FRANCISCO FRÍAS

S’orgeixen els diferents partits polítics, de l’época com el PSOE (Patido Socialista Obrero Español), CNT (Sindicat Anarquista) o el UGT.

L’any 1932, gràcies a les negociacions amb el govern provisional van comportar la desaparició de la República Català i el reconeixement d’un govern autonòmic que va prendre el nom històric de Generalitat de Catalunya, la qual assumia els recursos i les competències de les quatre diputacions catalanes.

A finals de l’any 1931 el govern provisional es transforma en un Bienni Reformista (19311933), el qual sorgeix a partir d’una aliança dels obrers socialistes, els republicans d’esquerres i el govern de Manuel Azaña. On un dels primers objectius de la República va ser limitar la gran influencia de l’Església. I per això a la Constitució es va estipular la noconfessionalitat de l’Estat, la llibertat de culte i la supressió del pressupost de culte i clero. Cosa que també va afectar a la música, ja que sempre tenia un component diví o popular, aquí comença va variar i a ser un terme més cultural.

Però tot varia quan l’any 1933 a les eleccions surten guanyadors els consevadors, on instauren un Bienni Conservador (1933-1936), i anulen totes les reformes anteriors i a causa d’això va sogir una gran radicalització del PSOE i de la UGT. El 1936 l’esquerra va decidir acudir ales eleccions com a una gran coalició que incloïa els republicans reformistes, el PSOE i fins i tot els comunistes, amb el nom de Front Popular. Va guanyar l’esquerra i van instaurar moltissimes reformes, per exemple van decretar una amnistia i es va obligar les empreses a readmetre els obrers acomiadats arran els conflictes del 1934 (On els obrers van fer una manifestació a Barcelona en contra del Bienni Conservadors).

Francisco Frías Sima va néixer a Badajoz el 23 de desembre de l’any 1895. Comencem a veure'l per aquesta zona a Vinaròs als anys 30. On després va anar amb la seva orquestra a la Sénia i a causa de les dificultats de Juli Castell per estar de forma constant com a director, van anar a demanar-li al mestre Frías que demanes el lloc de director.

Francisco Frías va ser director del (1932-1933) i també del (1940-1952). Un gran amic del mestre Frías era Samuel Gisbert Sancho, ja que Frías sabia de la gran trajectòria dels Gisbert dins la banda de música. I Samuel va inscriure a la seva filla Dolores a les classes que feia el mestre Frías a la seva casa d’Alcanar.

A partir de 1932 Frías amb la seva orquestra pujava tots els diumenges a fer ball al Casino de la Sénia, contractat pel senyor Vicent Perolad. Qual al Casino de la Sénia es va deixar de fer ball, alguns músics el van col·locar a l’oquestra i a la Banda de la Sénia, on li van proposar, j a que el 1934 va morir el mestre Esteller que era el director de la banda de la Sénia en aquell moment. Frias accepta i ell i la seva dona es traslladen a la Sénia. Frías a la Sénia es conegut com “l’home de les tres F” ja que ell indicava a la gent que es deia Francisco Frías Farga, encara que la documentació diu que era Sima i no Farga.

En la seva estada a la Sénia, un dia van anar músics del Centre Republicà d’Alcanar van pujar a parlar-li pa proposar-li que baixés a Alcanar a dirigir la seva banda. Ja que recordem que el successor de Ramon Gisbert com a director era Julio Castell, però ell era considerat per als republicans de dretes, i llavors Alcanar necessitava un director “roig”. La Dolors Gisbert Bayarri ens parla de Frias com un professor simpàtic i molt benevolent, i era molt amic de Samuel Gisbert Sancho (pare de Dolors), ja que Samuel tocava el Saxó a la banda dirigida per Frías. La família de Frías eren com ell, persones simples, amables, i molt familiaritzades amb la música.

Per les tardes Frías ensenyava música als xiquets, a la part alta del desaparegut ajuntament ( situat dalt de la cisterna del Vall) i per la nit les feia al seu pis del carrer Major feia classes de teoria musical. Frías se’n fa càrrec de la banda en dos èpoques (com hem dit a dalt) una abans de la Guerra civil, es a dir durant el periode de la Segona República i l’atra desprès de la guerra que va ser contractat per l’Ajuntament d’Alcanar.

Els musics que Frías va dirigir en la segona etapa eren: Joaquim Balada”Sequiano”, que tocava el bombo Agustín Barrera “Piullo”, que tocava els platerets Agustín Felis “Sariero”, que tocava la caixa Miguel Ferrer “Plàcito” que tocava el baix Ramon Subirats “Trompón” tocava el baix Joaquim Fibla “Catra” tocava el trombó Francisco Subirats “Patorrat” tocava el trombó Ramon Garriga “Pato” tocava el trombonet Juan Callarisa “Hostalets” tocava el bombardí Andrés Queralt “Faldut” tocava el saxofon Samuent Gisbert “Samuelito” tocava el saxofon Bautista Sorolla “Trabucs” tocava el saxofon soprano Joaquim Sancho “Quinto” tocava la trompeta Pasqual Subirats “Patorrat” tocava la trompeta José Sancho “Royo” tocava la trompeta Enrique Sancho “Canyon” tocava el cornetí Ramon Castell “Grillero” tocava el clarinet José Garriga “Pato” tocava el clarinet Antonio Reverter “Parra” tocava el clarinet Trinitari Ons “Estació” tocava el clarinet Juanito Fibla “Pelat” tocava el calrinet Adelino Castell “Torero” tocava la flauta Agustín Geira “Chulona” tocava el saxofon