Carmen Martín Gaite Lo raro es vivir
Tertúlia Literària Biblioteca Tirant lo Blanc Montgat Divendres
17 de maig del 2013 a les 19 h.
Joan R. Herrador
Club de Lectura 2013
Biblioteca Tirant lo Blanc, Montgat
Carmen Martín Gaite (Salamanca, 1925 - Madrid, 2000) Carmen Martín Gaite (Salamanca, 1925 - Madrid, 2000) va ser una de les figures més importants de les lletres hispàniques. El seu èxit es recolzava tant en la crítica com en el públic. Va rebre premis de la talla del Nadal, el Nacional de Literatura, el Nacional de les Lletres, o l'Anagrama d'Assaig. Carmen Martín Gaite va néixer a Salamanca el 8 de desembre de 1925 Es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Salamanca, on va conèixer a Ignacio Aldecoa i a Agustín García Calvo. En aquesta universitat va tenir a més el seu primer contacte amb el teatre participant com a actriu en diverses obres. Va col·laborar en diverses revistes com a Treballs i Dies a Salamanca i Revista Nova a Madrid. Es va traslladar a aquesta ciutat en 1950 i es va doctorar a la Universitat de Madrid amb la tesi Usos amorosos del XVIII a Espanya. Ignacio Aldecoa, l'obra del qual estudiaria posteriorment, la va introduir en el seu cercle literari, on va conèixer a Josefina Rodríguez, Alfonso Sastre, Juan Benet, Medardo Frare i Jesús Fernández Santos i Rafael Sánchez Ferlosio, amb qui es va casar en 1954. D'aquesta manera es va incloure en la qual seria coneguda com la Generació del 55 o Generació de la Postguerra. Va escriure el seu primer conte, Un dia de llibertat, en 1953, encara que confessa escriure des dels 8 anys. Comença la seva carrera literària amb El balneari obtenint en 1955 u dels premis literaris de major prestigi a Espanya, el Cafè Gijón. Tres anys després presenta la que seria la seva obra senyera, Entre visillos, al Premi Nadal, guanyant-ho. Escriu dues obres de teatre, el monòleg A seques en 1957, que va ser representat en 1987, i La germana petita en 1959, rescatada en 1998 pel director de teatre Angel García Moreno i estrenada el 19 de gener de 1999 a Madrid. Durant la dècada dels seixanta continua conreant la narrativa, amb obres tan importants com Las ataduras (1960) o Ritme lent (1963), però és en els setanta quan veiem la versatilitat de Martín Gaite. Publica els seus dos assajos sobre el procés contra Macanaz a més de la seva tesi, recopila la seva poesia en A ratxes (1976), i una de les seves obres mestres, la novel·la Reguitzells, surt a la llum en 1974. També a aquesta dècada devem la seva primera recopilació de relats, Contes complets. La seva faceta periodística es caracteritza per la seva etapa de redactora en els començaments de Diari 16. El seu matrimoni amb Rafael Sánchez Ferlosio va durar uns anys abans d'acabar en separació, en els quals van tenir una filla, Marta, a qui va dedicar el conte La reina de les neus. Va morir abans que ella. Entre altres assoliments, Martín Gaite destaca per haver estat la primera dona a la qual se li concedeix el Premi Nacional de Literatura amb La cambra de darrere en 1978, i per haver guanyat en 1994 el Premi Nacional de les Lletres pel conjunt de la seva obra. Va ser una de les persones més, i millor, premiades del món de la literatura; va obtenir el Príncep d'Astúries en 1988 compartit amb el poeta gallec José Ángel Valente [1929-2000], el Premi Acebo d'Honor en 1988 com a reconeixement a tota la seva obra, el Premi Castella i Lleó de les Lletres en 1992, Medalla d'Or del Cercle de Belles arts en 1997, Ploma de Plata del Cercle de l'Escriptura atorgada al juny de 1999 i la cerimònia de la qual va ser retransmesa per videoconferència a través d'Internet, alguna cosa sense precedents, fins a aquell moment, al món literari. Amb el seu assaig Usos amorosos de la postguerra espanyola va rebre en 1987 el Premi Anagrama d'Assaig i el Llibre d'Or dels llibreters espanyols. Aquesta obra dispara les seves vendes, i des de llavors les obres de Carmen Martín Gaite estan sempre entre les més venudes a Espanya, sent espectacular el seu èxit en la Fira del llibre de Madrid, on solia ser la seva obra de cada temporada la més venuda de la fira.
-2-
Club de Lectura 2013
Biblioteca Tirant lo Blanc, Montgat
Va conrear també la crítica literària i la traducció destacant en autors com Gustave Flaubert [1821-1880], Rainer Maria Rilke [1875-1926] i Emily Brönte [1818-1848], va col·laborar, així mateix, en els guions de sèries per a Televisió Espanyola Santa Teresa de Jesús (1982) i Celia (1989), sèrie infantil basada en els famosos contes de l'escriptora madrilenya Elena Fortún (1886-1952). Publica dos enormes èxits de crítica i públic, El rar és viure en 1997 i Anar-se de casa en 1998, i en 1999 es publica i representa La germana petita i recopila en Explica'm, amb la col·laboració de l'Emma Martinell Gifre, assajos i contes escrits entre 1953 i 1997. En 2000 se li diagnostica un càncer que prop de mes i mig després acabarà amb la seva vida el 23 de juliol en una clínica de Madrid. És enterrada en El Boalo, on va residir els seus últims anys a la casa familiar i on estan enterrats els seus pares i la seva filla. Les obres de Martín Gaite se centren en l'anàlisi de les relacions entre l'individu i la col·lectivitat. Interessada en la televisió i el cinema com a mitjà de comunicació participà en els guions televissius de les sèries de TVE Teresa de Jesús (1984) i Celia (1992) Els temes amorosos i existencials predominen entre els seus protagonistes, sempre gent comuna. Les frases són llargues i amb ús abundant d'adjectius. El lèxic és molt tradicional malgrat els temes contemporanis.
Novel les •
Entre visillos, 1957, premi Nadal de novel la.
•
Ritmo lento, 1963.
•
Retahílas, 1974.
•
Fragmentos de interior, 1976.
•
El cuarto de atrás, 1978, Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles.
•
Nubosidad variable, 1992.
•
La Reina de las Nieves, 1994.
•
Lo raro es vivir, 1996.
•
Irse de casa, 1998.
•
Los parentescos, 2001, obra pòstuma i incompleta.
Relats curts i contes •
El balneario, 1954.
•
Las ataduras, 1960.
•
Cuentos completos, 1978.
•
El castillo de las tres murallas, 1981.
•
El pastel del diablo, 1985
•
Caperucita en Manhattan, 1990.
-3-
Club de Lectura 2013
Biblioteca Tirant lo Blanc, Montgat
Teatre •
A palo seco, 1957.
•
La hermana pequeña, 1959.
Poesia •
A rachas, 1976.
Assaig •
El proceso de Macanaz, 1969.
•
Usos amorosos del dieciocho en España, 1972.
•
La búsqueda de interlocutor y otras búsquedas, 1973.
•
El cuento de nunca acabar, 1983.
•
Usos amorosos de la postguerra española, 1987, Premi Anagrama d'assaig.
•
Desde la ventana, 1987.
•
Agua pasada, 1992.
•
Cuadernos de todo, 2002.
-4-