalitzada de la necessitat d’un canvi després de 7 anys a l’alcaldia. De totes maneres, durant les sessions del Govern Obert, vaig sentir que podia decidir, que la meva opinió, malgrat ser una persona de 17 anys, valia tant com les altres. I encara que aquest procés no acabi aprovant-se, per a mi ha estat molt profitós. És indubtable, que qualsevol pas, per petit que sigui, cap a trobar una nova manera de relacionar ciutadania amb acció política en els seus termes més amplis, ens portarà a una societat més atenta, preparada i activa per a participar en democràcia. Una democràcia més real, que ha de ser per a tots, perquè tots tenim el mateix dret a opinar i decidir sobre com volem viure.

Maria Bramona i Collet desembre 2013 - octubre 2014 50

CAP A UNA NOVA PARTICIPACIÓ

Maria Bramona i Collet

7. Bibliografia i webgrafia BIBLIOGRAFIA Martí, J., Pascual, J., Rebollo, O. (coord.) (2005). Participación y desarrollo comunitario en medio urbano: Experiencias y reflexiones. Madrid: Iepala Editorial / Cimas Font, J., Galais, C. (2009). Experiències de democràcia participativa local a Catalunya: un mapa analític. Barcelona: Direcció Gral. de Participació Ciutadana Diputació de Barcelona. Àrea de Presidència. Direcció de Serveis de Participació Ciutadana [coo.], Martí, J., Rebollo, O. (2007). Eines per a la participació ciutadana: Bases, mètodes i tècniques. Barcelona: Diputació de Barcelona Pindado, F., Rebollo, O. (coord.) (2012). El debat públic: Informe sobre el debat públic i qualitat democràtica. Barcelona: Institut de Govern i Polítiques Públiques i Universitat Autònoma de Barcelona Pindado, F. (2011) Desmitificando la participación: Participación y ciudadanía desde la construcción de los ayuntamientos democráticos. Direcció gral. Participació Ciutadana. (2007). Innovació democràtica i participació ciutadana al Govern de Catalunya: Informe 2004-2006. Barcelona: Departament d’Interior

WEBGRAFIA Ajuntament de Cardedeu [Consulta: gener 2014] <www.cardedeu.cat> Pla de formació en Participació ciutadana. Diputació de Girona. [Consulta: 19 febrer 2014] <http://www.ddgi.cat/lportal/web/participacio-ciutadana/> Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental. Museu de Granollers [Consulta: març 2014] <http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/> Ajuntament de Figaró-Montmany [Consulta: 10 d’abril 2014] <http://www.figaro-montmany.cat/> GO>BCN Govern Obert. Ajuntament de Barcelona [Consulta: 10 d’abril 2014] <http://governobert.bcn.cat/> 51