El meu poble - Júlia Escala Gutierrez by Biblioteca Trinitari Fabregat

ALUMNA: Júlia Escala Gutiérrez TUTORA: Elena López Palomares DATA DE PRESENTACIÓ: 12-01-2022 2n Batxillerat B Curs 2021-2022

ÍNDEX 0. INTRODUCCIÓ.....................................................................................3 1. CONTEXT.............................................................................................4 2. HIPÒTESI.............................................................................................4 3. METODOLOGIA...................................................................................5 4. CONTEXT GEOGRÀFIC I HISTÒRIC DE LES CASES.......................6 5. L’ACTIVITAT PESQUERA ...................................................................8 5.1. EL PORT.............................................................................9 5.2. LES BARQUES................................................................. 12 5.3. LES XARXES.....................................................................18 5.4. LA LLOTJA.........................................................................24 5.5. LACONFRARIA..................................................................30

6. DIFERENTS OFICIS DINS LA PESCA...............................................32 7. LES DONES........................................................................................34 7.1. L’OFICI DE REMENDAR..............................................................36 8. ANÈCDOTES......................................................................................38 9. CONCLUSIONS..................................................................................40 10. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA............................................................41 11. AGRAÏMENTS......................................................................................42 12. FONTS ORALS....................................................................................43 13. ANNEXOS............................................................................................44

0. INTRODUCCIÓ Durant tota la meva vida, a casa meva tots han treball de mariners, inclús els meus avantpassats, jo sempre m’he criat en un entorn de pesca, fins i tot el poble et dona aquesta sensació d’un petit poblet on tothom hi treballa quasi bé del mateix. Recordo de petita tant d’ara anar a veure els meus avis i àvies i veure-les remendan, o pujant de la barca, o fins i tot al meu pare i el primer que et venia era aquella olor de peix i d’aigua, que et recordava al port, a les barques, a Les Cases. Anaves a casa de qualsevol veí i et trobaves o bé un quadre de les seves barques, o bé armant, o bé veient que “pujaven de la mar” com ells deien i recordo que això, sobretot de petita em feia il·lusió, ja que em recordava a una gran família veure’ls a tots allí al port parlant de com havia anat la pesca o bé per on havien anat a pescar. Doncs bé, quan teníem que triar de que volíem fer el nostre treball de recerca, no m’ho vaig pensar dues vegades, ho faria d’on jo visc, de Les Cases d’Alcanar, ja que volia explicar a la resta de gent com era el meu poble més enllà del simple turisme o del port. Volia explicar tota la història de Les Cases, en que consistia pescar, com eren les barques, com treballaven les dones en aquella època, però tot això, contrastant-ho amb el present, aquests eren els meus objectius per mostrar-ho i ensenyar-ho a tothom, i estava clar que qui em podia facilitar la meitat del treball era la gent més velleta del poble, les quals vaig anar a veure-les el més aviat possible. Finalment, en aquest treball, he mostrat les parts més importants que he considerat, així com explicar el context geogràfic i històric, seguidament l’activitat pesquera, on dins hi trobem els apartats que he pensat que serien més importants i per últim les dones, ja que volia reivindicar tot el treball que feien elles tant per als homes, com simplement per cuidar dels seus fills o bé les seves cases.

1. CONTEXT En aquest treball parlo en tot moment sobre el segle XX i XXI, ja que és ara quan sé que a tothom que li pugui preguntar tindrà una idea o bé em podrà explicar alguna cosa, com la gent gran de Les Cases, també podré aconseguir fotos i perquè en segles anteriors quasi bé no hi vivia ningú i pràcticament quasi no hi havia embarcacions, per això tot succeeix del segle XX fins al XXI, inclús hi ha coses que es basen més en l’actualitat. Tot i que a l’hora d’explicar el context històric de Les Cases m’he remuntat des del segle XV fins a l’actualitat, ja que crec que el seu origen és una cosa que s’ha d’explicar des d’abans que només des del segle XX, per la seva gran història i pels seus esdeveniments. Molts cops menciono Les Cases com el fet que sigui un poble, tot i que el pots anomenar barri d’Alcanar o vila marítima, etc, jo el menciono com a poble ja que li dono molta importància, i pel fet que els que vivim allí sempre l’hem anomenat com a poble tot i sabent que no ho és, però com és un treball sobre on visc jo li dono molta importància i dic que Les Cases és un poble, el mateix succeeix quan només poso Les Cases sense escriure Alcanar. Per a fer l’apartat de les dones m’he basat en marineres properes, exactament una de Sant Carles de la Ràpita ja que a Les Cases no n’hi ha.

2. HIPÒTESI Al començar aquest treball només n’estava segura que volia fer un tema relacionat amb Les Cases i volia saber la seva història tant del poble com de la pesca. El que m’agradaria és conèixer el meu poble vivint-ho com ho va fer pràcticament la meva família un segle abans, és a dir, saber com era el meu poble i conèixerlo més, les seves tradicions, cultura, oficis i la pesca, ja que és el que més destaca. També conèixer la dona, és a dir, que feien un segle abans i actualment, ja que treballen directament a una embarcació. La finalitat d’aquest treball és trobar com es vivia i com era aquest poble a diferència del que és al segle XX.

3. METODOLOGIA Per a aquest treball m’he basat sobretot amb les entrevistes, ja que n’era conscient de que a internet no trobaria gaire bé res. Vaig fer 5 tipus d’entrevistes, unes per a mariners que actualment treballen d’aquest ofici, unes altres per a mariners els quals estan jubilats, les altres per a dones remendadores, unes per a treballadors de la confraria i l’última ha estat només per a una dona que treballa a una barca. Gràcies a aquestes entrevistes, van sorgir molts punts del treball, d’aquestes vaig rebre molta informació la qual vaig afegir a aquests punts, tot i que molta informació vaig haver de transcriure-la, en alguns apartats la vaig afegir tal i com era dita. He de dir que molts punts són exactament tots extrets de fonts orals, és a dir, de gent que no havia fet les entrevistes i m’havien explicat com era, per exemple la llotja, alguna explicació de les barques, l’ofici de remendar i de les dones, tot i que les dates d’aquests em van costar més de trobar, ja que em deien una data la qual no era exacta, pot ser era una aproximació o més o menys un any, les dates que s’hi troben exactes, és perquè ho posava als llibres o bé a alguna pàgina d’internet. A l’hora d’afegir les imatges tan antigues ha estat molt fàcil, ja que la meva família és tota marinera, de generació en generació i tothom tenia fotos antigues de Les Cases, moltes també han estat fetes per mi al Pòsit de Pescadors, on allí hi ha una paret plena d’aquest tipus de fotografies i les actuals són fotos que he fet jo. La meva idea ha estat a tots els punts possibles, afegir una fotografia de com era fa un segle i a l’actualitat per així poder veure aquest canvi esdevingut durant més o menys cent anys i mostrar-ho visualment, ja que així tens una idea més clara de com era i els seus canvis. Personalment pensava que no em costaria tant trobar informació de tot, però no ha estat així, ja que per a buscar informació d’un mariscador, en què consta, etc, he tingut molts problemes, ja que quasi mai coincidia, amb l’encarregat de ferho, o bé perquè fer entrevistes als mariners és molt difícil, ja que encara que tu hi vagis al port ells estan tota la tarda fent feina i clarament, van intentar treure tot el temps que van poder i tornar ràpid a la feina. Fer les entrevistes i fotografies ha estat una cosa que m’ha agradat molt, sobretot a la gent gran, ja que com visc en un poble tan petit, tots ens coneixem i m’ho contaven com si fos ahir, és a dir, molt feliços, rient-se’n tota l’estona, inclús alguns em contestaven mentre armaven o remendaven, cosa que em feia goig saber-ho, ja que gràcies a aquestes petites anècdotes que em contaven, ho he pogut afegir al meu treball.

4. CONTEXT GEOGRÀFIC I HISTÒRIC DE LES CASES1 Les Cases d’Alcanar és un barri del municipi d’Alcanar situat a 4 kms al sud-est d’aquest nucli urbà. En aquest petit poble viuen molts pocs habitants, més o menys entre 1.200 i 1.400. Té unes platges que envolten la part inferior de Les Cases, aquestes fan 12 kms de llargada. L’antiguitat d’aquesta petita població marinera corre paral·lela a la d’Alcanar, aquí van viure els pescadors des d’èpoques passades. La vida a les Cases sempre va ser molt dura i la seva importància és redueix a la que presta l’element militar. Abans de la guerra de la Independència havia, al centre del poble, una torre sòlida amb tres canons per a la defensa de la costa, anomenada Sant Pere, al voltant d’aquesta, es van edificar-se les primeres cases i va ser on la gent va començar a instal·lar-se. La gent d’Alcanar també va voler crear un nucli costaner, contra les invasions marítimes: es tractava de donar temps als habitants del nucli més interior per preparar la seva defensa. Gràcies a la torre de Sant Pere s’adonarien de la presència enemiga i així, avisarien als habitants del nucli intern perquè aquests fossin conscients i poguessin demanar ajuts, alhora que també es podrien refugiar la gent de les cases del voltant per crear resistència, de forma que els pirates islàmics o genovesos quedarien desprotegits mentre saquegen la població. Al segles XV i XVI la gent d’Alcanar va començar a diversificar la seva activitat econòmica amb la pesca i el cabotatge. L’activitat pesquera casenca està documentada des de l’any 1598, quan el mostassaf de Tortosa va capturar uns mariners casencs i els va requisar dues barques i el peix que havien agafat, aquests van ser alliberats gràcies a l’ordre santjoanista i l’oligarquia canareva ja que aquestes van pagar la fiança. Al segle XVIII, van començar a introduir-se a les Cases noves tecnologies pesqueres, això va fer que s’incrementessin un gran nombre de barques i de pescadors, aquestes tecnologies eren: les arts d’arrossegament i sobretot el bou. El 1845 les Cases només tenia uns trenta edificis on hi vivien més o menys vint mariners i alguns pagesos. Al gener del 1861, l‘Ajuntament d’Alcanar va adequar el camí de les Cases així com la plaça, on l’any següent els van concedir el dret d’embarcament a la platja tant a les barques de pesca i cabotatge com als vaixells. Dos anys després es va construir l’església de Sant Pere sobre una antiga ermita. 1

L’informació d’aquest punt ha estat extreta d’un llibre (pàg. 35- 40): BEL I BELTRAN, Agustí, Alcanar. Ed Edicions Cossetània, Valls, 2000.

L’any 1922 a aquesta petita vila ja hi vivien durant tot l’any un centenar de persones. Actualment Les Cases és un barri marítim molt conegut pel seu turisme durant l’estiu, sobretot a l’agost per les seves festes majors, activitats al lleure, etc, quan quasi bé és duplica la seva població, aquest agost han estat 2.381 turistes tant de l’estranger com nacional, tot i que entre 2015-2019 hi venien més turistes, entre 3500-5000 [2]. Des del Covid-19 la gent no viatja tant, però tot i això, a aquest meravellós poble cada estiu ve més gent, sobretot per la seva gastronomia, ja que té molts restaurants.

Dades obtingudes de l’oficina d’informació i Turisme de Les Cases d’Alcanar

5. L’ACTIVITAT PESQUERA L’activitat pesquera o bé simplement la pesca, és un conjunt de diferents tècniques per a capturar peixos o bé espècies marines, després aquests els venen, normalment a les llotges on finalment els distribueixen per a comercialitzar o bé simplement vendre’ls a gent d’aquell mateix municipi. La pesca es pot dividir entre pesca fluvial, és a dir, mariners que pesquen només als rius i pesca marítima, mariners que pesquen a l’oceà i als mars. Aquestes són diferents a la pesca esportiva (pot ser marítima com fluvial), la qual no forma part del sector alimentari, sinó més bé és per passar l’estona o per a fer esports aquàtics. La pesca ha estat, juntament amb el turisme, la principal activitat econòmica de les Cases d'Alcanar. En els darrers anys, però han anat desapareixent les barques més antigues i s'ha produït un procés de concentració de l'activitat com a conseqüència, principalment, de l'augment del preu del carburant. El tipus de pesca, com en la majoria de ports catalans, és de litoral (fins a 60 milles de la costa i 200 metres de profunditat). Les embarcacions d'arrossegament del port de les Cases d'Alcanar realitzen un període de veda biològica durant els mesos de juny i juliol. Durant aquest temps, els pescadors aprofiten per realitzar tasques de manteniment, reparació i posada a punt de les seves barques.

5.1. EL PORT3 Les Cases d’Alcanar en l’actualitat té un port situat a la zona sud del poble, aquest port ha estat construït des del 1972 fins ara, avui mateix encara estan arreglant moltes infraestructures. Sobre els anys 70-80 més o menys, van anar augmentant el nombre d’embarcacions de motor i cada cop hi havien menys embarcacions de vela, on moltes d’aquestes van anar-hi al port de la Ràpita i Vinaròs, van augment ja que aquestes eren molt més pràctiques ja que no t’havies de guiar pel vent o mal temps, perquè eren més ràpid els trajectes a l’hora d’anar a pescar, etc. Fins aquests anys disminuïen les barques a Les Cases ja que marxaven a altres ports perquè allí no n’hi havia, i havies de deixar les barques a les bandes més altes del codolar, però a la vegada, cada cop s’hi posava a viure més gent en aquell petit barri. Com no hi havia port, perquè era platja tot allò, venies en la barca aquí, deixaves les barques fondejades, aquestes ja eren en motor, i sorties en una barqueta de rem, una xalana, treies la xarxa, el peix i tot i te’n tornaves a anar. Havies de vindre i deixar el peix i marxar cap a La Ràpita a dormir inclús, ja que sorties i entraves allí amb les barques, a Les Cases només s’anava a deixar peix o si tenies feina amb la xarxa.

Barques de motor fondejant i les xalanes.

Informació del punt 5.1 ha estat extreta d’un llibre (pàg. 41-42): BEL I BELTRAN, Agustí, Alcanar. Ed Edicions Cossetània, Valls, 2000.

Quan feia mal temps també es deixava la barca a La Ràpita, ja que el port de Les Cases, està construït al revés, quan ho mirem des de dalt l’espigó està construït cap a l’esquerra quan hauria de ser cap a la dreta. I per a anar de Les Cases a La Ràpita, o al revés, estaven les xalanes, que portaven o tornaven els mariners a un lloc o a un altre. Eren les dones les que treien aquestes xalanes amb cordes des de l’aigua fins a la sorra o gent forastera que també t’ajudava, aquestes xalanes eren barques allargades les quals no tenien motor, la seva principal funció o bé objectiu era el de transportar i tornar mariners a les seves embarcacions. Aquestes barques feien de transport simplement, ja que normalment et quedaves tota la setmana a dormir a La Ràpita, inclús dissabtes per què també es treballava. A Les Cases només s’anava dissabte i diumenge per la tarda tornaves altra vegada. Al 1972 l’Ajuntament va crear un nou projecte, fer un braç-refugi, això suposava començar la creació d’un port.

Sobre l’any 1975, la gent de Les Cases estava contenta pel fet que en aquell port ancoressin tantes barques, exactament eren 26 barques de motor, amb 75 tripulants i 257 tones de pesca, i que a la llotja la qual només subhastava a l’estiu, acabés fent-ho tot l’any. L’espigó amb una superfície total d’aigua de 34.000 metres quadrats, el van garantir com a una bona infraestructura. Va ser aquell mateix any quan va ser inaugurat el port juntament amb la llotja, és a dir, quan van inaugurar el port de Les Cases, directament també van obrir una nova llotja per a aquell port, aquesta estava justament al davant d’ell. El port és pesquer, però compta amb una dàrsena esportiva, aquesta està gestionada pel Club Nàutic de les Cases, allí poden amarrar més de 157 embarcacions. Actualment al port de Les Cases d’Alcanar hi podem trobar que es dediquin a la pesca: tres barques d’arrossegament, sis barques d’arts menors i un mariscador, tot i que, també podem trobar altres embarcacions encara que aquestes siguin només per a gent, normalment d’un altre poble o bé ciutat que les utilitzen simplement quan venen de vacances per anar a pescar una estona i quedar-se per a ells tot el que hagin pescat, és a dir, pesca esportiva, també hi trobem, que no estigui relacionat a les barques, subministrament de combustible, una grua, una rampa, servei de reparacions, dispositiu per recollir l’oli o l’aigua, petits garatges, etc.

El port actualment.

5.2. LES BARQUES4 Al port de Les Cases hi podem trobar tres tipus diferents de barques: una barca de llum, barques d’arrossegament i barques d’arts menors, aquestes són les que han estat sempre i les dues últimes encara hi perduren. L’altra no, ja que amb les millores tecnològiques va desaparèixer, aquesta va estar al port fa uns quaranta o cinquanta anys, i les altres l’únic que van patir van ser canvis tecnològics i el material emprat per a la seva construcció. També hi trobem un mariscador que, encara que, no pesca amb barca també hi forma part, aquest és més nou, dos o tres anys abans no n’hi havia. Podem veure que les barques no van tot l’any a pescar, ja que com tots els treballs també hi ha vacances, aquestes coincideixen amb la veda, que el temps durant el qual és prohibit pescar en un lloc determinat o una espècies determinada aquest temps dura, més o menys, dos mesos i mentrestant s’encarreguen simplement d’arreglar la barca, pintar-la, netejar-la, s’ocupen només de la barca, no tenen cap horari establert, no venen a la llotja, és a dir, que no tornen a anar a pescar fins que s’acabi la veda. A mesura que passen els anys, els peixos han anat també disminuint, tot i que tenen temporades. En qüestió d’uns quants anys cap aquí, les espècies han disminuït bé per sobreexplotació, bé perquè el riu no baixa sediments, bé per la contaminació o bé perquè segons uns estudis que va fer una biòloga al litoral català falta clorofil·la que és el que alimenta les plantes mariners, així doncs, tot afecta a l’ecosistema, però també a nosaltres i els peixos. Això fa que no hi hagin les quatre estacions del temps, és a dir passem de l’estiu a l’hivern de cop, i clar, ens afecta a nosaltres i al fons marí. Hi han espècies que han desaparegut per exemple la donzella, tord i altres, ja que s’alimentaven de plantes.

Per explicar algunes coses de l’apartat 5.2 s’ha mantingut en el redactat la transcripció del que han dit a les entrevistes

Una barca de llum Aquesta va sorgir fa uns 50 anys enrere, la teranyina és un art d’encerclament i de pesca adaptat a la captura de peix blau. Era simplement per a pescar sardina i seitó, a Les Cases només hi trobàvem una d’aquestes barques, en l’actualitat no trobem cap barca de llum. Totes aquestes espècies viuen formant grans moles que són l’objectiu de la pesca. Avui en dia aquests bancs de peix blau es localitzen amb aparells electrònics com el radar, el sonar i l´ecosonda que fan més eficient la pesca. Abans de la generalització en la utilització d’aquests aparells electrònics, la pesquera era més complicada i la intuïció del patró era l’eina bàsica que s’emprava. Els actuals aparells electrònics, a més de marcar els bancs de peix, permeten distingir, segons la forma de la taca, l’espècie de la que es tracta, i es pot fer un seguiment de l’evolució de la mola fins arribar a la superfície. La barca de teranyina és una embarcació panxuda de mida semblant als quillats. Es caracteritza per la presència d’un o dos bots auxiliars, un d’ells, proveït de llums i per tenir a coberta una gran quantitat de caixes de fusta que ens fa adonar del volum de les captures. El pont de comandament es troba situat més aviat a la part posterior de l’embarcació, deixant així un espai considerable a proa per a treballar. A Les Cases aquesta embarcació es basava molt en capturar seitó i sardina sobretot, només n’hi havia una, així molt del peix blau que el poble tenia era gràcies a ella, actualment no trobem cap barca de llum al port.

Una barca de llum de fa uns 50 anys enrere.

Una barca de llum actual.

Les barques d’arrossegament A Les Cases no hi havia barques de bou, és a dir d’arrossegament, embarcacions més grans amb un altre tipus de xarxa, en aquella època eren totes barquetes de xarxa, normalment de tresmall, barques més petites on la xarxa que utilitzaven s’anomenava tresmall, eren totes embarcacions d’arts menor i, a poc a poc, la gent va començar amb les d’arrossegament, les quals van sorgir una vegada inaugurada les dues darreres llotges, més o menys, entre 1970-1980.

Una barca d’arrossegament, aquesta era de Vinaròs.

Les barques d’arrossegament són embarcacions d’uns 22 metres de llargada, normalment són 3 o 4 persones en aquestes barques i estan fetes de polièster. Depèn de la temporada de l’any, pots pescar una espècie de peix o un altre, segons el que sigui més freqüent aquella temporada. A principi de setembre o octubre, fins a quasi final d’any, es treballa més a la vora, i a partir de principi d’any, que el terreny ja està més dur, es treballa en més profunditat, és a dir, que s’arriba fins a 30 milles de costa i al setembre o octubre treballes des de les 3 fins a les 10-15 milles de costa. Durant l’any tenen una pesca molt variada a l’hora de parlar sobre les espècies capturades.

Al setembre, quan tornen a començar a treballar, el que se sol pescar més sovint és sípia, moll, pop i moixarra. D’octubre fins a desembre el que més es pesca és moll, galera, llagostí, lluç, pop i sípia. I finalment, de gener fins a juny trobem galera, lluç, rap i peluda i al juliol i a l’agost tenen veda. Aquestes són les espècies que normalment més s’agafen, tot i que n’hi ha moltes més ja que l’arrossegament és un tipus de pesca multi espècie i s’agafa tota classe de peix. A Les Cases les barques d’arrossegament són les que normalment s’aixequen abans, és a dir, surten del port sobre les cinc hores del matí on llencen el bou per a pescar i fan les seves tasques i no tornen fins les setze hores de la tarda, una vegada tornen classifiquen el peix i el porten a la llotja.

Una barca d’arrossegament, aquesta està actualment a Les Cases.

Les barques d’arts menors Dècades passades la rutina dels mariners era igual que la d’ara i les barques eren quasi iguals. Les barques eren entre 8-12 m de llargària i de fusta, un motor de les barques d’arts menors actuals equivaldria a cinc motors que disposaven aquestes embarcacions un segle passat, és a dir, antigament els motors que tenien eren força dolents, cinc motors d’aquell temps, del segle XX, serien un motor nou en l’actualitat. Aquestes barques s’han conservat prou semblants a les que havien en èpoques passades, ja que simplement ha canviat el material d’elles, és a dir, no són de fusta sinó de fibra, i les millores al motor i maquinaries. Els mariners que pesquen en barques d’arts menors s’aixequen més tard, sobre les 6 del matí, baixen a la barca i ho preparen tot i surten a pescar, recullen la xarxa, desempesquen i fan altres tasques i per últim, ho porten a vendre a la llotja. Aquestes embarcacions d’arts menors normalment solen anar a pescar, segons el tipus de pesca, cadascuna en un moment diferent. Els mariners els quals pesquen amb xarxa del maig fins al setembre es dediquen al llagostí i del setembre fins al maig es dediquen a la palaia i la sípia. Els mariners els quals es dediquen a anar al cadup van des del novembre fins a l’agost i setembre i octubre tenen veda.

Una barca d’arts menors d’abans.

Una barca d’arts menors actual, aquesta està actualmente a Les Cases.

Un mariscador Els mariscadors poden anar amb barca o ser mariscadors a peu, si ho són a peu, com antigament es feia, simplement necessiten un cotxe per anar a zones de costa properes al mar i el vestit de submarinisme i bombones d’oxigen o bé a pulmó, és a dir, aguantant l’aire sota l’aigua. Si van en barca, utilitzen una llanxeta, en aquestes llanxetes normalment sempre hi va un pescador o bé dos, a Les Cases només hi ha un mariner que se dediqui a aquest ofici, i aquest anirà tot sol amb la llanxa, tot i que després en comptes de que el mariner es tiri ell al mar per a buscar el marisc i extreure’l, ho farà amb xarxes o bé amb arts de pesca .

Antigament com anaven a peu no podem extraure imatges d’una embarcació.

El que més sovint pesca un mariscador, per aquí, és canyut, caixeta, ortiga, bàsicament qualsevol tipus de marisc ja que després fan el mateix procés que un mariner, portar-ho a subhastar, etc, l’únic que es basa només en el marisc o bé en plantes com per exemple l’ortiga.

5.3. LES XARXES Degut a les diferents configuracions i materials de construcció, els diversos arts de pesca utilitzats en cada modalitat pesquera poden interferir de forma diferent amb les espècies i comunitats i tenir diferents impactes, és a dir, cada modalitat de pesca té unes certes característiques, aquest fet fa que a l’hora de pescar tinguin unes arts totalment diferents segons cada tipus de barca i la seva tècnica.

Dins les xarxes d’una barca de llum trobem: 

L’encerclament

La teranyina, o art d’encerclament, consisteix en xarxes de fil gruixut de dimensions màximes de 300 metres de llargada i 80 metres d’alçada, amb flotadors a la part superior i plomada a la part inferior. La pesca es fa de nit, i consisteix en la detecció de moles de peix mitjançant equips electrònics de tipus sonar i la seva concentració aprofitant l’efecte d’atracció de la llum intensa d’una embarcació auxiliar, el bot de llum. Un cop agregat el peix, l’embarcació principal envolta la mola amb la xarxa, que seguidament es tanca per la part inferior, de forma que el peix queda tancat entre la superfície i la xarxa. Un cop tancat el peix, la xarxa es comença a cobrar fins que la bossa és prou petita per a extreure el peix amb un salabre gran. Amb aquest sistema es captura del peix blau i altres espècies comercials pelàgiques. L’art de cèrcol es compon dels següents aparells que poden aparèixer en el fons marí: xarxa, caps o cordes de fibra sintètica, ploms (cilíndrics o cònics) o bé una cadena d’acer, anelles o grillons d’acer, boies o flotadors. Son xarxes molt pesades, de fil prim però de malles molt denses, que quan es perden o s’abandonen queden sobre el fons, causant un important impacte per erosió o ofec en fons rocosos. Degut al sistema de calament i el seu elevat cost, no és habitual trobar-los. D’altra banda, en cas d’enganxar-se accidentalment al fons, generalment el pescador intenta recuperar-los en la mesura del possible i, per tant, poden trobar-se fragments de l’art.

Dins de les xarxes trobem: 

Bou o aparells d’arrossegament

L’arrossegament utilitza un art de pesca anomenat bou. El bou és un art en forma de sac cònic, que acaba amb una peça anomenada cop, on s’acumula el peix. La mida de la malla es variable, és més gran a la part de les bandes i més petita a la part del cop. Aquesta xarxa és arrossegada per una embarcació amb dos cables que uneix cada costat de l’art que, mitjançant dos dispositius de planxa d’acer anomenats “portes”, mantenen la boca de la xarxa oberta mentre arrossega sobre el fons, atrapant així tot el que troba per on passa. L’art d’arrossegament es compon dels següents aparells, que poden aparèixer en el fons marí: xarxa, caps o cordes de fibra sintètica, cables d’acer, ploms, cadenes d’acer, portes, calones o grillons d’acer, flotadors. El fil multifilament sintètic usats en les xarxes d’arrossegament són de major diàmetre, aquest fet fa que els peixos no puguin detectar-la. No obstant, l’efecte major i més negatiu que tenen aquests arts és l’efecte erosiu quan es queden enganxades a fons rocosos o, en cas que es desenganxin, quan són portades per corrents a zones costaneres.

Dins les xarxes d’arts menors trobem: 

Tresmall

El tresmall és un art compost per tres panys de xarxa de niló, col·locats superposats i muntats sobre la mateixa armellada. La xarxa central té una malla més petita, mentre que les externes tenen una malla molt més gran, de forma que quan el peix topa amb la xarxa central queda atrapat en les bosses que es formen amb les malles externes. Solen ser més curts i menys alts que les soltes. Aquests arts es componen dels següents aparells, que poden aparèixer en el fons marí: xarxa de monofilament de niló, o de multifilament de fibra sintètica de diversos panys, caps o cordes de fibra sintètica, ploms, morts o ancora per subjectar l’art al fons, boies o flotadors. Abans la xarxa era de cotó i ara és de plàstic i niló, la corda era d'espart on eren

els mariners qui havien posar el plom, i ara és de niló i porta ja el plom dins, és a dir, actualment a l’hora de fer la xarxa o remendar-la és molt més fàcil ja que molts de materials ja et venen inclosos, i al ser un fil més resistent, la xarxa és trenca molt menys. Aquests arts de pesca solen ser costaners i de poca fondària, i es calen preferentment a prop de zones rocoses, fet que fa que sigui un dels arts que més s’està perdent, pel fet que s’enganxen a les formacions rocoses del fons (enrocar).



Cadup

El cadup és un art de pesca passiu, format per uns ormejos de trampa per al marisqueig de pop. Consisteix en un recipient en forma de gerro d’uns 40 cm de longitud i 12 cm de diàmetre, fabricat de plàstic o PVC, antigament aquest recipient era exactament igual però estava fet de ceràmica. L’ormeig es cala en llargues línies de multitud d’unitats que es dipositen sobre el fons marí. Els pops busquen refugi al seu interior, resistint-se a sortir fins i tot quan l’ormeig es extret i es troba a bord de l’embarcació.

Cadups de cerámica.

Cadup de plàstic o PVC.



Palangre

Es tracta d’una modalitat de pesca en la qual es cala una línia molt llarga anomenada “mare”, de la qual pengen a trams iguals uns fils més fins d’1,5 a 3 metres de llarg, anomenats “braçolades”, a l’extrem dels quals s’ha empatat un ham de la mida adient a l’espècie de peix que es vol capturar. Hi ha diverses modalitats de palangre segons el tipus d’ambient i espècies que es vulguin pescar. En els palangres de fons la mare, les braçolades i els hams es distribueixen al llarg del fons i s’utilitzen per a la pesca de lluç i altres espècies de peixos de gran profunditat. Hi ha també palangres de fons de més petites dimensions que s’utilitzen generalment prop de la costa, que reben el nom de “palangrets” o “palangrons”. Els palangres de pedra bola són aquells en els que es distribueixen al llarg de la mare morts i flotadors. D’aquesta manera s’aconsegueix que la mare dibuixi una ziga-zaga en profunditat i que els hams puguin capturar espècies diverses de peixos corresponents a un ventall de fondàries. En els palangres de superfície, la mare i els hams es distribueixen a nivell de la superfície del mar i capturen aquelles espècies de peixos pelàgics de gran talla que s’hi desplacen durant les seves migracions.

Mariscador Als seus orígens, mariscar era una disciplina que complementava els ingressos de les famílies que es dedicaven al camp. Per aquest motiu, els utensilis que es feien servir per capturar marisc a les platges eren els mateixos del camp. El sacho, l’angoixa, el foucinyo, la fisga o la rasqueta són algunes de les més conegudes. Antigament utilitzaven els utensilis del camp a l’hora de pescar, ja que eren els que més sovint tenia la gent a casa perquè hi havia més gent agrícola que no gent que es dediqués a l’ofici de mariscador per això no tenien quasi bé cap utensili només per a la pesca, ja que abans eren mariscadors a peu i extraient el marisc amb els utensilis que tenien per casa. Tot i que ara hi ha gent que també és mariscador a peu i és diferent ja que actualment tenen llanxetes i bé arts de pesca. Un punt molt positiu en aquest ofici era que tant ara com fa un centenar d’anys, aquest ofici, els permetia aconseguir beneficis sense haver de desplaçar-se lluny de les seves cases, ja que només amb el fet de tenir costa ja podien treballar al seu propi municipi. Mariscar al mar ja requereix l'ús d'una embarcació i aparells més complets, que inclouen una xarxa. El rastre és l'utensili més utilitzat, però també es fan servir el rany o la ganxa. 5

Segons el marisc, si per exemple és al cranc blau has de calar unes arts, si vas al canyut has de fer submarinisme o bé a pulmó, depenent del marisc o crustacis que tu vulgues agafar aquell dia o has de fer d’una manera o d’una altra ja que canvia el procediment.

Mariscadors a peu amb el rany i la ganxa.

Molta informació del punt 5.3 és extreta de Pesca fantasma. http://www.pescafantasma.cat/arts-depesca [Consulta: 15 de desembre de 2021]

5.4. LA LLOTJA Les Cases d’Alcanar consta d’una llotja situada al port, aquesta és l’última construïda fins ara, ja que abans d’aquesta van haver-hi tres de diferents. La primera llotja que va haver-hi va ser sobre 1950 estava on actualment trobem la rampa per a baixar al port, allí hi havia dues barraques on guardaven el peix els pocs arriers, ja que només hi venien 2 o 3 i tu arribaves al port que era platja, deixaves el peix i es venia allí.

On actualment trobem l’àncora, fa 70 anys estava la primera llotja de Les Cases.

Després sobre 1960 la llotja estava on actualment estan les oficines de la Confraria de Pescadors Sant Pere, la planta baixa era la llotja, allí estava la càmera de gel i una trituradora, ja que eren barres senceres, no com ara que t’ho porten triturat, allí anaves i si, per exemple, volies dues barres, les posaves a un triturador i te les emportaves triturades.

1940, vint anys després a la planta baixa van establir la llotja.

Quan marxaven els mariners a calar, deixaven barquetes fondejant, les xalanes, i anaven a pescar, i quan tornaven no venien el peix a Les Cases sinó a La Ràpita.

Xalanes fondejant al 1960.

Sobre els anys 65-70 la bàscula es feia a veu, hi havia una persona o bé un secretari o algú de la confraria que era el venedor i, així, cada barca posava en caixes el peix, tot el que portava, i ben classificat, després els compradors feien com una rodona i en aquell temps no hi havia cap comandament, no estava informatitzat i havien de cridar. Per exemple, el venedor feia llagostí d’esta barca i agafava les caixes (sense importar quantes) i posava el preu per exemple 20 euros cada caixa, i començava a contar cap a baix, així doncs aquell home havia de mirar a tots els compradors perquè aquells només li feien un gest o un crit. Així doncs, qui cantava el peix tenia un ajudant el qual apuntava l’arrier que el comprava.

La gent a la subhasta.

Aleshores no era com ara, que passa per una cinta, la gent ho fa asseguda tocant un botó, en aquell temps cadascú havia d’estar vigilant i tu anaves comprant i una vegada te’l quedaves tu, podies escollir quantes caixes d’aquell producte volies inclús quines volies i tenies el paperet del teu nom i posaves la teva targeta damunt de la caixa, ho passaven a pesar-ho i allò ja era teu, com ara. L’única diferència és que ara quan passen per la cinta ja tries les caixes per un aparell elèctric. I així anaven passant d’una embarcació a una altra, és a dir, cada barca tenia el seu número i anaven posant el peix al seu rogle quan et tocava. Aquesta llotja va estar fins que van inaugurar l’altra sobre 1970, ja que com cada cop hi havia més embarcacions era difícil portar el peix fins allí. Una vegada van fer el port, van fer la llotja, inaugurada sobre 1975, la qual abans estava on ara es troba una mena de tendal blau de ferro al port, era exactament aquell espai més o menys, i allí trobaven uns quadres posats on podien escampar per exemple 3 o 4 barques on cadascuna tenia número, deixaven el peix on els tocava i passaven d’un rogle a un altre, quan acabaven de vendre un espai, canviaven a una altra barca, aleshores els arriers i tots caminaven d’una banda a una altra. El comprador quan acabava de comprar un rogle passava a un altre i així fins acabar la subhasta.

Fa quasi 50 anys la llotja es trobava on actualment trobem aquest tendal blau.

Aquella llotja tenia 4 pilastres i una caseta on estava la balança, era petita i tota oberta, tenia com una mena de tanca per a que així els compradors es posessin darrera d’ella.

Aquella caseta del darrera era la llotja.

La gent a la subhasta.

L’actual llotja es va fer sobre 1980, més o menys, aquesta ja va començar a subhastar tot l’any, menys quan els mariners tenen veda, ja que abans no podies vendre tot l’any, només a l’estiu perquè les barques de xarxa, exactament les de tresmall, marxaven a Tarragona, perquè a l’hivern aquí no podies vendre, anaves a final d’octubre i pescaves fins gener, després marxaves a Barcelona, ja que no es podia guanyar la vida a Les Cases, i a la ciutat agafaves més peix i el podies subhastar per millors preus, aquí tornaven des de l’abril fins l’octubre. I una vegada es va fer aquesta llotja, ja podies estar tot l’any pescant a Les Cases, sense haver de marxar d’allà. També hi havien barquetes menudes, anomenades “puntones” que igual venien el peix per aquí, això ara està prohibit perquè ha de passar per controls i uns processos, aquestes venien el peix a gent turista o bé per a casa.

Una “puntona” actual.

L'any 2010, l'empresa pública Ports de la Generalitat va dur a terme les obres de reforma de la llotja de peix del port de les Cases d'Alcanar; un projecte emmarcat en el 'Pla de millora de les llotges de Catalunya' que va suposar l'adequació de l'edifici als nous requeriments sanitaris, ambientals i de qualitat per tal d'optimitzar i modernitzar el procés de comercialització del peix, i a l'hora potenciar l'activitat del sector pesquer.

L’actual llotja de Les Cases.

La llotja de peix del port de les Cases d'Alcanar disposa de diferents espais: d’una zona d'arribada i de descàrrega, sala de subhasta i zona de classificació i expedició, un espai per a ús veterinari i un magatzem. La zona de compradors es troba darrere de la línia de subhastes. D'aquesta manera, els visitants poden observar la subhasta del peix, sense interferir en les tasques del sector pesquer. Cada dia feiner, al voltant de les cinc de la tarda, té lloc la subhasta. 6 Actualment el funcionament de la llotja és el següent: les embarcacions arriben a port, desembarquen el peix, el posen en caixes i el porten a la llotja, allí hi ha una zona d’arribada d’aquest peix, després es diposita a una cinta que forma part d’un subhastador, es pesa caixa per caixa d’aquest producte i es posa a la venda. Aquesta és una venda a l’holandesa, no és una subhasta comuna, a aquesta subhasta es posa un preu màxim i va baixant fins que algú té l’interès per comprar-lo, una vegada venut aquest producte, l’arrier no el processa a la llotja, només fa un primer procés de conservació com és posar-li gel i després cadascú ho transporta on vol.

Aquest paràgraf és extret d’Alcanar.cat. http://www.alcanar.cat/la-pesca [Consulta: 18 de desembre de 2021]

5.5. LA CONFRARIA Durant l’any 1911 els pescadors casencs es van ajuntar per formar la Societat de Mariners, aquesta al 1926 va ser reemplaçada pel Pòsit de Pescadors i aquesta per la Confraria de Pescadors de Sant Pere, l’any 1942. La Confraria de Pescadors de les Cases d'Alcanar es va constituir el 25 de març de 1942 sota el Patronat de Sant Pere Apòstol. Aquesta confraria ens té la representació dels interessos econòmics i professionals del sector extractiu pesquer en l'àmbit de la costa catalana, entre els districtes marítims de Tortosa i Vinaròs. A la Confraria hi trobem 2 secretaris i un president, allí es treballa depenent de la demanda, això vol dir, habitualment, el que fan cada dia durant tot l’any és facturació, estadística, gestionar les compres i les vendes de les embarcacions i puntualment, és a dir, alguns dies, no tenen perquè ser tots, es fan gestions per exemple de sol·licituds d’ajuts, gestions en les administracions, etc. A la Confraria pots trobar informació referent a les empreses que es dediquen a la pesca podem trobar tot tipus d’ella, ja que la tenen tota aquí dipositada perquè a la gent que hi treballa allí els és necessària per a la seva feina i els mariners també la tenen a la seva disposició, aquí es troba tot a nivell administratiu, tota la facturació, propietats, registres, tot. La dinàmica és que la Confraria compra el peix a les embarcacions i el ven a la subhasta.

Funcions7:

- Actuar com a òrgans consultius de l'Administració en totes aquelles qüestions que afectin la pesca marítima i que li siguin sotmeses. - Emetre informe previ en relació amb les disposicions de caràcter general que regulin la pesca, quan afectin els respectius àmbits territorials. - Elevar informes i propostes a l'Administració de la Generalitat sobre les matèries objecte de la seva competència. - Informar els seus membres sobre els ajuts, els programes, les obligacions i la normativa que els afecta. - Confeccionar les estadístiques de captura d'acord amb les instruccions del Departament. - Vetllar pel compliment de l'obligació de desembarcament als ports i de venda a la llotja de la totalitat de les captures, i també de la normativa vigent en matèria de pesca i de comercialització fins a la primera venda. - Sotmetre al Departament, per a la seva consideració i aprovació si s'escau, propostes de plans de pesca amb la finalitat d'equilibrar els recursos marins vius, els mitjans de producció i les captures. - Planificar aquelles activitats tendents a incrementar la rendibilitat de l'esforç pesquer per mitjà de l'explotació racional de recursos i millorament de les condicions de treball. - Donar la deguda cobertura a les exigències de comercialització de les captures millorant els sistemes organitzatius en benefici de les mateixes confraries i els consumidors. - Afavorir la formació cultural i professional dels membres de les confraries, facilitant-los el coneixement de la tecnologia adequada en cada cas. - Promoure els serveis necessaris adreçats a aconseguir una major eficàcia en el desenvolupament de les activitats pesqueres afavorint la creació d'empreses, associacions o cooperatives amb professionals del sector.

Extret d’Alcanar.cat. http://www.alcanar.cat/la-pesca [Consulta: 18 de desembre de 2021]

6. DIFERENTS OFICIS DINS LA PESCA Cada embarcació segueix un ordre, és a dir, sempre hi ha persones en més poder que tu a l’hora de treballar, doncs en una barca és igual. És possible que a una embarcació hi hagi més gent o menys a l’hora de treballar, això fa que sigui possible que una persona tingui diferents oficis segons el tipus de barca o que aquests treballs estiguin dividits pel nombre de persones, és a dir si en treballen 4 que cadascuna d’aquestes s’especialitzi en alguna cosa en concret. A les embarcacions d’arrossegament, per exemple, sempre hi són 3, 4 o més persones ja que la barca és més gran i això fa que sigui necessari que hi vagin més mariners, cadascun d’ells té un control sobre la barca, és a dir un ofici diferent segons la seva titulació, experiència, etc. Els diferents oficis que podem trobar a l’hora de treballar a una embarcació són: 

L’armador

L’armador és qui s’encarrega de tota la barca ja que és d’ell/a encara que ell vagi o no a pescar, no té perquè anar a pescar ja que va si ell vol, pot ser tant home com dóna, el sexe no té importància ni la seva edat. Simplement la barca està al seu nom i ell decideix qui treballarà o no, si voldrà anar-hi a pescar o no, però encara que no hi vagi part dels diners seran per a ell/a, ja que és el propietari o propietària de l’embarcació. 

El patró

Està per sota de l’armador. És qui dirigeix la barca, a diferència de l’armador el patró dirigeix la barca a l’hora de treballar, és a dir, diu quines tasques ha de fer cadascú. Això no vol dir que la barca sigui d’ell sinó que ell té l’autoritat només a l’hora de treballar i d’anar a pescar sobre els altres que també treballen a la mateixa barca. El patró té responsabilitat sobre aquesta part de la barca.

És una barca d’arrossegament.

El patró també és qui serva la barca, és a dir, qui la condueix tota l’estona, fa les maniobres per sortir i entrar al port, etc, només ho pot fer ell encara que els altres també ho sàpiguen fer.



El motorista

És qui s’encarrega de portar el funcionament de la sala de màquines, és a dir, tot el que forma el motor per si és trencar, qui posa gasoil o gasolina a la barca, és a dir, arregla i cuida tot el manteniment intern que tindria una barca.

El motor d’una barca d’arrossegament.



El mariner

Es pot parlar de mariner referint-se a tots els mariners globalment, és a dir, sense importar el seu ofici dins la barca. Però, es pot anomenar mariner dins una embarcació, és a dir, mariner a l’hora de treballar a una barca seria simplement qui s’encarrega de separar el peix, qui ajuda si li demanen a fer alguna cosa concreta, però no fa res que hagi de fer tot sol, no serva la barca, no controla el funcionament del motor, etc, simplement fa les coses bàsiques com netejar les caixes on està el peix, triar les espècies del peix per a després la subhasta, etc. Tot i que aquestes tasques més bàsiques ho pot fer qualsevol que treballi en aquella barca, normalment ho fa el mariner, ja que els altres s’encarreguen de feines més importants.

7. LES DONES8 A les Cases d’Alcanar actualment no hi ha cap dona que treballi de pescadora, tot i que dins la confraria si que en treballa una com a secretària. Segons l’Institut Social de la Marina a Catalunya hi ha vuit dones pescadores, tot i això cada cop s’està expandint més aquest treball de pescador sobre les dones. Fa dos any va haver-hi el primer congrés internacional de dones pescadores a Santiago de Compostela, on van intercanviar els problemes que tenien les dones a l’hora d’anar a pescar. A Espanya hi ha associacions de dones del món de la mar, inclús a Catalunya també trobem l’associació catalana de dones de la mar. La Associació Catalana de Dones de la Mar és una entitat sense ànim de lucre constituïda l’any 2018. Volen potenciar la visibilitat de les dones que treballen en el sector pesquer, així com potenciar-ne la seva participació en el desenvolupament de projectes empresarials, que promocionin la diversificació econòmica del sector primari, pesquer i aqüícola9 Els horaris a l’hora de treballar de les dones, és exactament igual que el dels homes, per a fer aquest punt m’he basat amb l’entrevista que li vaig fer a una de les úniques dones marineres properes a Les Cases. Al meu poble, com els del voltant, el fet que hi hagin noies pescadores mai ha afectat, ja que sempre s’ha respectat, tot i que quan ets dona en aquest món has de demostrar que vals per a ell, t’has d’esforçar més que els altres, per a poderho demostrar, cosa que els homes no ho han de fer. I una dona doncs clar, quan decideix anar a pescar, ha de deixar enrere moltes coses, sacrificar tenir fills, de vegades trobar un company a la vida que t’acompanyi, etc. Moltes dones no escullen treballar de marineres ja que si no tens algú com la família que t’ajudi sempre, a l’hora de complir en aquesta feina els horaris no són compatibles en la conciliació familiar, o si com he dit et vols quedar embarassada. Però com a moltes dones passa és difícil compartir la pesca amb la família, no impossible, però si difícil i hi han dones que ho han fet, ja que antigament es feia, tenien família, remendaven les xarxes, portaven els papers, s’encarregaven de tot el que era la feina a terra, mentre els seus homes o companys pescaven, inclús elles anaven a vendre al mercat.

Per explicar l’apartat 7 i 7.1. s’ha mantingut en el redactat la transcripció del que han dit a les entrevistes 9 Aquest paràgraf ha estat extret de Dones de la mar. https://donesdelamar.cat/ [Consulta 3 de gener de 2022]

La dona sempre ha hagut de demostrar el triple de feina. Però una vegada que trenques aquesta barrera de patriarcat, ets una més, t’ajuden, t’arropen, et cuiden, en aquest cas t’ajuden ells a tu i tu a ells també, ets una marinera més, ja que ells et consideren igual. És veritat que al segle passat molts, pot ser, no escollien a l’hora de treballar primerament una dona, per aquests fets que moltes pot ser no renunciarien, a la família, als fills o bé per la força quan fas alguna feina pesada. Però actualment la dona dins la mar és un tema més ampli, és a dir, si una dona vol treballar a una embarcació és una pescadora més allí, la tracten igual. Antigament la dona havia de fer treballs molt forçosos, a part d’haver de cuidar d’una família o algú, d’una casa, o fins i tot haver de renunciar als seus estudis ja que la seva obligació era cuidar de la llar i ajudar a la família, cosa que actualment, tu ets lliure de decidir si vols treballar a la mar o no, pots escollir el teu futur.

Dones estirant amb força les xalanes cap a la platja al 1960.

Una dona pescadora actual.

7.1.

L’OFICI DE REMENDAR

L’ofici de remendar és una feina que s’ha ensenyat de generació en generació, de besàvies a àvies, d’àvies a mares, de mares a filles, i així constantment, d’antecedents en antecedents. Era un ofici generalment fet per dones, perquè eren elles qui estaven a casa per poder fer-ho ja que els seus homes, avis, pares, o algú de la seva família era mariner. Això no volia dir que els homes no poguessin remendar, ja que si els calia ho feien, però era molt poc comú, donat que ells normalment armaven mentre les dones remendaven. Solien ser homes normalment grans els que armaven, és a dir s’asseien al terra, ja que no utilitzaven cadires, i entre els dits dels peus es posaven la corda i no els calia una cadira per a enganxar-ho, com ara feien les dones. Quina diferència hi ha entre armar i remendar? Doncs és molt fàcil, les dones remenden, això vol dir que reparen la xarxa, en canvi armar és fer-la nova. Elles la remendaven perquè la reparaven, és a dir, cosien forats del mig, etc i ells la feien tota de nou. La rutina de les dones quan eren joves era molt monòtona, sempre feien el mateix, durant tot l’any. S’aixecaven a les 7 o les 8, feien feina domèstica com rentar la roba a mà, ja que no hi havia rentadores, feien l’esmorzar per als seus pares, elles s’esperaven a que vingués la barca, treien la xarxa, tot això era a la temporada del llagostí, és a dir de maig al setembre, i després de Nadal anaven a Tarragona els seus pares, homes, o qui fos de la família a pescar la palaia, en una barca petita, xalana, on tornaven els diumenges amb cinc peces i s’emportaven 5 més remendades i així anaven canviant cada setmana. Quan s’acabava la temporada de la palaia anaven un mes o dos a la sípia en la xarxa del cinc i tornava a començar el llagostí i així cada anys, doncs es remendava 5 peces i cada diumenge li donaves i ells et tornaven les 5 de la setmana anterior per a reparar-les. Moltes remendadores el que feien era anar a preparar l‘aigua a les tines per a rentar la xarxa a la vora del mar on hi havia un rentador de fusta. Quan venia la barca tenien la tina plena d’aigua i l’esmorzar per als seus pares preparat, així doncs, quan baixava desenganxaven la xarxa i les primeres peces. Cada fila tenia 7 peces, i cada peça o xarxa primer es rentava a la mar i després la rentaves amb aigua dolça i sabó per mantenir-les una mica blanques, i a les fustes que hi havien al passeig, pals, cabirons, etc, allí s’estenien perquè s’assequessin i portar-les després cap a casa i remendar-les.

Quan pujaves a casa remendaves, a les 12 anaves a la llotja a vendre llagostins, sípies, palaies el que haguessin pescat i després de dinar, escurar, deixar la cuina neta, tornaven un altre cop a remendar fins que el sol es ponia i de vegades, fins i tot havies d’encendre la llum, ja que s’havia de fer la fila, les 7 peces, havien d’estar seques per al dia següent portar-les a la barca per a calar. Inclús, hi havia dones que remendaven el bou, una xarxa diferent molt més complexa ja que la xarxa i l’arrossegament són diferents, la del llagostí és més fina en canvi la de bou era més costosa i dobla. Hi havia diferents tècniques per remendar les xarxes com per exemple la de posar pedaços, això es feia quan els dofins anaven a menjar-se un peix que s’havia enganxat a la xarxa i trencaven una gran part, i ho arreglaven amb un tros de xarxa més vella que cosien al forat per reparar-lo. Actualment no es remenda com abans, abans es remendava sempre, cada dia si portaven 50 peces en treies 7 cada dia per anar així reparant-les perquè no s’acumulessin. Si en portaven més, doncs, ho dividies entre tota la setmana i així sempre. Ara el que es fa és que no es remenda, sinó que canvies una part i automàticament es fan noves, quan passa 1 any o 2 que les xarxes es fan malbé es canvien directament. Hi ha dones que encara es dediquen a aquest ofici, bé simplement perquè els seus fills tenen una barca de xarxa i els ajuden, o bé, perquè treballen d’això, ja que hi han mariners que es dediquen a contractar dones per a què remendin la xarxa i elles cobren per fer-ho.

Remendadores al 1933.

Remendadores al 1950.

Remendadores al 1960.

8. ANÈCDOTES10 Fent entrevistes, sobretot a les dones que remendaven, m’han contat moltes anècdotes o bé simplement dades curioses que he pensat que són coses que hauríem de saber i més si aquestes tenen relació amb el meu poble i al ser de fa tantíssims anys, he pensat que podria posar aquest apartat per a explicar-les.

Anècdota 1: Una vegada, dues dones de dos mariners i jo vam anar a buscar el peix, és a dir, els nostres homes ens van enviar en la barca i després vam sortir en la xalana, en aquella època treballàvem com a esclaves, però moltíssim, fèiem les tasques domèstiques, cuidàvem als nostres fills, als nostres marits, remendàvem, etc.

Anècdota 2: Abans els paquets de xarxes eren de 25 m o 50 m, després ja van passar a ser de 100 m i els contàvem a malles, és a dir feies 2 de 50 malles que eren en total 100 malles i feies pilons a mà amb l'agulla i ho tallàvem fent les peces, després aquestes les tiràvem de dalt a baix, és a dir de casa nostra fins al carrer i així ja pujava la peça, això o dèiem tombar paquets.

Anècdota 3: El port el vam pagar els mariners pagant mil pessetes cada mes i la temporada del llagostí, ens van dir que diumenges no podíem pescar, ja que els rapitencs es van enfadar i eren qui manaven perquè nosaltres no teníem port. El dia que sortíem per anar en diumenge era pagar mil pessetes més, és a dir les 1000 que ja havíem pagat però com era diumenge i pescàvem doncs pagàvem 1000 pessetes més, és a dir 2000 pessetes, si només trèiem 1000 pessetes doncs aquelles 1000, perquè en aquell temps els que manaven els ho pagaves un % quan s'anava al llagostí i quan anaves a la palaia els ho feies una part de la xarxa i si eren 4 mariners a una barca de xarxa eren 4000 pessetes per al port, 1000 pessetes cadascú d’ells.

Per explicar les anècdotes s’ha mantingut en el redactat la transcripció del que han dit a les entrevistes

Anècdota 4: El peix abans no es venia a pessetes sinó a duros, els mariners ho contaven i parlaven en duros no en pessetes. 1 duro--> 5 pessetes 1 duro--> 20 rals A l’hora de la subhasta en compte de dir per exemple una quantitat d’euros deien una quantitat de duros. Anècdota 5: A l’hora de comprar el peix antigament hi havia diverses discussions, perquè potser aixecaven la mà o el cap dues persones o més, i el subhastador ho donava a qui ho veia i de vegades es queixaven ja que els altres també volien aquell producte i havien fet un gest o alguna cosa per captar també l’atenció del venedor.

Anècdota 6: Quan vaig complir 18 anys, li vam dir al meu pare que volíem cotitzar i que ja era hora de que ens embarqués, em vaig traure la llibreta de navegació i em vaig apuntar a la confraria per a fer el curset de competència marinera, que era el primer curs que feies per a embarcar-te. Una vegada apuntats, al darrere teníem al fill d’un pescador i un dia anant a la llotja a vendre em va dir que ell ja estava fent el curset i jo em vaig quedar una mica parada però vaig pensar ja em cridaran a mi i a la meva germana ja que anàvem juntes, passaven mesos i no ens deien res i ho vam comentar als pares on es van presentar a la confraria per demanar explicacions, no van saber donarne cap, però ens van cridar al cap d’uns mesos per a fer el curset, el vam aprovar, a partir d’allí ens vam dedicar a pescar.

9. CONCLUSIONS Gràcies a aquest treball he pogut aprendre moltíssim sobre el meu poble i com la gent es guanyava la vida. D’aquesta manera, he aconseguit que tothom se n’assabentes de les coses meravelloses i sobretot tradicions del meu petit poble i de la gent meravellosa que hi vivia i viu, volia amb aquest treball fer obrir els ulls a la gent que també hi considera que anar a pescar és per a gent que estava obligada o bé no tenia estudis i comentaris dolents. He pogut ensenyar que no és així, que l’ofici de pescador i sobretot el que la dono treballés dia rere dia com en aquell temps, fes que la gent se’n donés compte de la realitat d’un poble mariner i sobretot fer veure com les dones s’esforçaven i treballaven fins ara a pesar de totes les seves altres obligacions. He pogut saber coses que no sabia que existien, tot i vivint allí, com ara que hi havia 4 llotges diferents, petites coses que no havia preguntat mai però ara sabent-ho encara em donen curiositat, ara miro al port entenc tot el seu funcionament, diferenciar les barques, el tipus de xarxes que utilitza cada embarcació, com funcionar la llotja, el treball que fa la gent la qual treballa a la confraria, fins i tot els orígens del meu poble. M’ha fet molt feliç poder saber tota aquesta informació i més veure com la gent m’ho contava en il·lusió, inclús els mariners dient-me que fan dia a dia amb cara de que el seu treball els encanta, inclús la gent gran que encara es passegen pel port, o van ajudar a barques dels seus fills o familiars, o veient a les dones com encara remenden després de tants d’anys, és una sensació que m’ha omplert el cor d’il·lusió, d’orgull on visc i que, després de tot, no es cansen del seu treball, dels seus orígens, de la manera en què s’han criat a la mar, això m’ha fet molt feliç. A part de tot això, poder parlar amb tots els veïns sobre aquest tema també m’ha semblat molt interessant, i que molts em donessin fotos tan antigues és el que més, ja que veia les fotografies i em quedava bocabadada de com havia pogut canviar tant tot, inclús mirant-les em sentia que estava al segle XX. Gràcies a aquest treball he aconseguit el que volia, conèixer el meu poble més a fons que mai, veure la seva evolució respecte a la vida marinera i veure com les dones han anat evolucionant i aconseguint el que volien, ser remendadores, ser marineres o bé patrones d’una embarcació, i veure com tots els mariners les respecten i els tenen apreci, això fa que senti que visc a un dels millors pobles que hi ha.

10. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA BIBLIOGAFIA BEL I BELTRAN, Agustí, Alcanar. Ed Edicions Cossetània, Valls, 2000. WEBGRAFIA Pesca fantasma. http://www.pescafantasma.cat/arts-de-pesca [Consulta: 15 de desembre de 2021] El blog del mar. http://www.elblogdelmar.com/el-arte-de-pesca-iv-el-marisqueo/ [Consulta: 17 de desembre de 2021] Alcanar.cat. http://www.alcanar.cat/la-pesca [Consulta: 18 de desembre de 2021] Històries de mar. https://historiesdemar.org/2014/04/28/la-teranyina/ [Consulta: 29 de desembre de 2021] Fotografies: Ports de la Generalitat. https://ports.gencat.cat/es/puerto-de-les-cases-dalcanar/ [Consulta: 15 de desembre de 2021] Confraria de Pescadors de Palomós. https://confraria.cat/avui-comenca-la-vedade-les-embarcacions-dencerclament/ [Consulta 17 de desembre de 2021] Docplayer. https://docplayer.es/86246763-Curs-treball-fi-de-carrera-la-pescaun-pas-endavant-joaquim-elias-puigcerver.html [Consulta 17 de desembre] Cpbarna. https://www.cpbarna.com/arrastre/ [Consulta 17 de desembre] Llotja Vilanova. desembre]

https://www.llotjavilanova.com/tresmall/

[Consulta

Històries de mar. https://historiesdemar.org/2014/10/27/cadups-abandonats/ [Consulta 18 de desembre de 2021] Espesca. https://espesca.com/palangre/ [Consulta 18 de desembre de 2021] Condavisión. https://www.condavision.es/la-junta-convoca-ayudas-por-laparalizacion-temporal-del-sector-del-palangre-de-superficie-del-mediterraneoque-aglutina-a-mas-de-120-pescadores/ [ Consulta 19 de desembre de 2021] Dones de la mar. https://donesdelamar.cat/ [Consulta 3 de gener de 2022] La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/participacion/las-fotos-de-loslectores/20200521/481310920843/reportaje-retrato-mujer-pescadora-marempoderamiento.html [ Consulta 3 de gener de 2022]

11. AGRAÏMENTS Agrair als secretaris de la confraria de Les Cases, a l’oficina de turisme de Les Cases i a la gent que m’ha respòs les entrevistes, aquests són: 

Juan José Garriga Balaguer (Mariner)



Pablo Escala Ribot (Mariner)



Vicent Escala Ribot (Mariner)



Eric Escala Aubalat (Mariner)



Francesc Carrillo (Mariner)



Francisco Armero (Mariscador)



Miguel Alfafar Garriga (Mariner jubilat)



Lucas Aubalat Matamoros (Mariner jubilat)



Ramón Puig (Mariner jubilat)



Maribel Cera Chillida (Marinera)



Maria Teresa Antonio Trapán (Antiga remendadora)



Teresa Trapán Cerdà (Antiga remendadora)



Josefa Rodríguez (Remendadora)

12. FONTS ORALS 

Juan José Garriga Balaguer



Pablo Escala Ribot



Vicent Escala Ribot



Eric Escala Aubalat



Francesc Carrillo



Francisco Armero



Miguel Alfafar Garriga



Lucas Aubalat Matamoros



Ramón Puig



Raúl Ribot



Yolanda Fibla Garriga



Maribel Cera Chillida



Maria Teresa Antonio Trapán



Teresa Trapán Cerdà



Josefa Rodríguez



Ramón Ribot

13. ANNEXOS ENTREVISTES ALS MARINERS ACTUALS Entrevista 1: 

Nom i edat Em dic Juan José Garriga Balaguer i tinc 48 anys.



Vius a Les Cases d’Alcanar? Sí.



De què treballes i quines tasques fas? Sóc patró, és a dir treballo a coberta, condueixo la barca, faig de mecànic i remeno la xarxa.



Quan fa que et dediques a la pesca? Des dels 16 anys

. 

Vius de la pesca? Sí.



Podries explicar què fas un dia de treball? Em desperto a les 4:15 del matí vaig a la Ràpita, ja que jo tinc la barca al port i sempre hem pescat allí i arribo a casa a les set de la tarda.



Quina espècies de peix és la que més sovint pesques? Depèn la temporada de l’any, a principi de setembre o octubre fins a quasi final d’any treballem més a la vora, i a partir de principi d’any, que el terreny ja està més dur, treballem en més profunditat, és a dir que arribem fins a 30 milles de costa i actualment treballem des de les 3 fins a les 1015 milles de costa.



Quina tècnica de pesca fas servir? D’arrossegament.



Quin tipus de barca tens? Una barca d’arrossegament.



A qui vens el peix? Ho passem per la confraria de la Ràpita, és a dir per la llotja i així doncs, es subhasta.

Entrevista 2: 

Nom i edat Pablo Escala Ribot i tinc 45 anys.



Vius a Les Cases d’Alcanar? Sí.



De què treballes i quines tasques fas? Treballo de pescador i sóc el patró de l’embarcació.



Quan fa que et dediques a la pesca? Fa 30 anys.



Vius de la pesca? Sí.



Podries explicar què fas un dia de treball? M’aixeco a les 4:30, a les 5:30 sortim a pescar, segons el dia a un lloc en concret o a un altre i a les 16:00 tornem cap al port.



Quina espècies de peix és la que més sovint pesques? Normalment galera.



Quina tècnica de pesca fas servir? Arrossegament de fondo.



Quin tipus de barca tens? Una embarcació de polièster de 22 metres.



A qui vens el peix? A la subhasta de la Llotja de Les Cases.

Entrevista 3: 

Nom i edat Vicent Escala Ribot i tinc 53 anys.



Vius a Les Cases d’Alcanar? Sí.



De què treballes i quines tasques fas? Treballo de pescador, trio el peix i faig el manteniment del motor.



Quan fa que et dediques a la pesca? Dels 15 anys fins actualment, és a dir 38 anys.

. 

Vius de la pesca? Sí.



Podries explicar què fas un dia de treball? M’aixeco a les 5 del matí, baixo al port on preparo el motor per sortir, l’encenc, tirem el bou a la mar on fem les diferents tasques com triar el peix, etc, i tornem cap al port el portem a la subhasta i marxem cap a casa.



Quina espècies de peix és la que més sovint pesques? Galera, llagostí, moll, polp i sípia.



Quina tècnica de pesca fas servir? D’arrossegament.



Quin tipus de barca tens? Una barca d’arrossegament d’uns 22 metres.



A qui vens el peix? Ho passem per la confraria de Les Cases.

Entrevista 4: 

Nom i edat Eric Escala Aubalat i tinc 24 anys.



Vius a Les Cases d’Alcanar? Sí.



De què treballes i quines tasques fas? Sóc mariner, simplement trio el peix i poc més.



Quan fa que et dediques a la pesca? Fa 5 anys.

. 

Vius de la pesca? Sí.



Podries explicar què fas un dia de treball? Em desperto a les 5, sortim a pescar, trio el peix en caixes segons el tipus de cadascun d’ell i no molt més.



Quina espècies de peix és la que més sovint pesques? En aquest temps sobretot galera, llagostins i moll.



Quina tècnica de pesca fas servir? D’arrossegament.



Quin tipus de barca tens? Una barca d’arrossegament.



A qui vens el peix? A la Llotja de Les Cases d’Alcanar.



Per què vas decidir ser mariner actualment sent tan jove? Doncs sincerament no m’agradava molt estudiar i com tota la meva família és marinera vaig decidir treballar amb ells.

Entrevista 5: 

Nom i edat Francesc Carrillo i tinc 40 anys.



Vius a Les Cases d’Alcanar? Sí.



De què treballes i quines tasques fas? Tinc una barca i sóc mariner.



Quan fa que et dediques a la pesca? Fa uns 15 anys.

. 

Vius de la pesca? Sí.



Podries explicar què fas un dia de treball? M’aixeco sobre les 6 del matí, baixo a la barca i ho preparo tot i surto a pescar, recullo la xarxa, desempesco, i faig altres tasques i després ho porto a vendre a la llotja.



Quina espècies de peix és la que més sovint pesques? En aquest temps polp i sèpia més que res.



Quina tècnica de pesca fas servir? En xarxa.



Quin tipus de barca tens? Una barca de 8 metres.



A qui vens el peix? A la subhasta de la Confraria de Les Cases

Entrevista 6: 

Nom i edat Sóc Francisco Armero i tinc 37 anys.



Vius a Les Cases d’Alcanar? No, visc a Alcanar Platja.



De què treballes i quines tasques fas? Sóc mariner però mariscador.



Quan fa que et dediques a ser mariscador? Fa dos anys i mig.

. 

Vius de ser mariscador? Sí.



Podries explicar què fas un dia de treball? Buscar i extraure marisc del mar, és a dir mitjançant submarinisme l’extrec, segons el marisc, si per exemple vaig al cranc blau tinc que calar unes arts, si vaig al canyut tinc que fer submarinisme o bé a pulmó.



Quin és el marisc que més sovint agafes? Canyut, caixeta, ortiga, marisc en general.



Quina tècnica fas servir? O faig a pulmó o en arts de pesca.



Quin tipus de barca tens? Ara mateix sóc mariscador a peu ja que encara no tinc la barca aquí.



Què vol dir ser mariscador a peu? Vol dir un mariscador que va sense embarcació, vaig amb el cotxe a una platja o a un lloc vora la mar, em poso el vestit de submarinisme i entro a buscar marisc o bé crustacis.



A qui vens el peix? A la llotja d’aquí.

ENTREVISTES ALS MARINERS JUBILATS Entrevista 1: 

Nom i edat Em dic Miguel Alfafar Garriga i tinc 83 anys.



Vius a Les Cases d’Alcanar? Sí, visc a Les Cases d’Alcanar.



De què treballaves i quines tasques feies? Sempre he treballat a la mar de mariner.



Quant de temps et vas dedicar a la pesca? Em vaig jubilar als 58 anys, així que em vaig dedicar a la pesca des dels 16 anys fins als 58.



Vivies de la pesca? Sí.



Podries explicar què feies un dia de treball? Ens aixecàvem a les 6 del matí, anàvem a l’arrossegament i tornàvem a les 4 de la tarda. Pel matí llençàvem les xarxes, llevàvem el peix i més tard la tornàvem a llençar a l’aigua i ens anàvem cap a casa.



Quina espècies de peix eren les que més sovint pescaves? Palaia, llagostins i sípia.



Quina tècnica de pesca feies servir? El tresmall i l’arrossegament.



Quin tipus de barca tenies? Una barca de motor, no molt petita, feia uns 9 metros.



A qui venies el peix? Veníem el peix a la llotja, pescàvem a la Ràpita ja que aquí no hi havia port i fèiem la vida allí, com a Les Cases no n’hi havia doncs veníem el peix a la llotja de la Ràpita. De vegades també anàvem 2 o 3 mesos pescant a Barcelona i ho veníem allí.



Com creus que ha canviat la pesca des de quan tu treballaves fins actualment? Ha canviat molt, primer fèiem les tasques a mà i ara tenen màquines que ho fan tot, les barques ja no són de fusta com abans sinó que són de fibra i hi han de molt grans, també hi ha cada cop menys peix, s’està esgotant. La xarxa era de cotó i ara és de plàstic i niló, la corda era d'espart on li posàvem plom, i ara és de niló i porta ja el plom dins.

Entrevista 2: 

Nom i edat Lucas Aubalat Matamoros i tinc 64 anys.



Vius a Les Cases d’Alcanar? Sí, visc a Les Cases d’Alcanar.



De què treballaves i quines tasques feies? Tota la vida a la mar.



Quant de temps et vas dedicar a la pesca? Dels 16 anys als 57.



Vivies de la pesca? Sí.



Podries explicar què feies un dia de treball? M’aixecava a les 6 del matí, sortíem segons el lloc on anaves calaves més aviat o més tard, feies normalment dos vols, arreglàvem el peix i marxàvem cap a casa a vendre. Sortíem a les 7 i entràvem a les 5 de la tarda.



Quina espècies de peix eren les que més sovint pescaves? Depèn de l’època hi ha temps que s’agafava més moll i també havia temps que agafaves més la galera.



Quina tècnica de pesca feies servir? L’arrossegament.



Quin tipus de barca tenies? Una barca d’arrossegament, de bou.



A qui venies el peix? Tot a la Llotja de Les Cases.



Com creus que ha canviat la pesca des de quan tu treballaves fins actualment? S’ha modernitzat molt, hi ha molta tecnologia més avançada.

Entrevista 3: 

Nom i edat Em dic Ramon Puig i tinc 67 anys.



Vius a Les Cases d’Alcanar? Sí, visc a Les Cases d’Alcanar.



De què treballaves i quines tasques feies? Sempre he treballat de pescador.



Quant de temps et vas dedicar a la pesca? Dels 14 anys fins als quasi bé 60 anys, és a dir 46 anys.



Vivies de la pesca? Sí.



Podries explicar què feies un dia de treball? Van haver-ho diverses èpoques. Al principi anàvem al tresmall, és a dir amb les xarxes on la tiràvem pel matí o la tarda i l’endemà anàvem a recollir-la. Després vaig vendre aquesta barca i en vaig comprar una d’arrossegament on és un treball diferent, ara es surt sobre 6 del matí, abans sortíem a les 7 i tornàvem a les 5 al port.



Quina espècies de peix eren les que més sovint pescaves? Palaia i llagostins, i en la barca d’arrossegament una mica de tot.



Quina tècnica de pesca feies servir? El tresmall i l’arrossegament.



Quin tipus de barca tenies? Primer una barca de fusta i després ens la vam fer de fibra.



A qui venies el peix? A la subhasta de la Confraria de Les Cases.



Com creus que ha canviat la pesca des de quan tu treballaves fins actualment? No, el que ha canviat ha estat les modificacions dels aparells, la pesca és igual que abans.

ENTREVISTES ALS TREBALLADORS DE LA CONFRARIA Entrevista 1: 

Nom i edat Em dic Raúl Ribot i tinc 51 anys.



Vius a Les Cases d’Alcanar? Sí.



De què treballes i quines tasques fas? Sóc el secretari de la confraria i les meves tasques són administratives.



Quan fa que et dediques al món pesca? Fa 36 anys.



Vius d’aquest ofici? Sí.



Podries explicar què fas un dia de treball? Pel matí són tasques administratives i per la tarda em dedico a la subhasta del peix.



A qui es ven el peix? Normalment són compradors de la zona, restauradors i compradors de fora.



Quina informació podem trobar aquí? A la llotja és sobre preus, traçabilitat del peix, és a dir saber d’on ve, el seu procés de producció, emmagatzematge i distribució per així poder localitzar d’on és ràpidament, és a dir, tot això està a una etiqueta i saps d’on prové i informació del producte, i les espècies.



Com funciona la llotja a l’hora de vendre el peix? Com funcionava abans? La llotja és una subhasta a la baixa, el que fa és posar el peix a una cinta transportadora on els compradors tenen un comandament i quan la subhasta és a la baixa, és a dir quan el preu els arriba premen un botó. Abans també era la subhasta a la baixa però és subhastava a veu, es posava el peix en caixes al terra, es posava el comprador a un costat i el venedor a l’altra i es subhastava a veu baixant el preu, quan el preu els arribava el comprador aixecava el cap i es parava la subhasta.

Entrevista 2: 

Nom i edat Yolanda Fibla Garriga i tinc 55 anys.



Vius a Les Cases d’Alcanar? Sí.



De què treballes i quines tasques fas? Treballo d’administrativa a la confraria i faig les tasques de gestió de les empreses que es dediquen a la pesca com ara facturació, tot tipus de documentació que els és necessària.



Quan fa que et dediques al món pesca? Fa uns 28 anys.



Vius d’aquest ofici? Sí.



Podries explicar què fas un dia de treball? Doncs depèn de la demanda, això vol dir, habitualment el que fem és facturació, estadística, gestionem les compres i les vendes de les embarcacions i puntualment els fem gestions per exemple de sol·licituds d’ajuts, gestions en les administracions, etc.



A qui es ven el peix? Venem el peix als “arriers” que són assentadors, a comercials que són clients de la confraria, és a dir, la dinàmica és que la confraria compra el peix a les embarcacions i el ven als clients que tenim habituals a ella.



Quina informació podem trobar aquí? Informació referent a les empreses que es dediquen a la pesca podem trobar tot tipus d’ella, ja que la tenen tota aquí dipositada perquè a nosaltres ens és necessària per a treballar i ells ens la posen a la nostra disposició, aquí ho trobem tot a nivell administratiu, tota la facturació, propietats, registres, tot.



Com funciona la llotja a l’hora de vendre el peix? Com funcionava abans? Les embarcacions arriben a port, desembarquen el peix on el posen en caixes i el porten a la llotja, allí hi ha una zona d’entrada d’aquest peix on després es diposita a una cinta que forma part d’un subhastador, es pesa caixa per caixa d’aquest producte i es posa a la venda, aquesta és una venda a l’holandesa, no és una subhasta comuna, a la nostra subhasta posem un preu màxim i va baixant fins que algú té l’interès per comprarlo, una vegada venut aquest producte, l’arrier no el processa a la llotja, només fa un primer procés de conservació com ara posar-li gel i després cadascú ho transporta on vulgui, nosaltres ja no entrem en aquest procés. Abans era similar també arribava el peix a la llotja, en aquell moment no hi ha cinta ni mecanització o bé informàtica i era una subhasta més humanitzada, és a dir, es posava tot el peix al terra en caixes on tothom el visualitzava i al voltant del peix hi estaven tots els compradors i havia una persona, anomenada el subhastador, per aquest fet actualment a l’aparell informàtic que fa d’emissor de senyal per dir-ho així, s’anomena subhastador, la persona era qui subhastava i per això ho diem així també a aquest aparell ja que fa exactament igual, demanava un preu elevat d’un producte i anava baixant fins que algú li feia un gest, un crit, cadascú tenia la seva forma de fer-ho per així parar-ho i dir-li que aquell preu on l’havia parat volia que fos el del producte que havia comprat, es fa exactament igual que ara però substituint la figura humana del subhastador per un aparell electrònic.

ENTREVISTA A UNA DONA MARINERA 

Nom i edat Em dic Maribel Cera Chillida i tinc 49 anys. 

Vius a Les Cases d’Alcanar? No, visc a La Ràpita.



De què treballes i quines tasques fas? Sóc pescadora, exactament segona patrona de l’embarcació.



Quan fa que et dediques a la pesca? Des de que tenia 7 anys, vaig començar amb històries i anècdotes del meu pare i el meu avi, el meu avi no volia que anés però com era ajudar a la família el meu pare em va deixar i actualment doncs continuo amb l’ofici de marinera.



Per quin motiu vas decidir ser marinera? Al principi era ajudar a la família per com a mi m’agradava i m’agrada anar a pescar doncs anava a fer-ho, on després, el peix que agafàvem el portàvem al mercat, per a que la meva mare el vengués i com jo era la més petita de les filles doncs era l‘encarregada de portar aquest peix al mercat, era una mica estressant, però a mi m’agradava. Quan vaig complir 18 anys, li vam dir al meu pare que volíem cotitzar i que ja era hora de que ens embarqués, em vaig traure la llibreta de navegació i em vaig apuntar a la confraria per a fer el curset de competència marinera, que era el primer curs que feies per a embarcar-te. Una vegada apuntats, al darrere teníem al fill d’un pescador i un dia anant a la llotja a vendre em va dir que ell ja estava fent el curset i jo em vaig quedar una mica parada però vaig pensar ja em cridaran a mi i a la meva germana ja que anàvem juntes, passaven mesos i no ens deien res i ho vam comentar als pares on es van presentar a la confraria per demanar explicacions, no van saber donar-ne cap, però ens van cridar al cap d’uns mesos per a fer el curset, el vam aprovar, a partir d’allí ens vam dedicar a pescar a l’embarcació del meu pare. Quan vaig acabar els estudis, vaig decidir anar a pescar, no volia estudiar més, només volia pescar ja que era el que més m’agradava, la meva mare em va dir que no que estudiés alguna cosa més i l’únic que hi havia al poble era administració, i ho vaig fer. Un dia fent 4rt d’administratiu, vam fer un curs pilot de patró de segona litoral i em vaig apuntar i el vaig aprovar.



Vius de la pesca? Sí, sóc la quinta generació de mariners, ho era el meu pare, avi, besavi, etc, és a dir, és lo que sempre em viscut a casa, la mar. Actualment doncs també vivim d’ella, anem a pescar tot els dies que ens deixar el temps.



Podries explicar què fas un dia de treball? Sortim a les tres o quatre hores del matí a recollir es xarxes, una vegada arribem al caladero, recollim les xarxes, les netegem i les tornem a llançar a l’aigua fins allà la una que hem acabat la feina, tornem al port on dinem i sobre les tres o tres i mitja de la tarda anem a vendre el peix a la llotja.



Quina espècies de peix és la que més sovint pesques? El peix té temporades, ara anem a la palaia, si que en qüestió d’uns quants anys cap aquí, les espècies han disminuït bé per sobreexplotació, perquè el riu no baixa sediments, per contaminació o bé perquè segons uns estudis que va fer una biòloga al litoral català falta clorofil·la que és el que alimenta les plantes mariners, així doncs, tot afecta a l’ecosistema, però també a nosaltres i els peixos. Això fa que no hi hagin les quatre estacions del temps, és a dir passem de l’estiu a l’hivern de cop, i clar, ens afecta a nosaltres i al fons marí. Hi han espècies que han desaparegut per exemple la donzella, tord i altres, ja que s’alimentaven de plantes. El marbre aquí a La Ràpita sempre ha estat un dels peixos on més abundància hi ha hagut, actualment és molt difícil pescar-ne. Les moixarres que també agafem però no em molta quantitat, estan molt primes perquè els ho falta aliment, tot afecta. També agafem sípies, moixarres, llobarros, ara en menys quantitat però s’intenta traure el jornal com se pot. I a l’estiu és la temporada del llagostí que és quant més diners fem.



Quina tècnica de pesca fas servir? El tresmall, anem en xarxa, utilitzem xarxa de plàstic però de vegades de fil per a la sípia.



Quin tipus de barca tens? Una barca de arts menors de tresmall, fa 11 m de llargada i cada cop tenim més tecnologia per a facilitar-nos la feina.



A qui vens el peix? A la llotja de La Ràpita, ja que està prohibit vendre al públic, de fet està molt castigat vendre a particulars, perquè diuen que són diners negres.



T’has sentit discriminada a l’hora de treballar en aquest ofici on quasi bé tot són homes? Treballant a la Ràpita, encara que també conegui mariners de Les Cases sempre m’he sento privilegiada perquè tots els meus companys sempre s’han portat bé en mi, sóc una més. L’únic cop que m’he sentit discriminada com he dit abans, va estar quan em vaig apuntar al curset de competència marinera, ja que realment m’he sentit molt arropada pels meus companys i per la família, sempre m’han ajudat en tot el que he decidit, sóc una marinera més. El que si que he tingut que demostrar com a dona que sóc és demostrar que vals per a aquesta feina, et tens que esforçar més que els altres, per a poder-ho demostrar, cosa que els homes no ho tenen que fer. I una dona doncs clar, quan decideix anar a pescar, o almenys jo, he tingut que sacrificar tenir fills, no he trobat un company a la vida que m’acompanyés. Moltes dones no escollen treballar de marineres ja que si no tens algú com la família que t’ajudi sempre, a l’hora de complir en aquesta feina els horaris no són compatibles en la conciliació familiar, o si com he dit et vols quedar embarassada. Però com a moltes dones passa és difícil compartir la pesca amb la família, no impossible, però si difícil i hi han dones que ho han fet, ja que antigament es feia, tenien família, remendaven les xarxes, portaven els papers, s’encarregaven de tot el que era la feina a terra, mentre els seus homes o companys pescaven, inclús elles anaven a vendre al mercat. La dona sempre ha tingut que demostrar el triple de feina.



Creus que et tracten igual que als altres mariners? Jo puc dir que sí, en el meu cas sí, ja que m’he criat al món de la mar i una vegada que trenqués aquesta barrera de patriarcat, ets una més, t’ajuden, t’arropen, et cuiden, en aquest cas m’ajuden ells a mi i jo a ells també, sóc una marinera més.

ENTREVISTES A DONES REMENDADORES Entrevista 1: 

Nom i edat Em dic Maria Teresa Antonio Trapán i tinc 65 anys.



Vius a Les Cases d’Alcanar? Sí, visc a Les Cases.



De què treballaves i quines tasques feies? Feia tot el que implicava ser una dona marinera o la filla d’un mariner en el meu cas, desenganxar la xarxa, la rentava altra vegada, remendar-la i cada dia solia fer el mateix.



Quant de temps et vas dedicar a l’ofici de remendadora? Era a temporades, ja que només remendava per a casa.



Vivies d’aquest ofici? Em mantenien els pares quan remendava.



Podries explicar què feies un dia de treball? M’aixecava a les 8 del matí i anava a preparar l‘aigua a les tines per a rentar la xarxa a la vora mar on hi havia un rentador de fusta, quan venia la barca tenia la tina plena d’aigua i l’esmorzar del meu pare preparat, així doncs quan ell baixava desenganxàvem la xarxa i les primeres peces, perquè cada fila tenia 7 peces, i cada peça o xarxa primer rentàvem a la mar i després la rentàvem amb aigua dolça i sabó per mantenir-les una mica blanques, i a les fustes que hi havien al passeig, pals, cabirons, etc, allí les esteníem per a que es sequessin i portar-les després cap a casa i remendar-les, quan pujàvem a casa remendàvem, a les 12 anàvem a la llotja a vendre llagostins, sípies, palaies el que haguessin pescat i després de dinar, escurar, deixar la cuina neta, ens asseiem a remendar fins que el sol es ponia i de vegades tenies que encendre la llum, ja que s’havia de fer la fila, les 7 peces, tenien que estar seques per al dia següent portarles a la barca per a calar.



Hi havia alguna tècnica a l’hora de remendar? No, la tècnica és tindre les agulles passades i anar tapant forats fent les malles, encara que hi ha una tècnica que s'anomena de pedaços ja que si el forat era molt gran, tenies que agafar trossos de xarxa que eren nous i anaves enganxant-los i feies un pedaç.



Només hi treballaven dones o també homes? Normalment dones, els homes es dedicaven més a armar, emplomar si s’havia trencat algun plom, inclús posar algun suro perquè abans els suros eren de suro després ja van vindre els suros de plàstic. Els homes era més un manteniment de que no hi hagués cap peça d’armall solta o coses així.



Treballaves per a alguna barca? O remendaves per a la barca de la teva família? Remendava per a la barca de la meva família que s’anomenava “Los 4 hermanos Torné”.



Com creus que ha canviat l’ofici de remendadora des de quan tu treballaves fins actualment? Jo crec que no ha canviat, l’agulla amb el fil i anar fent malla, la tècnica no ha canviat, han canviat les agulles, que abans eren de fusta i actualment són de plàstic, però continua sent fil de niló, és veritat que ara no remenda tanta gent ja que hi ha una cosa que es diu repeu que és una malla més forta i que des del plom posen 1 o 2 pams de repeu i fa que no es trenqui tan a l’hora d’anar, ja que el plom era el que estava baix i el suro al surar baix com la malla feia bossa allí s’enganxava el peix, els crancs, on sobretot els crancs i galeres eren els que més mal feien a la xarxa.

Entrevista 2: 

Nom i edat Em dic Teresa Trapán Cerdà i tinc 91 anys.



Vius a Les Cases d’Alcanar? Sí.



De què treballaves i quines tasques feies? Treballava a casa a les xarxes, cuidant nens i gent gran, el que es solia fer abans.



Quant de temps et vas dedicar a l’ofici de remendadora? Quan era petita ja m’ensenyaven a remendar i vaig deixar de fer-ho fa uns anys ja que no veia tan bé. Però em vaig dedicar a remendar quasi tota la vida, era l’única feina que teníem apart cuidar la casa i a la família.



Vivies d’aquest ofici? Vivia del peix que agafava el meu home i primer els meus pares i així anàvem vivint i fent.



Podries explicar què feies un dia de treball? Remendàvem moltes hores des de que sortia al sol fins que ja no hi havia llum, i quan no hi havia que remendar quan encara érem joves al temps de la taronja anàvem a Alcanar a collir.



Hi havia alguna tècnica a l’hora de remendar? No, era només passar el fil per l’agulla i tapar forats.



Només hi treballaven dones o també homes? Sí, també hi havien homes que arreglaven les xarxes o només remendaven.



Treballaves per a alguna barca? O remendaves per a la barca de la teva família? Treballava a la barca primer dels meus pares i després ajudant al meu home i quan ja érem més grans anàvem a ajudar a desenganxar peix a les altres barques, com nosaltres ja no hi teníem xarxes, ajudàvem als que anaven.



Com creus que ha canviat l’ofici de remendadora des de quan tu treballaves fins actualment? Ha canviat molt, perquè la gent ja no remenda tant i fan una altra classe de xarxes però encara hi ha gent que continua fent-ho.

Entrevista 3: 

Nom i edat Em dic Josefa Rodríguez i tinc 70 anys.



Vius a Les Cases d’Alcanar? Sí.



De què treballaves i quines tasques feies? Remendava.



Quant de temps et vas dedicar a l’ofici de remendadora? Devia tindre uns 12 anys i a dia d’avui encara ho faig, o bé per treball ja que remendo i em paguen o bé per ajudar als meus fills els quals són mariners. Ja que l’ofici de remendar ve d’antecedents dels meus besavis, avis, tots els que he conegut de la meva família inclús generacions passades han treballat tots de mariners o han estat involucrats dins la vida marinera.



Vivies d’aquest ofici? Sí, sempre he treballat d’això, tot i que també vivia dels meus pares ja que el meu pare era mariner.



Podries explicar què feies un dia de treball? De jove ja em van ensenyar que quan sortia de l’escola em posaven a remendar, abans de remendar la meva àvia m’ensenyava a fer mitges malles, després em va ensenyar a fer malles redones i per últim al forat i així vaig anar aprenent i quan sortia de l’escola en compte d’anar a jugar, ens feien asseure a una cadira a remendar.



Hi havia alguna tècnica a l’hora de remendar? Sí, quan per exemple els dofins, quan s’enganxa un peix a la xarxa i ells el veuen i van a menjar-se’l trenquen una gran part de la xarxa i amb un tros de xarxa tinc que reparar aquest forat, això és diu posar “pedaços”.



Només hi treballaven dones o també homes? Tan uns com els altres, els homes normalment grans solien armar, és a dir s’asseien al terra, ja que no utilitzaven cadires, i entre els dits dels peus es posaven la corda i no els ho calia una cadira per a enganxar-ho, com ara fèiem nosaltres. Tot i que si calia remendar els homes també ho feien o inclús havia dones que també armaven.



Quina diferència hi ha entre armar i remendar? Doncs és molt fàcil, nosaltres remendem això vol dir reparar la xarxa i armar és fer-la nova. Nosaltres la remendàvem perquè la reparàvem, és a dir cosir forats del mig, etc i ells la feien tota de nou.



Treballaves per a alguna barca? O remendaves per a la barca de la teva família? Treballava per a la família, ja que era un treball que no anaves a fer per a altres persones ja que no era pagat, cada família s’ho feia si s’ho permetia, i si no podien llogaven a gent. Com nosaltres érem la meva germana, la meva mare i jo remendàvem nosaltres la xarxa del me pare i la gent que com he dit no eren molts a casa ho havien de donar a gent de fora per a que els ho fessin.



Com creus que ha canviat l’ofici de remendadora des de quan tu treballaves fins actualment? Ha canviat perquè abans era fet de cotó i ara és niló això feia que abans la xarxa es fes més malbé perquè el cotó es trencava més ràpid i el niló fa que duri més. Ara tampoc remendem com abans, abans remendavem sempre, cada dia si portaven 50 peces en trèiem 7 cada dia per anar així reparant-les per a que no s’acumulessin, però ara el que fem és que no es remenda sinó que canviem una part i automàticament es fan noves, quan passa 1 any o 2 que es fan malbé es canvien directament.

Entrevista 4: 

Nom i edat Em dic Luisa Balaguer Fabregat i tinc 76 anys.



Vius a Les Cases d’Alcanar? Sí, però sóc de Sant Carles de la Ràpita.



De què treballaves i quines tasques feies? Quan em vaig casar als 24 anys, l’home anava a la xarxa al llagostí i anàvem fins i tot diumenges i jo remendava i on ara és la rampa del port atracaven les xalanes i nosaltres, les dones, trèiem les barques per a fora.



Quant de temps et vas dedicar a l’ofici de remendadora? Als 18 anys vaig començar a aprendre a remendar, allí a La Ràpita, era diferent, ens feien cosir , després vaig anar a treballar al camp i el meu pare va comprar xarxes i em va ensenyar a remendar i quan vaig vindre a Les Cases vaig vindre preparada per remendar i ho vaig fer fins fa 2 anys.



Vivies d’aquest ofici? Sí, en aquell temps la pesca rica era el llagostí i el meu home anava amb la xarxa a pescar-ne.



Podries explicar què feies un dia de treball? M’aixecava a les 6 del matí o a les 7, feia feina domèstica com rentar la roba a mà, ja que no hi havia rentadores, ens esperàvem a que vingués la barca, trèiem la xarxa, tot això era a la temporada del llagostí, és a dir de maig al setembre, i després de Nadal anaven a Tarragona a pescar la palaia, en una barca petita on tornaven els diumenges amb cinc peces i s’emportaven 5 més remendades i així anaven canviant cada setmana. Quan s’acabava la temporada de la palaia anaven un mes o dos a la sèpia en la xarxa del cinc i tornava a començar el llagostí i així cada anys i jo doncs remendava 5 peces i cada diumenge li donava i ell em tornava les 5 de la setmana anterior per a reparar-les. Inclús remendava el bou, ja que la xarxa i l’arrossegament són diferents, la del llagostí és mes fina en canvi la de bou era més costosa.



Hi havia alguna tècnica a l’hora de remendar? Doncs no, a la xarxa fèiem dos nusos i al bou només en fas un.



Només hi treballaven dones o també homes? Normalment sempre érem dones.



Treballaves per a alguna barca? O remendaves per a la barca de la teva família? Treballava amb el meu home.



Com creus que ha canviat l’ofici de remendadora des de quan tu treballaves fins actualment? En aquell temps cada pesquera tenia una tècnica ara ha canviat molt, desemplomaven les peces d'hivern per a estiu, ja que hi havien pocs diners, ara ve el plom dins la corda, abans teníem que posar el plom al bou ara ja no, és una bola de plom que ja va allí, cable abans era de ferro ara és d’acer inoxidable com les màquines, etc Han canviat molt les embarcacions, les màquines, tot ha canviat.