Carta a una desconeguda Stefan Zweig
Tertúlia Literària Biblioteca Tirant lo Blanc Montgat Divendres
19 d’abril del 2013 a les 19 h.
Joan R. Herrador
Club de Lectura 2013
Biblioteca Tirant lo Blanc, Montgat
Stefan Zweig (Viena, Àustria, 28 de novembre de 1881 - Petrópolis, Brasil, 22 de febrer de 1942) va ser un escriptor austríac de la primera meitat del segle XX. Les seves obres van ser de les primeres a protestar contra la intervenció d'Alemanya en la segona guerra mundial. Va ser molt popular durant les dècades de 1920 i 1930. Va escriure novel·les, relats i biografies, entre les més conegudes estan les de María Estuardo i la de Fouché, una obra meitat biografia i meitat novel·la històrica molt interessant sobre un personatge que ningú ha enriquit ni abans ni després de Zweig. Una altra de les seves biografies, la dedicada a María Antonieta, va ser adaptada al cinema a Hollywood. Zweig va ser fill d'una família jueva acomodada: el seu pare, Moritz Zweig, va anar un acabalat fabricant tèxtil; i la seva mare, Anada Brettauer Zweig, filla d'una família de banquers italians. Va estudiar a la Universitat de Viena en la qual va obtenir el títol de doctor en filosofia. També va realitzar cursos sobre història de la literatura, que li van permetre alternar-se amb l'avantguarda cultural vienesa de l'època. En aquest ambient, cap a 1901, va publicar els seus primers poemes, una col·lecció titulada Silberne Saiten ("Cordes de plata"), mostrant la influència d'Hugo von Hofmannsthal i Rainer Maria Rilke. En 1904, va aparèixer la seva primera novel·la, gènere d'especial freqüència en la seva carrera. Zweig va desenvolupar un estil literari molt particular, que conjuminava una acurada construcció psicològica amb una brillant tècnica narrativa. A més de les seves pròpies creacions en teatre, periodisme i assaig, Zweig va treballar en traduccions d'autors com Paul Verlaine, Charles Baudelaire i Émile Verhaeren. Panoràmica de la Calle Stefan Zweig, Kapuzinerberg, Salzburg, Austria.en 1910, va visitar L'Índia i en 1912, Amèrica del Nord. En 1913 es va establir a Salzburg, on haurà de viure durant gairebé vint anys. Durant la Primera Guerra Mundial, i després d'haver servit en l'exèrcit austríac per algun temps (com a empleat de l'Oficina de Guerra, doncs havia estat declarat com no apte per al combat) es va exiliar a Zuric gràcies a les seves conviccions antibelicistes influenciades per Romain Rolland, entre uns altres. D'aquest període és Jeremías, obra antibél·lica que va escriure mentre estava en l'exèrcit, publicada durant el seu exili a Suïssa. Aquesta peça teatral bíblica inspirada en la guerra europea va ser exhibida a Nova York cap a 1939. Immediatament es va radicar a Suïssa, on va treballar com a corresponsal per a la premsa lliure vienesa, i va produir alguns treballs en diaris hongaresos. Gràcies a les seves amistats, entre les quals estaven Hermann Hesse i Pierre-Jean Jouve va poder publicar les seves -2-
Club de Lectura 2013
Biblioteca Tirant lo Blanc, Montgat
visions sobre la turbulenta realitat europea d'aquells dies. Va conèixer a Thomas Mann i a Max Reinhardt. La solvència econòmica de la seva família li va permetre la seva gran passió: viatjar; així va adquirir la gran consciència de tolerància que ha quedat plasmada en les seves obres, les primeres a protestar en contra de la intervenció d'Alemanya en la guerra. Després de l'armistici de 1918 va poder retornar a Àustria: va tornar a Salzburg, on en 1920 es va casar amb Friderike Maria Burger von Winternitz, una admiradora de la seva obra, a qui havia conegut vuit anys abans. Com a intel·lectual compromès, Zweig es va enfrontar amb vehemència contra les doctrines nacionalistes i l'esperit de l'època. De tot això va escriure en una llarga sèrie de novel·les i drames, en el que va anar el període més productiu de la seva vida. El relat històric Moments estel·lars de la humanitat, que va publicar en 1927 es manté entre els seus llibres més reeixits. En 1928, Zweig va viatjar a la Unió Soviètica. Dos anys després va visitar a Albert Einstein en el seu exili en Princeton. Zweig conrearia l'amistat de personalitats com a màxim Gorki, Rainer Maria Rilke, Auguste Rodin, i Arturo Toscanini. En 1934, va publicar la seva triple biografia Mental Healers, alhora un assaig sobre els orígens de la Ciència Cristiana (religió espiritualista fundada per Mary Baker Eddy) i el psicoanàlisi. Després de l'augment de la influència nacional socialista a Àustria, Zweig es va traslladar un temps a Londres; ja en aquells dies es va veure en dificultats per publicar a Alemanya, malgrat la qual cosa va poder escriure el llibret per Die schweigsame Frau, òpera del compositor Richard Strauss. Definit com «no ari», va ser defensat per Strauss, qui es va negar a eliminar el nom de Zweig com libretista del cartell de l'obra Die Schweigsame Frau (La dona silenciosa), estrenat a Dresden. Hitler va refusar anar a l'estrena, com estava planejat, i poc temps després, després de només tres representacions, l'obra va ser prohibida. La religió jueva no va ser part de la seva educació. En una entrevista va sostenir: "La meva mare i el meu pare eren jueus només per un accident de naixement". No obstant això, una de les seves novel·les, El Canelobre Enterrat narra la història d'un jueu, que va fer de l'objectiu de la seva vida el preservar la menorá. Si ben els seus assajos en política van ser publicats per la casa Neue Freie Presse, l'editor literari de la qual era el líder sionista Theodor Herzl, Zweig mai es va sentir atret per aquest moviment. Postal de Stefan Zweig amb la seva dedicatòria el 24 de febrer de 1927.en 1934, va iniciar viatges per Sud-amèrica.
-3-
Club de Lectura 2013
Biblioteca Tirant lo Blanc, Montgat
En 1936, els seus llibres van ser prohibits a Alemanya pel règim nazi. En 1938, es va divorciar de la seva primera esposa. A l'any següent es va casar amb Charlotte Elisabeth Altmann i, després de l'inici de la guerra, Zweig es va traslladar a París. Poc després, va viatjar a Anglaterra, on va obtenir la ciutadania. Va viure en Bath i Londres abans de viatjar als Estats Units, República Dominicana, Argentina i Paraguai, amb motiu d'un cicle de conferències. A Argentina, va rebre especial atenció del periodista Bernardo Verbitsky, qui escriurà un assaig sobre el visitant: Significació de Stefan Zweig (1942). Després de la publicació de la seva Novel·la d'escacs en 1941 es va mudar a Brasil, on va escriure La terra del futur (1941). En aquesta obra, examina la història, economia i cultura del país. Citant a Américo Vespucio, descriu com els primers navegants europeus van veure al Nou Món: "Si el paradís existeix en algun costat del planeta, no podria estar molt lluny d'aquí!" En Petrópolis, al costat de la seva esposa, desesperats davant el futur d'Europa i la seva cultura (després de la caiguda de Singapur), doncs creien en veritat que el nazisme s'estendria a tot el planeta, un 22 de febrer, es van suïcidar. Zweig havia escrit: "Crec que és millor finalitzar en un bon moment i dempeus una vida en la qual la labor intel·lectual va significar el goig més pur i la llibertat personal el ben més preuat sobre la Terra." La seva autobiografia El món d'ahir, amb publicació pòstuma cap a 1944, és un panegíric a la cultura europea que considerava per sempre perduda. Després del seu suïcidi en 1942, la seva obra va ser perdent fama progressivament
Carta a una desconeguda Carta d'una desconeguda explora el fosc terreny dels sentiments, tan irracionals com a sorprenents. La història gira entorn de R., un famós escriptor que rep a la seva casa una misteriosa carta que li remet una dona desconeguda. En ella, la jove li confessa el seu amor, un amor que va resistir el pas del temps i el desdeny del propi escriptor, que mai s’adonà de la seva existència. A través de les seves paraules, la desconeguda ens revela els moments més rellevants de la seva vida, condicionada per aquest amor no correspost des que per primera vegada va creuar la seva mirada amb la de l'escriptor, quan ella no era més que una nena. Hi ha moments terribles en aquesta història, sobretot aquell en què ens confessa que va arribar a ficar-se al llit amb el seu estimat en dues ocasions, separades per diversos anys, sense que ell la reconegués en cap d'elles. Quan la desconeguda comença a escriure la seva carta, acaba de veure morir al seu únic fill, que en realitat era el fill de tots dos. Ella era qui de forma anònima li manava un ram de roses blanques pel seu aniversari, una forma d'estar present en la vida del seu estimat sense trencar la seva silenciosa invisibilitat. Les dramàtiques circumstàncies que envolten a la mort del nen li porten a trencar per fi el silenci i atrevir-se a confessar el seu amor, sabent que la
-4-
Club de Lectura 2013
Biblioteca Tirant lo Blanc, Montgat
seva pròpia mort està a prop, per la qual cosa poc ha de témer de les conseqüències de la seva confessió: "El meu fill va morir ahir, el nostre fill.. Ara ja no em queda ningú més que tu a qui voler. Però, qui ets tu per a mi, tu que no m'has conegut mai, que passes al meu costat com si passessis al costat d'un rierol, que em trepitges com a una pedra, que sempre segueixes avanci i em deixes en l'eterna espera? (...) Torno a estar sola, més sola que mai, no tinc gens, no em queda gens de tu. Ja no tinc cap fill, ni una paraula, ni una línia, ni un record. I si algú pronunciés el meu nom davant teu, no li donaries cap importància, no et diria gens." És difícil que un lliurament amorós tan gran pugui donar-se en la realitat. Estimar eternament a algú que ni tan sols sap que existim? Podria pensar-se que ningú en el seu sa judici seria capaç d'alguna cosa així. És massa trist i dolorós. No obstant això podríem estar segurs que el llibre de Zweig reflecteix en part una realitat de la qual tots som conscients: no sempre estimem a la persona indicada. De fet en moltes ocasions els nostres sentiments ens traeixen deixant-nos seduir per persones poc adequades, fins i tot nocives per a la nostra estabilitat emocional. Ha de ser així el veritable amor, incondicional malgrat tot...?
Teatre •
Thersite, 1907
•
Les Guirlandes précoces, 1907
•
Jeremias, 1916
•
La casa al borde del mar, 1911
Poemes •
Cuerdas de plata, 1901
•
Las primeras coronas, 1906
Ficció .Ardent secret • Caleidoscopio,. • L'estel sota el bosc, 1903 • Els prodigis de la vida, 1903 • En la neu, 1904 • L'amor d'Erika Ewald, 1904 • La Marxa, 1904 • La Cruz • Leporella • Amok o el boig de Malàisia, 1922 -5-
Club de Lectura 2013
Biblioteca Tirant lo Blanc, Montgat
• Els ulls del germà etern, 1922 • La confusió dels sentiments, 1926 • Carta d'una desconeguda, 1927 • Buchmendel, 1929 • Vint-i-quatre hores de la vida d'una dona, 1929 • La pietat perillosa o La impaciència del cor 1939 • Novel·la d'escacs, 1941 (Schachnovelle), la seva novel·la més famosa, sobre la neurosi obsessiva que un home desenvolupa pels escacs durant la seva captivitat en mans de la Gestapo. Biografies • Emile Verhaeren, 1910 • Fouché, el geni tenebrós, 1929 • La curació per l'Esperit, 1931 • María Antonieta, 1932 • María Estuardo, 1934 • Erasme de Rotterdam, 1934 • Conqueridor dels mars: la història de Magallanes, 1938 • Romain Rolland: l'home i la seva obra, 1921 • Paul Verlaine • *Balzac: La novel·la d'una vida, 1920, • *Castellio contra Calvino, Consciència contra Violència • Confusió: The Private Papers of Privy Councillor R. Von D • Moments estel·lars de la humanitat (1927) • La lluita contra el dimoni, Hölderlin, Kleist, Nietzsche • Montaigne, llibre pòstum inacabat, previ al suïcidi.
-6-