Annex V) Entrevista Joan Beltran i Cavaller

Joan Beltran i Cavaller és un membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha exercit durant molts anys de la seva vida com a mestre de català, i és un expert en els termes Terres de l’Ebre i ebrenc.

- A què es dedica actualment?

Tinc vuitanta-sis anys i mig, i estic feliçment jubilat.

- A què s'ha dedicat durant la seva vida?

Des del febrer de 1952 fins al juny de 1993 em vaig guanyar les garrofes treballant en l’oficina d’un banc a Tortosa. Paral·lelament, des del setembre de 1975 fins al juny de 1994, vaig fer de professor i coordinador de diferents cursos de llengua catalana organitzats per l’ICE de la Universitat de Barcelona i el Consorci per a la Normalització lingüística.

- Quins estudis ha realitzat?

Soc professor de català per la Junta Assessora per als Estudis de Català, entitat formada en època franquista i patrocinada pel llavors il·legalitzat Institut d’Estudis Catalans i per Òmnium Cultural.

- Creu que existeix la objectivitat en la premsa?

Darrere de la premsa hi ha grups editorials, els interessos dels quals influeixen decisivament la redacció. També hi influeixen en més o menys mesura els anunciants i possibles patrocinadors. Amb aquests condicionaments l’objectivitat és gairebé impossible

- En cas negatiu, creu que la influència dels mitjans de comunicació és decisiva alhora de crear identitats?

Sense cap mena de dubte. N’és un bon exemple l’actual esclat del nacionalisme espanyol radicalitzat. Per molt que els polítics s’ho haguessen proposat, sense la premsa amiga no se n’haurien sortit.

- Sap o podria dir com creu que la premsa denomina els esportistes de les nostres terres?

68

La veritat és que no llegeixo premsa esportiva. He practicat el rem i, sobretot, l’excursionisme de muntanya, l’esport que ara en diuen senderisme. Però l’esport de competició no m’ha interessat mai.

- Creu que és necessària una identitat ebrenca?

El DIEC 2, diu:

ebrenc -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l'Ebre o als indrets propers al curs d'aquest riu. La ribera ebrenca. La música tradicional ebrenca. 2 adj. i m. i f. [LC] Natural del territori que comprèn els municipis del sud de Catalunya i els del sud de la Franja, les aigües dels quals són tributàries de l'Ebre. L'escriptor ebrenc Jesús Moncada és l'autor de la novel·la Camí de sirga.

Sempre que per identitat ebrenca entenguem que es refereix al territori delimitat pel DIEC, sí. De fet, per damunt de les divisions administratives, aquest territori comparteix una identitat cultural.

- Creu que els termes "Terres de l'Ebre" i "ebrenc" són adequats per a crear aquesta identitat grupal del nostre territori?

Aquesta pregunta queda contestada per la resposta anterior. No obstant això, caldria afegir que no seria adequat per a referir-nos exclusivament al territori de l’antiga vegueria de l’Ebre ―com s’ha fet sovint―, ni encara menys aplicat a temes dialectals. El nostre territori dialectal, que també comprèn les comarques del nord del País Valencià, amb les quals també compartim trets culturals, s’anomena dialecte tortosí i així ha de continuar sent conegut.

- Creu que el terme “ebrenc” està gaire establert?

Des del moment que ha estat acceptat per l’IEC al diccionari oficial, no es pot demanar més.

- En cas negatiu, pensa que hauria de ser d'un ús més comú?

De fet, crec que és un mot que s’ha posat de moda i del qual se’n fa un ús excessiu i, de vegades, abusiu. Caldria alternar-lo amb altres solucions possibles

- Com creu que acabarà aquesta creació identitària?

69

El temps l’acabarà afinant i situant-la en el lloc que li correspon.

- Creu que si els mitjans de comunicació l'empressin més sovint, això repercutiria en un major ús en la població?

Ja t’he dit que, al meu entendre, no és convenient donar-li la exclusiva ni, molt menys, ferlo servir quan no toca, cosa que sol fer algun periodista.

- D’acord, senyor Joan Beltran i Cavaller. Moltes gràcies pel seu temps.

Un plaer haver-lo ajudat, si necessita alguna cosa més digui-m’ho.

70